De ben jove participà en el moviment social, cultural i polític catalanista. Lletraferit i enderiat pel teatre destacà com a actor –professió amb la qual es guanyà la vida a Cuba– i autor precoç de drames i comèdies. L’any 1924 estrenà a Montblanc la seva primera comèdia, Sorpreses d’amor. L’any 1931 presidí el Centre Republicà Autonomista de Montblanc, que s’adherí a ERC. Durant la guerra civil fou secretari particular del montblanquí Josep Andreu i Abelló, president de l’audiència territorial de Barcelona i del tribunal de cassació de Catalunya. Amb la derrota prengué el camí de l’exili, primer a França i després cap als Estats Units, Mèxic i Cuba, i començà a publicar diferents llibres de viatges i novel·les. Els anys cinquanta tornà a Barcelona i es dedicà a escriure; en aquest àmbit destacà per la seva ploma hàbil i els abundants recursos narratius, que li permeteren publicar una cinquantena de llibres d’estils ben diferents: novel·les, drames, comèdies, impressions de viatges, narracions, episodis de la història i històries del catalanisme i d’ERC. Fou conegut, sobretot, per les seves biografies dedicades a Enric Borràs, Joan Capri, Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, Frederic Soler “Pitarra”, Antoni Gaudí, Josep Anselm Clavé, Jaume Aiguader, Jaume Carner, el general Prim, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys.
Fou el gran narrador del Montblanc del primer terç del s. XX amb una trilogia escrita plena de fervor –amarat de montblanquinisme com a ell li agradava dir–: La Conca de Barberà (1961), Montblanc. A començaments de segle amb el catalanisme i els seus costums (1971) i Aquell Montblanc. Breu història-guia de la Vila Ducal (1975). Excel·lent narrador i fabulador, les obres històriques, però, són mancades de metodologia i de fonts primàries. Més aviat cal considerar-lo com un cronista que explica el que ha viscut, allò que ha sentit a parlar o ha llegit. L’any 1976 publicà, a tall de testament, la seva autobiografia, titulada Memòries d’un rodamón. En les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, al març del 1980, fou elegit diputat per ERC i, per raons d’edat, presidí la sessió constitutiva del Parlament. El seu fons personal és dipositat al Museu Arxiu de Montblanc i la Conca de Barberà.