Aparegué el 2 de maig de 1886, festa dels Jocs Florals de Barcelona, que Almirall presidí aquell any. És la primera exposició sistemàtica del catalanisme com a doctrina política estructurada, més enllà del pur sentiment. Tingué un gran ressò públic: en són prova les dues edicions amb dos anys de diferència i una impressió costosa en paper Japó. Se’n feu un extracte de 32 pàgines a la col·lecció “Lectura Popular” de la Il·lustració Catalana i una traducció al castellà (1902), publicada per la Impremta de La Campana i La Torratxa de Barcelona. Prenent com a referència les constitucions federals suïssa i americana, i amb un tarannà filosòfic hereu de Charles Darwin i Herbert Spencer, l’obra d’Almirall conferí al catalanisme una visió lliurepensadora i cientifista que trobà forta oposició. Per una banda, els sectors més conservadors, encapçalats per Joan Mañé i Flaquer en El regionalismo (1887). Tot i que acceptava el fet diferencial, apuntava com a solució una descentralització administrativa que no trenqués el marc de la Restauració. Per l’altra, els grups religiosos, entorn de Jaume Collell, primer, i Josep Torras i Bages, després. El canonge Collell ja feu una primera aproximació al tema en la sèrie d’articles publicats en La Veu de Montserrat i recollits sota el títol El catalanisme. Lo que és i lo que hauria de ser, però fou Torras i Bages, en La tradició catalana, qui realment replicà l’obra d’Almirall defensant el catolicisme com a font de l’ànima catalana. Totes tres obres, Lo catalanisme, El regionalismo i La tradició catalana, representen les tres sensibilitats amb què la societat catalana de finals del s. xix s’enfrontava al tema de la seva identitat: un primer grup hereu del federalisme que, un cop fracassat a Espanya, cercà un element de concreció en l’espai català; un segon grup determinat per la seva fidelitat al règim canovista, que assenyalà tanmateix la necessitat d’una certa descentralització purament administrativa; i, finalment, els hereus de la tradició carlina, que defensaren la religió com a essència de la societat catalana.