Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València, que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat. Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos (Mallorca) que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València. Fou notari de València.
No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola fugint de l’exèrcit agermanat. És possible, doncs, que tingués accés a la cort del batlle o del governador. Defensor de les accions empreses pel germà del virrei, Rodrigo Hurtado de Mendoza, la seva obra és una relació dels fets de la Germania escrita des d’un clar posicionament a favor de la noblesa i, per tant, contrària als agermanats. Com a partidari de l’ordre establert, censura l’alçament contra els cavallers i el caràcter antisenyorial que prengué, i veu en la mala interpretació d’una profecia d’Eiximenis en el Dotzè del Crestià (cap. CC de la primera part) pel paraire Joan Llorenç («que València avia de ser comuna així com Venècia») les arrels de la revolta. L’autor afirma que el dirigent de la resistència agermanada, el rei Encobert, és d’origen convers, raó per la qual en seguir la seva doctrina els rebels passaven a ser suspectes d’heretgia. No cal dir que defensava la posició, a favor de la fe catòlica, d’erradicar el mal endèmic que suposaven els infidels. En la narració, detallada i ordenada, tampoc no s’està d’aturar-se a relatar alguns senyals divins que són vistos com a presagi dels esdeveniments futurs (tot i que en alguna ocasió els seus mots delatin certa cautela).
L’obra es pot dividir en tres blocs clarament diferenciats. El primer, estructurat en tres apartats, funciona com a introducció a la narració dels fets: s’hi mostren els senyals premonitoris previs a l’esclat de la guerra (mort de Ferran II el 1516, desbordament del Túria el 1517 i crema del Miquelet per un llamp al febrer del 1519). El segon, de 31 capítols i escrit probablement d’una sola tirada entre el 1525 i el 1535, partint de les notes a manera de dietari que l’autor hauria anat prenent durant els esdeveniments, és dedicat a la relació de la Germania (1519-24): inicis, propagació i organització, enfrontaments armats entre ambdós bàndols, condició d’heretges dels revoltats i, finalment, repressió que sofriren els vençuts; conclou amb unes notícies posteriors (1525-26) i un excurs sobre els fets ocorreguts durant la guerra. En el darrer, intitulat “Altres notícies que, aunque no són de la Germania, són, emperò, molt curioses”, són presentats els esdeveniments, ordenats cronològicament, a manera de dietari (1527-35). La relació destaca perquè l’autor és testimoni presencial dels fets narrats: el que veié o el que sentí a dir s’estructura com a conjunt en un marc temporal delimitat, però amb referències a notícies posteriors i anteriors, que són precisament les que confereixen aquest caràcter unitari a la crònica. Pel que fa a la delimitació geogràfica, tot i que la narració se situa a València hi ha referència als fets de Mallorca i als comuners de Castella. L’autor, a diferència d’altres contemporanis seus, es pregunta sobre les causes del conflicte, opina i comenta els esdeveniments; reflexiona, doncs, sobre els fets i la seva importància.
Encara que és una de les relacions coetànies als fets més original, molt viva i directa, La Germania dels menestrals de València ha pervingut en un únic manuscrit del s. xviii (BUV, ms. 670). El text, però, degué circular amb més profusió del que es dedueix de les mostres manuscrites conservades. La seva condició de narració contemporània a les Germanies i, per tant, la seva versemblança, feu que Rafael Martí de Viciana se’n valgués, juntament amb d’altres com la de Guillem Ramon Català de Valleriola, per a redactar el llibre IV de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia. Ha estat objecte d’un bon nombre d’edicions i traduccions i també ha estat presa com a base documental per als estudis sobre la guerra: M. Garcia: “La Germanía de los artesanos de Valencia”, L. de Quas La Germanía de Valencia, trad. de V. Blasco i Ibáñez (1920); M. Garcia: Guerra de la Germania de València: La Germania dels menestrals de València, a cura de J. Osset i Merle (1935); M. Garcia: La Germania dels menestrals de València, a cura d’E. Valor (1974, ed. modernitzada); E. Duran: “La Germania dels menestrals de València”, Les cròniques valencianes sobre les germanies de Guillem Ramon Català i de Miquel Garcia (segle XVI) (1984).
Bibliografia
- Duran, E.: Les Germanies als Països Catalans, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1982.
- — “Aspectes ideològics de les Germanies”, Pedralbes, 2, 1982, p. 53-67.
- — “Entorn de la figura de l’Encobert”, Estudis Universitaris Catalans. Estudis de llengua i literatura catalana oferts a Ramon Aramon i Serra/III, vol. XXV, 1983, p. 147-167.
- — “Profecia i revolta social al regne de València a l’inici del segle XVI”, Storia e figure dell’Apocalisse fra ‘500 e ’600: Atti del 4 Congresso Internazionale di studi gioachimiti (14-17 settembre 1994), Viella 1996, p. 175-194.
- Ferrando Francés, A.: Els certàmens poètics valencians, Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València, 1984, p. 687.
- Fuster, J.: “De les Germanies i els agermanats”, Heretgies, revoltes i sermons. Tres assaigs d’història cultural, Obres Completes/7, Edicions 62, Barcelona 1994, p. 97-106 [abans a: Selecta, Barcelona 1968].
- García Cárcel, R.: Las Germanías de Valencia, Península, Barcelona 1981 (2a ed. reelaborada).
- García Martínez, S.: “Prólogo”, dins Viciana, M. de: Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, València 1972-83 [ed. facs.: Joan Navarro, València 1564, i Pau Cortei, Barcelona 1566].
- Mateu Ibars, J.: Los virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio, Ajuntament de València, 1963.