Vida i obra
Jove precoç, a setze anys descobrí el valencianisme d’esquerres i s’incorporà activament a les tasques polítiques i de redreçament cultural. El 1937, en plena eclosió bèl·lica, s’afilià al Partit Valencianista d’Esquerra, fundà la col·lecció literària “Espiga”, on publicà el seu primer llibre, actuà com a responsable de la secció “Entre la vida i els llibres” de la revista Nueva Cultura, s’integrà dins l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i fou un dels representants de la delegació del País Valencià al II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat aquell any a València, Barcelona, Madrid i París. Tot i que s’inicià en el camp de la literatura com a poeta i editor, posteriorment es convertí en un dels historiadors més destacats de la cultura valenciana. D’aquesta primera època daten els poemaris Elegia a un mort (1937), Silencio de unos labios (1944) i Nocturnas (1952), i la fundació, juntament amb els poetes José Luis Hidalgo, José Hierro i Jorge Campos, de la revista Corcel. Pliegos de poesía (1942-49).
Durant la guerra col·laborà amb Cultura Popular, una entitat que facilitava llibres als soldats. Més tard, designat per la Joventut Socialista Unificada (JSU), es traslladà a Madrid per dirigir un periòdic del front de l’Exèrcit del Centre. Les circumstàncies de la postguerra l’obligaren a viure en aquella ciutat. Allà feu el servei militar i, en acabar, fou contractat per la productora Compañía Industrial Film Español, SA (CIFESA). Hi desenvolupà diverses feines: lector de guions, al departament de doblatge, en l’adaptació al cinema d’obres de Jacinto Benavente, Antonio i Manuel Machado, José María Pemán, etc.; i, finalment, en l’ajudantia del director valencià Lluís Lúcia i Mingarro, a qui assistí en la realització d’una vintena de rodatges. Als anys seixanta inicià la seva activitat com a director amb les pel·lícules Amor bajo cero (1960), Armas contra la ley (1961), Autopsia de un criminal (1962), Destino: Barajas (1962), Las tres espadas del zorro (1962), Gringo (1963) i El zorro cabalga otra vez (1964).
Del cinema passà a Televisió Espanyola (TVE). Hi entrà com a director i realitzador de programes com Escuela de matrimonios, escrit pel novel·lista Noel Clarasó. La seva tasca més rellevant, però, fou la direcció de les sèries històriques España siglo XX (1973), Sombras de ayer (1979) i, sobretot, Memoria de España (1983). Aquesta última, presentada i relatada per l’actor Fernando Rey, obtingué un gran èxit. Constà de dues parts (“Medio Siglo de Crisis: 1876-1936” i “La Guerra de los Tres Años: 1936-1939”) i comptà amb l’assessorament d’estudiosos com Josep Benet, Alfons Cucó, Antonio María Calero, J.M. Cuenca Toribio, Gregori Mir i Manuel Tuñón de Lara. A fi de recollir la documentació filmada pertinent viatjà arreu d’Europa i d’Amèrica, concretament als arxius de productores com la Pathé i la Gaumont (París), la Luce (Roma), la British Movietone (Londres), la Paramount (Los Angeles), la UFA (Berlín) i a d’altres de Moscou i Nova York.
Home d’una vocació obstinada per la recerca, intentà alternar les activitats professionals amb els estudis a la universitat. No pogué obtenir cap títol acadèmic, però no hi renuncià, de manera que la seva curiositat intel·lectual l’empenyé a investigar en hemeroteques i biblioteques de Catalunya, Madrid i el País Valencià. El resultat fou una important producció historiogràfica centrada fonamentalment als s. XIX i XX. Treballà en camps molt diversos, traient a la llum força materials inèdits, i la seva dedicació serví d’exemple i estímul als joves investigadors. Arran dels estudis sobre història de la premsa és considerat un dels successors més valuosos de Joan Torrent i protagonista indiscutible en la recuperació històrica de la impremta valenciana. Les seves aportacions a la coneixença del moviment cultural valencianista durant la Guerra Civil Espanyola són absolutament rellevants, així com les referides al teatre valencià del s. XX i a la poesia política, la sàtira antiga, la novel·la romàntica, la societat valenciana de la Restauració, la producció literària culta contemporània, la literatura popular, etc.
A l’inici de la dècada dels setanta fou nomenat membre del consell assessor de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (1972), per a la qual redactà un elevadíssim nombre d’entrades relacionades amb la premsa periòdica local, amb personatges i fets històrics, i amb organitzacions polítiques i societats. A més, fou col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana i assessor de l’editorial Curial per a qüestions valencianes. El 1971, llegí al Primer Congrés d’Història del País Valencià la comunicació “Contribució del cinema al coneixement del fet històric”, il·lustrada amb la projecció de gairebé mig centenar de fragments de curtmetratges filmats al País Valencià, des de l’inici del segle fins al 1968. A més, fou col·leccionista de notícies filmades i de pel·lícules antigues, i autor d’una Introducció a la història del cine valencià (1981). A Madrid fou un dels fundadors de la Colla Tirant Lo Blanc, on s’agrupaven els residents catalanoparlants que intentaven propagar-hi la cultura i la personalitat dels Països Catalans.
Algunes de les seves obres més destacades són: Los albores de la España fernandina (1969), Goigs valencians (1974), Història del País Valencià (1979), Arte y cultura del País Valenciano (1979), Poesia política valenciana,1802-1938 (1979), Introducció a la història del cine valencià (1981), La premsa del País Valencià1790-1983 (1983), Col·loquis i raonaments (1983), Estudis sobre la literatura del País Valencià (1859-1936) (1984), La insolent sàtira antiga (1985), Constantí Llombart i “Lo Rat-Penat” (1985), La política cultural al País Valencià. 1927-1939 (1985), juntament amb Manuel Aznar Soler, Els valencians de la Restauració (1986), El teatre al País Valencià durant la guerra civil (1936-1939) (1986, 2 vol.), El pensament valencianista(1868-1939). Antologia (1992), amb Alfons Cucó, i La novel·la romàntica al País Valencià (1993).
Per la qualitat de les seves recerques i aportacions rebé els premis Ramon d’Alòs-Moner (1971) i Constantí Llombart (1976), tots dos de l’Institut d’Estudis Catalans; Casa Nostra (1983), de l’associació homònima de Walliselen (Suïssa); Vicent Boix (1984), de l’Ajuntament de Xàtiva, i L’Alcúdia d’Assaig (1984) i Manuel Sanchis i Guarner (1986), de la Diputació de València. Així mateix, fou distingit amb els nomenaments de conseller de número de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació i de soci d’honor de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’IEC (1992). Fou jurat en certàmens tan prestigiosos com els premis Octubre, els premis Ciutat de València, el Premi de les Lletres del País Valencià, la Mostra Internacional de Cinema del Mediterrani, etc. A més, participà en moltes activitats acadèmiques: I Congrés de Cultura Catalana (1977), I i II Jornades del País Valencià, a Madrid (1981 i 1982), Universitat d’Estiu, a Gandia (1984), I Col·loqui Internacional sobre la Renaixença (1984), Cursos Internacionals de la Universitat d’Alacant (1984 i 1985), II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986), III Encontre d’Escriptors del Mediterrani (1986), IV Col·loqui d’Historiadors i Crítics de la Literatura Catalana (1988), Congrés Internacional d’Intel·lectuals i Artistes (1987), etc. Visqué la major part de la seva vida a Madrid, en una situació que ell sempre considerà d’exili; tanmateix, el seu punt de mira no deixà mai d’estar enfocat al País Valencià.
Lectures
- AZNAR SOLER, M.: “Ricard Blasco, historiador de la literatura valenciana del segle xx”, L’Aiguadolç, 11, 1990, p. 33-34.
- CASTELLÓ, G.: “La peripècia a l’altiplà d’En Ricard Blasco”, L’Aiguadolc, 11, 1990, p. 23-28.
- CORTÉS, S.: “Ricard Blasco i Josep Bolea: un epistolari d’exili sobre teatre valencià” [en premsa].
- GARCÍA FRASQUET, G.: “Ricard Blasco, historiador de la premsa valenciana”, L’Aiguadolç, 11, 1990, p. 45-52.
- GRACIA IFACH, M. de: “Corcel y su contorno valenciano”, Peña Labra, 6, 1972-73, p. 15-16.
- IBORRA, J.: “Ricard Blasco, investigador literari”, L’Aiguadolç, 11, 1990, p. 29-32.
- PÉREZ I MORAGÓN, F.: “Aportació de Ricard Blasco a la historiografia sobre el xix valencià”, L’Aiguadolç, 11, 1990, p. 53-62.
- ROMAGUERA i RAMIÓ, J.: “Ricard Blasco, cineasta”, Treballs de comunicació, 3, 1992, p. 117-122.
- TRESSERRAS I GAJU, J.M.: “Semblança biobibliogràfica de Ricard Blasco”, Treballs de comunicació, 3, 1992, p. 111-115.