Vida i obra
Ingressà en la Companyia de Jesús el 1626, però l’abandonà aviat per estudiar dret a l’Estudi General Lul·lià. Doctor en dret, sergent major de la ciutat de Mallorca, i comptador. Fou jurat per l’estament dels ciutadans militars del Regne de Mallorca (1646, 1650) i síndic del municipi prop del rei sobre la immunitat eclesiàstica (1651).
Durant quaranta-set anys, desenvolupà el càrrec d’enginyer de fortificacions del regne de Mallorca. El 1662 projectà l’ampliació del castell de Sant Carles de Palma i el 1670 feu construir una obra exterior que reforçà l’entrada en el fossat del torrent de sa Riera.
Durant la guerra dels Segadors (1640-52) lluità al Principat amb Pere de Santacília i Pacs, amb qui mantingué una interessant correspondència per tal de tenir-lo al corrent dels esdeveniments a Mallorca.
El 1641 fou nomenat cronista general del regne.
Publicà el volum segon de la Historia del Reino de Mallorca (1650; reeditada i corregida el 1841), continuació de la de Joan Dameto, que abraça el període del 1311 al 1650. Deixà, inèdit, un tercer volum de descripció detallada de les Balears. La part publicada fou objecte de moltes correccions per part de Tomàs Barceló, Guillem Terrassa, Francesc Tallades i, sobretot, J.M. Bover.
Publicà també diversos tractats militars: Arquitectura militar (1664), Anotaciones sobre los compendios de la artillería (1668), Instrucción para la milicia y sus oficiales, que se ha de observar en caso de invasión, o tocar arma en la isla de Mallorca (1674); Compendio de la formación de escuadrones (1676), Instrucción general para la gente y oficios de guerra (1683), El Príncipe en la guerra y en la paz (1640), sobre la vida de l’emperador Justinià. És autor, també, de la Vida de la venerable Madre Sor Isabel Cifra, fundadora de la Casa de la Educación de la Ciudad de Mallorca (1655), i d’una Relación del estafermo que se corrió en Mallorca (1646), inèdita, sobre les lluites entre Canamunts i Canavalls, entre d’altres.
És autor d’un Plano de la ciudad de Alcudia (1660) i d’un mapa de Mallorca (1683) en què determinà per a Palma una latitud de 30º 35’ i situà les ciutats, les viles, els castells i els col·legis. Deixà inèdit un volum on feia una descripció minuciosa de les Illes Balears.
Fou autor també de tres tractats sobre astronomia: De sole alfonsino restituto (1649), Observacions dels moviments celestes (1666) i Cometarum anni MDCLXV (1666), un estudi sobre els cometes que es veieren l’any 1665; i d’obres científiques com Tabla sobre los espacios horarios para fabricar los relojes (sd), en les quals incorporà referències a l’avantguarda científica del moment.
Bibliografia
- Sentmenat y de Lanuza, E.: Instrucción General para la gente, y officiales de guerra, del presente Reyno de Mallorca, tanto para la Parte Forana, como para dentro de la Ciudad, y Ordenes, que se han de observar, Mallorca 1683.
- Sureda i Blanes, J.: Petites històries, Moll, Palma 1971 (“Les Illes d’Or”, 101).