'Perseverance', sa i estalvi a la superfície marciana

Primera imatge en color i alta resolució obtinguda per una de les càmeres d'enginyeria Hazard Avoidance dels voltants de la zona d’aterratge el 18 de febrer de 2021. NASA/JPL-Caltech.

Es veien moltes cares serioses al centre de control de la missió Mars2020 al JPL/NASA dijous passat. S’endevinaven els nervis sota la preceptiva màscara anticovid, ara que la jugada ja era feta. Cap a les 21.45, hora central europea, la sonda que havia transportat des del juliol passat el ròver Persevance, el més gran i més sofisticat robot que navegaria per la superfície marciana els pròxims anys, deixaria anar el seu preciós equipatge i a partir d’aquí tot hauria de marxar de manera autònoma. Set minuts de terror que, una vegada superats, haurien de dipositar suaument Perseverance a l’interior del cràter Jezero.

A aquesta hora la xarxa Deep Space Network de la NASA estava a ple rendiment. Com que era de nit a Europa occidental i Mart brillava al cel ben a prop d’Aldebaran, la gran antena de Robledo de Chavela, situada a prop de Madrid, seria l’encarregada d’enllaçar Mart amb la Terra. Les diverses etapes del delicat aterratge es podien detectar en les pantalles de l’estació amb els desplaçaments Doppler dels senyals de telemetria del mòdul de descens.

L’enginyera Mallory Lefland experimenta una tensió evident mentre Perseverance travessa l'atmosfera marciana el 18 de febrer de 2021. NASA/JPL-Caltech.

Fins que, finalment Perseverance parlà per boca del controlador de vol Swati Mohan: “Touchdown confirmed! Perseverance safely on the surface of Mars“. Després dels agònics 11 minuts necessaris perquè el senyal de ràdio des del ròver arribés a la Terra, tothom saltava d’alegria a la sala de control i també a molts indrets del món que ho miraven en directe a través de diverses plataformes. La NASA és, com sempre, un model de transparència, tant per a les accions perfectes com aquesta com per a les desgraciades com els accidents del Challenger (1986) i Columbia (2003).

Primera imatge de Perseverance des de la superfície. NASA/JPL-Caltech.

La primera imatge del ròver enviada per una de les càmeres mostrava el panorama marcià que haurà de començar a explorar en els pròxims dies. No s’hi veuen grans relleus perillosos que haurien espatllat la missió. Malgrat que hi ha multitud de càmeres amb molta resolució i en color, potser sobtava que la primera foto fos en banc i negre. Era només un problema de pes de les imatges i del temps de transmissió: una foto en blanc i negre és més ràpida d’enviar que una en color.

Tanmateix la NASA, havent comprovat que tot anava bé a bord, ja va difondre poc després moltes imatges en color des del robot però també des del satèl·lit Mars Reconaissance Orbiter així com des del mòdul d’aterratge. Unes imatges que impacten pel seu realisme i perquè ens demostren la precisió de l’aterratge marcià.

La imatge que encapçala l’article és la primera imatge en color i en alta definició. S’observa el paisatge sense obstacles pròxims i diverses muntanyes llunyanes que segurament deuen ser les vores del petit cràter Belva i del delta de Neretva Vallis.

La segona foto mostra el mòdul de descens que sosté el ròver Perseverance caient a través de l’atmosfera marciana, amb el seu enorme paracaigudes al darrere, presa per la càmera HiRISE a bord del Mars Reconnaissance Orbiter. L’antic delta del riu Neretva Vallis, l’objectiu de Perseverance, es pot veure entrant al cràter Jezero per l’esquerra. El satèl·lit de la NASA es trobava en aquell moment a uns 700 quilòmetres de distància i es movia a 3 km/s. Aconseguir la foto en el moment adient va ser, doncs, un treball de precisió. El petit cercle és el punt on finalment aterrà el ròver.

Perseverance, amb el seu enorme paracaigudes obert al darrere, travessa l’atmosfera marciana, vist des del Mars Reconnaissance Orbiter. El cercle petit indica el punt on finalment aterrà. NASA/JPL-Caltech.

Perseverance és al lloc on volien els científics. Dins del cràter Jezero de 45 km de diàmetre, que fou un antic llac on desembocaven dos rius. Un d'aquests formava un delta que serà el punt de destinació del robot en els anys a venir. Un indret on la probabilitat de trobar vida fòssil o actual és més elevada. La fotografia anterior només engloba la part esquerra del cràter. El petit cràter Belva d’1 km de diàmetre que veiem a l’esquerra és conseqüència d’un impacte d’un petit asteroide que caigué sobre el més antic cràter Jezero. Es pot fer servir per comprendre les dimensions de tot plegat. A la part superior de Belva es pot veure el delta format pels dipòsits del riu Neretva Vallis, que es veu a la part superior esquerra. Per tenir-ho clar ací us deixo un mapa interactiu del cràter i la posició del ròver. Només cal punxar-lo i ampliar-lo amb la roda del ratolí.

També es pot explorar el cràter amb aquest altre mapa interactiu que proporciona l’Agència Espacial Europea. Les corbes de nivell permeten veure clarament el relleu al qual haurà d’enfrontar-se l’exploració del Perseverance.

Tanmateix la imatge més impactant per a mi és l’obtinguda des del mòdul de descens, quan Perseverance es dipositava suaument sobre la superfície amb la grua des d’uns 15 metres d’altura. Ja no és una simulació, sinó el final d’una entrada programada en què el robot passà de viatjar a 20.000 km/h a 0 km/h en només 7 minuts. Una desacceleració que cap ésser humà hagués suportat.

El ròver Perseverance penja de la grua a uns pocs metres sobre la superfície marciana. NASA/JPL-Caltech.

I què en sabem de l’helicòpter Ingenuity que Perseverance du a la panxa? Sembla que ha trucat a casa i ens ha dit que es troba bé de salut. Però encara haurem d’esperar entre un i dos mesos per veure’l volar pel cel marcià.

L’aventura de Perseverance tot just ha començat. Enhorabona als enginyers de JPL/NASA i als quasi 11 milions de persones que han acompanyat la missió Mars2020 durant aquests mesos i que exploraran el planeta els anys que vindran.