Biogàs o gas renovable a Catalunya

Mentre que alguns països europeus ja han posat data per assolir l’objectiu que només gasos combustibles d’origen no fòssil puguin circular per la xarxa de distribució de gas, que fins ara estava reservada exclusivament per a l’anomenat gas natural d’origen fòssil, l’Estat espanyol no s’hi ha sumat ni sembla que ho farà a mitjà termini.

Aquest canvi en l'àmbit europeu ha anat en paral·lel a la millora de la tecnologia per convertir residus orgànics en biogàs o gas metà d’origen biològic acompanyat amb CO₂, producte de la digestió anaeròbia (en absència d’oxigen) de la matèria orgànica, normalment residual. El desenvolupament d’aquesta tecnologia a casa nostra ha estat bandejada per l’administració de l’Estat espanyol al llarg de molts anys, amb unes actuacions que han dificultat l’execució de projectes destinats a reduir els efectes ambientals de la gestió actual de residus orgànics, especialment dejeccions de bestiar, residus orgànics municipals, fangs de depuradora d’aigües residuals, etc. Aquests entrebancs han provocat que Espanya i Catalunya pateixin un gran endarreriment en aquesta tecnologia respecte de la majoria de països europeus, només superat per Romania i Malta, situats a la cua de la UE.

Planta d’Apergas a Torregrossa, promoguda per Som Energia

Malgrat tot, a Catalunya ha estat possible la creació i l'expansió d’una empresa dedicada i especialitzada a dissenyar, construir i explotar plantes que, al mateix temps que resolen o disminueixen un problema ambiental, poden generar gas combustible d’origen renovable i/o electricitat. Apergas és una empresa familiar sorgida entorn de Banyoles (Pla de l’Estany), que ha creat un petit ecosistema d’empreses locals tant de serveis com de fabricants d’equips necessaris per construir els digestors amb membrana d’emmagatzematge de gas.

La tecnologia emprada per Apergas són els anomenats digestors mesòfils. Aquests treballen a una temperatura al voltant dels 35ºC on el mateix digestor fa la funció de gasòmetre, gràcies a una membrana que tapa el digestor i reté el biogàs generat, el qual és emprat per barrejar el material orgànic a digerir pel mateix digestor a través de bufadors. Dins del digestor també hi ha bescanviadors tèrmics per on circula aigua calenta obtinguda en el procés de combustió del biogàs, normalment destinat al funcionament de motors de gas que accionen un alternador per generar electricitat i els quals són refrigerats amb aigua que, una vegada calenta, escalfa el digestor. Aquest procés de conversió energètica s’anomena cogeneració o producció simultània de calor útil i electricitat.

Des del 2012 fins ara han posat en funcionament 3 plantes de 500 kW i 1 de 250 kW, que són explotades per Apergas mateix o pel promotor, com és el cas de la planta de Torregrossa (Segrià), promoguda per Som Energia (cooperativa de comercialització d’electricitat d’origen renovable).

Totes aquestes plantes tracten les dejeccions de la ramaderia intensiva, de vaques i de porcs, en règim de codigestió, és a dir, que complementen la composició de les dejeccions ramaderes amb residus provinents d’indústries agroalimentàries i de residus orgànics municipals per produir un substrat més eficaç per a la digestió anaeròbia, i aconseguir així una producció de biogàs més elevada.

D’aquesta manera, les plantes són a la vegada un sistema de generació de gas renovable distribuït, una depuradora de residus altament contaminants i un productor de fertilitzant agrícola amb millors prestacions que les dejeccions crues (purins).

Del biogàs generat se’n pot fer un consum in situ (cogeneració de calor i electricitat) per cobrir els mateixos consums de la planta, així com de l’explotació ramadera associada, amb venda d’excedents elèctrics a la xarxa elèctrica.

Aquesta generació elèctrica substitueix el seu equivalent en electricitat procedent de combustió de gas natural (fòssil), ja que la facilitat d’emmagatzemar el biogàs permet desplaçar l’autogeneració elèctrica de la planta a les hores de demanda punta, que és quan es requeriria la posada en funcionament de les centrals de cicle combinat de gas.

La digestió anaeròbia amb producció de biogàs, per altra banda, suposa una important reducció de les emissions de gas d’efecte hivernacle, perquè les explotacions de ramaderia intensiva solen derivar les dejeccions generades cap a basses a l’aire lliure, on es produeix una emissió espontània de gas metà cap a l’atmosfera. Aquestes emissions, acompanyades de les que genera la gestió de residus sòlids municipals (abocadors, per exemple), i les de les instal·lacions de depuració d’aigües residuals i tractament dels fangs, equivalen a 19,4 milions de tones de CO₂eq anuals a l’Estat espanyol.

En resum, l’aprofitament integral del biogàs i del potencial que ofereixen tots aquests residus orgànics tenen doble valor. D’una banda permeten substituir el gas natural (gas metà fòssil) per gas renovable, i de l’altra, eviten les emissions espontànies procedents de les basses de purins, dels abocadors que reben molta matèria orgànica o de les depuradores d’aigües residuals urbanes. Fent el tractament adequat de les dejeccions ramaderes, els fangs de les depuradores o desgasificant ordenadament els abocadors es redueix l’efecte hivernacle en l’atmosfera perquè la desgasificació permet aprofitar el biometà com a combustible i evita que migri a l’atmosfera, a més una vegada cremat tot, es desprèn CO₂, que és neutre i per tant no es considera una emissió de gas d’efecte hivernacle. Cal tenir en compte que el valor d’efecte hivernacle del metà és 25 vegades superior al del diòxid de carboni, i que el diòxid de carboni producte de la combustió del biometà es considera neutre pel que fa a l’efecte hivernacle perquè equival al CO₂ procedent del compostatge de la matèria orgànica o de la humificació de la fullaraca del bosc, és a dir, del carboni contemporani, i no fòssil,  que forma part del cicle del carboni i s’origina en la fotosíntesi dels vegetals conreats que han estat aliment del bestiar i dels humans.

La codigestió de dejeccions ramaderes i la fracció orgànica dels residus municipals seria una fórmula òptima de tractar conjuntament residus orgànics, reduir inversions en infraestructures, augmentar la taxa de generació de biogàs per unitat de matèria orgànica digerida, i generar ingressos amb la venda d’electricitat, calor, biogàs per a vehicles, i finalment fertilitzant. Aquests ingressos podrien ser utilitzats per les corporacions municipals per fomentar la correcta separació de la matèria orgànica de la resta de residus i millorar el procés de recollida, la qual cosa augmentaria la qualitat del digestat, a partir del qual es poden fabricar adobs orgànics, rics en nitrogen, ja que a diferència d’altres sistemes de tractament dels residus orgànics que utilitzen sistemes aerobis, la digestió anaeròbia preserva millor els compostos nitrogenats dels processos de desnitrificació. Per altra banda, la digestió anaeròbia, pel fet de generar gas metà, acaba reduint considerablement la DBO5, és a dir, la demanda biològica d’oxigen del fertilitzant final, la qual cosa redueix considerablement el risc de produir anòxia en els sòls agrícoles on s’apliqui, fet que sol passar quan s’aboquen purins frescos als camps.