Buscant plàncton alienígena en les profunditats dels nostres oceans

A les profunditats de l’oceà, on la llum del sol s’esvaeix i regna la foscor, les fonts hidrotermals expulsen aigua sobreescalfada rica en minerals dissolts. Aquí, en aquest ambient aparentment hostil, floreix una comunitat de plàncton extremòfil que es diferencia de qualsevol altra trobada a la Terra. Aquests curiosos organismes, alimentats per elements químics en comptes de ser-ho per la llum solar, ofereixen una visió temptadora de la possibilitat de vida més enllà del nostre planeta. Podrien contenir la clau per descobrir els secrets de la vida alienígena?

Adaptacions estranyes: vida al límit

Imagineu-vos organismes unicel·lulars que resisteixen temperatures elevades de fins a 300 °C, pressions esgarrifoses i que prosperen sense llum solar. Aquests són els trets més notables del plàncton de les fonts hidrotermals. Han evolucionat adaptacions increïbles per sobreviure en aquest ambient extrem. Alguns, com ara els arqueus i els bacteris, utilitzen la quimiosíntesi, aprofitant l’energia de productes químics com el sulfur d’hidrogen, en lloc de la fotosíntesi, i posseeixen enzims especials que els permeten resistir temperatures elevades. Aquestes adaptacions no tenen res a veure amb la vida “típica” de la Terra. Els anàlegs més propers existeixen en les filtracions de metà de les profunditats marines o en les fonts termals a superfície, però fins i tot aquests s’esvaeixen en comparació amb la duresa de les fonts hidrotermals. Això planteja preguntes interessants: la vida en altres planetes, amb condicions molt diferents de la Terra, podria compartir adaptacions similars?

Possible vida extraterrestre a les fonts hidrotermals de les llunes Europa o Encèlad - Imatge: Generada amb AI / Albert Calbet

Models per a l’astrobiologia

Per tant, els organismes del plàncton de les fonts hidrotermals es converteixen en models crucials per a l’astrobiologia, l’estudi de la vida més enllà de la Terra. Estudiar les seves vies metabòliques úniques, la tolerància a condicions extremes i la capacitat de prosperar en la foscor ofereix informació valuosa sobre com podria ser la vida en altres planetes. Penseu, per exemple, en els oceans gelats d’Europa, el satèl·lit de Júpiter, potencialment escalfats per l’activitat hidrotermal, o en Encèlad, la lluna de Saturn, que expulsa plomalls de vapor d’aigua de la seva superfície gelada, cosa que indica un oceà amagat a baix. Podria existir vida similar al plàncton de les fonts hidrotermals terrestres als fons d’aquests oceans? A l’altra banda hi ha Júpiter i Saturn. Aquests gegants gasosos no tenen superfícies sòlides i tenen temperatures i pressions extremes. La vida tal com la coneixem no sobreviuria, però podrien existir formes de vida exòtiques de plàncton basades en química diferent a les seves atmosferes profundes.

La vida planctònica de les atmosferes dels grans planetes gasosos hauria de tenir ales o expansions que els permetessin la flotabilitat. Imatge: Generada amb IA / Albert Calbet

Buscant vida extraterrestre

Mitjançant l’estudi del plàncton de les fonts hidrotermals, els investigadors estan desenvolupant eines i tècniques rellevants per explorar la vida extraterrestre. Tècniques com la metagenòmica, que analitza el material genètic col·lectiu d’un ambient, i els biomarcadors, molècules específiques indicatives de processos biològics, s’estan perfeccionant per buscar vida en altres planetes. Amb els avenços en la tecnologia d’exploració de les profunditats marines i la investigació contínua, la nostra comprensió del plàncton de les fonts hidrotermals i el seu paper potencial a l’univers continua creixent. Qui sap si algun dia aquests petits organismes de l’abisme de la Terra podrien contenir la clau per descobrir el misteri més gran de tots: estem sols a l’univers? De fet, si ens creiem la hipòtesi que l’impacte d’un cometa a l’oceà va portar la vida a la Terra, potser tots som alienígenes!