Canvi horari, un debat sobre la taula

Des de fa molts anys ja estem acostumats que, dues vegades l’any, hem de modificar l’hora de tots els nostres rellotges, llevat dels que ens marquen l’hora que reben des d’una font externa i es modifiquen sols. És un costum que s’ha justificat per un major estalvi energètic, i més amb la perspectiva del canvi climàtic. Es diu que a l’hivern, quan el nombre d'hores de sol és menor, amb el canvi s’aprofita més la llum del sol i el consum elèctric és menor. És un argument que és lluny d’haver estat demostrat, però tots els països de la Unió Europea fem el canvi el mateix dia dues vegades l’any, amb tot el que això suposa de trasbals per als horaris, per als mitjans de comunicació i per als cicles vitals de persones i animals.

Què ens marca l’hora?

El món es divideix en fusos horaris que tenen com a referència el meridià de Greenwich i els països solen adoptar un fus horari determinat, aquell en què l’alçada del sol sobre l’horitzó sigui màxima cap a les 12.00 hores del migdia o el que més s’hi aproximi, de manera que hi hagi tantes hores de llum solar abans com després de les 12.00 hores. Òbviament, als països grans això només passa per a una part de la població. Per als que estiguin més a l’est, el sol sortirà abans i la posta també serà abans, i al revés per als que estiguin a l’oest del meridià de referència. Seguint aquest criteri, a l’Espanya peninsular, encara que no tant a Catalunya, ens convindria adoptar l’hora britànica, atès que el meridià de Greenwich passa per Aragó i València.

Ara, durant l’estiu, anem dues hores avançats respecte al sol, de manera que el màxim d’alçada d'aquest astre sobre l’horitzó és cap a les 14.00 hores mentre que a l’hivern la màxima alçada és a les 13.00 hores. Això passa a l’Europa més propera excepte a les Canàries. Recordem allò de les emissores castellanes d'“una hora menos en Canarias”.

El debat

A casa nostra, i a tot Europa, ara hi ha un debat sobre el canvi d’hora. En la meva opinió, en el debat s’hi barregen tres fets. Un és si val la pena seguir fent el canvi d’hora dues vegades l’any. L’altre és a quin fus horari ens hauríem d’adscriure. I el darrer, és el debat sobre els nostres costums socials. Tres problemes interrelacionats que de vegades es barregen i es confonen i que no sempre s’expliquen prou bé.

Respecte al primer, una gran enquesta de la Unió Europea ha donat com a resultat que una gran majoria dels ciutadans no són partidaris de seguir fent el canvi d’hora. Personalment, crec que l'opinió dels ciutadans és molt raonable i si ningú és capaç de demostrar un gran avantatge al fet de canviar l’hora, seria bo abandonar aquest costum.

Pel que fa al tema de quin fus horari hauríem d’adoptar a Espanya (+1 GTM), hem de tenir present que l’actual respon al fet que el 1940, en plena Segona Guerra Mundial, el general Franco va canviar el fus horari d’Espanya per acostar-lo al de Berlín. Potser hauria estat bé desfer aquesta decisió fa molts anys, però ningú es va atrevir a fer-ho durant la dictadura ni després durant la transició democràtica, i actualment, quan encara tenim sobre la taula el Valle de los Caídos i tenim noms de carrers com els que tenim a tants pobles i viles d’Espanya el canvi de fus horari no sembla tan urgent, i encara més quan ens separaria de la majoria d’estats de la Unió Europea del nostre entorn, als quals tant ha costat d'unir-nos. Som al 2018 i si volem oblidar el franquisme hi ha maneres més efectives que no sempre s’han aplicat. Personalment prefereixo tenir l’hora de França, Alemanya, Itàlia, el Benelux, Suècia i Noruega que tenir un horari que no s’ajusta tampoc del tot a les nostres hores de sol.

Finalment, pel que fa al tercer tema, el referent als costums socials, ens hauríem de preguntar per què dinem i sopem tan tard quan els nostres veïns del nord ho fan a hores més avançades. És cert que s’ha fet algun canvi social, i molts espectacles comencen a quarts de nou del vespre o a les nou, quan fa uns anys ho feien a les deu del vespre, però seguim anant molt endarrerits. Dinem a les dues del migdia i sopem a les nou del vespre, quasi un parell d’hores després dels nostres socis europeus. Aquí sí que caldria promoure un canvi social que ens acostés més als horaris dels nostres socis europeus més pròxims. Ja que no som al centre de la Unió Europea i això no té solució, si més no podríem seguir els seus costums horaris que segons molts especialistes tenen molts avantatges.

Si bé els dos primers aspectes són qüestió de prendre decisions, el tercer és més difícil de solucionar. No tinc un manual de solucions, però em sembla que un pacte per modificar els horaris de les televisions seria un dels canvis imprescindibles.