TEMES

Dàctil

25 anys de la descoberta de la primera "lluna" d'un asteroide

L’any 1989 l’agència espacial americana, la NASA, va llançar a l’espai la sonda Galileo amb l’objectiu d’estudiar amb molt detall el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits, hi va arribar l’any 1995 i va restar operativa fins a l’any 2003. Si bé la missió va obtenir impressionants resultats sobre la família de Júpiter també va realitzar altres descobertes cabdals en el seu camí des de la Terra.

Un dels objectius secundaris de la Galileo era sobrevolar asteroides situats al cinturó principal d’asteroides, la franja amb major concentració de cossos menors i que se situa entre Mart i Júpiter. Concretament en va observar dos: (951) Gaspra i (243) Ida. L’any 1991 va obtenir la primera imatge mai obtinguda d’un asteroide des de l’espai en el sobrevol a Gaspra, ara bé la major sorpresa va produir-se en la segona passada pel cinturó, l’estiu del 1993, amb l’observació de l’asteroide Ida.

Ida no estava sola, sinó que tenia un company Dàctil, el primer satèl·lit mai observat en òrbita d’un asteroide. Per tant, no només els planetes poden tenir llunes sinó els cossos menors com els asteroides també en poden tenir. Ara bé, la descoberta no va ser tan senzilla com un podria pensar. Les imatges van ser obtingudes l’agost de 1993, però degut a uns problemes de transmissió de les antenes, només se’n van enviar cap a la Terra unes quantes de l’asteroide Ida en què no s'apreciava el seu satèl·lit Dàctil.

El febrer de 1994, just ara fa 25 anys, quan la situació orbital de la sonda Galileo va permetre una millor transmissió de dades es van descarregar les dades que havien quedat en cua d’enviament del sobrevol d’Ida. En revisar les noves imatges, Ann Harch, una de les investigadores de la missió Galileo, va descobrir la presència d’uns objectes que van resultar ser el primer satèl·lit mai observat en un asteroide. 

Dàctil és un cos gairebé esfèric, dels que s’anomenen "de forma d’ou", amb un diàmetre d'entre 1 i 2 quilòmetres. Orbita al voltant d’Ida en un període d’unes 20 hores i es desplaça a uns 10 metres per segon, o el que és el mateix, a la velocitat d’un atleta especialista en 100 metres llisos.  L’origen d’aquest objecte no és del tot clar, però tot apunta que es va formar en el mateix procés que Ida, en la formació del grup d’asteroides Coronis del cinturó principal, fa 2 mil milions d’anys, en una col·lisió de dos objectes de mida planetària.

Sabies que...?

Ida va ser descoberta des de l’Observatori de Viena i la va batejar Kuffner, un fabricant de cerveses i astrònom aficionat vienès. El nom d’Ida va ser escollit en honor de la nimfa de Creta que va criar Zeus. Doncs bé, en el cas del satèl·lit Dàctil, atesa la seva singularitat, vas ser la Unió Astronòmica Internacional la que el va batejar i ho feu en honor dels dàctils, criatures que habitaven al mont Ida de Creta, prop d’on ara hi ha un observatori astronòmic.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (24 de febrer de 2019): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2019/02/24/dactil_69041_2626.html

Contacta amb Divulcat