TEMES

De miralls màgics, fantasmes i dolor

La síndrome del membre fantasma

els fantasmes i el dolor desapareixen per sempre

Soc un fanàtic extremista d’aquella mítica sèrie que va començar a principis dels anys 2000, House, M.D. Dono fe que el Dr. Gregory House ha inspirat i engrescat molts investigadors, metges i personal de l’àmbit de la biomedicina al llarg dels anys. Revisant capítols per enèsima vegada, vaig acabar en el quart capítol de la sisena temporada, The tyrant. 

Anem al tema. El Dr. House està vivint amb el seu amic Wilson, i tenen un veí de difícil convivència, amb un humor no gaire agradable i un braç amputat. El dolor crònic i insuportable de la síndrome del membre fantasma li provoca aquest mal humor. En aquesta síndrome, el pacient té la sensació que el membre amputat encara està unit al cos. Entre el 60% i el 80% dels pacients amputats la pateixen. I, com sempre, el dolor crònic acostuma a anar acompanyat d’expressions com ansietat, canvis d’humor, depressió, estrès i tot un seguit de manifestacions en el comportament.

Per alleujar el dolor provocat per la síndrome del membre fantasma, el Dr. House utilitza un mètode iniciat als anys 90 i que durant més d’una dècada es va investigar a la Universitat de Califòrnia a San Diego (UCSD), dirigit pel brillant neuròleg Vilyanur S. Ramachandran. Aquest mètode es basa en el funcionament d’un senzill estri: un mirall. Un mirall màgic.

ramachandran_original_mirror_box.jpg
El professor Ramachandran amb la seva versió original de la caixa-mirall

Òbviament el mirall del professor Ramachandran no és màgic: està basat en un conjunt de magnífics estudis neurològics. Aquest professor pensava que la síndrome del membre fantasma era deguda a una reorganització del còrtex somatosensorial del cervell, que percep les informacions des de les extremitats. Hi ha un lligam entre el dolor percebut en un membre amputat i la plasticitat neuronal del cervell.

Tots aquests pacients tenen en comú una lesió en els nervis perifèrics. Quan un d'ells va anar a l’hospital després de la lesió, se li va fixar el membre lesionat amb un cabestrell durant un llarg període de temps, fins que malauradament se li va haver d’amputar veient que no hi havia solució. Va ser en aquell moment quan va aparèixer el membre fantasma, amb els mateixos dolors que hi havia durant la immobilització del braç lesionat.

El Dr. Ramachandran va pensar que potenciant les connexions visuals del pacient es podria alleujar el dolor del membre fantasma. I per aconseguir això va idear la caixa-mirall, el mirall màgic.

El pacient introdueix el membre fantasma amputat amb dolor dins la caixa, mentre situa el seu membre indemne al costat del mirall. En fer exactament els mateixos moviments –amb el membre sa i el fantasma amputat que encara pot sentir– el pacient experimenta la impressió visual que el membre amputat es pot moure, i el més impressionant de tot: no sent dolor. Al cap d’un període de temps de rehabilitació amb el mirall màgic, els pacients poden aconseguir eliminar la sensació de tenir un membre fantasma.

phantom2.jpg
Mecanisme de la caixa-mirall de Ramachandran per a la síndrome del membre fantasma

Això, segons el Dr. Ramachandran, succeeix perquè el cervell, per una banda, rep missatges visuals que mostren que el membre fantasma ja no és un fantasma, i tot i ser conscient que el membre està amputat realment, el sent físicament allà gràcies al mirall. Per altra banda, els missatges motors mostren senyals que diuen que el membre sí que hi és, i es mou. La ment, que és sàvia, interpreta que tot és un error: dedueix que no hi ha fantasma i que el membre està amputat i realment no existeix. I així, els fantasmes i el dolor desapareixen per sempre.

Així doncs, el Dr. House, utilitzant els mètodes del Dr. Ramachandran, aconsegueix que el seu veí ja no tingui mai més dolor ni membre fantasma. I el millor de tot: aconsegueix millorar la convivència i tenir un veí de bon humor.

REFERÈNCIES

Contacta amb Divulcat