El Lleó

Els mesos de primavera, especialment abril i maig, ens solen mostrar els cels més foscos de l’any degut, en bona part, al fet que no tenim sobre l’horitzó les parts més brillants de la Via Làctia. En canvi, a l’estiu, amb la part del centre galàctic damunt de l’horitzó veiem com la franja blanquinosa del pla galàctic domina el cel nocturn.

El fet que el fragment de cel observable sigui el perpendicular al pla galàctic ens dona l’oportunitat de gaudir de l’observació d’objectes distants que no es veuen destorbats per objectes més propers a nosaltres. En aquest cel de primavera una de les constel·lacions on podem trobar objectes interessants, i que és fàcilment identificable per qualsevol observador, és la constel·lació del Lleó.

El Lleó (Leo) és una de les constel·lacions que creua el Sol al llarg de l’any i per això és una de les anomenades zodiacals i és de les més antigues que es troben registres del seu nom. Claudi Ptolemeu en l’Almagest, el document de referència pel que fa al catàleg estel·lar durant tota l’edat mitjana, ja al·ludeix a aquesta part del cel amb aquest nom i apunta a la mitologia clàssica grega a l'hora de cercar l’origen del nom en el primer dels dotze treballs d’Hèrcules, concretament en el lleó de Nemea.

El Lleó se sol identificar a partir de la seva part davantera, el cap i les potes, que en el cel es veuen com una mena de falç o com un signe d’obertura d’interrogació (¿) però de cap per baix. Regulus, que és l’estel més brillant i que seria el mànec de la falç, és una de les referències del cel nocturn de primavera i el seu nom significa “el reietó”, però també se la coneixia com Cor Leonis (el cor del Lleó). El segon estel més brillant l’hem de buscar a la part de darrere del Lleó, ja que Denebola (la cua del Lleó) és un estel que varia de llum en un període d’unes poques hores.

Com que dèiem que era un bon moment de l’any per observar objectes distants al Lleó, també mencionem que es pot veure el Triplet de Lleó, un petit grup de galàxies situat a 35 milions d’anys llum que conté dos objectes descoberts per Charles Messier (M65 i M66) i una galàxia descoberta per William Herschel (NGC 3628), la qual presenta unes deformacions del que es considera que és un efecte de marees galàctiques. També es pot observar un altre grup de galàxies, l’anomenat grup Lleó I o grup de M96 que conté una vintena de galàxies i que, segons alguns autors, englobaria també el mateix Triplet de Lleó.

Sabies que...?

La constel·lació del Lleó és una constel·lació que té un “germà petit”. Es tracta de la constel·lació del Lleó Menor (Leo Minor). Aquest Lleó menut es troba just al damunt del Lleó principal i és una constel·lació d’origen modern, segurament creada el segle XVII pel polonès Johannes Hevelius per omplir un espai sense designar entre Lleó i l’Ossa Major, però que realment és molt poc (o gens) identificable a simple vista.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (1 de maig de 2022): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2022/05/01/el_lleo_169619_2626.html