El bosc invisible de l’oceà

I si cada columna d’aigua del mar funcionés com un arbre?

Pot semblar una comparació estranya, però els arbres i els ecosistemes planctònics comparteixen més coses del que imaginem. Veiem pas a pas els diferents elements i les seves coincidències:

1. Les fulles i el fitoplàncton. Les fulles dels arbres capten la llum solar i fan la fotosíntesi. A l’oceà, aquesta funció correspon al fitoplàncton, que viu a les capes il·luminades.
2. Les arrels i els nutrients. Els arbres obtenen a través de les arrels els nutrients del sòl, que són transportats fins a les fulles. Al mar, els nutrients s’acumulen a les aigües profundes i els corrents, la barreja vertical i els afloraments els poden retornar a la superfície.
3. La caiguda de les fulles. Als boscos, les fulles mortes arriben al sòl. A l’oceà, les restes d’organismes, els agregats i les partícules fecals s’enfonsen com una pluja de neu marina. Durant el descens, una part es descompon i allibera nutrients, mentre que una altra transporta carboni cap a les profunditats.
4. El reciclatge. Com als boscos, en els ecosistemes planctònics els nutrients es reutilitzen constantment. A més, molts organismes del zooplàncton migren cada dia entre la superfície i les profunditats, transportant-hi carboni i nutrients.

Però també hi ha diferències importants entre els boscos i les columnes d’aigua.

La primera és com els herbívors i el microzooplàncton s’aprofiten del que generen els boscos i el mar. En el cas dels boscos, una bona part de les fulles dels arbres acaba caient a terra perquè no és consumida pels animals herbívors, mentre que al mar el microzooplàncton consumeix aproximadament entre la meitat i tres quartes parts de la producció diària de fitoplàncton.
 
La segona, i més destacada, la longevitat. És que mentre que un arbre pot viure segles, la biomassa del fitoplàncton oceànic es renova en qüestió de dies.

I aquí ve la sorpresa, i extraordinària diferència: tot i representar menys de l’1% de la biomassa dels productors primaris del planeta, el fitoplàncton oceànic és responsable de gairebé la meitat de la producció primària global.

Imagineu cada columna d’aigua com un arbre. Tots junts formen un immens bosc invisible que cobreix bona part del planeta i que gairebé mai no veiem.