El museu de Mendeleiev a Sant Petersburg

Encara que pugui semblar el contrari, no soc gaire aficionat a visitar cases natals, cementiris commemoratius ni museus dedicats a persones importants. N'exceptuo llocs dedicats a pintors o escultors on hi hagi obra exposada. Però els memorials on bàsicament hi ha cartes, fotos familiars, necrològiques i portades de llibres no em solen interessar.

Però aquí em teniu, visitant el Museu Mendeleiev de Sant Petersburg. S'ha donat la circumstància que una visita amb amics a aquesta ciutat, a la llista de feia temps, ha estat possible de fer-la enguany, Any Internacional de la Taula Periòdica i dels Elements Químics. I no hauria pogut explicar a ningú que, sent allà, no hagués anat a visitar les empremtes del científic rus més famós, i menys en el "seu any": museu i monument. La tomba la deixarem per a una altra ocasió...

La ciutat de Sant Petersburg va dedicar a Mendeleiev el petit museu que porta el seu nom tot just quatre anys després de la seva mort, és a dir, el 1911. El van situar a les mateixes dependències que ocupava a la universitat. La universitat i la Societat Russa de Química van comprar a la seva vídua la biblioteca, els arxius i alguns mobles, i ho van mantenir allà mateix on eren. Les sales de menjar i dormir són ara espais d'exposició.

Figura 1. Porta de la universitat i placa commemorativa, que indica que Mendeleiev va treballar-hi del 1850 al 1890.

Figura 2. Despatx (esquerra) i biblioteca (dreta), tal com sembla que eren. No hi ha documentació de l'època.

A la sala d'entrada, l'antiga sala d'estar, hi ha diverses fotos o pintures familiars, entre les quals destaquen les dels seus pares, Maria i Ivan (figura 3). La família era desembrista, [+] una línia política liberal induïda pels oficials joves russos i influïda pels jacobins francesos i la maçoneria, que després d'un fallit cop d'estat foren deportats a Sibèria. A la mateixa cambra hi ha una taula baixa amb unes tovalles on hi ha brodades les signatures d'un grup d'artistes i intel·lectuals que s'hi reunien, i que, com diu el fullet, "les dones van brodar sobre les signatures inicials fetes amb guixos de colors".  

Figura 3. Fotos familiars. La taula amb les tovalles brodades.

Mendeleiev va anar a Sant Petersburg als 16 anys, on va estudiar física i matemàtiques en un institut de secundària i després a la universitat. S'hi va graduar com a primer de la classe el 1855, als 21 anys, amb un treball de tesi sobre l'isomorfisme dels minerals (figura 4). La seva mala salut el va portar a seguir la carrera acadèmica a Odessa, al sud de Rússia. El 1859 la universitat l'envià a Heidelberg a prosseguir els seus estudis, i allà es va trobar amb Bunsen, Kirchhoff i Erlenmeyer, químics eminents. Després d'un viatge per Europa, finalment va assistir al famós Congrés de Química de Karlsruhe del 1860 [+], i tornà a Sant Petersburg on, per sobreviure econòmicament, va escriure llibres de text, i entre els quals el primer llibre de Química Orgànica en rus, molt elogiat. Va ser contractat per la universitat i començà a escriure un tractat de Química. Va ser llavors que va desenvolupar la idea de la periodicitat de les propietats dels elements, i el sistema periòdic. En el seu llibre de Química de 1869 va incloure-hi el seu treball sobre la periodicitat.

Figura 4. Algunes publicacions de Mendeleiev. D'esquerra a dreta, la seva tesi de graduació; llibre sobre Química Orgànica; llibre de Química del 1869 on va aparèixer la taula periòdica; i un llibre sobre espiritisme, temàtica que li va interessar els darrers anys de vida, des de l'escepticisme.

Els primers esbossos que es conserven sobre la gènesi del seu sistema periòdic, així com el primer i conegudíssim manuscrit sobre la primera taula periòdica són al museu, juntament amb una taula periòdica mural del 1871, en el format que definitivament li donà Mendeleiev (figura 5). Va mantenir-lo amb les modificacions degudes als nous elements que s'anaven descobrint.

Figura 5. A l'esquerra, manuscrits on s'esbossa el sistema periòdic dels elements. Al centre, la primera taula periòdica manuscrita. A la dreta, taula periòdica mural del model del 1871,

Al museu hi figura documentació de tota la vida científica, tècnica i familiar de Mendeleiev, que va dedicar-se a molts altres temes a part de la taula periòdica. Des de la seva posició de responsable de l'Oficina de Pesos i Mesures de Sant Petersburg va participar en la definició dels estàndards de qualitat del vodka (acció per la qual va ser molt conegut) i de la introducció del sistema mètric a Rússia, va comprar i gestionar una granja model, va dissenyar expedicions a l'Àrtic, va ser consultor d'explotacions de petroli a Bakú, va formular una pólvora sense fum, va estudiar –i atacar– els espiritistes, i va fer de crític d'art. 

Malauradament, al meu entendre de forma incomprensible, enguany la ciutat de Sant Petersburg sembla ignorar que el 2019 és l'Any Internacional de la Taula Periòdica i dels Elements Químics. Cap cartell, cap llibre editat, cap activitat –almenys el que jo vaig poder veure i entendre– ni a la universitat, ni al municipi. Els únics actes que s'hi fan són portats de fora, per la IUPAC o per EuChemS. Tot plegat és un misteri!

Figura 6. Retrats i bust de Mandeleiev al seu museu.

El museu és a l'edifici de la Universitat Estatal de Sant Petersburg, a l'illa Vasilievski, carrer de Mendeleiev núm. 2 (Mendeleevskaya Linija). S'hi pot arribar a peu des del centre històric en quinze minuts, travessant el pont Dvorcov (Dvorcocyj Most). No hi ha cap indicació del museu enlloc, ni a gairebé cap guia ni plànol. Només hi ha l'indici que al costat de la porta d'entrada de la universitat hi ha una placa dedicada al científic, la de la figura 1. Cal trucar, si és tancat, i superar un parell d'ordenances que només parlen rus, fins a trobar la persona encarregada del museu i que sí que parla anglès. El museu és a la mateixa planta baixa, i amb sort et deixen un fulletó explicatiu de 7 pàgines en anglès, que cal tornar al final. No hi ha indicació d'horari d'obertura ni de dates de tancament. Per prudència vaig anar-hi a mig matí d'un dimarts, dia en què no solen tancar els museus. És gratuït. M'hi vaig passar una hora, sense intentar desxifrar textos en rus. Si has arribat fins al final d'aquesta ressenya, has d'anar-hi: ets un mendeleievòfil, evidentment.