Guardar informació als vidres

Els sistemes actuals de guardar informació digital es basen en tres tecnologies diferents. Uns, com els discs durs i les cintes, fan servir el magnetisme per guardar els nostres 0 i 1, d’altres com Blue-Ray i DVD fan servir propietats de la llum per guardar dades, i últimament hem vist aparèixer els discs durs d’estat sòlid (SSD) que fan servir tècniques microelectròniques (memòries flaix) per emmagatzemar les dades, com ja fa anys que fan els discs USB.

Cada tecnologia té les seves particularitats i propietats, al final tenim dispositius amb diferents capacitats i restriccions que ens són útils per a diferents aplicacions. Així, no comprem pel·lícules en discs durs sinó en DVD o no instal·lem el nostre sistema operatiu a un CD sinó que l'instal·lem en un disc dur o en un SSD. Si el que es vol és emmagatzemar permanentment moltes dades per guardar-les o per tenir còpies de seguretat es fan servir cintes magnètiques d’alta capacitat, que són força ràpides d'escriure però no tant per accedir a un fitxer concret.

Però com que cada cop es generen més i més dades, els investigadors busquen noves formes d'emmagatzemament que puguin encabir més i més dades de forma compacta i barata.

Per trobar la solució a aquesta necessitat, uns investigadors de la Universitat de Southampton i de Microsoft a Cambridge estan treballant per tal d'escriure informació en vidres de silici. Això permetria un emmagatzemament permanent, durable i barat de molta informació en petits trossos de vidre.

Aquesta proposta consisteix en un làser ultracurt que va creant petites “bombolles” que tenen dues propietats òptiques diferents (retard i angle de polarització) segons els bits que es volen guardar dins el vidre. La gràcia del procés és que aquestes bombolles, dites vòxels, es poden ajuntar molt i posar en diferents capes dins el vidre, aconseguint encabir moltíssims d'aquests vòxels en un vidre.

Foto de Jonathan Banks per a Microsoft

Quan es vol llegir el contingut, es fan una mena de fotografies amb diferents polaritzacions de la llum de molts d’aquests vòxels i es reconstrueix els bits que s’hi han guardat.

Per ara han aconseguit encabir uns 76 GB de dades en un vidre de la mida d’una nota adhesiva, tot i que és un procés encara massa lent i complex, amb força problemes.

Malgrat els problemes, sembla que és un mètode efectiu i amb possibilitat de ser molt barat i que, potser, el tindrem ben aviat a l’abast. Potser, i això el temps ho dirà, d’aquí a uns anys les pel·lícules les comprarem dins de cubs de cristalls.

Per saber-ne més

• IEEE Spectrum (link)
• Video explicatiu (link)
• Projecte silica (link)