Joan Oró, de Lleida a l'Univers

A final d’aquest mes d’octubre s'esdevenen dues efemèrides molt destacades en el món científic a les terres de ponent. El dia 26 d’octubre recordarem que fa 95 anys que va néixer l’eminent científic lleidatà Joan Oró i Florensa, i uns dies abans, el 24 d’octubre, es compliran els deu anys de la inauguració oficial de l’Observatori Astronòmic del Montsec, l’equipament de recerca del Parc Astronòmic.

Comencem primer de tot pel personatge, Joan Oró va ser un bioquímic que va centrar la seva recerca en la comprensió de l’origen de la vida al nostre planeta. Nascut a Lleida (1923), en una família de forners, es va llicenciar en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, des d’on va emigrar als anys cinquanta als Estats Units, concretament a Houston, on va fer el doctorat en l’àmbit dels teixits animals. L’any 1959 va aconseguir sintetitzar l’adenina, una de les cinc bases que forma part de l’ADN i l’ARN, contenidors de la informació genètica dels éssers vius.

La seva vinculació amb l’astronomia arrenca amb l’estudi de compostos orgànics existents en sediments terrestres, en meteorits i mostres de la Lluna. En aquest marc va ser un dels precursors de la teoria de la panspèrmia, que considera que les molècules bàsiques per a la vida podien haver arribat a la Terra de l’espai a través d'impactes de cometes.

A partir dels anys seixanta va començar a treballar per a l’agència espacial americana, la NASA. En particular va participar en el projecte Apollo, que va tenir com a fet culminant l’arribada de l’home a la Lluna. Joan Oró va ser un dels científics que va participar en l’anàlisi de les roques i mostres del material procedent de la Lluna. També va treballar en el desenvolupament d’instruments per a la missió Viking de la NASA dedicada al planeta Mart.

Un cop ja retornat a Catalunya, en els darrers anys de la seva vida, va impulsar la Fundació Joan Oró i va ser una de les persones determinants per tal que es pogués dur a terme el projecte del Parc Astronòmic Montsec i que aquest tingués tant un vessant investigador, amb l’Observatori Astronòmic, com un vessant divulgatiu, al Centre d’Observació de l’Univers. Malauradament, a la seva mort, l’any 2004, el projecte encara es trobava en construcció però sí que va poder veure algunes de les fases del muntatge del telescopi principal, que precisament va ser batejat amb el nom de Joan Oró i que va ser oficialment inaugurat ara fa just deu anys.

Telescopi Joan Oró

Sabies que...?

El doctor Joan Oró ha estat un dels científics catalans més guardonats. Ja als anys vuitanta va rebre la Creu d’Alfons X el Savi o la prestigiosa Medalla Oparin per les seves contribucions als estudis dels orígens de la vida. El Govern de Catalunya li va lliurar la Creu de Sant Jordi (1991), la Medalla Francesc Macià (2000) i la Medalla d’Or de la Generalitat (2004). Un fet singular és que fou premiat l’any 2004, per Reial Decret, amb el títol de marquès d’Oró.

Nota: La versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement ‘Lectura’, diari Segre (7 d'octubre del 2018): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2018/10/07/joan_oro_lleida_l_univers_57925_2626.html