TEMES

La discussió de Plutó

La categoria de Plutó torna a l'actualitat per capricis de l'entorn de Trump

Aquest estiu passat les notícies de mig món parlaven que Plutó tornava a ser un planeta i no un objecte qualificat de planeta nan, ja que així ho havia dit el màxim responsable de la NASA, Jim Bridenstein. En llegir l’afirmació hom podria pensar que l’agència espacial americana havia fet un descobriment que reobria la discussió sobre la nomenclatura de Plutó duta a terme l’any 2006.

Doncs, no hi havia cap nova descoberta. L’argument de Bridenstein era que Plutó havia de ser un planeta perquè així ho havia estudiat ell a l’escola. Un argument “científicament impressionant”, només propi d’un personatge que nega el canvi climàtic i que va ser designat a dit per Donald Trump per dirigir la NASA i esdevenir el primer no científic a dirigir un dels grans emblemes dels Estats Units.

Quan va començar aquesta discussió? Podríem dir que el mateix 1930, quan l’astrònom amateur Clyde Tombaugh el va descobrir des de Flagstaff (EUA). Només estudiar els paràmetres de Plutó ja es veia que no era gens semblant als altres planetes gasosos exteriors, sinó que era un planeta rocós, petit i amb una òrbita molt excèntrica. La seva òrbita de 249 anys és tan "allargada" que fa que durant 20 anys estigui més proper al Sol que Neptú i la resta d'anys n'estigui més allunyat, cosa que no succeeix amb cap altre planeta.

Els estudis posteriors de Plutó han permès conèixer que fa uns 2.400 km de diàmetre, té una dèbil atmosfera i una temperatura d'entre 218 i 240 graus sota zero. Plutó presenta satèl·lits i un d'aquests, Caront, té una mida de 1.200 km, quasi la meitat de Plutó. Aquest fet implica que, a diferència dels altres planetes, el centre de rotació planeta-satèl·lit no està dintre del planeta sinó que Plutó i Caront orbiten ambdós al voltant d’un punt buit de l’espai situat entre els dos. 

L’any 2006, l’Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional va decidir catalogar-lo com a planeta nan, aplicant uns criteris que separaven els planetes estàndards dels planetes nans. Per ser planeta (no nan) calia complir determinades condicions, entre aquestes el fet de ser l’element fonamental del sistema orbital o el que també es coneix com haver "netejat gravitatòriament" la seva òrbita, cosa que la presència de Caront feia que Plutó no complís. De manera que l’únic planeta descobert per un americà passava a ser "només" planeta nan i als Estats Units es van organitzar manifestacions de protesta. 

Sabies que...?

El sistema planetari binari de Plutó i Caront no és l’únic cas de planeta nan del sistema solar. Per una banda es va incorporar a la llista Ceres, el fins llavors més gran asteroide detectat i que complia tots els paràmetres, i progressivament una sèrie d’objectes probablement vinculats al cinturó de Kuiper, situat més enllà de Neptú. Entre aquests, Eris, de mida semblant a Plutó, que amb l’anunci del seu descobriment el 2005 va ser la peça clau del debat.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (6 d'octubre de 2019)

Contacta amb Divulcat