La filla d'Asclepi

La informació, senzillament està disponible. Per contra, el saber en un sentit emfàtic és un procés lent i llarg. Mostra una temporalitat del tot diferent. Madura.”

Byung-Chul Han – L’expulsió del que és diferent.

La primera frase del jurament hipocràtic que adopten els metges diu: “Juro per Apol·lo metge, Asclepi, Higiea i Panacea, i tots els déus i totes les deesses que, tenint-los com a jutges, compliré fins al final aquest meu jurament i contracte, segons la meva força i coneixement (...)”. Segons la mitologia grega, la deessa Panacea (πανάκεια), filla d’Asclepi (déu de la medicina) i germana d’Higiea (deessa de la salut) és el símbol de la guarició completa.

Talla de Panacea, la filla d'Asclepi

Aquest és l’origen de l’expressió “panacea universal” com la medicina que podia guarir totes les malalties i perllongar la vida, i així ho recull la primera edició de l’Enciclopèdia Britànica (1771), que la defineix així: “Entre els metges, denota una medecina universal o un remei per a totes les malalties”.

Avui sabem que aquest remei (de moment) no existeix i, pel coneixement que tenim de les malalties i de les seves causes, no sembla que l’haguem de trobar en un futur proper. Curiosament, la mateixa definició de l’Enciclopèdia Britànica afegeix una segona accepció: “Quelcom impossible d’obtenir”.

La contraposició d’aquestes dues idees són les que justifiquen la capçalera d’aquest blog. Cada any arriben al mercat més d’una vintena de medicaments nous, tots ells amb l’esperança que siguin la solució definitiva per a una o més malalties. Sovint els precedeix el so dels timbals mediàtics; en alguns casos són objecte de campanyes de promoció a escala mundial; ara i adés s’intenta que entrin als protocols de tractament el més ràpidament possible per tal que tothom hi tingui accés i siguin prescrits a gran escala.

La idea seria lloable, només que sovint li manca temps, quelcom que acostuma a ser incompatible amb els interessos comercials. El procés per a consolidar el coneixement sobre un fàrmac nou més enllà de les condicions experimentals dels assaigs clínics és necessàriament llarg. Com passa amb la informació –que ha de madurar per tal d’esdevenir saber–, conèixer la veritable eficàcia dels nous medicaments quan es fan servir en situacions clíniques comuns, amb malalts complexos i polimedicats, requereix el seu temps. I el mateix passa amb els inevitables efectes secundaris: aquells que són greus, sovint són poc freqüents i no s’han pogut detectar en els estudis experimentals.

Únicament l’ús prudent i atent a la resposta del malalt, haurà de permetre que, a poc a poc, definim el lloc d’aquest fàrmac en terapèutica i coneguem el seu perfil de toxicitat. Només amb el temps i l’observació atenta, podem arribar a saber si la novetat és, realment, una innovació, un veritable pas endavant en la terapèutica. El que sí podem descartar d’entrada és que un medicament acabat de comercialitzar sigui una panacea; abans de considerar aquesta possibilitat, caldria demostrar-ho amb proves científiques sòlides.

NOTA

Podeu contribuir en aquest procés de coneixement profund dels efectes dels medicaments. En cas que observeu algun possible efecte no desitjat, alguna reacció nociva, adversa, si us plau, notifiqueu-lo a: Targeta Groga