TEMES

Literatura i nanociència: Concurs de nanorelats 10alamenys9

Avui no us parlaré d’un avenç científic ni d’una aplicació nanotecnològica, i val a dir que és curiós tenint en compte que avui celebrem el naixement del físic Richard Feynman, del qual ja hem parlat en aquest blog. Avui us parlo del Concurs de Nanorelats

Avui no us parlaré d’un avenç científic ni d’una aplicació nanotecnològica, i val a dir que és curiós tenint en compte que avui celebrem el naixement del físic Richard Feynman, del qual ja hem parlat en aquest blog. Avui us parlaré, doncs, d’una activitat de literatura i ciència que fa un parell d’anys va arribar a Catalunya i que enguany es consolida amb la tercera edició batent el rècord, amb 108 relats, d’edicions prèvies. Avui us parlo del Concurs de Nanorelats 10alamenos9.

nanorelats.jpg

El concurs de nanorelats és un concurs internacional dins del Festival de Nanociència i Nanotecnologia 10alamenos9, dirigit a estudiants d’ESO de 3r i 4t d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i 1r i 2n de Batxillerat amb l’objectiu de divulgar la nanociència i la nanotecnologia. Els nanorelats tenen una extensió màxima de 200 paraules. Poden ser relats d'aventures, ciència-ficció, fantasia, relat social, etc. També poden presentar-se altres tipus d'obres escrites, com ara poemes o lletres de cançons. L'únic requisit és que l'obra presentada estigui relacionada amb la nanociència i la nanotecnologia.

Al concurs, organitzat en l'àmbit estatal per l'Institut de Nano i Micromaterials del CSIC a Madrid, a part de Catalunya té seu a Madrid, Andalusia, Aragó, Comunitat Valenciana, Sant Sebastià i Astúries, juntament amb Costa Rica i Nicaragua. El concurs té el nom de "Caben muchas historias en el nanomundo, ¡cuéntanoslas!. Per saber-ne més, us recomano aquest article de The Conversation, on els seus organitzadors, Maria Ujué González Sagardoy i Jose Miguel García-Martín en parlen.

El concurs de nanorelats a Catalunya

Des de la primera edició, la seu catalana ha estat la més participativa (el 2021, el 65% dels relats eren d'aquí). Aquest any, hem superat les nostres expectatives, arribant als 108 relats que, sumats a les dues anteriors edicions, hem arribat als 283 relats; fantàstic.

Les entitats organitzadores a Catalunya són l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB) i l'Institut de Ciències de l'Educació de la UB (ambdues de la Universitat de Barcelona), l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), la Societat Catalana de Nanociència i Nanotecnologia (SCN2) i el Centre Cívic Vil·la Urània. També tenim el suport de la Societat Catalana de Químics, Vil·la Urània, l'Espai Jove Casa Sagnier de Barcelona i l'Editorial Onada.

Hem tingut uns magnífics i magnífiques membres del tribunal amb Gerard Guimerà (COCNANO), Anna MAgrasó (IREC), Alfred Sànchez (ICE-UB) i Joan Mendoza, Eva Aracil, Aranzazu Villuendas, Felix Mata, Maria Barba, Josep Manel Rebled i Jordi Díaz dels CCiTUB en primera fase i pels finalistes,  Marga Pradas, Silvia Simon, Miquel Duran, Silvia Frias, Cinta Bellmunt de l'ACCC i Eva Prats (CCiTUB).

L'article d'avui no és per parlar-vos únicament del concurs, sinó per fer una petita anàlisi dels relats rebuts en la present edició i compartir-vos els relats guanyadors.

Anàlisi dels 108 relats

En primer lloc, hi han participat estudiants de tot Catalunya d'un total de vint-i-nou instituts: Institut Sa Palomera de Blanes, Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei, IES Montjuïc de Barcelona, Institut Lo Pla d’Urgell de Bellpuig, Institut Vall D'Arús de Vallirana, Institut Manuel Blancafort de la Garriga, Institut Pau Casals de Badalona, Institut Josefina Castellví i Piulachs de Viladecans, Institut Roquetes de Barcelona, Institut Sant Ramon de Cardona, Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega, Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, Institut Joan Ramon Benaprès de Sitges, IES Cambrils, Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei, IES Santa Eulàlia de Barcelona, Institut Mollet del Vallès, Institut Montsoriu d’Arbúcies, Institut el Til·ler de Corró d’Avall, Institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès, IES Samuel Gili i Gaya de Lleida, Institut Torrent dels Alous de Rubí, IES Sant Feliu de Guíxols, Institut Pallejà, Institut Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès, Institut Argentona, Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, Institut Baix Empordà de Palafrugell, Institut Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès i l’Institut Joan Brossa de Barcelona.

Dels 108 relats, la distribució entre cursos ha estat la següent: 58 relats de Batxillerat i 50 d’ESO, tal com es pot veure en el gràfic següent, per cursos.

nanorelats1.jpg

Respecte a les temàtiques, n'hi ha hagut de tot tipus, tal com es pot veure a continuació.

La més majoritària, com era d’esperar, és la relacionada amb la salut, amb un total de quaranta-dos relats, seguida de la sostenibilitat amb divuit relats i la nanotecnologia en general, amb vint relats. Amb dotze relats tenim les temàtiques de química i nanomaterials/nanopartícules. Per últim, tenim quatre relats relacionats amb la nanoelectrònica.

Encara que és esperable que la temàtica de salut sigui la més tractada, el percentatge ha anat baixant a mesura que ha anat evolucionant la pandèmia, amb un canvi molt brusc de la primera edició (feta en plena primera onada), on pràcticament tots els relats es relacionaven amb salut, i ara.

Per últim, hem rebut 36 relats en castellà i 72 en català..

Guanyadores de la tercera edició

Aprofitant l’efemèride de Feynman, l’11 de maig hem celebrat la final del III Concurs de Nanorelats 10alamenos9. Aquests han estat els guanyadors

Imagen

Guanyadora categoria ESO: 

Andrea Caballero (INS Pau Casals)

El mensaje de la vida

El mundo nano. ¡Una locura! Algo tan pequeño puede provocar cambios muy grandes. Esas fueron las primeras palabras de mi madre, una mujer de pelo blanco con un rostro cansado por el paso del tiempo. Siempre ha pensado en mí y sus incipientes arrugas eran el reflejo de una vida llena de adversidades y retos. Pero nunca se rindió, supongo que eso lo aprendí de ella. Esta soy yo, una molécula de ARNm que se encuentra viajando por el torrente sanguíneo de una rata.
Solo soy una pequeña gota en un mar de células infectadas. Aun así, he de perseverar. Los melanomas son duros de roer... pero no me rendiré. Acabo de encontrar una célula, debo introducir estas instrucciones en su ADN, mi mensaje es su única salvación. Una vez introducida la información, los ARNs se pusieron manos a la obra. Me quedé absorta... Los ribosomas, impacientes por leer mi secuencia de nucleótidos, formaron el polipéptido que dio lugar a la proteína.
Rápidamente, el sistema inmunitario se percató de que había algo extraño, así que mandó a los timocitos. Estos la reconocieron, los anticuerpos ya estaban preparados para luchar contra los tumores. Misión cumplida. Próxima parada... el cuerpo humano.

Guanyador categoria Batxillerat:

Valentina (Institut Josefina Castellví i Piulachs)

Mar Abierto

Seguramente os preguntéis quién soy o más bien qué soy, y cómo he formado parte de la historia de la medicina. Desde que tengo uso de consciencia mi padre, es decir, mi creador, ha trabajado arduamente toda su vida en programarme para poder destruir los cuerpos de Lewy que provocan el Parkinson y poder regenerar las células afectadas. Ayer mi padre me bautizó como DES-RE, “Destroys Synuclein and Regenerates”, uno de esos nombres científicos que no sabes cómo han surgido. Me contó que en su rueda de prensa anunció que hoy por la mañana se realizaría la primera aplicación en humanos y no os imagináis lo nervioso que me puse.

En estos momentos, me están introduciendo en el cuerpo de una humana con Parkinson a través de una aguja espinal. Viajo por su organismo gracias al líquido cefalorraquídeo, que me lleva hasta el cerebro, donde se encuentran los cuerpos de Lewy. Los elimino destruyendo una proteína, la sinucleína, y me dispongo a regenerar las células dañadas. Al acabar escucho una voz “Gracias por tu trabajo, estoy orgulloso de ti nanorobot. Nuestros
esfuerzos no solo curarán a las personas, sino que serán la inspiración de otros científicos.
Hasta siempre.

En resum, avui us hem portat una entrada diferent, però que pensem que és molt important. Una entrada on hem parlat de literatura i ciència dirigida al nostre jovent, una nova forma d’apropar el món de les nanotecnologies.

Contacta amb Divulcat