Llum per comunicar-nos

​
Crèdits de la foto: Fiber Optic Cable Network Technology Blue (enllaç)

Des dels grecs i els romans, que feien servir els escuts polits dels seus soldats per enviar missatges durant les batalles, ja fa molts anys que ens comuniquem fent servir la llum. De fet, els semàfors són un exemple de comunicació amb llum, tot i que una mica bàsic (permeten enviar unes comandes molt simples). Un altre exemple més evolucionat és el dels senyals de llum que feien servir els vaixells per comunicar-se des del segle XIX (que podien enviar unes 14 paraules per minut). Els comandaments a distància dels nostres televisors també funcionen amb llum infraroja, que envia comandes a l'aparell des del nostre sofà. Finalment, la fibra òptica que ens porta internet a casa fa servir llum per transmetre les dades des d’una central fins al dispositiu que ens instal·len al domicili.

De temps ençà hi ha hagut propostes i sistemes de comunicar ordinadors entre ells fent servir llum o làsers sense utilitzar cables per substituir els sistemes de ràdio (com són wifi o Bluetooth) o els cables de xarxa. De fet, alguns satèl·lits i enllaços terrestres fan servir làsers per comunicar-se entre ells amb molta capacitat de dades.

Una idea que va aparèixer amb força fa uns pocs anys va ser la d’aprofitar els llum LED que comencem a tenir per il·luminar-nos per enviar informació sense que nosaltres ens n’adonem. Aquesta idea el que diu és que podem fer que els LED de les làmpades facin uns pampalluguejos prou ràpids perquè nosaltres no els apreciem que serveixin per enviar dades entre la làmpada i, posem per cas, el nostre mòbil. Les proves que s’han fet d’aquesta tecnologia han donat velocitats fins a 100 cops més ràpides que el wifi. Aquesta tecnologia es coneix com a li-fi o VLC (visible light communication).

Un dels avantatges d’aquesta tecnologia és que sense una gran despesa es podria donar connexió a internet a grans zones que ja tenen il·luminació (com centres comercials, edificis d’oficines, hospitals, museus, avions, etc.) o inclús als carrers, fent servir els fanals. Així, la idea de tenir un wifi per enviar les dades des del nostre mòbil cap a internet a poca velocitat i rebre'n a través de la llum comença a ser una possibilitat (normalment rebem més dades d’internet que no pas les que hi enviem).

Una altra situació on aquesta tecnologia és candidata a ser utilitzada és en entorns com els hospitals o els avions, on el soroll electromagnètic ha de ser mínim per no interferir amb altres aparells electrònics. I encara una altra possible aplicació d’aquesta tecnologia podria ser comunicar entre si cotxes, de manera que un informi l’altre de si està frenant o accelerant o de si es disposa a girar, enviant un vídeo d'una càmera frontal, per exemple, que donaria aquesta informació als conductors i contribuiria així a reduir el nombre d'accidents.

A més a més, aquesta tecnologia permetria localitzar els dispositius dins d’edificis, fet que possibilitaria que la localització d’aparells o persones en entorns interiors fos una possibilitat real i que tindria múltiples aplicacions: seguir pacients i aparells dins un hospital, maquinària i utillatges dins una fàbrica i informació en museus; ajudar persones invidents en edificis, etc.

Com a principal desavantatges tenim que, com sabem, la llum no travessa les parets, i, per tant, cal una instal·lació del sistema a totes les habitacions o sales on ho necessitem. Tot i que pot ser un problema, aquesta característica també fa la tecnologia més segura, ja que, per exemple, la li-fi d’un banc no es podria atacar des de fora de l'edifici, cosa que convertiria la xarxa en més segura. També cal que la tecnologia maduri una mica encara i apareguin al mercat dispositius de baix preu que la puguin fer servir.

Amb tot, és una tecnologia que està apareixent gràcies a la recerca de molts grups i universitats d'arreu del món i que, segurament, d’aquí ben poc començarem a veure a la nostra vida quotidiana. Sense anar més lluny, el centre de recerca català I2CAT en va presentar unes quantes demostracions al Mobile World Congress del 2015 i al del 2016.

Per saber-ne més

• Vídeo de presentació de la tecnologia per Harald Haas (YouTube, amb subtítols)
• Pàgina d’I2CAT sobre aquesta tecnologia (enllaç)
• Article a la Viquipèdia (enllaç)