Per què els crustacis són més grans que els insectes?

No heu pensat mai la gana que hauria d’haver passat el primer ésser humà que es va menjar una llagosta de mar? Si ignorem per uns moments la seva carn sucosa de textura ferma i ens fixem només en el seu aspecte, hom pot pensar que no es diferencia gaire d’una llagosta de terra, això sí les llagostes de mar són molt més grans. I és que en general, els crustacis acostumen a ser més grans que els insectes i aràcnids, amb excepcions, per descomptat.

Els crustacis i els insectes pertanyen a grups diferents d’artròpodes, que són un grup divers d’invertebrats amb exoesquelets i cossos segmentats. Però per què aquesta diferència en la seva mida màxima?

Figura 1. Exemples de crustacis marins. Foto Albert Calbet

La primera pista la trobem en el seu hàbitat. Els crustacis són principalment criatures aquàtiques o semiaquàtiques, que habiten en entorns marins i d’aigua dolça, com ara llacs, rius i oceans. L’entorn aquàtic proporciona més flotabilitat i suport per a mides corporals més grans. En canvi, els insectes són predominantment terrestres, cosa que imposa restriccions a la seva mida a causa de la necessitat d’una locomoció eficient a terra. Però la cosa no acaba aquí.

Els crustacis tenen brànquies o estructures especialitzades per a la respiració, cosa que els permet extreure oxigen de l’aigua de manera més eficient. La disponibilitat d’oxigen a l’aigua facilita mides corporals més grans en els crustacis. En canvi, els insectes tenen un sistema respiratori traqueal, on l’oxigen s’entrega directament als teixits a través de petits tubs anomenats tràquees. Aquest sistema és menys eficient en l’entrega d’oxigen, i això imposa limitacions en la mida dels insectes. De fet, en èpoques passades, quan hi havia més oxigen a l’atmosfera, els insectes eren molt més grans que ara.

Figura 2. Insecte fulla. Foto Albert Calbet

També el tipus de desenvolupament és força diferent. Els crustacis creixen per mudes, en les quals muden el seu exoesquelet i en formen un de nou a mesura que es fan més grans. Aquest procés els permet augmentar contínuament de mida. En canvi, la majoria d’insectes pateixen metamorfosi, la qual involucra etapes diferents com ara ou, larva, pupa i adult. Aquest cicle vital complex restringeix el potencial de creixement dels insectes en comparació amb el creixement continu exhibit per molts crustacis.

L’evolució també ha tingut un paper clau a l'hora de definir les mides. Els crustacis tenen una història evolutiva més llarga en comparació amb els insectes, amb una línia ancestral que es remunta a antics artròpodes marins. Amb el temps, aquesta línia ha tingut més oportunitats d’evolucionar a mides corporals més grans i d’adaptar-se a diversos nínxols ecològics. En canvi, els insectes s’han diversificat i s’han adaptat a diversos entorns, però la seva línia evolutiva és més recent i generalment ha preferit mides corporals més petites. Lligada a l’explicació evolutiva, dels registres fòssils es dedueix que la disminució de mida dels insectes sembla coincidir amb l’aparició dels ocells i més tard amb els ratpenats, que són importants depredadors d’insectes voladors, però també poden competir per l’espai amb grans insectes voladors. Com a resultat, pot haver-hi hagut una pressió selectiva sobre els insectes perquè es facin més petits, ja que els insectes més petits tenen una maniobrabilitat de vol més gran.

Figura 3. Eruga de papallona. Foto Albert Calbet

Cal tenir en compte que aquestes són explicacions generals, i hi ha excepcions dins de tots dos grups. Per exemple, certs insectes, com ara l’escarabat goliat, poden arribar a mides grans, fins a 12 cm, i hi ha crustacis petits també, recordem els copèpodes. No obstant això, possiblement, a grans trets, les diferències de mida entre ambdós grups no siguin degudes a un sol factor, sinó a una combinació de diversos.