Plàncton i art

Pocs que hagin vist una mostra de plàncton poden negar la seva bellesa inherent. Des de la perfecta simetria de les diatomees fins a la complexitat d’alguns radiolaris, podem trobar un ventall infinit de formes i colors que han estat font d’inspiració de multitud d’artistes, antics i moderns.

Potser en la pintura trobem l’expressió màxima de la representació del plàncton. Cap a finals del segle XIX, començaments del XX, van aparèixer una sèrie d’artistes que plasmaren el plàncton excepcionalment bé. D’entre aquests, jo destacaria sense lloc a dubtes Erns Haeckel (1834-1919), que va dibuixar les criatures marines, i en particular el plàncton, amb un detall i bellesa com mai s’havia vist (Figura 1).

Figura 1. Dibuixos d'Erns Haeckel

Si parlem d’artistes i plàncton, tampoc puc deixar de mencionar Miquel Alcaraz (Barcelona, 1946-2022), recentment desaparegut i un gran científic i naturalista de la nostra època (Figura 2).

Figura 2. Estadis de desenvolupament del copèpode Centropages typicus pintats per Miquel Alcaraz

El plàncton ha inspirat també creacions artístiques, no purament descriptives. Hi ha una llarga tradició de naturalistes i investigadors, per exemple, que es dedicaven pels volts del segle XIX a crear veritables obres d’art i monuments a la paciència, col·locant lentament i en la posició adequada diferent espècies de diatomees fins a crear composicions que, sovint, recorden els rosetons de les esglésies (Figura 3).

Figura 3. Composicions amb diatomees. Esquerra J.D. Möller, dreta Eduard Thum

Molts escultors i escultores actuals troben també una inexhaurible font d’inspiració en les criatures planctòniques. Per exemple, les figures de vidre de Mara Haseltine representen d’una manera força creativa tintínids, radiolaris i altres organismes del plàncton. També Louise Hibbert representa el plàncton, entre altres criatures, en les seves escultures.

Si de l’art passem al comerç artístic, no és difícil trobar penjolls inspirats en plàncton, normalment fets amb impressió 3D i recoberts de metalls més o menys preciosos. Us deixo a la Figura 4 un recull de totes aquestes creacions (sense posar noms comercials ni webs de venda, que no seria apropiat).

Figura 4. Diferents escultures i obres d’art inspirades en el plàncton. A dalt, obres de vidre de Mara Haseltine, al mig, escultures de Louise Hibbert, a baix, penjolls comercials.

El cinema està molt relacionat amb la pintura i l’escultura, i és una altra de les belles arts reconegudes mundialment. En un apunt anterior (Phronima: un organisme del plàncton que va arribar a Hollywood) ja vam conèixer els Phronima, els quals segurament van inspirar la criatura de la pel·lícula Alien, de Ridley Scott. Però la cosa no queda aquí, des del mal anomenat personatge Plàncton (és, de fet, un copèpode) de Bob Esponja, a la breu sèrie de dibuixos animats Plankton Invasion, o al Golisopod dels Pokemon (inspirat en un isòpode) tenim representants del plàncton arreu (Figura 5).

Tornant a l’art descriptiu, dins el mitjà audiovisual jo destacaria els vídeos de Plankton Chronicles (www.planktonchronicles.org), o els del canal de Youtube del nostre grup de recerca (www.youtube.com/c/ZooplanktonEcologyGroupICM).

Figura 5. El plàncton als dibuixos animats.

Les obres literàries sobre el plàncton també són extenses, i n’hi ha per a tots els gustos, més o menys científiques. Tanmateix, si parlem purament de literatura de ficció, no ens hauria de sorprendre que el plàncton també hagi inspirat algun o altre llibre. Com a exemple, podríem citar el llibre Medusa, de Sergio Rossi, on uns biòlegs marins volen evitar que una voraç espècie de medusa acabi amb les pesqueries del món, o el Quinto día, de Frank Schatzing, on llamàntols replets de dinoflagel·lades tòxiques exploten a la cara d’humans que se’ls volien menjar. Potser una mica rebuscat, no?

Tot i que sembli mentida, també hi ha exemples arquitectònics basats en el plàncton. La casa diatomea dissenyada a Alemanya, n’és un exemple. I els edificis coreans que simulen el cicle dels elements a la xarxa tròfica planctònica en són un altre (Figura 6). També hi ha un equip d’arquitectes que s’anomena Plankton Group, tot i que no veig gaire relació entre els seus edificis i aquestes criatures.

Figura 6. Esquerra, casa diatomea. Dreta, edifici inspirat en el cicle dels elements

De relacions entre el plàncton i la música i la dansa no en conec gaires. Així i tot, existeix un grup de música anomenat Insect surfers, que el 2014 va treure la cançó Plankton Dance. Però, la veritat, es fa difícil trobar-hi la relació.

Finalment, tot i que no sigui una de les set belles arts, no podem negar que saber cuinar bé és tot un art. Doncs, de plats amb plàncton, n’hi ha uns quants, i aquest s’està posant de moda com a ingredient de cuina d’alta gamma. Des dels plats tradicionals xinesos de medusa adobada, fins a la sofisticació dels plats amb fitoplàncton marí (cultius d’algues liofilitzades i venudes a preus desorbitats) promoguts pel xef Ángel León, el plàncton ha entrat a la nostra vida.