Podria l'oceà del satèl·lit Encèlad albergar vida?

Durant quinze anys la sonda Cassini de l’ESA va estar estudiant el planeta Saturn i les seves llunes. Un dels seus descobriments més destacats va ser l’activitat hidrotermal del seu satèl·lit Encèlad, manifestada en extenses plomes de guèisers que se situen sortint des del pol sud, just a les enormes esquerdes que es troben separant immensos blocs de la seva escorça gelada. La composició de les partícules de gel que emeten aquests guèisers suggereix que l’oceà gelat està en contacte amb l’interior rocós i podrien existir xemeneies submarines. L’evidència mostra clarament que Encèlad conté un immens oceà mantingut per l’energia termal que allotja al seu interior i que, alhora, podria permetre el manteniment de formes de vida, com suggereix un nou estudi.   

Plomes de guèisers emanant de les esquerdes al pol sud d'Encèlad / Imatge: Cassini- NASA/JPL-Caltech/Space Science Institute

L'equip del Dr. Simon Rittman, investigador de la Universitat de Viena, ha desenvolupat una sèrie d’experiments i models que acaben de publicar a Nature Communications (Taubner R-S. et al., 2018). El seu objectiu ha estat esbrinar si tres tipus de microbis productors de metà del domini dels arqueus podrien prosperar a les profunditats de l’oceà d’Encèlad. Parteixen estudiant la capacitat de supervivència d'organismes que habiten les regions profundes dels oceans terrestres. La idea de l'experiment sorgeix de la detecció que va fer la sonda Cassini que les plomes emeses des de les esquerdes contenien traces d’hidrogen i diòxid de carboni, junt amb hidrocarburs com ara el metà. Ara el Dr. Rittman ha cultivat tres microorganismes del gènere dels arqueus en cambres tancades o bioreactors que, amb condicions controlades, barreges variables de gasos i rangs de temperatura i pressions ben determinats, pretenen simular aquell entorn. Han partit de la base d’establir les condicions esperables a les xemeneies termals d’Encèlad i, segons els seus experiments, hi ha un microbi terrestre que seria capaç de viure en aquelles circumstàncies extremes. Es tracta del microbi Methanothermococcus okinawensis, que demostra que no seria estrany que la vida, en cas d’haver sorgit en aquest llunyà satèl·lit, podria haver evolucionat en refredar-se aquest món cap a un nínxol ecològic vinculat a l’hidrotermalisme.

Diagrama esquemàtic de l'interior d'Encèlad que mostra la interacció de l'oceà amb el subsol i la formació dels guèisers  / Hsiang-Wen H. et al. (revista 'Nature')

De fet, un aspecte important a tenir en compte és que un descobriment de vida en algun dels mons oceànics que va tenir el Sistema Solar exterior, com ara Europa a Júpiter o Encèlad a Saturn, suposaria un repte a la nostra manera de cercar planetes extrasolars. Normalment es pensa només que la llum de l’estel és la principal encarregada de mantenir aigua líquida, però no es pensa gaire que l’efecte de marea gravitacional pot mantenir una energia hidrotermal suficient a l’interior d’aquests cossos planetaris per tal de garantir l’existència d’oceans durant milers de milions d’anys. Per tant, semblaria obvi pensar que la cerca d'exoplanetes habitats no hauria de fer-se únicament a l’anomenada zona d’habitabilitat, amb un criteri massa restrictiu.

El metabolisme d’aquests organismes podria explicar de manera natural i elegant el metà identificat en les plomes emeses des de les clivelles d’Encèlad, tot i que dades addicionals com ara el quocient isotòpic del carboni que forma aquest metà en podria proporcionar proves més contundents. La raó rau en el fet que les reaccions de serpentinització que s’esdevenen abiòticament per la interacció de l’aigua de l’oceà amb les roques del subsol també podrien explicar aquest metà sense invocar a la necessitat de formes de vida que l’hagin de produir. Així doncs, aquests experiments emfatitzen la necessitat de desenvolupar missions per a la cerca d’evidència de vida a Encèlad i tant la NASA i l'ESA com alguns organismes privats es troben estudiant diverses opcions per posar en marxa la propera dècada. Ara per ara, l’exploració d’Europa sembla ser més avançada amb la missió JUICE de l’ESA, planejada per ser llançada l’any 2022.

BIBLIOGRAFIA

Taubner R-S. et al. (2018). "Biological methane production under putative Enceladus-like conditions". Nature Communications. Vol. 9, art. núm. 748.

Trigo Rodríguez, J.M. (2012). Las raíces cósmicas de la vida. 241 pàg. Barcelona: Edicions UAB. "El espejo y la lámpara".