Taylor Swift i les seves contribucions a la ciència

Portada de l'àlbum Cardigan, de Taylor Swift

Podem afirmar que la cantant nord-americana Taylor Swift està afavorint fruits científics. No és que la cantant hagi començat a fer d’investigadora, però sí que la seva trajectòria i popularitat han inspirat alguns estudis científics o la forma de promoure la millora de la didàctica d’algunes ciències.

A punt de fer 36 anys —va néixer el 13 de desembre de 1989—, Taylor Swift ha venut uns 200 milions de discos al llarg de la seva carrera. Una carrera que li ha reportat uns elevats ingressos, cosa que semblaria “lògica” per a algú que porta un cognom que recorda el codi per a les transaccions financeres internacionals. Forbes li calcula un patrimoni de 1.600 milions de dòlars.

Canvis dialectals

Però centrem-nos en la relació de Taylor Swift amb la ciència. Començarem per la lingüística. Els seguidors de Swift ja havien manifestat que notaven que la pronunciació de la cantant i el seu to havien canviat amb els anys. No deixa de ser lògic en una persona que va començar la carrera a l’adolescència i que ara que s'acosta als quaranta continua creixent en popularitat. Però com que les coses s’han de demostrar, a Miski Mohamed i Matthew B. Winn, de la Universitat de Minnesota Twin Cities, se’ls va acudir treballar amb el material que l’artista ha anat deixant des de pràcticament els 14 anys, quan la van començar a seguir els micròfons.

Així, van poder analitzar més de cent minuts d’entrevistes concedides durant tres etapes: l’any 2008, quan Swift va llançar el seu àlbum Fearless mentre vivia vora Nashville; el 2012, a Tennessee, quan va treure Red; i el 2019, quan va aparèixer Lover i la cantant vivia a Nova York. Amb un programa informàtic van catalogar la pronunciació de les vocals, que en anglès americà defineixen molt bé les diferències dialectals.

En l’estudi, titulat “Acoustic analysis of Taylor Swift’s dialect changes across different eras of her career” i que s’ha publicat a The Journal of the Acoustical Society of America, els resultats indiquen que quan vivia a Nashville, Swift mostrava un marcat accent del sud. Així, certes vocals s’escurçaven fins al punt que pronunciava ride de manera semblant a rod. I quan deia two sonava semblant a tee-you, un altre tret característic.

Tot això es va perdre quan se’n va anar a Filadèlfia. I encara va canviar més quan es va establir a Nova York. Allà les vocals es van allargar i quan parlava distingia molt bé entre cot i caught. Es tracta d’una característica típica de Pensilvània, on va néixer, i de Nova York. També coincideix amb el canvi del country al pop. Al mateix temps, el seu to vocal va baixar i això va coincidir amb la proliferació de missatges de caràcter social.

Els autors fan ressaltar en el seu estudi que la llarga trajectòria de la cantant els ha permès fer un estudi impossible de reproduir en un laboratori. També creuen que els canvis dialectals, que poden variar en gent que s’estableix en un lloc o un altre, també poden tenir a veure amb el desig de ser reconeguts com a membres d’una comunitat o pròxims a certs col·lectius.

Ballant amb plantes

Però les creacions de Taylor Swift també han inspirat a uns investigadors de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul, al Brasil. Estaven preocupats per la manca d’interès per la botànica i les plantes en molts estudiants de secundària. Podria ser que la forma d’ensenyar la matèria no fos la millor i tingués poc atractiu, però les conseqüències no són només un menor coneixement del món vegetal, sinó que també pot conduir a una menor consciència sobre el paper de les plantes i la seva importància en molts àmbits, des de l’alimentació al canvi climàtic, passant per la depuració de l’aigua i de l’aire.

Els investigadors van pensar que fer servir material procedent d’una artista reconeguda i mundialment popular podria ajudar. I la seva experiència ha donat com a fruit un article publicat als Annals of Botany, i amb un títol curiós: “Dance with plants: Taylor Swift’s music videos as advance organizers for meaningful learning in botany”.

Podien haver triat diversos artistes, però es van decidir per Taylor Swift perquè els materials eren d’accés fàcil i gratuït i tenien molt contingut botànic. De 252 cançons analitzades, vora la tercera part, 78, incloïen almenys un element botànic, ja sigui un fruit, una flor, fulles, una llavor, etc.

De videoclips, en van triar quatre: Blank Space, en què la cantant apareix en una mansió amb un gran jardí; Cardigan, en què les molses i falgueres envolten el piano; Out of the Woods, en què l’artista corre per un bosc de vegetació densa; i Willow, en què destaca un salze i Swift es compara amb ell per la preferència per ambients humits.

Després van triar 60 estudiants d’escoles brasileres d’entre 14 i 16 anys i els van dividir en quatre grups: aquells als quals agradava tant Taylor Swift com la botànica; els que els agradava la cantant, però no la matèria; els que els agradava la botànica, però no l’artista; i aquells als quals no agradava cap dels dos.

Després de planificar molt bé què volien destacar dels videoclips en les explicacions i les preguntes, van portar-ho a terme en diverses sessions i van analitzar-ne els resultats. Bàsicament, van observar que el mètode afavoria la relació docent-estudiant i que les referències artístiques ajudaven a establir una bona connexió emocional amb les plantes i el seu estudi. Quan la motivació augmentava, els resultats acadèmics milloraven i els estudiants feien més ús de termes botànics i disminuïen les queixes sobre continguts massa teòrics de la matèria.

Els autors esperen que el seu treball inspiri els docents, els amants de les plantes, els seguidors de Swift i altres persones per explorar noves vies de connexió entre els estudiants i el medi natural.

Segur que Taylor Swift, coneguda també pels seus discursos en defensa de drets civils, s’alegrarà que la relacionin amb un augment de la cultura científica. I encara més amb els temps que corren!