Els elements i les taules periòdiques de Josep Estalella

Com ja s'ha dit en altres entrades d'aquest blog, l'any 2019 ha estat declarat per les Nacions Unides l'Any Internacional de la Taula Periòdica, amb la sigla IYPT2019. 

Publiquem avui un altre article sobre taules periòdiques històriques, aquestes del reconegut docent i pedagog Josep Estalella. Estalella fou llicenciat en ciències (física i química) per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1902 amb una tesi sobre els raigs X, novetat en aquells temps, i també en va ser professor del 1899 al 1905. Després passà a ser catedràtic de física i química de l'institut d'ensenyament mitjà de Girona. Del 1919 al 1921 fou director dels ensenyaments de física i química de l'Instituto-Escuela de Madrid, i quan tornà a Catalunya fou catedràtic de l'institut de Tarragona fins al 1932. Llavors, va ser nomenat director de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, institució en la qual deixà marca amb el seu sistema metodològic propi i característic. Va morir el 1938. Al llarg de la seva vida professional va escriure diversos llibres de física i química per a l'ensenyament secundari.

En els seus llibres hi figuren algunes taules periòdiques i llistes d'elements. La primera és del llibre Curso de Química, d'Editorial Gustavo Gili, del 1921, ara fa 97 anys, i que va reproduir a l'edició del 1936 sense canvis significatius. En ambdós llibres hi ha una llista de substàncies elementals, a més d'una representació de la taula periòdica. En l'edició del 1921 hi ha 83 elements, tots actualment existents, excepte el nitó (símbol Nt). A Espanya es va conèixer com a nito o nitón l'element que en altres llocs es va denominar emanació de radi (símbol Em) i que el 1923 es va batejar com a radó (Rd), nom actualment vigent. La resta d'elements tenen els noms vigents avui dia, excepte els gasos nobles, que escriu com a paraules planes: argo, cripto, neo i xeno (de símbol X), a més del citat nito. De l'urani n'hi diu urano, i del niobi i del wolframi accepta també els noms de colombio i tungstenio. El símbol del xenó és X. Els nou elements que falten ubicats abans de l'urani són els següents:  tecneci (sintètic, creat el 1937); promeci (descobert el 1945); hafni (descobert el 1923); reni (descobert el 1925); poloni i àstat (radioactius, descoberts el 1898 i el  1940); i franci, actini i protactini (descoberts el 1939, 1899 i 1917, respectivament). Sorprèn que no constin a la llista el poloni i l'actini, tots dos radioactius però descoberts el segle XIX, i  ben establerts com a elements. I encara sorprèn més que en el mateix llibre d'Estalella, a l'apartat on parla de radioactivitat, l'actini i el poloni hi són citats. En canvi, a la taula periòdica que presenta en el mateix llibre hi ha 71 elements. Hi falta l'hidrogen, que no se sabia on posar, i 11 metalls de la sèrie dels lantànids.

L'edició del Curso de Química d'Estalella de 1936 presenta poques variacions, malgrat que del 1921 al 1936 s'havia avançat en el descobriment de nous elements. A la llista de substàncies elementals hi ha ara 85 elements, perquè s'hi han afegit l'hafni i el reni. S'han modificat els noms del nito, que ara es diu radón, de l'urano que ara es diu uranio, i s'hi han afegit els segons noms del berilio o glucinio, del lutecio o casiopeo, del yodo o iodo, amb els dos símbols I i J (per suggeriment dels científics alemanys), de l'ytrio o itrio, del zinc o cinc, de l'yterbio o iterbio, del cripto o kripto, i segueixen el del niobio o colombio (Nb o Cb), i el zirconio o circonio. Segueix sense aparèixer a la llista el poloni. A la taula periòdica del mateix llibre hi figura en el grup VII el símbol Ma, corresponent al masuri, nom que es va donar al tecneci durant un temps, abans que fos realment sintetitzat. També figuren a la taula però no a la llista l'actini i el protactini.

Des del seu començament (1932), Estalella fou director de l'institut-escola creat per la Generalitat de Catalunya, que va tenir la seu a l'edifici del parc de la Ciutadella, on ara hi ha l'Institut Verdaguer. De les característiques d'aquell centre i del seu estil pedagògic se n'ha parlat a bastament i elogiosament. En una ocasió, i després d'impartir-hi una xerrada, la directora em va ensenyar l'edifici i em va regalar un valuós document: un exemplar original del llistat dels elements químics en català, editat per l'obrador del mateix institut-escola el 1937. No l'he vist citat enlloc, i penso que val la pena fer-ne algun comentari. 

La llista té 95 noms, però corresponen realment només a 86 elements. Hi falten els següents: el 43 (actual Tc), el 61 (Pm), el 84 (Po), el 85 (At), el 87 (Fr) i el 89 (Ac). A més, hi ha nou elements duplicats, perquè se'ls posen dos noms. Són els seguents: 4, beril·li i glucini; 29, aram i coure; 36, cripton i kripton; 41, columbi i niobi; 47, argent i plata; 71, cassiopeu i luteci; 72, celti i hafni; 74, tungstèn i wolframi; i 80, argent-viu i mercuri. És interessant la voluntat de mantenir els noms científics i els noms comuns d'aram, argent i argent-viu, pràcticament no usats mai en textos científics. És curiós també que a la llista es doni a l'element 12 el nom vulgar de carbó i no el de carboni, opció que no permet la distinció entre l'element i el combustible.

De cada element se'ns diu el nombre atòmic i el pes atòmic, amb 3, 4, 5 i fins a 6 xifres significatives, cas de l'oxigen per definició, i també de la plata. El codi de colors de la taula no està indicat. Es pot deduir que el color vermell indica els no-metalls, que en la nomenclatura de l'època eren denominats els metal·loides, nom que va perdurar fins fa molt poc. Els gasos nobles, que són no-metalls evidents, però, són impresos en negre. No queda clar a quin concepte correspon el color blau de la taula.

Pel que fa a les denominacions, segueix mantenint la forma plana i no aguda dels gasos nobles àrgon i xènon pero manté un neon i un cripton aguts, sense accent. No deu ser una errada, perquè kripton tampoc en porta. Manté les formes antigues molibdèn i tungstèn, que Pompeu Fabra i el Diccionari Pal·las ja havien bandejat. Pel que fa als símbols, tots són els actuals, excepte el del tuli, que indica Tu, mentre que actualment és Tm. 

En segueix sorprenent que no hi figurin el poloni ni l'actini, i encara més quan ambdós elements són citats al text dels seus llibres.

Però, per a mi, el més sorprenent és que el 1937, en plena Guerra Civil, gent com l'Estalella i altres professors seguissin complint el seu deure de procurar una bona educació als seus alumnes, amb l'edició de materials moderns, i amb l'esperança que l'educació, malgrat les dramàtiques circumstàncies adverses, fos una aposta pel futur. Estalella va morir l'any següent, decebut que els seus esforços semblessin inútils.