Arxivística
Presentació del projecte de digitalització de la col·lecció de pergamins del monestir de Sant Daniel per la Universitat de Girona, amb la participació (d’esquerra a dreta) de Joaquim Nadal, Maria Assumpció Pifarré, Quim Salvi i Àngels Merino
© UdG – Iconna
El 2018 es va celebrar el setè centenari de la creació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó pel rei Jaume II, el qual va disposar unes cambres del Palau Reial de Barcelona per conservar els documents de la cancelleria.
Al desembre, el Govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar l’elaboració del Pla d’Arxius i Gestió Documental per avaluar la situació actual dels arxius i els serveis de gestió documental del país, reformar la normativa legal vigent que els afecta i reorganitzar-los.
Cal destacar les fites d’alguns arxius:
- L’Arxiu Històric de Barcelona va posar en línia el catàleg de la seva biblioteca, formada per més de 124.000 volums.
- La Biblioteca de la Universitat de Girona va començar la digitalització de la col·lecció de pergamins del monestir de Sant Daniel; del total de 1.800 pergamins, datats des del segle X, ja n’hi ha disponibles en línia més de 1.000.
- L’Institut d’Estudis Ilerdencs va publicar part del seu patrimoni històric, amb més de 9.000 documents digitalitzats i de consulta pública a internet.
- L’Ateneu Barcelonès va ingressar documentació de Frederic Soler Pitarra, procedent de l’antic restaurant on el dramaturg treballava, en canviar de mans aquest negoci.
- L’arxiu de l’arquitecte Josep Antoni Coderch va ser cedit per la família al Museu Nacional Reina Sofia de Madrid.
- L’arxiu de l’editorial Tusquets va ser cedit per la seva fundadora i directora, Beatriz de Moura, a la Biblioteca Nacional d’Espanya.
Aquest any va traspassar Jaume Riera i Sans (1941 - 2018), arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i estudiós de la història medieval i la cultura jueva.
Biblioteconomia
Interior de la nova Biblioteca Lluïsa Duran, a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)
© Ajuntament de la Bisbal
El 2018 es van celebrar els 100 anys de la inauguració de les primeres quatre biblioteques populars de la xarxa creada per la Mancomunitat de Catalunya, a Valls, les Borges Blanques, Sallent i Olot, embrió de l’actual sistema de lectura pública del país.
Segons dades del 2018, la meitat dels ciutadans catalans ja disposa de carnet de biblioteca pública, i des d’aquest any també poden disposar de més de 2.000 títols de pel·lícules accessibles per internet a eBiblio, un servei suplementari al préstec de llibres i revistes electrònics, que gaudeixen des del 2015.
Les biblioteques escolars continuen sent un punt feble a Catalunya, malgrat unes notables excepcions. Per això, en aquest àmbit és destacable el programa Biblio(r)Evolució que la Fundació Jaume Bofill, juntament amb nombrosos centres educatius, està portant a terme des de fa anys i que aquest 2018 s’ha consolidat amb èxit. D’altra banda, Àlex Cosials, fins el 2018 responsable del programa LECXIT (Lectura per a l’èxit educatiu) d’aquesta Fundació, va passar a dirigir la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.
L’Associació Lectura Fàcil va celebrar el 15è aniversari. Aquesta entitat promou l’edició de llibres i altres documents adaptats perquè tothom els pugui comprendre, i en especial les persones amb dificultats lectores, d’acord amb una normativa internacional. Fins a l’actualitat, més de quinze editorials han publicat 270 llibres amb aquestes característiques, i en centenars de biblioteques es fan servir aquests materials per als clubs de lectura.
Durant el 2018 van tenir lloc algunes inauguracions o ampliacions importants de biblioteques públiques a Catalunya: Biblioteca Municipal Martí Magriñà, a Altafulla (Tarragonès), que comparteix seu amb l’arxiu municipal; Biblioteca Montserrat Abelló, al districte de les Corts (Barcelona); Biblioteca de Bellvís (Pla d’Urgell); Biblioteca Municipal Mestra Maria Rafecas, a Llorenç del Penedès (Baix Penedès); Biblioteca Pompeu Fabra, a Riells i Viabrea (Selva); Biblioteca Municipal Joan Sardà Lloret, a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès); Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès); Biblioteca Lluïsa Duran, a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), i la de Vila-rodona (Alt Camp). També va entrar en funcionament el nou bibliobús Montserrat, amb seu a Copons, que dona servei a 13 municipis de la comarca de l’Anoia. A Castelló de la Plana es va inaugurar la Biblioteca Digital del Menador, un projecte comú de la Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Castelló, amb continguts exclusivament digitals.
Documentació en general
El 2018 es va complir el 25è aniversari de tres esdeveniments destacables de l’àmbit de la informació i la documentació: la celebració a Barcelona del congrés de la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), la fundació de FESABID (Federació Espanyola de Societats d’Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística) i la creació de la llista de distribució Iwetel (la més important en llengua espanyola, que actualment agrupa prop de 6.000 professionals). D’altra banda, BibCat, la principal llista en català, amb més de 2.000 subscriptors, va complir 20 anys. Europeana, la biblioteca virtual impulsada per la Unió Europea, que disposa de gairebé 60 milions de documents (440.000, en català), va complir 10 anys. També en l’àmbit europeu, la Comissió Europea va posar en marxa el portal EOSC (European Open Science Cloud), una plataforma al núvol d’accés obert, que ha de reunir de manera cooperativa dades de recerca provinents de tots els països membres, per tal de fer més visible i eficient la investigació europea.
Les Corts Espanyoles van aprovar la Llei orgànica de protecció de dades i garantia dels drets digitals, que deroga la de 1999 i complementa el Reglament general de protecció de dades, d’abast europeu. Entre altres aspectes de la nova llei, es reforcen el dret d’accés universal a internet, el de la seguretat i de l’educació digitals, el de rectificació a internet, el de l’ús d’internet en relació amb l’àmbit laboral o el dret a l’oblit en cerques a la xarxa.
Per la seva banda, el Govern de la Generalitat de Catalunya va adoptar el Pla de Govern Obert, que ha de millorar el portal de dades obertes i fomentar l’ús i l’explotació de les dades obertes que fan públiques les administracions catalanes. Amb aquesta iniciativa es vol facilitar el tractament posterior de les dades obertes per a la transparència i la reutilització social de la informació pública.
Per tal de completar el dipòsit legal de les publicacions en línia, regulat des del 2015, la Biblioteca Nacional d’Espanya va acordar amb la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) la preservació dels documents publicats a internet més representatius de l’àmbit de la recerca. A diferència del dipòsit legal dels documents en suports tangibles, el que es publica a internet es recull de manera selectiva i compta amb la col·laboració de les comunitats autònomes. A Catalunya, el 2005, la Biblioteca de Catalunya va endegar el projecte Padicat, que, també de manera selectiva, guarda còpies de llocs web de Catalunya (fins ara, més de 100.000).
El 2018 es va crear una nova base de dades bibliogràfica de rellevància internacional: Dimensions, amb gairebé 100 milions de referències, que se suma a les altres tres fonts bibliogràfiques de primera línia: Google acadèmic, Web of science i Scopus. En l’àmbit català, el repositori RACO, de revistes catalanes vives en accés obert, creat el 2006, va assolir la xifra de 500 títols incorporats; entre els darrers, destaca Lligall, de l’Associació d’Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya.
En l’àmbit acadèmic, cal mencionar que a l’abril va prendre possessió del càrrec el nou degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, Miquel Térmens Graells. D’altra banda, a partir del curs 2019-20, el grau que s’imparteix en aquest centre passarà a anomenar-se grau de Gestió de la Informació i Documentació Digital, i se’n modificarà el pla d’estudis. Finalment, la professora i directora de l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació (l’actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació), i antiga presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, Carme Mayol, va rebre la Creu de Sant Jordi.
Al Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya es va crear el nou grup de treball Bibliotecàries i Documentalistes: Dones Visibles, i se’n va rellançar un altre, el de Biblioteques Escolars, inactiu durant uns anys. En total ara hi ha nou grups de treball actius, cadascun dedicat a una temàtica o tipus de biblioteca particular.
Pel que fa al mercat laboral, les oposicions per a arxivers i bibliotecaris es van tornar a convocar. Enfront de les 18 places del 2017, el 2018 n’hi va haver 49 (algunes pendents de resoldre). D’altra banda, al sector privat la demanda de professionals de la informació va créixer perquè aquest any diverses empreses multinacionals (com ara Facebook i Microsoft) van obrir oficines a Barcelona i van oferir feina a centenars de persones, per gestionar la informació distribuïda per les xarxes socials i fer-ne recerca.