Introducció
Les borses de tot el món van viure un any mogut amb importants pèrdues
© AhmadArdity / Pixabay
La desacceleració va marcar l’evolució de l’economia al llarg del 2018. Després d’un 2017 amb taxes d’increment del producte interior brut (PIB) superiors al 3% a escala estatal i catalana, el ritme va anar decreixent fins a situar-se entorn del 2,5% i amb perspectives d’alentir-se més al llarg del 2019.
Les principals institucions internacionals van certificar una disminució del ritme de creixement en l’àmbit global sota l’amenaça d’una guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. De fet, l’Administració de Donald Trump ja va imposar aranzels per valor d’uns 50.000 milions de dòlars, que després va incrementar en 200.000 milions més. Pequín hi va respondre, i finalment ambdues superpotències econòmiques van acordar una treva fins el 31 de març de 2019.
En aquest context, les borses van viure un any mogut amb importants pèrdues, que, en el cas de l’IBEX, el principal indicador del mercat de renda variable espanyola, van superar el 15%.
La fi de la compra de deute
Un dels elements que havia contribuït a evitar una recaiguda en la crisi, de l’esclat de la qual es va complir una dècada, havia estat la política monetària atípica duta a terme pel Banc Central Europeu (BCE), amb la compra de deute sobirà, així com de les principals empreses privades. Aquesta estratègia, que va injectar uns 2,6 bilions d’euros durant els seus quatre anys de durada, va acabar al desembre.
Un altre dels elements que va evitar problemes fins aleshores va ser el preu del petroli, però, en aquest cas, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), càrtel que controla al voltant de dos terços de les exportacions mundials de cru, i altres grans productors independents, com ara Rússia, van acordar retirar de l’oferta diària mundial un total d’1,2 milions de barrils a partir de l’1 de gener de 2019.
Aquests van ser elements, juntament amb les incerteses sobre el Brexit britànic i els efectes del Govern de la Lliga Nord i el Moviment 5 Estrelles a Itàlia, que van provocar nerviosisme entre els inversors i, per això, es van produir ensurts a les borses, que van afectar especialment la cotització dels bancs.
Un dels valors més castigats, per motius propis, va ser la cadena de supermercats Dia, que va canviar de gestors i va tancar al final d’any un acord per a refinançar el seu deute. A més, després del boom viscut el 2017, el bitcoin, la critpomoneda més coneguda, es va desinflar al llarg del 2018.
Als Estats Units, la Reserva Federal, al capdavant de la qual es va situar Jerome Powell en substitució de Janet Yellen, va establir quatre pujades dels tipus d’interès de 0,25 punts cadascuna, de tal manera que al març es van apujar de l’1,25%-1,50% a la franja de l’1,50%-1,75% i van finalitzar l’exercici en 2,5%-2,50%.
Sense avenços en la Unió Econòmica
En l’àmbit de la Unió Europea (UE), va seguir mancant un acord pel que fa als avenços en l’aprofundiment en la unió econòmica i monetària i la creació d’un fons de garantia de dipòsits comunitari, tot i que es van posar les bases per a un pressupost conjunt.
En el món empresarial, a més de la detenció del màxim cap de l’empresa alemanya Audi, Rupert Stadler, per l’escàndol de les emissions de CO2 dels vehicles, es va produir el relleu en la cúpula del consorci propietari, Volkswagen (VW), amb el nomenament de Herbert Diess, que substitueix Matthias Müller. I no va ser l’únic dels canvis en el sector de l’automòbil, perquè, primer per la malaltia i després per la posterior mort de Sergio Marchione, Mike Manley, procedent de Jeep, va accedir a la presidència de Fiat Chrysler.
L’escàndol més important en aquest sector va ser la detenció al Japó de Carlos Ghosn, president i conseller delegat de Nissan i de Renault, per un presumpte frau fiscal. Artífex de l’aliança entre Renault i Nissan, l’empresonament de Ghosn va fer caure la cotització en borsa del fabricant francès de vehicles i va fer trontollar l’agrupació més gran del sector al món.
A l’Estat espanyol, l’any va començar amb el Govern de Mariano Rajoy (PP) i va acabar amb el de Pedro Sánchez, que va accedir al càrrec a través d’una moció de censura que va guanyar l’1 de juny. Al capdavant de l’àrea econòmica es va situar Nadia Calviño, que des del 2014 era la directora general de Pressupostos de la Comissió Europea. Va substituir Román Escolano (PP), que hi va estar al càrrec poques setmanes, ja que havia rellevat Luis de Guindos, el qual va passar a ser vicepresident del Banc Central Europeu (BCE). L’altra gran cartera econòmica del Govern central, la d’Hisenda, va ser ocupada per María Jesús Montero, en substitució de Cristóbal Montoro. Montero ja havia estat consellera de la mateixa àrea, així com de la de Salut a la Junta d'Andalusia.
En un exercici en què el creixement econòmic a Espanya es va començar a alentir fins a una taxa anual del 2,4% en el tercer trimestre, davant el 2,5% del segon i el 2,8% del període gener-març, al Congrés dels Diputats es va celebrar una comissió d’investigació per a analitzar la crisi financera a l’Estat espanyol, per la qual van passar els principals responsables econòmics d’aquell període, entre els quals hi havia anteriors titulars de la cartera d’Economia, des de Rodrigo Rato fins a Pedro Solbes, Elena Salgado, Luis de Guindos o els màxims responsables d’entitats financeres, entre d’altres; les conclusions no van apuntar pràcticament cap culpable.
La pressió dels pensionistes
Les manifestacions dels pensionistes es van succeir al llarg del 2018 en contra de la pujada de les pensions del 0,25% aplicada pel Govern del PP
© UGT - UJP
El 2018 va ser l’any dels pensionistes, amb protestes constants al carrer després de l’anunci d’una mínima pujada del 0,25% en aplicació de la reforma duta a terme pel Govern del PP el 2013, per la qual s’establia un límit de pujada en el 0,25%, per sota de la inflació. Tota aquesta pressió va portar finalment a l’executiu de Mariano Rajoy a acceptar la condició que el Partit Nacionalista Basc va imposar per donar suport als pressupostos de l’Estat per al 2018, que no s’havien pogut aprovar al final del 2017: una pujada de les pensions de l’1,6%. També es va acordar el retard fins el 2023 de l’entrada en vigor del factor de sostenibilitat, un mètode que havia de començar a funcionar el 2019 i que incorpora l’esperança de vida en el càlcul de les noves pensions, cosa que significa reduir-les perquè la quantitat total de la pensió es dividirà pels anys de vida (que és un període llarg perquè l’esperança de vida s’allarga) i que dona com a resultat una prestació mensual menor.
La pressió dels pensionistes també va portar al pacte de Toledo, integrat per tots el partits del Congrés, a comprometre’s a tornar a lligar la revaloració de les prestacions a l’índex de preus de consum (IPC), tot i que no van ser capaços d’acordar mesures a més llarg termini per a acabar amb el dèficit que acumula la Seguretat Social des del 2011 i per a garantir-ne la sostenibilitat. Aquest acord va permetre al Govern de Pedro Sánchez revalorar les pensions del 2018 i del 2019, tenint en compte la inflació.
En l’àmbit del diàleg social, el Govern del PP va arribar a un acord amb els sindicats i les patronals per a apujar el 5% el salari mínim interprofessional (SMI) del 2018 i situar-lo en 850 euros al mes el 2020. El nou executiu del PSOE, d’acord amb Podem, va decidir una alça del 22% fins a situar-lo en 900 euros al mes a partir de l’1 de gener de 2019, juntament amb altres increments que beneficiaven els empleats públics amb una alça mínima del 2,25%, i que havien estat pactats al març. També el nou Govern va estipular un augment de la base mínima de cotització dels autònoms, fins a apujar la quota mensual en 5,36 euros, però alhora en va incrementar les cobertures socials fins a situar-les a nivells similars a les dels assalariats.
Per la seva banda, els sindicats i les patronals van aconseguir tancar el Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva (AENC) per un període de tres anys, que, a més de recomanar pujades salarials del 2% al 3% per redistribuir els fruits de la recuperació econòmica, inclou elevar a 1.000 euros mensuals en 14 pagues el salari mínim per conveni a partir del 2020.
Sense nous pressupostos
El 2018 es va tancar sense la possibilitat d’elaborar uns pressupostos generals de l’Estat per al 2019, tot i que el nou Govern socialista va augmentar els objectius de dèficit per tenir un marge de despesa de 6.200 milions més, dels quals uns 2.500 eren per a les autonomies i una quantitat similar, per a la Seguretat Social. El PP, amb majoria absoluta al Senat, i Ciutadans, van vetar aquests objectius de dèficit al desembre aprofitant la possibilitat que atorga la llei d’estabilitat pressupostària de fer-ho a la cambra alta. Els socialistes, disposats a presentar la seva pròpia proposta pressupostària al principi del 2019, es van plantejar recórrer davant del Tribunal Constitucional aquesta possibilitat de veto del Senat.
Una de les reformes dutes a terme pel Govern socialista va estar encaminada a frenar l’escalada del preu de l’electricitat, que al setembre va batre rècords en superar la barrera dels 70 €/MWh. L’Executiu va decidir suspendre durant sis mesos l’impost a la generació elèctrica, així com suprimir l’anomenat “impost al sol”. El paquet de mesures també inclou l’ampliació del bo elèctric per als consumidors elèctrics i la creació d’un bo tèrmic, entre altres mesures.
En l’àmbit de l’energia, el Ministeri d’Energia va decidir deixar de finançar el magatzem Castor a través del rebut del gas, una mesura qüestionada pel Tribunal Constitucional al final del 2017. A més, el Tribunal Suprem va sentenciar a favor de la patronal CECOT, que havia demanat el retorn de les quantitats pagades pels clients per aquesta infraestructura explotada per la societat Escal, de la qual la constructora ACS, presidida per Florentino Pérez, era la principal accionista, i que no va arribar a posar-se en funcionament després d’haver provocat nombrosos sismes a la zona sud de Catalunya durant la seva construcció i durant la fase de proves.
Rodrigo Rato, a la presó
El 2018 va ser l’exercici en què l’exvicepresident del Govern del PP, Rodrigo Rato, que també va ser director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), va entrar a la presó pel cas de les anomenades targetes black, o targetes opaques, durant el seu mandat com a president de Bankia. El Tribunal Suprem va confirmar la sentència de quatre anys i sis mesos per un delicte d’apropiació indeguda. Un total de 14 exdirectius i exconsellers més de l’entitat van ser condemnats a més de dos anys de presó pel mateix cas. Rato, a més, va acabar l’exercici pendent d’un altre judici que podria incrementar les seves penes, el de la sortida a borsa de Bankia.
També va passar pels tribunals un altre exvicepresident del Govern socialista, Narcís Serra; primer per unes operacions immobiliàries fetes quan era president de Catalunya Caixa i després pels sous de la cúpula de l’entitat durant el seu mandat.
A les dues grans entitats financeres espanyoles es van produir relleus importants. En el cas del BBVA, Francisco González va anunciar que el seu segon, Carlos Torres Vila, el substituiria a la presidència a partir de l’1 de gener de 2019. El segon lloc de l’organigrama va ser per a l’executiu turc Onur Genç, en substitució de Torres.
Al Banc Santander, la presidenta Ana Botín va nomenar l’italià Andrea Orcel, procedent d’UBS, conseller delegat en lloc de José Antonio Álvarez, que va passar a ocupar la vicepresidència executiva del grup i la presidència del Santander Espanya.
En l’apartat de l’habitatge, el 2018 va ser l’any del lloguer, amb fortes pujades que van acabar amb la publicació d’un decret del govern socialista que establia la pròrroga forçosa per als nous contractes en cinc anys en lloc de tres, entre altres mesures. Els arrendaments van pujar especialment a les grans ciutats com Barcelona i Madrid, fet que també va impulsar els desnonaments de llogaters que no pagaven.
El Tribunal Suprem i les hipoteques
La principal revolució al mercat immobiliari, però, la va provocar el Tribunal Suprem amb una sentència que establia que l’impost d’actes jurídics documentats (AJD), que grava la constitució de les hipoteques, havia d’anar a càrrec dels bancs, amb la qual cosa trencava una llarga jurisprudència que establia que aquest cost requeia en el client. El president de la Sala Contenciosa Administrativa, Luis María Díez-Picazo, va convocar un ple per a revisar aquesta resolució i, després de tres setmanes de caos jurídic, la sala, per 15 vots a 13, va fer marxa enrere i va restablir el criteri que l’impost havia d’anar a càrrec del client.
Finalment, davant la situació i de les crítiques de l’opinió pública, el Govern va promoure canvis en la llei de crèdit immobiliari que van fixar que, no solament aquest impost, sinó la majoria dels costos lligats a la hipoteca anaven a càrrec dels bancs.
Els taxistes, per la seva banda, van protagonitzar una llarga protesta que es va notar especialment a Madrid i a Barcelona –on van tallar gairebé una setmana la Gran Via–, però que es va estendre per moltes altres grans ciutats, per a reclamar un major control sobre la proliferació dels vehicles de transport amb conductor (VTC), representats per firmes com Uber o Cabify. Una de les peticions principals dels taxistes va ser que fossin les autonomies i els ajuntaments els que tinguessin les competències per a regular aquests serveis.
Un dels principals maldecaps del nou Govern de Pedro Sánchez va ser el retorn de les quantitats retingudes a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) sobre les prestacions de maternitat i paternitat dels exercicis del 2014 i del 2015. El 2019 es va poder començar a demanar el retorn de les del 2016 i el 2017. Amb aquesta mesura, es va donar compliment a una sentència del Tribunal Suprem que afirmava que aquestes prestacions no havien de pagar l’IRPF.
Sánchez Llibre, a Foment
Josep Sánchez Llibre va ser elegit nou president de Foment del Treball
© Foment del Treball
Al principi d’any, la junta de Foment del Treball va acordar l’expulsió temporal de la patronal vallesana CECOT, a instàncies del president, Joaquim Gay de Montellà. L’argument per a fer fora l’organització presidida per Antoni Abad era que aquesta havia envaït competències territorials i funcionals de Foment. Amb aquesta decisió s’acabava amb una pugna entre ambdues organitzacions. Una de les qüestions que havia fet esclatar la tensió és que la CECOT havia adoptat decisions de manera unilateral que transcendien el seu àmbit territorial sense comptar prèviament amb la coordinació amb Foment. Un dels punts de fricció va ser la carta que la patronal vallesana havia enviat a qui aleshores era ministre d’Economia, Luis de Guindos, en la qual criticava el decret que va facilitar el canvi de seu social de nombroses companyies.
Amb l’elecció, al novembre, de Josep Sánchez Llibre com a nou president de Foment del Treball en substitució de Joaquim Gay de Montellà, es van reprendre les negociacions pel retorn de la CECOT a l’entitat. Sánchez Llibre, que en els darrers temps s’havia ocupat de les relacions amb les Corts de la gran patronal CEOE, va acabar formant l´única candidatura a la presidència. El nou president va ser durant molts anys un dels pesos pesants de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i portaveu econòmic de l’antiga CiU al Congrés dels Diputats.
A la patronal catalana PIMEC, que va promoure la creació de la plataforma PYME en l'àmbit estatal, Josep González va renovar com a president.
Per la seva banda, Antonio Garamendi, anterior president de CEPYME, va esdevenir president de la CEOE en substitució de Joan Rosell. Garamendi també va representar l’única candidatura a la cúpula de la gran patronal.
Nou governador del Banc d’Espanya
Al Banc d’Espanya també es va produir un canvi de governador, amb Pablo Hernández de Cos, en substitució de Luis María Linde. El nou governador havia estat anteriorment director general d’Economia i Estadística de l’entitat i va ser proposat pel Govern de Mariano Rajoy al final de maig. Finalment va prendre el relleu al juny. Com a sotsgovernadora va ser nomenada per primera vegada una dona, Margarita Delgado, que va deixar el seu càrrec com a directora general adjunta del Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) del Banc Central Europeu (BCE).
Un dels canvis de direcció més importants en el sector privat es va produir a l’antiga Gas Natural, amb el relleu d’Isidre Fainé com a president, que va ser substituït per Francisco Reynés, el qual va deixar la vicepresidència i el càrrec de conseller delegat a Abertis. Un dels canvis que va propiciar va ser el nom de marca, ja que Gas Natural passà a anomenar-se Naturgy.
Per la seva banda, la pugna pel control d’Abertis protagonitzada per la italiana Atlantia i Hochtief, filial d’ACS, va acabar amb un acord entre les parts. D’aquesta manera la concessionària d’autopistes, que va deixar de cotitzar a la borsa, va passar a tenir com a accionistes a Atlantia amb el 50% del capital més una acció; ACS, el 30% i Hochtief, el 20% restant. Salvador Alemany va deixar la presidència, que va ser assumida per Marcelino Fernández Verdes, conseller delegat d’ACS. El responsable financer d’Abertis, José Aljaro, en va esdevenir el primer executiu en substitució de Francisco Reynés.
Una de les derivades d’aquesta operació va ser l’entrada de la família Benetton, el principals accionistes d’Atlantia, al capital de Cellnex, l’operador independent de torres de telecomunicacions, del qual Abertis va deixar de ser-ne el principal soci.
CaixaBank surt de Repsol, i aquesta, de Gas Natural
A la junta d’accionistes, Naturgy va presentar el canvi de marca i els moviments accionarials de la companyia que es van produir al llarg del 2018
© Naturgy
CaixaBank va anunciar que sortia del capital d’una de les seves inversions més consolidades: Repsol. D’aquesta manera va acabar una relació accionarial que havia durat 14 anys. Per la seva banda, la companyia petroliera presidida per Antoni Brufau va aconseguir entrar en el negoci elèctric amb la compra d’actius de Viesgo per un valor d’uns 750 milions d’euros. Amb aquesta operació es va convertir, de cop, en la cinquena elèctrica del mercat espanyol. Prèviament, Repsol ja havia sortit definitivament del capital de l’antiga Gas Natural en vendre el 20% del capital que encara tenia al fons CVC per 3.816,3 milions. Amb aquesta operació es va posar fi a una relació de 29 anys.
Un altre relleu va ser el que es va produir al capdavant del Grup Planeta amb la substitució de José Manuel Lara García, membre d’una de les branques de la família propietària, com a conseller delegat, càrrec que ocupava des del 2015, per Carlos Fernández, vinculat a la companyia des de feia més de 25 anys i de la qual ja era vicepresident executiu.
També El Corte Inglés va canviar de president després d’una batalla entre qui n’ocupava el càrrec, Dimas Gimeno, i les filles de l’anterior president, Isidoro Álvarez, Margarita i Cristina Álvarez Guil. Finalment, Jesús Nuño de la Rosa, que era un dels dos consellers delegats, va accedir a la presidència al juny.
Després de l’aixecament de la intervenció de la Generalitat a través de l’article 155 de la Constitució, Pere Aragonès, un dels homes de confiança de l’anterior vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, va ocupar aquest càrrec i va iniciar les negociacions per fer un projecte de pressupost de cara al 2019, que no es va poder aprovar abans d’acabar el 2018. La Generalitat va haver de fer front a les primeres protestes laborals en molts mesos per part d’uns sindicats que reivindicaven la recuperació de la paga extra del 2013 i el retorn de la qual es va aconseguir pactar finalment. L’economia catalana va tancar el tercer trimestre amb un creixement anual del 2,7%, davant del 3,1% del segon i del 3,2% del primer.
Privatització fallida
Al port de Barcelona, Sixte Cambra va ser rellevat per l’antiga alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa. I a la Fira de Barcelona es va aconseguir renovar la presidència, renovació paralitzada des de feia més d’un any per falta d’entesa entre les institucions propietàries, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de la ciutat i la Generalitat, i per la intervenció de l’administració catalana. Finalment, al desembre, Pau Relat, conseller delegat de Mat Holding i president de FemCat, va esdevenir nou president de la Fira en substitució de Josep Lluís Bonet, que va renovar com a president de la Cambra Oficial de Comerç Indústria, Serveis i Navegació d’Espanya.
Mercè Conesa, presidenta del port de Barcelona
A Catalunya, una de les notícies més importants va ser la sentència del Tribunal Suprem que invalidava definitivament la privatització d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), la més important feta mai per la Generalitat, gestionada des del 2013 per un consorci encapçalat per Acciona. Després d’aprovar la recuperació de la gestió pública per part d’un nou ens anomenat ATL, la Generalitat i la concessionària van iniciar un procés d’intercanvi de reclamacions en què l’Administració, que inicialment exigia uns 38 milions, reconeixia posteriorment el pagament d’uns 58 milions, mentre que Acciona i els seus socis reclamaven més de 1.000 milions. Aquest concurs, dut a terme durant la presidència d’Artur Mas al capdavant de la Generalitat, va ser impugnat des del primer dia per part de l’altra companyia que concorria a la licitació, Aigües de Barcelona (Agbar).
Les compres i l’entrada de capital a empreses catalanes va continuar durant el 2018. El fons xinès Orient Hontai Capital va entrar al capital del grup audiovisual català Mediapro amb una participació del 53,3% per uns 1.016,5 milions.
Canvis al cava
Les dues grans empreses cavistes familiars catalanes, Freixenet i Codorniu, també van passar a altres mans. La primera va incloure el grup alemany Henkell com a copropietari, amb el 50,67% del capital, juntament amb la branca familiar de José Ferrer i de Josep Lluís Bonet, que van continuar com a accionistes. A Codorniu, el Fons Carlyle va adquirir al voltant del 68% del capital per uns 300 milions d’euros.
Una altra companyia familiar, CIRSA, especialitzada en joc i oci, de Manuel Lao, va ser venuda al fons Blackstone. El negoci argentí, que inclou el casino més gran de Llatinoamèrica, va quedar fora de la transacció.
Una altra empresa catalana, GAES, propietat de la família Gassó, va ser venuda a la italiana Amplifon, líder mundial en la cura auditiva, per 520 milions d’euros.