2018: un any amb nombrosos rècords a Catalunya
Els episodis de pluges torrencials d'aquest 2018 van provocar nombrosos talls de carreteres
© Departament de Territori i Sostenibilitat / Generalitat de Catalunya
Meteorològicament, el 2018 va ser un any singular, que va invertir tendències i va batre rècords amb els valors de les variables més importants. Pel que fa a la pluviometria, a gran part de Catalunya va ser l’any més plujós del segle XXI, i en alguns indrets es van assolir rècords des que s’enregistren dades. A la major part dels observatoris del Pirineu la pluja anual del 2018 va superar els 1.500 mm, amb un màxim de 2.132 mm a Espot (Pallars Sobirà). Igualment, diversos barris de Barcelona van comptabilitzar pluges pròximes o superiors als 1.000 mm. A l’Observatori Fabra, el valor de 983 mm va ser el segon més plujós des del 1914.
Aquesta abundant pluviositat va posar fi a la sequera que s’arrossegava des de feia alguns anys, extrema en alguns indrets. El pla Inuncat va haver de ser activat diverses vegades (6-9 d’agost, 14-16 d’octubre, 18 de novembre) a causa d’episodis de pluges gairebé torrencials.
Un altre tret significatiu del 2018 va ser l’alta intensitat de pluja dels aiguats de la tardor. Es van batre també rècords a molts punts dels Països Catalans, com ara el 9 i 10 d’octubre a Tarragona (a partir de les dades de l’estació del Complex Educatiu), amb una pluja de 188 mm i un total mensual de 386 mm, i el 19 d’octubre a Vinaròs (Baix Maestrat), on es va batre el rècord de precipitació en una hora amb un valor de 159 mm.
Les causes d’aquests aiguats del final de l’estiu i principi de la tardor van ser el pas de successives depressions aïllades de nivells alts (DANA) per la part oriental de la península Ibèrica sumades a una Mediterrània càlida per a aquesta època de l’any (i cada cop més calenta a causa de l’escalfament global).
La relació entre l’augment dels fenòmens extrems amb el canvi climàtic és ja prou evident i s’explica termodinàmicament per l’augment no lineal de la quantitat de vapor d’aigua que pot contenir l’atmosfera quan puja la temperatura. Durant la formació dels núvols, la calor latent alliberada en el pas de vapor a aigua líquida s’incrementa molt i, per aquest motiu, l’energia associada als fenòmens relacionats (tempestes, ventades, huracans, etc.) n’és molt superior.
Precisament, el Dia Meteorològic Mundial (instaurat per l’Organització Meteorològica Mundial per commemorar l’aniversari de la seva fundació) va ser dedicat el 2018 a remarcar la forta dependència dels fenòmens meteorològics extrems amb el canvi climàtic.
Finalment, la situació de pluges fortes i freqüents de la tardor es va aturar dràsticament a l‘inici de desembre amb l’arribada d’un potent anticicló que va durar fins al final d’any i va suposar una manca absoluta de pluges i una atmosfera encalmada que durant molts dies va produir boires (en molts casos gebradores) en zones habituals.
Un hivern amb freqüents onades de fred a Catalunya
Un altre fet significatiu del 2018 va ser el marcat règim termomètric, amb períodes inusualment freds i nevades a gran part de Catalunya (la Cerdanya, la Selva, etc.) que fins i tot es van apropar a zones de la costa amb neu granulada al principi de febrer. El fred va continuar pràcticament tot aquest mes i a la matinada del 20 de març, gairebé a l’inici de la primavera, la neu va tenyir de blanc fins i tot la part alta de Barcelona.
Les causes d’aquests episodis excepcionalment freds de febrer i març van ser les irrupcions d’aire polar a les zones del sud-oest d’Europa a causa del desglaç de la massa polar àrtica d’altes latituds. Aquest fenomen d’escalfament sobtat estratosfèric va ser observat al principi de febrer, amb increments de temperatura superiors als 30 °C en altituds d’uns 30 km, ja que en menys d’una setmana es va passar de –75 °C a –45 °C.
Onades de calor històriques a l’agost que mostren la pitjor cara del canvi climàtic
Una de les manifestacions més visibles de l’escalfament global és l’augment, la durada i la intensitat de les onades de calor.
A Catalunya, els primers dies del mes d’agost va tenir lloc un d’aquests episodis, que va afectar zones del prelitoral i la mateixa línia de la costa amb valors rècords de temperatures pròximes als 40 °C.
Fins i tot, a la ciutat de Barcelona i en alguns sectors de l’Empordà el 4 i 5 d’agost es van registrar mínimes al voltant dels 30 °C, amb nits tòrrides i humides que van perjudicar el descans de les persones i van fer augmentar el risc de patir problemes de salut en alguns sectors de la població, com són la gent gran, els nadons i les persones que tenen patologies cròniques.
Cimera del clima de l’ONU a Katowice
Celebració de la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Katowice (Polònia)
© COP24 Official
A mitjan desembre va tenir lloc a Katowice (Polònia) la reunió dels representants dels més de 200 països que formen part del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic amb l’objectiu de "salvar" l’Acord de París del 2015 sobre la limitació de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, que pactava reduir-les almenys un 5% (amb relació als valors del 1990), i substituïa el Protocol de Kyoto (1997).
L’Acord de París va aprovar un conjunt de mesures que permetran el seu desenvolupament tècnic i financer, i la creació d’un fons per ajudar els països amb menys recursos per implantar-lo. L’objectiu final és que l’augment de la temperatura al final d’aquest segle es quedi entre els 2 i els 1,5 graus respecte als nivells preindustrials. Si se supera aquesta temperatura, les conseqüències del canvi climàtic es consideren catastròfiques i irreversibles.
Actualment l’increment observat és ja d’1 °C i les emissions augmenten any rere any. Per això, l’Acord de París se centra a accelerar l’abandonament de l’ús dels combustibles fòssils, principals responsables de l’escalfament global.
Tot i l’èxit relatiu de l’acord de la cimera de Katowice, no es va assolir cap acord definitiu sobre alguns dels aspectes més problemàtics, com la compravenda dels drets d’emissió.
Probable instauració d’un nou episodi del fenomen d’El Niño durant el 2019
Diverses agències internacionals especialitzades (l’Organització Meteorològica Mundial, l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica, Météo France, etc.) van considerar probable un nou episodi d’El Niño-Oscil·lació del Sud, un fenomen climàtic quasi cíclic conegut ja des de l’inici del segle XX, que afecta el clima de gran part del nostre planeta. Es produeix bàsicament un escalfament del Pacífic oriental, un afebliment dels vents alisis d’aquella zona i una alteració de l’anomenada cèl·lula de Walker com a patró de circulació atmosfèrica a les zones de baixa latitud, amb sequeres en grans àrees climatològicament molt humides, com Indonèsia, i pluges en àrees gairebé desèrtiques, com la part oriental del Perú.
El fenomen d’El Niño es forma regularment al principi de gener (d’aquí el seu nom) a les costes del Perú i produeix períodes inusuals de pluges abundants a la zona i una significativa disminució de les pesqueries. Tot i que a Europa la repercussió d’El Niño és lògicament menys significativa, hi ha estudis que assenyalen que a la conca mediterrània els hiverns són més suaus i humits del normal sota la seva influència.