Arxivística
L’Associació d’Arxivers de Catalunya, entitat fundada el 1985 i que el 2011 disposava de gairebé 800 membres, va modificar la seva denominació al desembre del 2010. D’aleshores ençà, el seu nom és Associació d’Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya. D’aquesta manera es fa palesa l’evolució de la professió, que s’adapta als nous temps, en què la majoria de documentació es genera i es distribueix per via digital. L’arxiver assumeix així un paper fonamental en les polítiques de gestió de la informació en les administracions públiques i en les empreses privades.
A partir del curs 2011-12, el màster d’Arxivística i Gestió de Documents, que imparteix des del 2002 l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, passa a ser una titulació oficial. Aquest màster ofereix una formació especialitzada de dos cursos i, des de l’inici, ha capacitat uns 200 professionals. A la Generalitat de Catalunya s’han creat, entre el 2007 i el 2010, 90 places de tècnic superior del cos d’arxivers.
Exposició inaugural de l’Arxiu Requesens, adquirit per l’Arxiu Nacional de Catalunya
© ANC / Ruth Pérez
Al juny del 2011, l’Arxiu Nacional de Catalunya va adquirir l’Arxiu Requesens, compost per uns 4.700 documents dels segles X al XVII, que havien pertangut als comtes de Sobradiel. Des de l’any 1921 era conservat pels jesuïtes, que el van cedir a l’Arxiu.
Durant el 2010 es van digitalitzar prop de 2.800 cartells de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i en un futur es trobaran disponibles per a la consulta pública a internet. L’Arxiu Comarcal de la Noguera, situat a Balaguer, va digitalitzar més de 10.000 pàgines de l’hemeroteca històrica que conserva. Aquesta actuació és una primera fase d’un projecte que, de moment, comprèn les publicacions més completes i més antigues conservades a l’Arxiu.
Vista exterior del nou edifici de l’Arxiu Comarcal del Montsià, a Amposta
© Arxiu Comarcal del Montsià
Des del juny del 2010 fins al març del 2011 es van inaugurar un seguit d’instal·lacions: a Amposta, un nou edifici per a l’Arxiu Comarcal del Montsià, amb 1.500 m2 de superfície; a Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc, les noves instal·lacions de l’Arxiu Municipal del Districte, amb gairebé 1.000 m2; a Canovelles, les noves instal·lacions de l’arxiu municipal; a Cardona, la nova seu de l’arxiu municipal, situada dins del Casal Graells, un edifici del segle XII, que va ser remodelat; i a Reus es van obrir les portes de la nova seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Camp, amb una superfície de 1.900 m2.
Biblioteconomia
Al març del 2011 es va publicar al Butlletí oficial de les Illes Balears el mapa insular de la lectura pública de Mallorca, una eina bàsica per a la planificació dels serveis bibliotecaris que es consideren imprescindibles per a cobrir les necessitats de l’illa. Un altre document útil per a la planificació va ser el que es va presentar al febrer del mateix any al plenari de l’Ajuntament de Barcelona, l’informe Biblioteques de Barcelona: 10 anys +, que inclou un balanç del que es va fer entre el 1998 i el 2010 i unes orientacions per als pròxims deu anys a la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat, que inclou un mapa format per un total de 50 biblioteques (10 de districte i 40 de proximitat), i la Biblioteca Central Urbana (la futura biblioteca pública de l’Estat, que és previst que s’inauguri el 2014).
L’Arxiu Municipal del Districte va inaugurar a Sants-Montjuïc un nou equipament de gairebé 1.000 m2
© Arxiu Municipal del Districte Sants-Montjuïc
Les biblioteques aprofiten cada vegada més les facilitats que les tecnologies po-sen a l’abast de tothom per apropar-se als usuaris i a la població en general. Un exem-ple d’això és la presència a les xarxes socials de les biblioteques: el Consorci de Biblioteques de Barcelona va inaugurar al juny del 2011 un canal a YouTube, com ja ho havia fet a l’abril del 2009 el Departament de Cultura de la Generalitat. Bibarnabloc, el bloc del mateix Consorci, inaugurat al gener del 2011, que inclou recomanacions diàries de llibres, música, pel·lícules, webs, videojocs i revistes, i promou activitats, va guanyar el premi al millor bloc corporatiu en el concurs Premi Blocs Catalunya 2011.
Gràcies a la tecnologia també és possible, des del 2011, que els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques de la província de Barcelona puguin consultar des de casa les bases de dades que aquesta xarxa té subscrites. Algunes biblioteques de poblacions petites també participen activament i aprofiten aquests avantatges, com la d’Alpicat, que disposa de dos blocs de promoció (sobre literatura infantil i col·lecció local) i d’una col·lecció digita-litzada de notícies publicades a la premsa sobre el municipi.
Pel que fa a la inauguració de noves biblioteques, cal consignar les següents: a Barcelona dues, les de l’Esquerra de l’Eixample i una altra a Vallcarca-els Penitents, i una a Bigues i Riells, Masquefa, Sabadell (biblioteca de Ponent), Sant Cugat del Vallès (al sector de Mira-sol), Sant Joan Despí, Santa Eulàlia de Ronçana, Sarrià de Ter, Vilanova del Vallès i Vila-real (la Plana Baixa). També cal esmentar les remodelacions importants de biblioteques públiques ja existents, com les de Badia del Vallès, Bell-lloc d’Urgell, Castellbisbal, Esplugues de Llobregat, Llagostera, Lloret de Mar, el Masnou, Pineda de Mar –on es va deixar la biblioteca inaugurada el 1922 per ocupar un edifici de nova planta de 2.000 m2–, el Prat de Llobregat, Ribes de Freser, Riudoms, Terrassa, i la del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
Finalment, cal remarcar que el programa d’ajut a les biblioteques escolars Punt-edu, convocat per la Generalitat de Catalunya des de l’any 2005, té a partir del 2011 la col·laboració del Col·legi de Bibliotecaris, fet que n’augmenta la qualitat final.
Documentació en general
Al juliol del 2011, les Corts van aprovar una nova llei del dipòsit legal. Aquest tipus de legislació, existent a gairebé tots els països desenvolupats, assegura la conservació per al futur d’exemplars de totes les obres editades en un país. La normativa prèvia de l’Estat espanyol sobre dipòsit legal datava del 1958, i l’aparició d’internet havia provocat un buit legal, perquè les lleis no preveien la recollida de les publicacions aparegudes a la xarxa, per on circula, cada vegada més, una gran quantitat de produccions culturals en tots els seus vessants.
La llengua catalana, malgrat que no disposa d’un estat que li doni el suport necessari per al desenvolupament complet, no es queda enrere en la presència al món global. En l’àmbit de la documentació, cal destacar, aquest 2011, la publicació autoritzada de la traducció al català de diversos documents normatius de caràcter internacional, com una versió reduïda de la classificació decimal universal (CDU), la segona edició de les Web content accessibility guidelines i diverses directrius d’organismes tècnics internacionals de l’àmbit de la documentació.
La tendència creixent d’uns anys ençà de facilitar l’accés universal per internet als do-cuments lliures de drets d’autor va en augment. En aquest sentit, la British Library va signar un acord amb Google per incorporar uns 250.000 llibres impresos entre el 1700 i el 1870 al projecte Google Llibres perquè puguin ésser consultables per internet. La Unió Europea va posar en lliure accés, mitjançant el projecte Openaire, inaugurat al desembre del 2010, bona part dels treballs de recerca que havien rebut finançament comunitari. De la mateixa manera, al desembre del 2010 el Ministeri de Ciència i Innovació va posar a la xarxa gran part de les publicacions editades pel Consell Superior d’Investigacions Científiques i altres organismes. I la Biblio-teca Nacional d’Espanya va començar a incorporar, dins del seu projecte Biblioteca Digital Hispànica, enregistraments sonors antics (òperes, sarsueles, etc.).
El 6 de setembre de 2011 va morir, a 64 anys, Michael Hart, fundador del Projecte Gutenberg el 1971, la primera biblioteca digital creada a internet. Disposa d’unes 37.000 obres que es poden consultar gratuïtament, en seixanta llengües.
Al desembre del 2010 va aparèixer el primer número de la segona època de la revista especialitzada Métodos de información, que en aquesta nova etapa és editada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana. Aquesta entitat, creada al juny del 2006, va organitzar, a l’octubre del 2011, les I Jornades Valencianes de Documentació.
Amb l’ànim de difondre la informació d’origen públic generada per la Generalitat de Catalunya, a final del 2010 es va posar en marxa el portal Dades obertes gencat. La informació procedeix de diferents organismes públics de la Generalitat i es pot recuperar a partir d’un cercador. Tota la informació es pot reutilitzar lliurement.