L’any hidrològic 2010-11
En termes generals, aquest any hidrològic –el comportament fluvial de les conques catalanes entre l’1 d’octubre de 2010 i el 30 de setembre de 2011– va estar marcat per dos episodis de pluja. El primer, entre el 10 i el 12 d’octubre de 2010, va deixar unes pluges superiors als 100 mm a les conques del centre i del sud (el Llobregat, l’Anoia, el Foix, el Gaià i el Francolí), i de més de 200 mm a les conques del nord, sobretot a les capçaleres del Ter i del Fluvià. El segon episodi va tenir lloc entre l’11 i el 16 de març de 2011, i va afectar totes les conques fluvials de Catalunya, especialment les centrals i molt intensament les conques del nord, amb registres de pluja que en aquest cas van superar puntualment els 300 mm. També cal destacar els diferents episodis que es van produir durant els mesos de maig, juny i juliol, ja que van fer que els cabals mitjans del final de la primavera i de gran part de l’estiu, habitualment molt sec, fossin superiors als cabals normals, sobretot a les conques centrals i del nord.
Les conques internes de Catalunya
El Ter va portar un 60% més d’aigua que la mitjana dels darrers deu anys
© Daniel Gaya
Tots els rius de les conques internes van tenir uns volums d’aigua superiors als habituals, especialment els de les conques del nord, que van enregistrar els volums més elevats. El cas més destacable és el del Ter, que va dur el 60% més d’aigua que la mitjana dels darrers deu anys, segons les dades de l’estació de Torroella de Montgrí. A les conques de la Muga i del Fluvià l’increment va ser del 34% i el 30% a les estacions de Castelló d’Empúries i d’Esponellà, respectivament, i a la Tordera, a Fogars de Tordera, aquest augment va ser del 26%. L’Anoia tenia el 23% més d’aigua que la mitjana a Sant Sadurní d’Anoia, i el Llobregat el 19% més a l’estació de Castellbell i el Vilar. Pel que fa a les conques del sud, el Foix va portar el 18% més d’aigua segons els registres de l’estació de Castellet i la Gornal, mentre que les conques del Gaià, a Vilabella, i del Francolí, a Tarragona, van portar el 25% i el 30% menys del que seria habitual.
Cal destacar que només el Ter i el Llobregat, amb conques regulades per embassaments, van superar els cabals mitjans durant tots els mesos de l’any, mentre que la resta de conques només van superar-los els mesos que es van produir els episodis de pluja.
Mentre que els embassaments de la conca del Llobregat es trobaven al voltant del 90% i els del Ter es trobaven al voltant del 80% al principi de l’any hidrològic, l’embassament de la Muga es trobava tan sols al 20% de la capacitat total. La situació va canviar durant els episodis de pluja esmentats, que van omplir les reserves fins al 100% en el cas de la Muga i del Ter, i que les van mantenir al voltant del 95% als embassaments del Llobregat. L’allargament del període d’estiatge va fer que els consums d’aigua s’incrementessin i va situar la capacitat d’emmagatzematge al voltant del 60% a la Muga, mentre que al Ter i al Llobregat les reserves eren del 70% i el 80% respectivament.
Les conques catalanes de l’Ebre
Pel que fa als rius tributaris de l’Ebre (el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana), l’any hidrològic va començar amb mitjanes semblants a les normals, però a mesura que van anar passant els mesos van minvar respecte dels valors de referència. Els episodis de pluja esmentats no van ser generosos amb les conques de l’Ebre i, fins i tot, el volum d’aigua procedent de la fusió de la neu va ser del 34% inferior a la mitjana a la Valira, i del 17% al Segre, segons les dades obtingudes a les estacions d’aforament de la Seu d’Urgell. En canvi, la Noguera Pallaresa va enregistrar a Escaló valors molt semblants als normals, especialment durant els primers mesos de l’any hidrològic. El volum final va ser un 6% superior al normal.
Quant a l’Ebre, tot i que és un riu regulat, el volum total anual va ser un 25% inferior a la mitjana a l’estació de Tortosa; és el valor més baix dels darrers deu anys.
Els embassaments d’aquestes conques van començar l’any hidrològic amb unes reserves desiguals, però en conjunt se superava el 70% de la capacitat d’emmagatzematge de la conca sencera. A mesura que va avançar l’any, les reserves van disminuir fins a situar-se per sota del 50% en conjunt. La conca del Segre es trobava al 46% de la capacitat total i la de la Noguera Pallaresa, a poc més del 50%. La conca de la Noguera Ribagorçana, en canvi, es trobava al 45%. Pel que fa al baix Ebre, cal destacar que l’embassament de Mequinensa estava tan sols al 38% de la capacitat. En canvi, Riba-roja es mantenia al 95%.
L’episodi del 10 al 12 d’octubre de 2010
Aquest episodi va afectar molt intensament les capçaleres del Ter, el Fluvià i la Muga, amb pluges de fins a 230 mm a Molló i també a Olot. El Fluvià va enregistrar un cabal pic de fins a 420 m3/s, a Esponellà, i la Muga un de 260 m3/s, a Castelló d’Empúries. El cabal pic del Ter va ser de 170 m3/s, a Torroella de Montgrí. Al Llobregat es van assolir 234 m3/s, a Castellbell i el Vilar, i al Besòs, a Santa Coloma de Gramenet, es van arribar als 200 m3/s, el cabal més important de l’any en aquesta conca. També van ser els cabals rècords de l’any al Foix, a Castellet i la Gornal, on es van assolir 178 m3/s, i a l’Anoia, a Sant Sadurní, el màxim fou de 137 m3/s. Cap d’aquests cabals, però, va provocar problemes greus, tret de la confluència de l’Anoia amb el Llobregat, a Martorell, en què es van inundar àrees properes al riu ocupades per aparcaments o hortes.
Després de les pluges del mes d'octubre, els embassaments es van veure afavorits, com el de Boadella, que va passar del 26% al 50%
© Fototeca.cat
Els embassaments que es van veure més afavorits per aquest episodi van ser el de Boadella, que va passar del 26% al 50% de la capacitat total, i el de Sau, del 71% al 94%.
L’episodi de l’11 al 16 de març de 2011
Si bé els registres de pluja van ser semblants a l’episodi anterior –amb algunes màximes superiors, com els 311 mm de Viladrau–, la resposta dels rius va ser molt més intensa, especialment a les conques del nord. Al Ter, a l’estació de Ripoll i també a Girona es van mesurar cabals pic de fins a 400 m3/s. A la Muga, a Castelló d’Empúries, de fins a 390 m3/s, i a l’estació d’Esponellà, el Fluvià va superar els 400 m3/s. A Olot no es coneix quin va ser el màxim, perquè el riu va passar per sobre de l’estació i en va superar la capacitat de mesura. La Tordera també va enregistrar el màxim de l’any amb un cabal pic de 185 m3/s, a Fogars de Tordera. A les conques centrals, cal destacar els 300 m3/s del Llobregat, a Sant Vicenç dels Horts.
A les conques del sud, igual que a les conques de l’Ebre, aquest episodi no va proporcionar gaires precipitacions i els cabals van ser més reduïts. Tot i així, cal destacar els 80 m3/s del Segre, a la Seu d’Urgell, els 70 m3/s del Francolí, a Tarragona, o els 50 m3/s del Foix, a Castellet. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, els gruixos de neu acumulats durant aquest episodi van ser superiors a 50 cm a la capçalera del Ter i a la del Segre, però inferiors als 20 cm a les capçaleres de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
Com a conseqüència d’aquest episodi, els embassaments es van omplir fins al 100% a les conques internes, cosa que va provocar l’obertura de comportes durant ben bé una setmana per disminuir el nivell d’aigua de les preses. A les conques de l’Ebre, els embassaments es van omplir fins el 80%.
Perspectiva hidrològica a Catalunya
L’any 2012 es commemorarà el centenari dels registres instrumentals de cabal a Catalunya. Paradoxalment, serà l’any que s’aturaran diverses estacions d’aforament sine die, com a conseqüència de les restriccions econòmiques. Tot i la necessitat de contenir la despesa relacionada amb les mesures de camp, cal tenir en compte que les dades fluvials són difícils d’obtenir i que la interrupció dels registres, que en alguns casos superen el mig segle de dades consecutives, pot repercutir en el coneixement del comportament hidrològic dels rius de Catalunya.
La hidrologia en l’àmbit mundial
Imatge capturada pel satèl·lit GOES-13 de l’huracà Irene durant el seu pas per Nova York, Nova Anglaterra i Toronto
© NASA / NOAA GOES Project
Pel que fa a l’àmbit mundial, els rius van ser protagonistes de fortes inundacions a diversos indrets, sobretot a l’hemisferi sud. Cal destacar les inundacions produïdes a Colòmbia com a conseqüència del fenomen de La Niña, que va provocar pluges abundants i persistents durant gran part del 2010. Les crescudes dels rius van inundar pobles sencers i van destruir més de 120.000 ha de conreu, i 250.000 persones del nord del país van quedar afectades. També cal destacar les fortes inundacions que va patir l’estat de Queensland (Austràlia), al gener del 2011, en què la superfície afectada va ser tan gran com la suma de França i Ale-manya. Diversos rius es van desbordar i 4.000 persones van haver de ser evacuades. Les inundacions van arribar a la ciutat de Melbourne, la tercera més gran del país, on unes 200.000 persones es van veure afectades i barris sencers van quedar sota l’aigua. Al Brasil, també al gener, es van enregistrar fortes pluges que van provocar inundacions i esllavissades que van causar més de 520 morts a l’estat de Rio de Janeiro. A l’agost, l’huracà Irene va afectar la República Dominicana amb fortes inundacions que van obligar a desplaçar 11.000 persones. Posteriorment, l’huracà va arribar a la costa est dels Estats Units, on va causar fortes pluges i inundacions a diversos estats nord-americans. L’any hidrològic va acabar amb unes fortes inundacions –les més importants dels darrers 50 anys– a Tailàndia, a causa de les pluges monsòniques, que van afectar diverses províncies del nord del país i van provocar milions de desplaçats a Bangkok.