El 2011, es van complir setanta-cinc anys del cop d’estat militar del 18 de juliol de 1936, que desencadenà la Guerra Civil Espanyola. Amb relació a aquesta efemèride es van organitzar diverses activitats, per bé que la seva repercussió no va ser l’esperada quant al nombre d’actes commemoratius. Aquest any es va poder constatar una sensible disminució general d’aquest tipus d’esdeveniments, fruit de la conjuntura econòmica i les polítiques d’austeritat pel que fa al finançament públic. Tampoc es va percebre una inflació, més gran de l’habitual, de títols sobre la Guerra Civil.
La Filmoteca de Catalunya va celebrar aquest aniversari amb la programació, al juliol, del cicle “Memòries de la Guerra Civil”, en el qual es van projectar uns quaranta films entre ficció, documentals i curtmetratges contemporanis als mateixos fets. En l’àmbit acadèmic, l’acte més ambiciós va ser el congrés internacional Per Catalunya i la República, que va organitzar el Grup d’Estudis sobre República i Democràcia (GERD) de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre el 5 i el 8 de juliol. Hi van participar historiadors com ara François Godicheau, Sebastian Balfour, Ángel Viñas, Julio Aróstegui o Josep Fontana, entre d’altres.
Els debats sobre efemèrides es van centrar entorn del revisionisme històric, com a conseqüència de la polèmica que va suscitar la publicació del Diccionario Biográfico Español de la Reial Acadèmia de la Història. Aquesta obra va encendre el debat en l’opinió pública i la comunitat acadèmica, i alguns historiadors catalans, com ara Andreu Ma-yayo o Ricard Vinyes, es van posicionar públicament contra la versió que s’hi dóna sobre els factors desencadenants de la Guerra Civil i la naturalesa del règim franquista.
Els Papers de Salamanca van tornar a ser notícia perquè es van entregar a l’Arxiu Nacional de Catalunya el que ha de ser el penúltim lot de documentació espoliada per l’exèrcit franquista a diverses institucions i organitzacions catalanes durant la Guerra Civil (consta de 365 caixes). Tanmateix, la devolució no va ser exempta de polèmica.
Recreació del setge de l’exèrcit francès a la ciutat de Tarragona per commemorar-ne el bicentenari
© Digna José Garcia Martin
La recessió econòmica també es va fer notar en el programa d’activitats de les commemoracions oficials. A Catalunya, es van celebrar el centenari de la factoria La Canadenca (escenari de la històrica vaga del 1919) i els cent anys de les primeres accions de la Mancomunitat de Catalunya. A Tarragona, el bicentenari del setge de la ciutat que va dur a terme l’exèrcit napoleònic a la guerra del Francès (1811). A les Illes Balears, el 700è aniversari de la mort de Jaume II i al País Valencià, el 400è aniversari de la defunció de sant Joan de Ribera, el qual va orquestrar la implantació de les disposicions del Concili de Trento a València.
Conferència del congrés internacional Espai urbà, memòria i ciutadania: restauracions, transmissions i resignificació del patrimoni democràtic, organitzat pel CEFID i el Memorial Democràtic
© CEFID-UAB
Al mes de febrer, el Memorial Democràtic es va veure obligat a clausurar la seva seu a la Via Laietana (Barcelona) per no ajustar-se a la normativa de sortides d’emergència i ventilació, però és previst que l’organisme reprengui les activitats al castell de Montjuïc a partir de la tardor del 2011. Privat del seu espai expositiu, va portar de gira les seves mostres per Catalunya, com “Símbols de Franco”, en la qual es donen a conèixer els resultats del cens de simbologia franquista. Conjuntament amb el Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB), el Memorial Democràtic va organitzar (entre el 15 i el 18 de març) el congrés internacional Espai urbà, memòria i ciutadania: restauracions, transmissions i resignificació del patrimoni democràtic, que va tenir lloc al Museu d’Història de Barcelona. També es va organitzar el Primer Congrés Internacional Pere Anguera (13-15 d’abril), organitzat pel grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC) de la Universitat Rovira i Virgili en homenatge a aquest historiador, mort l’any 2010.
Pel que fa a la programació dels museus, el d’Història de Catalunya va organitzar una exposició sobre la fàbrica d’automòbils SEAT entre el 1950 i el 1977 (del 3 de maig al 13 de juny), un dels grans nuclis d’oposició obrera contra el règim franquista; una exposició amb motiu del 650è aniversari del naixement de la Generalitat de Catalunya (del 21 de juny al 25 de setembre) i una altra sobre el POUM (del 28 de juny al 25 de setembre), partit que l’any 2010 va complir setanta-cinc anys de la seva fundació. El museu també va acollir la mostra del sindicat CGT “100 anys d’anarcosindicalisme” (del 15 de gener al 15 de febrer) continuació dels fastos per l’aniversari, el 2010, dels cent anys del naixement del sindicat CNT.
L’exposició “Ja tenim 600!” va mostrar les transformacions econòmiques de Barcelona durant els anys de fabricació del vehicle
© MUHBA / AFB / Pérez de Rozas
El Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona va organitzar l’exposició “La revolució de l’aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna, 1867-1967”, i va prorrogar l’exposició amb motiu del 700è aniversari de la mort del rabí de Barcelona Salomó Ben Adret (1235-1310) i també l’exposició “Ja tenim 600!”, que, amb el fil conductor de la fabricació d’aquest vehicle, analitza les transformacions econòmiques de Barcelona durant les dècades centrals del s. xx. D’altra banda, les mostres sobre la producció fotogràfica de Josep Brangulí (CCCB) i Francesc Català i Roca (la Pedrera), al marge de la seva dimensió artística, van documentar la vida quotidiana de l’Espanya de la postguerra.
En l’apartat de publicacions, Ferran Gallego i Francisco Morente, professors de la UAB, van editar l’obra col·lectiva sobre intel·lectuals i feixisme Rebeldes y reaccionarios: intelectuales, fascismo y derecha radical en Europa. L’editorial Dau va compilar documents sobre ordre públic del Comitè Central de Milícies Antifeixistes i de la Generalitat de Catalunya sota el títol Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937). Josep Sánchez Cervelló, de la Universitat Rovira i Virgili, va publicar una monografia sobre les vicissituds de les institucions republicanes a l’exili, La II República en el exilio, 1939-1977; Felip Solé i Grégory Tuban són autors de Camps d’Argelers i Tàrio Rubio, d’El Valle de los Caídos y la represión franquista, basat en la seva experiència personal com a treballador forçat. Javier Tébar, director de l’arxiu històric de CCOO, analitza la institucionalització del franquisme a Barcelona durant la postguerra en l’obra Barcelona, anys blaus. El governador Correa Veglison: poder i política franquistes, 1940-1945.
També es van commemorar els cent anys del naixement de l’historiador medievalista Santiago Sobrequés i Vidal. Per aquest motiu, el Museu d’Història de Girona va convocar el primer premi d’Història de Catalunya Santiago Sobrequés i Vidal, que es va atorgar a l’historiador britànic Paul Preston pel seu assaig sobre la repressió a les rereguardes dels dos bàndols durant la Guerra Civil titulat L’holocaust espanyol. David Balsells, historiador i conservador fotogràfic del MNAC, va ser guardonat amb el Premi Nacional de cultura en l’apartat de Patrimoni Cultural. Pel que fa a la nova fornada d’historiadors, Àlex Amaya Quer, doctor en història per la UAB, va obtenir el premi Miguel Artola a la millor tesi doctoral de l’Estat espanyol del 2010. També, cal esmentar el nomenament, al març del 2011, de l’economista i historiador Francesc Cabana com a nou president de l’Ateneu Barcelonès.
Quant a defuncions, va morir Gabriel Cardona, a 72 anys d’edat. Especialista en història de l’exèrcit i exmilitar, imprimí, tant en la seva obra com en la seva carrera militar, el seu compromís amb la democratització de les institucions del país. Va ser un dels fundadors de l’antifranquista Unió Militar Democràtica, el 1970, i va abandonar la milícia (1982), després del cop d’estat, moment a partir del qual es va centrar en la docència, fins a esdevenir catedràtic de la UB. És autor d’una vasta bibliografia sobre l’exèrcit a Espanya que inclou obres com El problema militar en España (1990), El gigante descalzo: el ejército de Franco (2003) o Franco no estudió en West Point (2003).
Per acabar, també va morir, a 75 anys, Josep Termes. Amb relació a l’estudi del moviment obrer i el catalanisme, serà recordat per la seva tesi sobre els orígens populars del nacionalisme català. Va combatre el franquisme des de les files del PSUC, militància que li suposà l’expulsió de la Universitat de Barcelona pels fets de la Caputxinada del 1966. Al cap de dos anys, va participar en la fundació de la UAB, de la qual va ser professor. També va ser catedràtic de la UB (1982-91) i de la Universitat Pompeu Fabra (1991-2006), on es jubilà. Va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi (1990) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2006). És autor d’obres cabdals per a entendre la historiografia catalana de les darreres dècades com Anarquismo y sindicalismo en España: la I Internacional (1965), El nacionalisme català. Problemes d’interpretació (1974), Catalanisme: història, política i cultura (1986), Les arrels populars del catalanisme (1999) i Història del moviment anarquista a Espanya, 1870-1980 (2011).