La posició del català com a llengua de demografia mitjana es va refermar amb l’actualització del nombre de parlants de català, que ascendeix a 9,7 milions de persones segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT–IEC. A més, la població total dels territoris de llengua catalana és de 13,6 milions d’habitants. Així, la xifra total de parlants de català és més gran que la que hi havia al començament de la dècada anterior, la qual cosa indica una certa capacitat de manteniment demogràfic del català, amb certa atracció de nous parlants. A pesar de tot, aquesta capacitat general s’ha vist superada per l’alt flux immigratori que han observat els territoris de llengua catalana al llarg de la darrera dècada i que ha afectat les dades percentuals.
A Catalunya, les polèmiques directament lligades amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat el 2006, així com el recurs del PP davant el Tribunal Constitucional espanyol del 2010, van ocupar gran part de l’espai informatiu de l’any –els principals punts que el Tribunal espanyol havia retocat de l’Estatut sorgit del referèndum eren els que consolidaven l’ús preferent de la llengua en les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics–. Durant l’any 2011 les disputes lligades amb el model lingüístic escolar van guanyar terreny mediàtic a la norma de primer rang, i cal remarcar que la major part d’aquestes disputes es van desenvolupar a partir de la sentència sobre l’Estatut. La polèmica es remunta a aquest pronunciament del Tribunal Constitucional, en què es considera el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament, juntament amb el català. Amb aquesta sentència, uns pares van demanar empara jurídica per tal de fer-la complir, i des del final del 2010 es van succeir les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ratificaven el dret a rebre el primer ensenyament en català o en castellà. Amb tot, aquestes sentències van trobar una forta oposició de la societat civil, els professors i les institucions polítiques, i el Congrés dels Diputats espanyol va aprovar una resolució a favor de la immersió i contrària a la segregació per raó de llengua. A pesar dels requeriments judicials per a implantar també el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament, no van tenir repercussió a l’inici del curs 2011-12, ja que van quedar suspesos mentre es resol un recurs que ha presentat la Generalitat de Catalunya. A Catalunya també van ser recorreguts diferents reglaments de l’ús del català en algunes institucions, a partir de l’argumentació de la sentència contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ja s’havia suspès part dels reglaments d’ús del català a l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida, i durant el 2011, es va sumar la suspensió d’alguns articles del reglament aprovat per la Diputació de Girona.
Al País Valencià, la renovació de la majoria absoluta per part del Partit Popular no va anar acompanyada de cap gran canvi en la política lingüística. Però al mes de juliol va dimitir el president Camps, en relació amb els casos de corrupció que se li imputen, i es va precipitar una substitució per part d’A. Fabra. Aquest nou president, en la seva etapa com a alcalde de Castelló, va mostrar algunes diferències respecte de la política autonòmica del PP, ja que va donar suport a les emissions de TV3 al País Valencià. També va mostrar alguns canvis respecte al tractament de la llengua: per primera vegada un president de la Generalitat Valenciana va assistir a un acte de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i hi va haver les primeres reunions del Govern amb l’Escola Valenciana en setze anys o l’anunci de posposar el polèmic decret de l’exconseller Font de Mora, que pretenia impulsar l’ensenyament en anglès suprimint les línies d’ensenyament en català. Amb tot, en el nou curs escolar es va continuar denunciant la manca de places en les línies en català, i el moviment cívic va continuar congregant milers de persones en les manifestacions a favor de l’ensenyament en valencià.
Ramon Ferrer (dreta) va ser nomenat nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, així com Albert Fabra (esquerra) va passar a presidir la Generalitat Valenciana després de la dimissió de Francesc Camps
© Comunitat Valenciana
D’una altra banda, la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres, va deixar el càrrec per presentar-se com a candidata a diputada al Congrés espanyol per les llistes del Partit Popular i va obtenir l’escó. El nou president que la substitueix, Ramon Ferrer, procedeix de la secessionista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i representa una facció més procliu a l’origen partidista de l’AVL, tot i assumir posicions unitaristes de la llengua. En oposició, queda l’altre candidat, Manuel Pérez Saldanya, amb major relleu en el sector universitari i més procliu a una relació amb l’Institut d’Estudis Catalans, a més de partidari de la col·laboració amb les entitats que promouen l’ús social de la llengua.
A les Illes, Ràdio i Televisió de Mallorca, que emetia en català, va tancar (magazín De nit)
© Grau Luminotècnia
A les Illes Balears, l’entrada del PP al Govern es va traduir en diferents atacs a les polítiques de promoció del català. Es va suprimir la Direcció General de Política Lingüística i es van prendre altres mesures que van apartar la preeminència del català de les institucions públiques. A IB3 van desaparèixer els films doblats en català i es va tancar Radio i Televisió de Mallorca, que emetia en català des del 2000. Es va anunciar que la modificació de la Llei de la funció pública acabaria eliminant el requisit que els funcionaris també havien de saber català i que progressivament s’implantaria un model de tria de centre educatiu que “permeti triar la primera de les llengües vehiculars”. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears, amb tot, es va reiterar en l’aval a l’exigència del català per als funcionaris i va afirmar que la supressió del decret suposaria “un retrocés natural del procés de normalització lingüística”. Des dels ajuntaments de Maó i Palma es proposava el canvi dels topònims de les ciutats, que en el cas de Maó anava acompanyat d’una revisió del topònim català i la seva preferència.
A la Catalunya del Nord no es van celebrar eleccions, però el Consell General dels Pirineus Orientals va afrontar al final del 2010 un canvi inesperat en la presidència. La mort sobtada de Georges Frêche, que es mantenia al capdavant de la regió Llenguadoc-Rosselló, es va traduir en la seua substitució per part de l’anterior president dels Pirineus Orientals, Christian Bourquin, que havia promogut la Carta delcatalà per fer una declaració oficial del català. La nova presidenta dels Pirineus Orientals, la socialista Hermeline Malherbe-Laurent, tot i que no té arrels catalanes, havia manifestat simpaties per la catalanitat del territori, i hom en destaca algunes accions menors que incorporaven el català com a llengua de l’Administració, en continuïtat de les minses accions a favor de la llengua des de la CartaDepartamental per la Llengua Catalana. El Consell General va aprovar durant aquest any, per unanimitat, una moció presentada pel vicepresident Marcel Mateu que donava suport a la iniciativa dels eurodiputats que havien demanat l’oficialitat del català a Europa.
El Govern andorrà va continuar amb les accions de promoció de la llengua, que sobretot adreça al cinema en català. En la seua política cap al sector serveis, que té com a objectiu recuperar els nivells de disponibilitat del català del final dels anys noranta, es va refermar en la voluntat promotora i expedientadora que li atorga la legislació, però no a desenvolupar la capacitat sancionadora.
A la Franja es va cloure una llarga etapa de més d’una dècada per dotar el territori d’una llei de llengües, però amb el canvi de Govern es preveu una aturada d’aquest procés i el manteniment del català com a llengua perifèrica de l’Administració i de les institucions públiques a la Franja.
A l’Alguer es va posar en marxa un Grup de Treball per a la introducció del català en el currículum escolar, amb la participació d’òrgans del Ministeri d’Educació italià, el Govern de la regió autònoma sarda, l’Ajuntament de l’Alguer i la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és la potenciació de les iniciatives adreçades a consolidar un model d’ensenyament del català
En el marc de les col·laboracions entre territoris cal remarcar que els nous presidents català i balear van refermar al final del 2011 el seu compromís amb l’Institut Ramon Llull per a la projecció exterior de la llengua catalana, tot i avançar que es pot veure afectat també per les retallades, com la resta de l’Administració. Pel que fa a la col·laboració amb altres territoris amb llengües diferents, durant el 2011 va continuar actiu el protocol de col·laboració en matèria de política lingüística que els governs de Catalunya, les Illes Balears, Galícia i el País Basc porten a terme per impulsar la presència i el reconeixement de les seves llengües pròpies en l'àmbit estatal i europeu. Amb tot, el nou Govern de les Balears encara no va participar en les reunions, així com tampoc es va convocar la III edició del premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe que el protocol de col·laboració duu a terme. En el marc europeu, els eurodiputats de CiU, ICV i ERC van anunciar que continuaven mantenint en la seua agenda l’objectiu d’oficialitzar el català a Europa.
Al País Valencià va concloure el procés de tancament de TV3 enmig de grans mobilitzacions ciutadanes d’oposició
© Acció Cultural del País Valecià / Prats i Camps
En el camp mediàtic s’ha de destacar que va concloure el procés de tancament de TV3 al País Valencià, que la Generalitat Valenciana va portar a terme. Aquest procés de persecució de les emissions es va iniciar el 2007 i va veure la seua fi el 17 de febrer de 2011, amb l’anunci d’Acció Cultural del País Valencià, que tancava els repetidors que feien possible aquestes emissions que es realitzaven des de feia vint-i-cinc anys. El tancament es va produir malgrat les grans mobilitzacions ciutadanes d’oposició i les 650.000 signatures que avalaven una Iniciativa Legislativa Popular. Per la seua part, la Generalitat Valenciana va reclamar al Govern espanyol la concessió d’un nou múltiplex per a fer possible l’emissió digital de TV3, i també per a poder portar a terme la reciprocitat de canals entre el País Valencià i Catalunya. Entre Catalunya i les Illes Balears es va mantenir la reciprocitat d’emissió de TV3 i IB3, però a les Balears hi va haver polèmica perquè només arriba, de manera garantida, TV3 Internacional, que emet els programes de producció pròpia, però no les pel·lícules i altres produccions alienes doblades al català. Aquestes produccions doblades al català també les va deixar d’adquirir IB3, i la població de les Balears es va quedar sense aquesta oferta. A la Franja i Andorra es va consolidar la recepció de TV3 gràcies a l’acord entre els respectius governs. A la Catalunya del Nord va cloure al final del 2011 el procés de migració a la televisió digital, sense haver-se signat encara un acord entre els estats espanyol i francès per assegurar la recepció de TV3 a tot el territori.
En el camp de la premsa, es van produir tres grans canvis el 2011. D’una banda, El Punt i l’Avui van unificar les seues dues capçaleres en paper el 31 de juliol de 2011, en un únic diari anomenat El Punt Avui, cloent així el procés d’absorció. El diari Ara, la nova capçalera en català que va néixer el 28 de novembre de 2010 i que té una notable difusió, va celebrar el seu primer aniversari. I La Vanguardia, que es va mantenir com la capçalera més venuda a Catalunya, va passar a tenir també una edició en català el 3 de maig de 2011. En un model similar al que ja mantenia El Periódico des del 1997, la versió en català va aconseguir una difusió els primers mesos similar a la versió en castellà. Tots aquests canvis van comportar que el consum de premsa en català augmentés més d’una quarta part en el darrer any, amb aproximadament un milió de lectors. En el camp del consum cultural, la Llei catalana del cinema –que preveu el doblatge o subtítol de la meitat de les còpies en llengües estrangeres– es va aprovar al final de l’anterior legislatura. Durant aquest any el nou Govern va reprendre les negociacions que les majors americanes havien trencat amb l’anterior Govern, i es va arribar a un acord per al doblatge de cert nombre de pel·lícules, menor en quantitat a allò establert per la llei. Amb tot, la pel·lícula Pa negre es va convertir en la primera pel·lícula filmada en català que va optar als Oscar, va rebre un important reconeixement internacional i se’n van fer un nombre important de projeccions.
Finalment, cal destacar que a internet la llengua catalana va continuar tenint un camp amb importants avenços. El domini .cat, per a la comunitat lingüística catalanoparlant, va complir el seu sisè any amb més de 50.000 webs registrats. Tant la Viquipèdia com l’Enciclopedia.cat van superar els 350.000 articles, i el català es va fer cada vegada més lloc entre els serveis multilingües de les grans multinacionals, entre les quals destaquen les traduccions de Google i el seu servei de vídeos Youtube. Mentre, es va denunciar que altres multinacionals com Twitter es resisteixen a traduir la plataforma al català, a pesar de la demanda dels seus usuaris. Apple es va continuar resistint a traduir al català el seu sistema operatiu d’ordinadors i només té traduït el sistema operatiu de mòbils i tauletes.
La Franja clou el procés per a aprovar una Llei de llengües
Pintura en mur a favor de la utilització del català a Fraga
© JARC Franja
La Franja configura un territori de 48.888 habitants (2010), població una mica inferior a la d’Andorra i una mica superior a la de l’Alguer. Els darrers anys s’hi ha produït el que pot ser considerat un dels canvis més importants en la política lingüística dels territoris de llengua catalana, amb la finalització de la llarga carrera per a l’aprovació de la Llei de llengües d’Aragó.
Així, al final del 2009 es va aprovar aquesta llei, que reconeixia el català i l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó. També es van veure consolidats alguns drets dels parlants d’aquestes llengües, però sense polítiques sòlides en camps clau com el de l’ensenyament. La llei es va aprovar al final de l’anterior legislatura del PSOE, principal partit del Govern aragonès, juntament amb els vots de la CHA, partit aragonesista de tendència progressista. El PAR, de tendència regionalista conservadora, que es trobava en coalició de govern amb el PSOE, s’hi va oposar de manera frontal, com també ho va fer el PP. Els regionalistes conservadors s’oposaven sobretot a l’ús de la denominació de català, en una política obertament secessionista per marcar diferències amb el seu soci de govern. Per la seva banda, els populars havien fonamentat la seva oposició en el fet que el desenvolupament de la llei aniria lligat a un increment en la despesa pressupostària, considerant-la innecessària, i sense amagar certa oposició al desenvolupament de drets per al reconeixement del català i l’aragonès.
Tot i l’endarreriment de 13 anys respecte el manament estatutari del 1996, la llei consolida pocs drets més als parlants de català i aragonès respecte dels que ja es desenvolupaven. Només es remarca com a principal avenç el reconeixement del nom de les dues llengües. El desenvolupament de la Llei de llengües va portar a l’aprovació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó al final del 2010, en forma d’un òrgan d’assessorament en política lingüística al Govern d’Aragó i que es va formar amb certa representació de la pluralitat de partits i de tendències en defensa de les llengües catalana i aragonesa. Ja al llarg de la primera meitat del 2011 es van aprovar els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa del Català, que la llei reconeix com a única autoritat lingüística del català a Aragó.
Tot i que van transcendir els seus futurs components, propers a posicions unitaristes de la llengua i de la seva promoció, les eleccions aragoneses van sobreposar-se al procés, i la victòria del Partit Popular va aturar qualsevol avenç. A més, el Partit Aragonès va donar suport extern al nou Govern, i els dos partits es van presentar en coalició a Aragó per a les eleccions espanyoles del 20 de novembre.
Al final del 2011, el Partit Popular va manifestar per diferents vies que reformarà la Llei de llengües, sense deixar clar si aquesta reforma anul·larà la denominació de català o només afectarà alguns drets lingüístics dels parlants respecte a l’Administració autonòmica i local. A més, va sobreseure la polèmica encetada pel nomenament d’Humberto Vadillo com a Director General de Cultura, un polemista destacat en els mitjans conservadors de tendència més radical. Vadillo havia afirmat que a la Franja no es parla català, sinó el “xapurriau”, i mantenia també una forta oposició al reconeixement de l’existència de l’aragonès. Aquestes afirma-cions, juntament amb el menyspreu als artistes, a qui havia denominat “titellaires”, van aixecar una forta oposició en el món de la cultura i van obligar el Govern del Partit Popular a relegar-lo a un segon pla als inicis de la legislatura. Malgrat aquesta moderació inicial, es va suprimir el projecte Jesús Moncada, que apropa la cultura en català als centres educatius. Així, l’any 2011 va concloure amb dubtes sobre la política lingüística que aplicarà el nou Govern d’Aragó, però amb la consolidació del final d’una llarga etapa de més d’una dècada per a l’aprovació de la Llei de llengües, i l’inici d’una altra de trencament de les polítiques de reconeixement del català a la Franja.