Medicina 2011

Beutler, Hoffmann i Steinman (a títol pòstum) premis Nobel

Els immunòlegs Bruce A. Beutler, Jules A. Hoffmann i Ralph M. Steinman van ser els guanyadors del premi Nobel de medicina del 2011. Van compartir el guardó per la seva descripció del sistema immunològic humà, que ha servit per a lluitar contra malalties contagioses i desenvolupar vacunes. Concretament, Beutler i Hoffmann van ser guardonats amb la meitat del premi –dotat amb deu milions de corones sueques, que equivalen a 1,1 milions d’euros– per l’estudi de la immunitat congènita. I Steinman amb l’altre meitat pel descobriment, el 1973, de les cèl·lules dendrítiques capaces d’activar les cèl·lules T, d’importància crítica per a la immunitat. Les cèl·lules dendrítiques són una baula d’enllaç entre la immunitat innata i l’adquirida.

Es va donar la circumstància que el canadenc Steinman, que era professor a la Universitat Rockefeller de Nova York, va morir la nit del 30 de setembre a l’1 d’octubre, hores abans de fer-se públic el premi Nobel de fisiologia i medicina del 2011. Tot i que els estatuts d’aquest guardó no permeten concedir el premi a títol pòstum, el comitè del premi Nobel va declarar que l’atorgaven igualment, perquè el premi havia estat adjudicat a Steinman legítimament, ja que en aquell moment era amb vida. Steinman, nascut el 1943, va ser víctima d’un càncer de pàncrees contra el qual va lluitar fins a últim moment amb una teràpia que ell mateix havia dissenyat.

La immunologia és un àmbit que al llarg dels anys ha rebut diversos premis Nobel. Es tracta d’una especialitat transversal –amb un nivell de producció científica molt alt–, però poc desenvolupada a Catalunya i l’Estat espanyol, tot i que hi ha metges i científics que s’hi han dedicat des del segle XIX.

HIVACAT, líder en vacunes contra la sida

El projecte HIVACAT va avançar en la recerca d'una possible vacuna contra el virus de la sida, que ja ha estat provada amb ratolins

© Fototeca.cat

El projecte de recerca i desenvolupament de la vacuna per a la sida, HIVACAT, integrat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa-Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona-Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer (IDIBAPS), va ser el principal protagonista del 2011 en el sector biomèdic català.

HIVACAT investiga el desenvolupament de vacunes contra el VIH en coordinació amb els Laboratoris Esteve i amb el suport de la Fundació “la Caixa”, del Departament de Salut i del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Clínic. El consorci representa la primera experiència significativa de col·laboració en aquest àmbit entre l’Administració, els investigadors i l’empresa privada.

HIVACAT disposa d’un equip integrat per més de 60 científics, formats en centres investigadors de prestigi internacional, com la universitat de Harvard (Estats Units), l’Institut Pasteur (França) i el Ro-yal Free Hospital (Regne Unit).

El projecte és codirigit per Bonaventura Clotet (Hospital Germans Trias i Pujol) i per Josep Maria Gatell (Hospital Clínic), i la coordinació científica és a càrrec de l’investigador d’IrsiCaixa i professor d’investigació d’ICREA, Christian Brander.

Els dos centres hospitalaris que hi participen (Clínic i Germans Trias) desenvolupen la recerca al costat de 7.500 malalts que es beneficien de la ràpida incorporació dels nous tractaments desenvolupats en els mateixos centres i de les innovacions adquirides en l’àmbit internacional.

Al setembre es va donar a conèixer públicament que s’havia aconseguit identificar una prometedora vacuna preventiva contra el VIH, després d’haver obtingut resultats positius en assaigs clínics amb ratolins. En una roda de premsa, Brander va explicar que ara es procedirà a testar l’efectivitat de la vacuna en conills i porcs, si bé la primera fase de l’estudi en humans no començarà abans de dos anys, una vegada comprovat que és totalment segura.

El potencial de la nova vacuna és que el prototip està dissenyat per estimular mecanismes d’immunitat, i per tant pot generar anticossos protectors i també podria activar cèl·lules capaces de destruir el VIH. Segons Brander, tot i que els resultats són bons no són definitius, perquè una de les grans dificultats dels investigadors continua essent el fet que el VIH és un virus amb una gran capacitat de mutació (totes les soques de grip mundials canvien menys que el VIH en una sola persona).

Actualment s’estan desenvolupant a l’HIVACAT unes altres dues vacunes que ja han arribat a la fase I, fet que ha aconseguit situar Barcelona en el panorama mundial de la investigació de la sida. Una mostra d’això és que la capital catalana ha estat designada per acollir el congrés mundial de la vacunes contra el VIH del 2013.

Retall pressupostari rècord en Salut

El Govern de la Generalitat, presidit per Artur Mas, amb l’objectiu de reduir el dèficit públic, es va proposar per al 2011 estalviar prop de mil milions d’euros en el Departament de Salut (un 10% del pressupost del Departament), amb el nou conseller Boi Ruiz al capdavant. Aquest objectiu va provocar una crisi sense precedents en el sistema sanitari públic català, que el mateix any commemorava els trenta anys del traspàs de les competències del Govern central al català.

L’auditoria que CiU va encarregar a l’empresa Deloitte quan va assumir de nou el Govern de la Generalitat (després de set anys d’executiu del PSC, ERC i IC-V) va treure a la llum 1.208 milions d’euros de desviació pressupostària no comptabilitzats el 2010, dels quals 853,5 (el 70,62 %) corresponien al Departament de Salut, que ja havia assumit 850 milions d’euros de dèficit el 2010.

La ciutadania, els partits polítics, els sindicats i les patronals del sector van reaccionar immediatament en contra de les retallades: més de 20.000 persones es van manifestar contra els ajustos pressupostaris, el 14 d’abril, i 50.000 van tornar a sortir al carrer just un mes després; i a l’agost van començar els tancaments d’usuaris i veïns en alguns centres d’assistència primària per impedir el tancament de serveis d’urgències nocturns.

Els 16.500 metges dels 492 centres públics i concertats de tot el país, per la seva banda, van protagonitzar una vaga els dies 15 i 16 de novembre que va tenir un seguiment desigual segons els centres, però que en general va ser baix (20% segons la Generalitat).

La despesa per capita en sanitat de Catalunya va ser de 1.355,22 euros el 2010, i va baixar a 1.219,70 després de les retallades. Catalunya va passar de ser la setena a convertir-se en la quarta comunitat autònoma amb menys disponibilitat de recursos per capita. La despesa sanitària catalana representa el 4,8% del PIB, percentatge inferior a la mitjana espanyola, que és del 5,4 %, i a la que és habitual als països europeus, per sobre del 6,5 %, segons dades de l’informe Repensant el model sanitari. Anàlisi i propostes per una revisió constructiva del model sanitari català, elaborat per la patronal Unió Catalana d’Hospitals (UCH). Les autonomies que estan per sota de Catalunya en despesa sanitària per PIB són la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i les Balears.

En acabar el mes d’octubre, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va informar que tancaria l’exercici del 2011 amb una reducció de la despesa en salut de 895 milions d’euros distribuïts en 70 milions en inversions, 42 en administració, 550 en serveis assistencials i 233 en farmàcia.

Per aconseguir aquesta reducció, entre altres mesures, no es va comprar activitat assistencial addicional, que cada any era de 16.000 altes –la qual cosa va provocar l’increment de les llistes d’espera–. També hi va haver una reducció de llits hospitalaris disponibles (23% a l’estiu i 10% a l’octubre) i es van tancar temporalment plantes d’hospitalització i sales d’operacions. A més, van quedar aturades la construcció o millora de set hospitals, es van paralitzar les reformes en altres set centres d’aguts i també es van ajornar o paralitzar les obres en 44 centres d’assistència primària dels 77 que ja les havien iniciat (en alguns casos eren equipaments que s’aixecaven en solars cedits pels ajuntaments feia fins a cinc anys i eren molt reclamats pels usuaris).

Tanmateix, el Servei Català de la Salut va anunciar que els ajustos continuarien el 2012, però sense afectar els centres ni el volum d’activitat assistencial.

Nou model de gestió de les llistes d’espera

Les llistes d’espera per cirurgia programada van créixer a la sanitat pública catalana en només sis mesos, del gener al juny del 2011, en 13.297 persones com a resultat de les retallades pressupostàries. A principi d’any les persones que patien la demora de les intervencions quirúrgiques eren 56.670 i l’1 de juliol ascendien a 69.967. L’augment va ser del 23% i va significar tornar a xifres del juny del 2004, quan va començar a governar l’executiu presidit per Pasqual Maragall.

El Departament de Salut va anunciar la modificació de l’actual decret autonòmic sobre demora màxima en llista d’espera per a cirurgia programada (del 2002) amb l’objectiu de treure de la llista dels catorze procediments previstos a la norma (cataractes, varius, hernioplàstia, artroscòpia, colecistectomia, vasectomia, prostatectomia, septoplàstia, amigda­lecto­mia, pròtesi de genoll, pròtesi de maluc, alliberament del canal carpià o galindons, circumcisió i histerectomia) un total de sis tipus d’intervencions, com també l’ampliació del termini de dues, que dels sis mesos actuals passaran a un temps màxim d’espera de nou mesos o un any, en funció de la gravetat de cada pacient.

El Departament també va preveure crear dos circuits ràpids per a malalties de risc vital: el de la cirurgia cardíaca, que tindrà un temps màxim d’espera de dos mesos, i el de la cirurgia oncològica, de 45 dies.

A més, va dissenyar un nou model de gestió de les llistes d’espera segons el qual els pacients s’ordenaran en funció de criteris clínics proposats per l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, que van estar revisats i consensuats per diversos grups d’experts.

Amb tot, el conseller de Salut, Boi Ruiz va admetre que els pacients haurien d’esperar més, i per això va demanar tranquil·litat als usuaris. En les catorze patologies monitorades fins ara, es va registrar un augment del 4,6% en el temps mitjà de demora, que de 4,11 mesos, al desembre del 2010, pujà a 4,30 mesos, al juny del 2011.

Projecte de traspassos de la Seguretat Social a la Generalitat de Catalunya i petició de condonació del deute històric d’hospitals catalans

La comissió bilateral Estat-Generalitat va acordar al juliol traspassar a Catalunya la titularitat de 150 edificis i locals propietat de la Seguretat Social (SS) destinats actualment a usos sanitaris i gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS). La major part són edificis o locals que acullen ambulatoris, però també hi ha la seu central (administrativa) de l’ICS, a la cruïlla del carrer de Balmes amb la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, i els terrenys i edificis de grans hospitals públics: Vall d’Hebron (Barcelona), Bellvitge (Hospitalet de Llobregat), Germans Trias i Pujol (Badalona), Josep Trueta (Girona), Joan XXIII (Tarragona), Verge de la Cinta (Tortosa) i Arnau de Vilanova (Lleida).

Aquesta era una vella aspiració de la Generalitat, que ha invertit molt durant trenta anys (des que en va assumir la gestió) en el manteniment, la modernització i l’ampliació dels edificis.

A més, la Generalitat va fer les gestions pertinents per aconseguir que s’inclogui una esmena en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2012 que condoni deutes amb la Seguretat Social (SS) d’institucions sanitàries de titularitat d’administracions públiques o institucions sense ànim de lucre.

Els afectats són hospitals concertats amb la sanitat pública que al seu dia van deixar de pagar les quotes patronals a la Seguretat Social per problemes de finançament de les seves estructures i activitat. El deute ajornat d’aquests hospitals catalans amb la Tresoreria General de la Seguretat Social superava els 472 milions d’euros, segons les últimes dades oficials.

Per la Llei 41/1994, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per al 1995, es va aprovar la concessió d’una moratòria a aquests centres sanitaris per al pagament dels deutes amb la SS anteriors al 1995 i la condonació dels recàrrecs i interessos; posteriorment el període de carència es va ampliar fins als 16 anys i, davant la impossibilitat que els centres afectats fessin front a aquests pagaments, es va ampliar a 17 en la Llei de Pressupostos per al 2011.

Recepta electrònica implantada al 100% de l’atenció primària

La Recepta Electrònica a Catalunya (Rec@t) està implantada al 100% en l’àmbit de l’atenció primària i les oficines de farmàcia. Resta ara el seu desplegament a l’atenció especialitzada. És un sistema que, mitjançant les TIC i el treball en xarxa, integra els processos de prescripció i dispensació de la prestació farmacèutica i que estableix mecanismes que afavoreixen l’ús racional del medicament. El Govern d’Artur Mas va anunciar la probable aplicació el 2012 d’una taxa administrativa sobre les receptes basat precisament en aquest nou sistema.

Segons va informar el Departament de Salut a l’octubre –quan es portaven més de 158 milions de receptes electròniques dispensades–, el nou sistema permet: millorar la qualitat assistencial, proporcionar un pla de medicació al pacient, reduir el nombre de visites rutinàries als centres de salut que tenen com a única finalitat la renovació de les receptes, facilitar als professionals l’alliberament de la burocràcia vinculada a la prescripció, fer un monitoratge i un control dels processos de prescripció i de les seves incidències, afavorir l’estalvi de recursos, incorporar mecanismes (protocols i alertes) per aconseguir que la prestació farmacèutica sigui un sistema més intel·ligent i esdevenir un model de col·laboració de referència per a altres comunitats autònomes.