La pel·lícula Pa negre va ser preseleccionada per als Oscar
© Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastián
Si de totes les expressions artístiques existents, la coneguda com a setè art és la que ara per ara té més impacte mundial, el 2011 es podria considerar l’any en què la cultura catalana es va projectar a l’exterior amb més força de la mà de la pel·lícula Pa negre. La pel·lícula d’Agustí Villaronga, sobre una novel·la d’Emili Teixidor, va ser l’escollida, el 28 de setembre, per a representar l’Estat espanyol a l’edició 2011 dels Oscar de Hollywood en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa. Per primera vegada, doncs, una pel·lícula rodada en català es podria endur un Oscar, desenllaç que no se sabrà fins el 2012. De fet, Pa negre competirà amb produccions de seixanta-tres països més per ser una de les cinc candidates finals a guanyar l’estatueta. La pel·lícula, hi acabi optant o no, la van poder veure els cinèfils d’arreu del món, alhora que les principals revistes del sector (Variety, The Hollywood Reporter, etc.) ja la van esmentar, generalment amb bones crítiques.
Però el llargmetratge Pa negre no va ser l’única obra preseleccionada per als Oscar. El curtmetratge Vicenta, gravat amb la tècnica de l’animació amb plastilina stop-motion, obra del director valencià Samuel Ortí (Sam), també aspira a aconseguir un Oscar el 2012.
Encara en l’àmbit cinematogràfic, al setembre, el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià va guardonar amb la Concha d’Or el docudrama Los pasos dobles, del director gironí Isaki Lacuesta, que tenia com a cap de cartell el pintor felanitxer Miquel Barceló.
I si el cinema arriba a un públic massiu, les exposicions generalment van enfocades a un de més selecte. Ara bé, durant el 2011, se’n van organitzar dues de cabdals per a la projecció exterior de la cultura catalana. L’una, a Londres, sobre Joan Miró; l’altra, al Vaticà, sobre Antoni Gaudí.
La Tate Modern Gallery va acollir entre l’abril i el setembre l’exposició “Joan Miró: The Ladder of Escape”, amb 161 obres exposades, cosa que va fer que fos la retros-pectiva més gran sobre l’artista català feta a la capital britànica en els darrers 50 anys. L’Institut Ramon Llull (IRL) va aprofitar la singularitat de la mostra per a programar el cicle d’activitats complementàries “Miró & Catalan Culture”. Entre les activitats programades, algunes a la mateixa Tate, van destacar un diàleg sobre Joan Baixas i Miró, un cicle sobre el cineasta Pere Portabella, una programació específica de dansa al Sadler’s Wells –amb les companyies Tap Olé, Sol Picó i Nats Nus–, actuacions musicals a càrrec d’Agustí Fernández, Jordi Savall o Muchachito Bombo Infierno, i una exposició de Jaume Plensa al Yorkshire Sculpture Park. Després de sis mesos, l’exposició va rebre més de 300.000 visitants, cosa que la situa com la sisena gran exposició més vista de la Tate Modern des que es va inaugurar, l’any 2000.
L’altra gran exposició per a la projecció internacional de la cultura catalana va ser la que es va inaugurar el 24 de novembre al lateral de la plaça de Sant Pere del Vaticà, “Gaudí i la Sagrada Família de Barcelona. Art, ciència i espiritualitat”. En aquest cas també es van programar activitats paral·leles que donessin a conèixer diversos aspectes de la cultura i l’Església catalanes, com un concert de l’Escolania de Montserrat o la conferència “Arquitectura: símbol i sagrat”, a càrrec del president del Consell Pontifici per a la Cultura, monsenyor Gianfranco Ravasi. Era previst que l’exposició, gratuïta, romangués al Vaticà fins al gener i que hi passessin unes 200.000 persones.
A més a més, a banda d’aquestes dues macroexposicions, Catalunya va tornar a tenir pavelló propi a la Biennal d’Art de Venècia, com ja va passar el 2009, ara amb el projecte individual “Mabel Palacín: 180°”. I, al novembre, Antoni Tàpies va inaugurar una retrospectiva formada per una cinquantena d’obres seves al Museu d’Art Contemporani de Siegen (Alemanya).
A banda d’aquests grans referents, altres ciutats d’arreu del món també van acollir mostres relacionades amb aspectes de la cultura catalana: a Nicòsia (Xipre) es va poder veure, al gener, l’exposició “Interpretant Ramon Llull, l’amic i l’amat”; a Berlín, l’IRL va organitzar tres exposicions pictòriques sota el lema “Be Balears”; a Moscou (Rússia), l’IRL va traslladar, entre el març i l’abril, una d’aquestes tres exposicions; a Lisboa (Portugal), a l’abril, sota la mateixa etiqueta de “Be Balears”, l’IRL va programar diverses activitats per donar-hi a conèixer la creació cultural de les Illes, i Praga (República Txeca) va acollir, també a l’abril, una mostra de l’escultora mallorquina Margalida Escales.
Música
El compositor igualadí Jordi Savall va ser guardonat amb el Grammy a la millor actuació de petit format i el premi Léonie Sonning Music de Dinamarca
© Léonie Sonning Music / Teresa
Qui sí que va aconseguir durant el 2011 l’equivalent a un Oscar en l’àmbit musical va ser l’igualadí Jordi Savall, guardonat, al febrer, amb el Grammy a la millor actuació de petit format per Dinastia Borja. Església i poder al Renaixement. El mateix Savall va ser guardonat al juny amb el reconeixement musical més important de Dinamarca, el premi Léonie Sonning Music.
La música catalana també es va projectar a l’exterior gràcies a gires com les que Els Amics de les Arts i Obrint Pas van fer a Alemanya i el Japó, respectivament, al maig i al juliol. La música catalana també va ser la convidada d’honor dels Cairo Contemporary Music Days 2011, que van tenir lloc entre l’abril i el maig a la plaça Tahrir del Caire (Egipte). Els grups Mishima, Les Aus i Aias també van fer una gira conjunta al maig pel Regne Unit de la mà de l’IRL i de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), passant pels festivals The Great Escape de Brighton i el Liverpool Sound City.
El festival de músiques del món Tribu Festival de Dijon (França), a l’octubre, va convidar la ciutat de Barcelona perquè hi presentés els seus projectes culturals més destacats. Així, hi van actuar Marc Egea i Cati Plana, Le Petit Ramon, La Troba Kung-Fú, Agustí Fernández, Señor Stets amb Cuerdo, Mercè Ibarz i Jordi Puntí.
D’altra banda, el músic i compositor Joan Valent va actuar a l’abril a Nova York; el pianista David Gómez va fer una gira pel nord d’Àfrica (Tunísia, Egipte i Marroc) entre l’abril i el desembre; Sanjosex va actuar a l’octubre a Varsòvia, en el marc de les jornades “Catalans a Polònia”, i el compositor Jordi Cervelló va estrenar l’obra per a violí i piano Il Diavolo, al Carnegie Hall de Nova York, al novembre
A banda d’aquestes actuacions puntuals, l’ICIC va convidar al març cinc grups catalans al festival South by Southwest d’Austin (Estats Units): Mujeres, Tokyo Sex Destruction, Za!, Mürfila i Black Gandhi. L’IRL, al seu torn, va organitzar al setembre una Catalan Pop Night, emmarcada en la fira Popkomm de Berlín, amb Marcel Cranc, Litoral i The Suicide of Western Culture.
A més a més, l’ICIC també va ser present a les fires MIDEM de Canes (França), al gener; Jazzhead de Bremen (Alemanya), a l’abril, i Medimex de Bari (Itàlia), al novembre, per facilitar que els segells discogràfics catalans hi poguessin ser presents.
Literatura
Un altre indicador que denota la salut de la projecció exterior de la cultura catalana són les traduccions d’obres literàries a d’altres llengües. L’IRL atorga ajudes per possibilitar-ho i, durant els dos primers terminis de l’any ja n’havia atorgat 65, la mateixa quantitat que la del mateix període del 2009.
Traducció alemanya de la novel·la Jo confesso, de Jaume Cabré
© Suhrkamp Verlag GmbH & Co. KG
De fet, l’escriptor Jaume Cabré va protagonitzar al setembre un fet innovador en el panorama literari català: va publicar la novel·la, Jo confesso, simultàniament en català i castellà, amb els drets de traducció a l’alemany, l’italià, el neerlandès i el francès ja venuts d’antuvi.
Dues escriptores actuals que també van tenir molta projecció durant el 2011 van ser Najat El Hachmi i Teresa Solana. La primera, perquè va presentar a Àustria i Alemanya la traducció alemanya de L’últim patriarca; la segona, perquè va presentar al Regne Unit la traducció de Drecera al paradís. L’una i l’altra, a més, van ser convidades al PEN World Voices Festival de Nova York, a l’abril, on van compartir programa amb escriptors tan reconeguts com Irvin Welsh, Andrea Levy, Mathias Énard o Amélie Nothomb.
En l’àmbit poètic, Anna Aguilar-Amat, Tomàs Arias i Josep Manuel Calleja van participar, al juliol, al Festival Internacional de Poesia de Medellín (Colòmbia), i la mateixa Anna Aguilar-Amat, Francesc Gelonch Bosch i Núria Martínez-Vernis van ser convidats al setembre al sisè Festival Internacional de la Literatura d’Ucraïna.
Pintura
Un altre artista actual que el 2011 va aconseguir una notable projecció mundial va ser Miquel Barceló. Al juny, el seu quadre Faena de muleta es va vendre per una xifra rècord de 4,4 milions d’euros en una subhasta, fet que el va convertir en el pintor més cotitzat de l’Estat. Casualment l’IRL va utilitzar aquesta obra com a imatge institucional a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 amb el lema “Cultura catalana, singular i universal”.
Així mateix, els artistes mallorquins Marcos Vidal, Leticia Maria, Irene Peukes, Fabian Schalekamp i Maria Isabel Uribe van participar, al juny, al festival Water Tower de Sofia (Bulgària) i, el mateix mes, la Universitat Queen Mary de Londres (Regne Unit) va acollir el congrés Modern Art.cat, organitzat pel Centre for Catalan Studies, en què es van tractar diferents aspectes de l’art català (des de la pintura i l’es-cultura fins a l’arquitectura i el disseny) entre el Modernisme i l’actualitat.
Llengua
El català, per novè any consecutiu, va tornar a ser present al febrer a la important fira Expolangues de París. L’IRL hi va participar amb un estand d’informació sobre l’ensenyament del català a la República Francesa, on una vintena d’universitats –una quarta part de les públiques del país– ofereixen cursos de llengua i cultura catalanes.
Precisament, quant a l’ensenyament del català, el 2011 també va ser l’any en què la Universitat de Hosei de Tòquio (Japó) va començar a impartir cursos de llengua, història i societat catalanes, a la Facultat d’Estudis Interculturals.
Sense sortir de l’àmbit universitari, la Universitat de Standford (Palo Alto, Estats Units) va organitzar a l’octubre una jornada sobre l’exili català a Mèxic, amb la participació d’una desena d’experts internacionals, tant catalans com nord-americans i mexicans.
A l’octubre, la llengua i la literatura catalanes també van participar a la Fira del Llibre de Frankfurt de la mà de l’IRL, que va dur a terme més d’un centenar de cites amb editors internacionals. L’estand, de 29 m2, va ser dedicat a Josep Pla, en el 30è aniversari de la seva mort.
Teatre
Calixto Bieito va portar l’adaptació de l’obra El gran teatro del mundo, de Pedro Calderón de la Barca, a Friburg, Alemanya
© Focus / M. Korbel
El 2011 va ser un any interessant per a la projecció internacional del teatre concebut a Catalunya. De la mà de la productora Focus, el director Calixto Bieito i el compositor Carles Santos van estrenar a Friburg (Alemanya) una adaptació de l’obra El gran teatro del mundo, de Pedro Calderón de la Barca, al setembre, que és la producció teatral més ambiciosa que mai hagi fet cap companyia catalana. A banda de l’estrena, la peça ja tenia dates reservades per a fer-se també a Madrid i París, i possiblement també a Nova York, Barcelona i Birmingham.
En un pla més modest, nou companyies de Catalunya i les Illes van ser convidades al setembre al Festival Mondial des Théâtres de Marionettes, que va tenir lloc a Charleville-Mézières (França): el Centre de Titelles de Lleida, Efímer, Joan Baixas, Jordi Bertran, Produccions Essencials, El retrete de Dorian Grey, Pelmànec, Disset Teatre i Ne me titere pas.
Cultura popular
Des del 2008, la UNESCO reconeix cada any algun element de la cultura popular dels Països Catalans com a patrimoni immaterial de la humanitat. En aquesta ocasió, al final de novembre va reconèixer les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (la Ribera Alta) “pel seu valor cultural que passa de generació en generació”. Durant les festes és quan llueix amb tota la seva esplendor la muixeranga –conjunt de quadres plàstics d’origen religiós compostos per torres humanes i figures representatives–, molt estesa arreu del País Valencià, per bé que Algemesí ha estat l’única vila que n’ha mantingut la continuïtat històrica.
La 24a edició de l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics va tenir lloc el 2011 a Grenoble (França), fins on es van desplaçar vint colles de cultura popular i més de 500 sardanistes, castellers, diables, cantaires, bastoners i geganters.
Precisament, els Castellers de Barcelona van arribar al juny a un acord amb el despatx d’advocats alemany Rödl & Partner –amb seu a Nuremberg i delegacions a mig món– per a cedir-los la seva imatge. Així, un símbol com són els castellers han passat a formar part de l’ADN d’un dels despatxos més importants d’Alemanya, que els projectarà en àmbits altament qualificats.
Contrapunt
Però el 2011 no solament va portar bones notícies per a la projecció exterior de la cultura catalana. També va ser l’any en què el famós restaurant El Bulli, del xef Ferran Adrià, va tancar el 30 de juliol. Aquest restaurant havia estat el màxim exponent de la cuina contemporània, i, per bé que es va acomiadar amb una festa de ressò mundial, la cala Montjoi de Roses ha deixat de ser un focus de projecció mundial de la gastronomia catalana.