Document de consens sobre prevenció i tractament del sobrepès i l’obesitat en adults
La prevalença de sobrepès i d’obesitat en adults espanyols va ser, segons el darrer estudi (ENRICA), del 62,3%: el 39,4% corresponia a sobrepès i el 22,9% a obesitat. Aquestes xifres alarmants van posar de manifest la necessitat d’aplicar eines preventives i terapèutiques, tant per a intentar frenar la situació com, si és possible, per a revertir-la. D’entre les diferents estratègies que es van posar en marxa, destaca el document de consens elaborat per la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD) i la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO). En conjunt, doncs, es tractava d’una eina de referència, avalada per onze societats científiques i que portava per títol Consens FESNAD-SEEDO: Recomanacions nutricionals basades en l’evidència per a la prevenció i el tractament del sobrepès i l’obesitat en adults.
En la seva redacció es van examinar les dades científiques publicades fins llavors sobre l’eficàcia, els avantatges i els inconvenients dels diferents enfocaments nutricionals que s’han assajat en prevenció i tractament de l’obesitat. Al final, el document pretenia ser un instrument útil per al professional sanitari, perquè li havia de permetre prescriure dietes basant-se en el millor coneixement existent i contestar, amb exactitud, les nombroses preguntes que rep en la consulta. Així mateix, havia de permetre a les autoritats sanitàries dissenyar polítiques i programes basant-se en l’anàlisi rigorosa de l’eficàcia i l’eficiència de determinades actuacions.
Per tal de classificar l’evidència científica, es va tenir en compte el disseny de l’estudi i el risc de biaix, entre d’altres, i en funció d’aquesta evidència se’n van establir les recomanacions. Alguns dels temes que tractava el document eren, pel que fa a la prevenció de l’obesitat, el paper de la densitat i l’equilibri energètics, la influència de menjar fora de casa, la mida de les racions, el fet d’esmorzar o no, la freqüència dels àpats, etc., així com els diferents patrons alimentaris (dieta mediterrània, dieta vegetariana, etc.), els diferents nutrients (hidrats de carboni, greixos, proteïnes, fibra, etc.) i els aliments (sucres, carn, fruita seca, begudes ensucrades, etc.). Amb relació al tractament, s’analitzava la dieta hipocalòrica i equilibrada, que continua essent la recomanada tant per l’efectivitat com per la seguretat, per sobre de les dietes que modifiquen greixos i hidrats de carboni, les dietes hiperproteiques i les que substitueixen àpats per barretes o batuts, entre d’altres.
Pa sense gluten amb IVA superreduït
Els canvis en l’IVA aplicats a partir del setembre del 2012 van beneficiar les persones que pateixen celiaquia. En les persones celíaques, la ingestió d’aliments amb gluten provoca una resposta immunitària que atrofia les vellositats de l’intestí prim i que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments, juntament amb altres símptomes (diarrea, restrenyiment, dolor abdominal, etc.). La pedra angular del tractament d’aquesta malaltia és l’exclusió total i de per vida dels aliments que contenen gluten, és a dir, el blat, la civada, l’ordi i el sègol.
Aquesta dieta és difícil de seguir, perquè el gluten és present en multitud d’aliments, com a ingredient i com a additiu. A tot això, cal afegir-hi la important limitació que pateixen els celíacs a l’hora d’adquirir els aliments aptes per a la malaltia, que és el preu. Aquests productes lliures de gluten són, per definició, més cars, i fins llavors, a més, duien aplicat un IVA més elevat que la resta de productes alimentaris considerats de primera necessitat. Per això es calculava que el cistell de la compra d’una família amb algun membre celíac era 1.500 euros més car que d’altres famílies.
En aquest marc, l’anunci de la ministra de Sanitat que el pa sense gluten es consideraria com aliment bàsic i se li aplicaria, per tant, l’IVA superreduït del 4% com al pa comú, va ser rebut amb gran entusiasme pels col·lectius d’afectats, ja que era una mesura que reivindicaven des de feia temps.
Guia d’alimentació saludable en l’etapa escolar
La nova edició de la guia de l'alimentació saludable en l'etapa escolar serà una eina per a famílies i centres escolars
© Fototeca.cat / Lisa F. Young / Fotolia.com
La varietat en l’alimentació de cada dia, la complementació dels àpats i propostes i exemples de menús i programacions, tant per a casa com per al menjador escolar, van ser les estratègies que s’abordaven en la nova edició de la guia, que va ser consensuada per catorze entitats (universitats, societats científiques, etc.) i trenta professionals.
Entre els conceptes clau indicats a la guia destacaven repartir la ingesta en cinc o sis àpats per tal d’equilibrar l’alimentació al llarg del dia; prioritzar el consum d’aliments d’origen vegetal; potenciar la inclusió de productes de temporada; triar preferentment els productes farinacis integrals i els làctics baixos en greix; reduir la ingestió freqüent de llaminadures i prioritzar com a alternativa la fruita seca sense sal o dessecada; evitar la pastisseria i la brioixeria com a postres o berenars habituals; reduir el consum freqüent i excessiu de menjar ràpid i de derivats carnis; donar prioritat al consum d’aigua com a beguda bàsica i vital tant en els àpats com entre hores, i mantenir un estil de vida actiu que inclogui com a mínim una hora d’activitats d’intensitat moderada o intensa.
La guia anava acompanyada d’un annex titulat Recomanacions per millorar la qualitat de les programacions de menús a l’escola, que contenia una sèrie de consells genèrics sobre la conveniència d’utilitzar oli d’oliva tant per a cuinar com per a amanir, l’aigua com a beguda de fàcil accés per als infants, el pa per a acompanyar els àpats, la sal en moderació i que sigui iodada, i una adequada combinació d’aliments i plats, entre d’altres. Les recomanacions específiques es dirigien a reduir la presència d’aliments precuinats, les preparacions de carn amb més contingut en greix, les postres làcties o dolces, etc., a potenciar la presència de verdures i fruites fresques en tots els àpats i a millorar el compliment de les freqüències d’aliments recomanades en el menú escolar.
Dinars de carmanyola als centres educatius
Davant la situació econòmica, algunes famílies van veure el sistema de carmanyoles per a l’àpat de migdia dels fills al centre educatiu com una opció més econòmica comparada amb els menús que ofereixen empreses de restauració col·lectiva o cuines privades amb personal contractat per les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA).
Durant el curs escolar 2012-13, la Generalitat de Catalunya va obrir aquesta possibilitat al menjador escolar. Com qualsevol nova mesura sense antecedents al nostre entorn, es van haver d’assumir determinats canvis, alguns dels quals derivaven en avantatges, però també van sorgir alguns inconvenients. En qualsevol cas, era necessari abordar aquest aspecte des de múltiples perspectives, avaluant en cada moment quina era la situació, on fallava el sistema i quines necessitats comportava. En el sistema de carmanyoles és imprescindible que es garanteixin una sèrie de condicions que n’assegurin la qualitat, no només alimentària i nutricional, sinó també higiènica. Així, el transport, la refrigeració i l’escalfament van ser punts clau.
Aquest sistema, però, no va aïllar l’infant que es portava el menjar de casa, ja que continuaven essent necessaris alguns dels serveis vinculats al menjador escolar, com el monitoratge, els estris i els espais relacionats amb l’àpat del migdia.
Per a fer front a aquesta demanda i donar resposta als dubtes més habituals que se’n derivaven, la guia L’alimentació saludable en l’etapa escolar, elaborada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, va incloure un apartat amb recomanacions sobre la utilització de carmanyoles al menjador escolar. A més, aquest organisme disposava d’un breu document amb el títol Dinars de carmanyola als centres educatius. Recomanacions per a les famílies, que incloïa consells més concrets per al dinar de carmanyola, una opció segura i saludable.