Astronàutica 2012

L'any 2012 no va ser un any notable, però va continuar el procés d'enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l'Índia, i la recuperació de Rússia.

Satèl·lits científics

En aquest camp, probablement l'esdeveniment més important va ser l'arribada a Mart de la missió Mars Science Laboratory, la qual havia estat llançada el 26 de novembre de 2011 per la NASA, i l'aterratge amb èxit del Curiosity el dia 6 d'agost. El Curiosity és un vehicle automàtic d'exploració molt més potent que els anteriors, tant pel que fa a la mobilitat com a la capacitat d'anàlisi. Aquest vehicle va aterrar a l'interior del cràter Gale, en una plana anomenada Aeolis Palus, situada entre la paret del cràter i una muntanya, anomenada Aeolis Mons, que es troba al centre. Aquest lloc es va escollir perquè els estudis mineralògics suggereixen que en aquest indret hi havia hagut aigua en el passat. Els objectius de la missió són estudiar si l'ambient havia estat favorable per a la vida microbiana i si queden encara testimonis d'aquesta vida, analitzar la composició isotòpica i mineralògica del sòl, i mesurar la irradiació total, tant solar com còsmica, de l'indret per avaluar les possibilitats d'establir-hi una base habitada en el futur.

Es va posar en òrbita la NuSTAR, que és capaç d’enfocar raigs X d’alta energia gràcies a uns miralls d’incidència rasant situats a l’extrem d’un pal extensible de 10 m de llargada

© NASA / Caltech

L'altre gran esdeveniment científic va ser la posada en òrbita de la missió NuSTAR per la NASA, el 13 de juny. Com que es tracta d'una missió petita en òrbita baixa es va poder llançar amb un Pegasus, un impulsor que en essència és un míssil de creuer que es llança des de la panxa d'un avió. Aquesta missió és la primera que serà capaç d'enfocar raigs X d'alta energia (entre 6 i 79 quiloelectronvolts) gràcies a uns miralls d'incidència rasant situats a l'extrem d'un pal extensible de 10 m de llargada. Els objectius científics són elaborar un cens d'estrelles de neutrons i forats negres a la zona central de la Via Làctia, estudiar les propietats del material acabat de sintetitzar durant les explosions de supernova i entendre la física que hi ha darrere els potents raigs de partícules relativistes que surten del nucli de les galàxies amb un forat negre supermassiu al centre.

Satèl·lits militars

Pel que fa a l'activitat militar, el nombre de llançaments també va ser similar al d'anys anteriors, però el nombre de plataformes identificades sota aquest epígraf probablement és inferior al real si es té en compte les tecnologies de doble ús.

Els Estats Units van llançar quatre plataformes NROL, de la National Reconaissance Office, amb objectius i capacitats classificats. També van llançar un satèl·lit experimental, AEHF2, que fa servir feixos electromagnètics de molt alta freqüència per a comunicacions d'alta seguretat, i dos de comunicacions. Rússia també va llançar un satèl·lit de reconeixement, tres de comunicacions i un altre, Oko, situat en òrbita geostacionària, per a detectar de manera immediata el llançament de míssils. La Xina es va mostrar especialment activa en aquest camp, amb el llançament de dos satèl·lits de la sèrie Yaogan, amb objectius secrets, i dos de comunicacions de la sèrie Chinasat. Per acabar, els britànics van posar en òrbita l'Skynet 5D, també de comunicacions, i Turquia, des de la Xina, va posar en òrbita el Göktürk 2, d'observació de la Terra, amb finalitats civils i militars.

Satèl·lits de telecomunicacions

El mercat de les telecomunicacions via satèl·lit és un mercat madur i consolidat gràcies a les seves dimensions globals i a la pressió dels països amb una economia en expansió. Tot i això, el nombre de plataformes que es van posar en òrbita al llarg de l'any és d'una trentena, una quantitat sensiblement inferior a la d'altres anys. El fet més important va ser la irrupció de la Xina amb el seu coet Llarga Marxa en el mercat de llançaments de satèl·lits de telecomunicacions, on s'està fent un lloc important.

Vols tripulats

La càpsula Dragon 3 va fer el seu viatge operacional enguany

© NASA

L'activitat de l'Estació Espacial Internacional (ISS) va continuar amb la mateixa rutina. Amb la retirada dels transbordadors, el transport va anar a càrrec de les càpsules Soiuz, amb quatre missions tripulades, i els subministraments van ser transportats per les càpsules Progress russes (4 viatges), el vehicle europeu ATV3 i l'HRV-3 japonesa. La gran novetat van ser els viatges de prova de la càpsula nord-americana Dragon i el primer viatge operacional de la Dragon 3. Aquestes càpsules pertanyen a la companyia privada Space-X, la qual ha firmat un contracte amb el Govern nord-americà per a subministrar dotze viatges per un preu de 1.600 milions de dòlars, indicador clar del cost enorme que comporta mantenir una tripulació a l'espai.

La Xina, per la seva banda, va continuar amb el seu programa de vols tripulats. El 16 de juny va llançar el Shenzhou 9 amb tres tripulants a bord, un d'ells una dona, que es va acoblar al mòdul bàsic Tiangong 1, de l'estació espacial xinesa. El 29 de juny la tripulació va tornar a la Terra sense cap incident.

Observació de la Terra

Un any més, com a conseqüència del seu interès científic, econòmic i social, el programa d'observació de la Terra va ser molt intens. Els objectius científics i tecnològics són variats: estudiar l'atmosfera i els oceans per veure els seus efectes climàtics, estudiar el sòl i les activitats que s'hi desenvolupen i aixecar mapes cada vegada més detallats per explotar millor els recursos naturals.

En el camp de la meteorologia va destacar, una vegada més, l'esforç de la Xina per posar-se a l'avantguarda mundial amb el llançament d'un satèl·lit meteorològic situat en òrbita geostacionària que proporciona imatges en els canals infraroig i visible. El Japó, per la seva banda, va llançar, al mes de maig, el Shizuku, per monitoritzar les precipitacions i estudiar el cicle de l'aigua a escala global. També cal destacar el llançament, durant el mes de setembre, del Metop-B, propietat d'EUMETSAT, la unió de serveis meteorològics europeus. Aquesta plataforma forma part d'una constel·lació de satèl·lits d'òrbita polar per fer estudis meteorològics i climàtics. Cal fer notar aquí la important contribució de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya en el sistema per a obtenir els perfils de temperatura i vapor d'aigua atmosfèrics a escala global. Finalment, pel que fa a la meteorologia espacial, s'ha d'esmentar el llançament de dos satèl·lits idèntics de la Johns Hopkins University en òrbites molt el·líptiques per estudiar els cinturons de radiació.

L'activitat en el camp de la teledetecció també va ser notable. La Xina va posar en òrbita el Ziyuan 3 i el Tianhui 1B per fer estudis de recursos del sòl, de gestió territorial i de cartografia. L'Índia va posar en òrbita amb el seu llançador PSLV un sistema de radar per a seguretat i estudis ambientals (RISAT 1), un d'altimetria oceànica (SARAL) i un de comercial (Spot 6 d'ASTRIUM). Rússia en va llançar dos, el Kanopus-Vulcan i el Resurs P1, amb finalitats similars, un altre, propietat de Bielorússia, el BELK, també de teledetecció, i un altre de francès, el Pléiades 1B, per obtenir imatges de molt alta resolució. Altres països també van posar en òrbita els seus satèl·lits, en cooperació (Veneçuela i Brasil) o per si sols (Iran).

Satèl·lits de navegació

Després de molts anys d'incerteses i endarreriments, l'Agència Espacial Europea (ESA) va iniciar la construcció del seu sistema de navegació Galileoamb el llançament de dos satèl·lits el 2011. Dins aquest programa, el 12 d'octubre de 2012 en va llançar dos més des de Kourou, a la Guaiana Francesa. Mentrestant, els Estats Units i Rússia en van llançar un cadascun per mantenir la seva flota en plena operativitat. Una vegada més, l'esforç xinès va ser extraordinari. El seu sistema de navegació, anomenat BeiDou o Compass, constarà de trenta-cinc satèl·lits i estarà llest el 2020. Durant el 2012, la Xina va llançar dos satèl·lits, que va situar en una òrbita geostacionària sobre l'equador, i quatre en òrbites inclinades per cobrir les regions polars.

Sistemes d'impulsió

Al mes de febrer, el sistema Vega, de l'ESA, va fer el seu primer vol i va transportar un estol de petits satèl·lits, de la sèrie CubeSat, i dos petits satèl·lits, un de tecnològic, ALMASat, i un de geodèsia, LARES, consistent en un mirall que reflecteix senyals làser enviades des del sòl. Vega és un coet destinat a posar càrregues de tipus mitjà en òrbita baixa.

Un fet assenyalat va ser la retirada de l'escena activa del Proton-K, el 30 de març, un dels veterans de la flota russa. Es tracta d'un coet de tres etapes, extremament fiable i robust, de gran potència, que va volar per primera vegada l'any 1967, que ha estat substituït pel Proton-M. Curiosament, el primer llançament d'aquest últim, produït el 6 d'agost, va fallar i no va ser capaç de posar el satèl·lit en l'òrbita correcta.

Per acabar, cal destacar que tant Corea del Nord com Corea del Sud van intentar disposar de les seves pròpies llançadores, que van fallar en tots dos casos, i, també, que els Estats Units van provar un prototip d'avió, l'X-37B, capaç de volar per l'espai.