A més de ser l'any del centenari del naixement d'un dels pares de la informàtica i la intel·ligència artificial, Alan Turing, l'any 2012 va portar prou novetats més o menys esperades: nous sistemes operatius (Windows 8 de Microsoft), noves versions del més famós dels populars telèfons intel·ligents (iPhone 5), noves versions de consoles de joc (la Wii U de Nintendo) i, també, l'atenció creixent per la informàtica verda (green computing), fins i tot en l'àmbit dels grans superordinadors com el MinoTauro del BSC-CNS de Barcelona.
En un altre àmbit de coses, cal esmentar la sorpresa del tancament, per l'FBI dels Estats Units d'Amèrica, de l'empresa Megaupload, amb seu a Hong Kong, segurament fins llavors el servei d'allotjament d'arxius més important, que era el recurs i suport darrer de moltes de les descàrregues (downloads) il·legals.
L'obsolescència programada dels iPhone
Apple va llençar al mercat la nova versió del seu telèfon mòbil, l'iPhone 5
© Apple, INC
Com ja és habitual, un parell d'anys després de l'anunci de l'iPhone 4, el 12 de setembre de 2012 l'empresa Apple, de Cupertino (Califòrnia), va presentar el nou model de telèfon intel·ligent (smartphone), l'iPhone 5.
Fruit de la política d'obsolescència planificada (estimular la compra de nous productes quan els anteriors encara són operatius i eficients), l'iPhone 5, respecte als models anteriors, és més prim i lleuger, i introdueix una pantalla més gran (quatre polsades) amb major definició, un nou processador i una nova versió iOS 6 del sistema operatiu.
El nou sistema operatiu de Microsoft: Windows 8
Microsoft va presentar el nou sistema Windows 8 en diferents Consumer Preview, com aquesta de Barcelona
© Microsoft
Després del Windows 7 del 2009, enguany va arribar el nou sistema operatiu de Microsoft per a ordinadors, el Windows 8. Hi va haver diversos anuncis de versions prèvies (pre-releases), des de la Consumer Preview del 29 de febrer de 2012, fins arribar al lliurament definitiu, que va ser el 26 d'octubre.
Windows 8 introdueix canvis destacats enfocats principalment a millorar la facilitat d'ús en dispositius mòbils com tauletes per a poder competir amb altres sistemes operatius mòbils com Android i iOS. Ho fa mitjançant el recurs a noves tecnologies emergents, com USB 3.0, microprogramari UEFI i Near Field Communications, sense oblidar la importància del cloud computing (informàtica en núvol) i recórrer a l'arquitectura ARM de baixa potència. Introdueix també noves característiques de seguretat, com el filtratge de programari maliciós (malware) i una funció de programari antivirus.
També introdueix una nova interfície d'usuari basada en el llenguatge de disseny Metro, propietat de Microsoft, orientat a l'ús d'aquest sistema operatiu en les pantalles tàctils. També, copiant el sistema de vendes d'Apple, Microsoft va obrir la nova Windows Store, per a obtenir i comprar aplicacions per al sistema, tant de la pròpia empresa com d'altres que no ho són però que disposen del certificat Microsoft que n'acredita la compatibilitat amb Windows 8. Tanmateix, la companyia continuarà mantenint el sistema de distribució actual en paral·lel.
Noves consoles de joc: la Wii U de Nintendo
El 18 de novembre, Nintendo va anunciar internacionalment la Wii U. La nova consola manté el sistema de control de la seva antecessora Wii (apareguda al novembre del 2006), però és la sisena consola de Nintendo i la primera en alta definició amb tecnologia 1.080p (és a dir, 1.080 línies de resolució vertical de pantalla, cosa que significa la possibilitat d'una ràtio 16:9 amb definició de 1.920x1.080 i, per tant, amb 2.073.600 píxels).
El nou comandament de la Wii U, el Wii U GamePad, incorpora una pantalla tàctil (també d'alta definició) que permet seguir jugant fins i tot amb el televisor apagat. També disposa d'un comandament més clàssic, el Wii U Pro Controller. És compatible amb la Wii, però no amb l'anterior consola Nintendo Game Cube i els seus discos i perifèrics addicionals.
Dels estudis fets per especialistes, la nova Wii U té dues CPU basades en PowerPC amb tecnologia de 45 nanòmetres d'IBM i una GPU amb un disseny molt semblant al d'una AMD de sèrie RV7xx. El xips comparteixen 2 GB de RAM DDR3 i una memòria flaix que depèn del model. Es calcula que l'amplada de banda arribarà als 12,8 GB/s. El consum, jugant al Super Mario U, és de l'ordre de 33 watts, la qual cosa representa una tercera part del que consumeix, per exemple, la PlayStation 3 Slim, de l'any 2009. Els valors extrems són de 40 i 75 watts de consum.
El tancament de Megaupload
El 19 de gener de 2012, Megaupload va ser tancat per l'FBI nord-americà per suposada infracció dels drets d'autor.
Megaupload era un servei d'emmagatzematge de fitxers propietat de l'empresa Megaupload Services, radicada a Hong Kong. Fou creat, al març del 2005, per l'alemany Kim Dotcom Schmidt.
Com la sueca The Pirate Bay, que opera amb BitTorrent, Megaupload ha estat una de les instal·lacions més grans per a donar suport final a descàrregues (downloads) il·legals de tota mena de continguts, com música, llibres, pel·lícules, etc., tan esteses darrerament.
Tot i els problemes que el tancament de Megaupload va crear en un primer moment als usuaris que volen descarregar continguts de tota mena, el cert és que les descàrregues continuen amb altres serveis i no sembla que l'actuació de l'FBI (superant fins i tot les pròpies fronteres) hagi servit de gaire per a aturar les descàrregues il·legals.
Malgrat el tancament, Kim Dotcom Schmidt, amb el seu soci Mathias Ortmann, va anunciar la creació d'un nou servei d'emmagatzematge de fitxers. S'anomenarà Mega, i es vol posar en marxa precisament el 19 de gener de 2013, un any després del tancament de Megaupload. Aquesta vegada, al nou servei de Schmidt, assessorat per advocats, sembla que l'emmagatzematge i la transmissió es farà en núvol amb les dades encriptades. El sistema hauria de permetre, esquivant les legislacions sobre drets d'autor, que els diversos usuaris puguin penjar (upload), emmagatzemar, compartir i descarregar tota mena de fitxers ja que el magatzem estarà al núvol (amb tecnologia de cloud computing) i, a causa de l'encriptació de les dades, ni tan sols el proveïdor del servei en el núvol en podrà conèixer el contingut. De tota manera, sembla que un dels servidors que havien d'allotjar el nou servei, implantat al Gabon, va ser descobert i prohibit per les autoritats, sotmeses, evidentment, a la pressió dels Estats Units. Però Schmidt va anunciar que tenia altres opcions ja preparades i en marxa.
Probablement, malgrat els intents repetits de les autoritats de tot el món, el fenomen de les descàrregues il·legals de continguts, tal com permet la moderna tecnologia informàtica i de comunicacions, està encara molt lluny d'una solució.
La informàtica verda arriba als superordinadors
Al novembre del 2012, en la classificació de la Guide to Greener Electronics, de Greenpeace, la millor empresa productora d'aparells electrònics i informàtics va ser l'índia Wipro (7,1 sobre 10), seguida d'HP (5,7), Nokia (5,4) i Acer (5,1), mentre que d'altres, com Dell, Apple, Samsung, Sony, Lenovo, Philips i Panasonic estaven per sota del 5.
La necessitat de ser respectuosos amb el medi ambient supera ja l'àmbit dels fabricants d'aparells i va arribar també als grans superordinadors, dels quals es comença a tenir en compte l'eficiència energètica que es mesura en Mflops/W (megaflops per watt, és a dir el cost energètic, en watts, de poder executar un milió d'instruccions de coma flotant en un segon).
El superordinador MinoTauro va ser proclamat el més eficient energèticament de tot Europa
© BSC
Al novembre del 2011, el superordinador MinoTauro del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), que dirigeix el catedràtic de la UPC Mateo Valero, va ser considerat el més eficient energèticament d'Europa. Ocupava llavors la setena posició en el rànquing de Green500, una classificació internacional que valora la relació entre la capacitat de càlcul i l'eficiència energètica.
El MinoTauro es basa en un sistema de 128 acceleradors (blades) bullx B505 equipats amb dos processadors Intel E5649 (6-Core) a 2,53 MHz i dues targetes GPU NVIDIA M2090 amb 24 GB, una arquitectura que, malgrat tot, se situa en la tercera posició en les arquitectures d'ordinadors destacades per la seva eficiència energètica (les dues primeres són les BlueGene d'IBM i la d'ATI).
Malgrat que el MinoTauro segueix tenint una eficiència energètica de 1.266,26 Mflops/W, en l'avaluació de la llista de Green500 del novembre del 2012 va passar de la setena posició a la número 35 (que ja ocupava el 23 al juny del 2012). Una baixada semblant a la de l'IBM Rochester, que amb 2.026 Mflops/W ocupava la primera posició en la llista del novembre del 2011 i va passar, un any més tard, a la posició 24 (tot i una eficiència lleugerament millorada de 2.099,39 Mflops/W). La primera posició de la darrera llista Green500 la va ocupar l'ordinador del National Institute for Computational Sciences de la Universitat de Tennessee (EUA), amb 2.499,44 Mflops/W. El primer europeu, el quart a la llista mundial, és ara, amb una eficiència energètica de 2.121,71 Mflops/W, el del Swiss Scientific Computing Center (CSCS), que està a la Universitat ETH de Zuric.
Els canvis en la llista reflecteixen l'interès creixent per una informàtica verda i respectuosa amb el medi ambient, fins i tot en els superordinadors més exigents i potents.
Per a tenir una referència respecte d'ordinadors més tradicionals no tan preocupats per l'eficiència energètica, les dades rellevants de l'ordinador més potent del BSC-CNS (el 36è del món) són una eficiència energètica de 93,37 Mflops/W, que li atorgaven la posició 388 a la llista de Green500 del novembre del 2011, la 408 a la llista del juny del 2012 i que a la del novembre d'enguany el situaria a la posició 418, tot i que ja no opta a figurar-hi.
2012: Any Turing
Enguany es va celebrar el centenari del naixement d'un dels grans genis de la informàtica: Alan Turing. Considerat un dels pares de la informàtica, continua sent desconegut pel gran públic, encara que la revista Times l'hagi considerat un dels cent personatges més importants del segle XX i que, des del 1966, l'Association of Computing Machinery atorgui el premi Turing, que ve a ser l'equivalent del premi Nobel de la informàtica.
Alan Turing va publicar el seu primer article el 1936, On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem, sobre els nombres computables i, en definitiva, sobre la "decidibilitat" de la matemàtica, i va introduir la que encara avui coneixem com la "màquina de Turing", una eina virtual amb la qual va donar l'últim i definitiu no als tres problemes que havia plantejat el gran matemàtic David Hilbert en un congrés del 1928. Hilbert es preguntava si la matemàtica era realment completa, consistent i decidible. Encara que Hilbert esperava tres respostes positives, el lògic nord-americà d'origen txec Kurt Gödel va proporcionar el no als dos primers problemes l'any 1930, i el jove Turing va elaborar el tercer no.
Més tard, entre el 1938 i el 1945, durant la Segona Guerra Mundial, Turing va treballar a les instal·lacions britàniques de Bletchley Park com a descodificador dels codis secrets militars alemanys que usaven la sofisticada màquina Enigma. En aquest centre va conèixer les noves màquines de càlcul, primer electromecàniques i després electròniques, com les Heath Robinson de Max Newman (batejades així en honor al dibuixant de còmics que "inventava" dissenys de màquines absurdes) o les Colossus, de Tommy Flowers.
El coneixement de les noves màquines electròniques per al càlcul va dur Turing a dissenyar el seu ACE (Automatic Comput-ing Engine), un ordinador que va funcionar per primera vegada el 10 de maig de 1950 al National Physical Laboratory, on s'havia construït, dos anys després que Turing hagués abandonat aquest centre.
En aquells anys, Turing ja pensava en la intel·ligència artificial i, l'any 1950, va publicar un altre article de gran importància, Computing Machinery and Intelligence, on associava la capacitat de càlcul a la intel·ligència i suggeria la creació de programes que fessin coses "intel·ligents" i no merament rutinàries. La manera de veure si aquests programes mostraven o no intel·ligència es determinaria amb el que avui coneixem com "test de Turing" i que ell mateix proposava ja en aquest influent article.
L'any 1952 va ser acusat d'homosexual (l'homosexualitat era prohibida a la Gran Bretanya) i condemnat a sotmetre's a un tractament hormonal. Abans de complir els 42 anys es va suïcidar.
Durant els seus últims anys, Turing va intentar estudiar la morfogènesi, la manera com els éssers vius arriben a la seva forma final.
Aquest centenari oferia la possibilitat de transmetre a la societat actual que la informàtica és quelcom més que internet, Facebook o Twitter. Es va fer així arreu del món, però a casa nostra, tot i que hi havia projectes molt ambiciosos, l'Any Turing va quedar pràcticament reduït a conferències organitzades per la FIB-UPC i a un cicle de quatre conferències organitzades per l'Institut d'Estudis Catalans.