Aviació
Línies aèries
Durant l’any 2013, Iberia va tenir oberts diferents fronts. D’una banda, la necessitat de fer els ajustos necessaris per a ser rendible va portar l’aerolínia a plantejar un nou ERO. Durant la fase de negociació amb els sindicats, aquests van convocar tres setmanes de vaga a fer durant mesos i torns diferents. La primera, del 18 al 23 de febrer, es va portar a terme, mentre que les altres dues es van evitar quan la ministra de Foment, Ana Pastor, va proposar com a mediador de la negociació el catedràtic Gregorio Tudela, el qual va presentar un pla que reduïa el nombre d’acomiadaments i la retirada de l’ERO a càrrec de l’empresa a canvi de rebaixes salarials i l’augment de la productivitat. De la proposta acceptada pels sindicats majoritaris, se’n van desmarcar el SEPLA, la CGT i l’STALVA, els quals van recórrer a l’Audiència Nacional contra l’acord, que va denegar el recurs el 4 de juliol. D’altra banda, la renúncia, a favor de British Airways, de rutes del nord d’Europa i l’eliminació de rutes poc rendibles van portar Iberia a oferir menys places durant l’any. Els mals resultats de l’aerolínia, que va perdre un 14% del passatge, i la conflictivitat sorgida en intentar aplicar el pla d’ajust van forçar el president, Rafael Sánchez-Lozano, a dimitir. Va ser substituït per Luis Gallego.
En l’OPA llançada aquest any per International Airlines Group (IAG), formada per British Airways i Iberia, sobre Vueling, els accionistes van acceptar la segona oferta al preu de 9,25 €/acció, i l’aerolínia va passar a formar part del grup. Aquest canvi no va variar la política de creixement de Vueling al Prat i va esdevenir la companyia que més viatgers aporta a Barcelona, uns 11 milions de passatgers –amb un màxim de 2,2 milions a l’agost–, i va augmentar també el nombre de bases d’operacions. El primer trimestre de l’any, tot i que la vaga d’Iberia la va obligar a anul·lar 1.000 vols, va obtenir un augment de passatgers del 4%, comparat amb el 2012. IAG va donar suport a la renovació de la flota amb una comanda de trenta A-320ceo i trenta-dos A-320neo.
En l’àmbit internacional, a mitjan gener American Airlines i US Airways van signar un acord de fusió, que a l’agost va portar el Departament de Justícia nord-americà a presentar un recurs amb l’argument que l’acord reduïa considerablement la competència en el sector. L’aerolínia filipina Philippine Airlines va adquirir el 49% de Cambodia Angkor Air per 7,7 milions d’euros, i va passar a concentrar gran part del mercat del Sud-est asiàtic.
Aeroports
Per la xarxa d’aeroports d’AENA fins al setembre del 2013 van passar 146.513.652 passatgers, el 4,9% menys que el 2012. Tanmateix, van tenir resultats positius els aeroports de Barcelona, Màlaga, Alacant, Tenerife Sud, Reus, la Corunya i Hierro, i els de Palma (Mallorca), Màlaga, Alacant, Tenerife Sud, Eivissa, Menorca, Reus, Gomera i Son Bonet van millorar les xifres de trànsit respecte a l’any anterior.
Per primera vegada, l’aeroport del Prat va tenir més passatgers al mes d’agost que l’aeroport de Barajas
© Aitor Agirregabiria
Els resultats de l’aeroport del Prat per al 2013 es van aproximar als de l’aeroport de Barajas, amb més de 33 milions de passatgers. Per al 2012 hi va haver una diferència de 10.046.025 passatgers a favor de Madrid, mentre que el 2013, aquesta diferència es va situar al voltant dels 4.000.000. Tanmateix, una dada puntual: al mes d’agost l’aeroport de Barcelona va superar el de Madrid en 103.911 passatgers. Si bé Barajas va tenir un total de viatgers superior, més de 37 milions, les dades de cada mes van mostrar una pèrdua constant respecte del 2012, en percentatges al voltant d’un 14%, que es va situar en el –6,2% per les mercaderies. Aquests resultats anuals per a l’aeroport madrileny van ser conseqüència de la reducció de places ofertes per Iberia, juntament amb la renúncia a operar des de Barajas d’EasyJet, la disminució considerable de vols de Ryanair i la pujada de taxes d’AENA. Si s’observa l’evolució del trànsit de passatgers a l’aeroport del Prat, es constata que mes rere mes van anar millorant els resultats, tot i que respecte als mateixos mesos del 2012 va tenir pèrdues que al mes de gener van ser del 7,7%, però també creixements, com al mes de juny amb el 2,7%. Als mesos de juliol i d’agost també va aconseguir unes moderades xifres positives respecte a l’anterior exercici, del 0,3% i el 0,8% respectivament. Pel que fa al trànsit de mercaderies pel Prat, les xifres es van moure entre el –7,3% al maig i el +15,4% a l’abril respecte al 2012.
En els resultats de l’aeroport de Barcelona, hi van participar, d’una banda, fets negatius com la caiguda del trànsit interior (fet que es va produir a tot l’Estat espanyol), la reducció de les operacions d’IAG en un 40% i per la pràctica desaparició dels vols d’Air Nostrum. Però, de l’altra, i de manera positiva, va ser important el pes del trànsit del turisme, gràcies al creixement de Vueling, amb 103 noves destinacions, en absorbir el mercat que van deixar les companyies de baix cost per l’augment de les taxes d’AENA, i per les noves rutes amb el Pròxim Orient, operades per companyies com Qatar Airways, Emirates Airline i Turkish Airways, la qual va inaugurar l’1 de setembre un ruta directa a Kàtmandu amb escala a Istanbul.
A l’aeroport de Reus, el moviment de passatgers es va produir de manera intensiva només en dos períodes, Setmana Santa i estiu, mentre que la resta de l’any va funcionar a baix rendiment. Connectat amb vint-i-sis ciutats, cinc de les quals van ser noves destinacions, enguany es van comptabilitzar més de 856.000 passatgers, amb percentatges mensuals generalment superiors als del 2012.
L’aeroport de Girona va començar l’any amb una disminució del trànsit en més d’un 10% respecte a l’any 2012, amb el nombre de passatgers més baix dels últims deu anys, al voltant dels 80.000 passatgers, i al llarg de l’any es va mantenir la pèrdua de viatgers, però més moderadament, de manera que va acabar l’any amb un moviment de poc més de 2.300.000 viatgers. Tanmateix, enguany es van operar set noves rutes, amb un total de setanta-set ofertes. Per les instal·lacions de l’aeroport d’Alguaire, hi van passar al llarg de l’any més de 28.500 passatgers de més de 179 vols regulars i uns 600 vols generals. Air Nostrum va mantenir una línia tot l’any a Mallorca i durant els mesos d’estiu també a Maó i Eivissa.
Indústria aeronàutica
Després de diversos accidents amb víctimes del nou Boeing 787, es va decidir mantenir a terra tots els models i solucionar-ne els problemes
© Boing
Els nombrosos incidents i els accidents amb víctimes dels Boeing 787 Dreamliner –el darrer model de Boeing que va entrar en servei el 2011– de les companyies All Nippon Airways i Japan Airlines, que van tenir lloc al gener del 2013, van portar les autoritats aeronàutiques nord-americanes a mantenir a terra tots els avions d’aquest model fins que el problema amb les noves bateries de liti estigués solucionat; el mateix van fer altres països com Polònia, el Japó, l’Índia, Etiòpia, Qatar i Xile. Tanmateix, les companyies que havien fet comandes d’aquest model, les van mantenir.
El 14 de juny, l’Airbus A-350XWB va dur a terme amb èxit el primer vol de proves, de tres hores vint-i-cinc minuts. Aquest aparell és el primer d’una família que començarà amb tres versions, amb capacitats de 200 places a 400, per a recorreguts de llargues distàncies. L’aparell, que utilitza un 53% de fibres de compòsits amb titani en les estructures i fibres de carboni per al fuselatge, destaca per ser un avió amb un consum de combustible més baix de l’habitual.
Pel que fa a les comandes, al març Ryanair va signar un contracte de compra de cent setanta-cinc unitats del Boeing 737-800s, mentre que Lufthansa va signar a la fira de Le Bourget un contracte per a l’adquisició de cent Airbus dels models A-320 i A-380.
Festivals i efemèrides
El 2103, l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, basant-se en l’informe elaborat per l’aeroport del Prat, va denegar l’autorització per a celebrar la Festa al Cel de Barcelona, una celebració que després de vint-i-una edicions consecutives s’havia convertit en una icona d’aquestes activitats. A l’aeroport d’Alguaire, del 17 al 19 de maig, es va celebrar el Campionat d’Espanya d’acrobàcia, i el 5 d’octubre, l’Octobert Airfest, que va reunir uns seixanta avions lleugers i ultralleugers.
Enguany, si bé no es van produir accidents significatius en l’aviació comercial, sí que van tenir ressò mediàtic la mort dels paracaigudistes Mark Sutton i Álvaro Bultó mentre feien un salt amb vestit amb ales (wingfly ), i els accidents de globus en vols amb turistes a Lúxor (Egipte) i a la Capadòcia (Turquia), que van tenir com a resultat 22 morts i 25 ferits entre tots dos.
Automòbil i circulació
Al primer trimestre del 2013, en totes les comunitats de l’Estat espanyol van disminuir les vendes de turismes. Hi va haver percentatges tan importants com els d’Astúries (27,4%), Cantàbria (22,2%) i Canàries i Múrcia (22,1%). A Catalunya es van vendre 24.665 turismes, l’11,9% menys que l’any anterior, tot i que, a l’abril, les vendes es van incrementar el 10,8%, i al maig les matriculacions de turismes i tot terrenys van superar les 11.200 unitats, prop del 18% més respecte al mateix mes de l’any anterior, gràcies a l’impuls del pla PIVE 2 i el Saló Internacional de l’Automòbil, celebrat del 9 al 19 de maig a Barcelona. Al setembre, les matriculacions van pujar un 30% a Catalunya i el 28,5% al conjunt de l’Estat, respecte al setembre del 2012, i es van vendre 45.175 vehicles a tot l’Estat. Aquesta millora tan substancial es va atribuir al pla PIVE 3 i s’ha d’entendre tenint en compte que al setembre de l’any anterior les vendes van ser molt baixes per l’entrada en vigor de la pujada de l’IVA. A l’octubre, va continuar la tendència a l’alça, i a Catalunya les vendes de turismes van créixer el 32,6% respecte a l’octubre del 2012, amb 10.947 unitats matriculades. Segons els comunicats de les patronals del sector, durant els primers deu mesos de l’any, les vendes de cotxes van assolir les 93.886 unitats, el 4,7% més en relació amb el mateix període del 2012.
El mercat espanyol, a l’octubre, va registrar 60.301 matriculacions de turismes, el 34,4% més que el mateix mes de l’any anterior, i, els primers deu mesos de l’any, es van vendre 606.736 vehicles, l’1,1% més a l’índex interanual. Aquest increment de les vendes va ser motivat per l’efecte positiu de les dues pròrrogues del pla PIVE (renovat fins al final d’any), que van contribuir de manera important en les vendes a particulars, i del PIMA Aire, el pla d’ajudes per als vehicles industrials, que va trencar la tendència negativa dels últims mesos.
SEAT va presentar el prototip del cotxe elèctric SEAT e-Mii, que es fabricarà de manera íntegra a Martorell si hi ha demanda
© SEAT
El 2012, segons dades de les patronals del sector –associacions de fabricants (ANFAC), concessionaris (FACONAUTO) i venedors (Ganvam)–, al mercat espanyol es van matricular 699.589 cotxes, el 13,4% menys que l’any anterior. El 29,6% dels cotxes venuts tenien motor de gasolina, el 68,9%, de gasoil, i l’1,4% van ser de tipus híbrid o elèctric. Les marques més venudes van ser Volkswagen, Peugeot i SEAT, mentre que el model més sol·licitat va ser el Renault Mégane. A Europa, les matriculacions de turismes van caure el 8,2% el 2012, una xifra que va significar la pèrdua d’un milió de vendes respecte a l’any anterior, i que equival a la pitjor aturada de vendes dels darrers dinou anys.
Pel que fa a les marques, SEAT va tancar el 2012 amb unes vendes de 321.000 vehicles a tot el món, el 8,3% menys que l’any anterior, segons dades facilitades pel grup Volkswagen. De tota manera, al primer trimestre del 2013, SEAT va vendre 87.100 vehicles, el 8,7% més que al primer trimestre de l’any anterior. Durant els set primers mesos de l’any, la firma automobilística catalana va registrar un volum mundial de vendes de 212.100 unitats, el 12,1% més respecte al mateix període del 2012. L’1 de maig, Jürgen Stackmann, fins llavors responsable de l’àrea de màrqueting de tot el grup Volkswagen, va rellevar de la presidència de la companyia James Muir, que ocupava el càrrec des del setembre del 2009. Pocs dies després, es va presentar el prototip de cotxe elèctric, el SEAT e-Mii, de quatre places, amb una velocitat punta de 130 km/h i una autonomia de 150 km. És un automòbil creat íntegrament a Martorell.
La planta catalana de Nissan començarà a fabricar el model del taxi elèctric E-NV 200 i generarà setcents llocs de treball
© Nissan
Per la seva banda, la multinacional japonesa Nissan va confirmar, al començament de febrer, la fabricació d’un nou turisme a la factoria de la Zona Franca, especialitzada fins ara en furgonetes i tot terrenys. L’acord es va aconseguir després de sis mesos de negociacions entre l’empresa i els sindicats, amb la intermediació activa de la Generalitat de Catalunya. La producció del C-Hatch, del qual s’espera fabricar 80.000 unitats anuals a partir de mitjan 2014, suposarà una inversió de 130 milions d’euros, assegurarà els llocs de treball actuals i contribuirà a crear-ne mil de nous, segons els càlculs de Nissan. A més, a l’octubre, es va saber que la planta catalana serà el centre de producció mundial del nou taxi elèctric de Nissan, l’E-NV 200, que es començarà a fabricar a l’estiu del 2014, i que generarà 700 llocs de treball i una inversió de 100 milions d’euros.
Nous exàmens i la revisió de la llei
Cap a mitjan gener es va implantar el nou examen per a l’obtenció del permís de conduir. Pel que fa a la part teòrica, s’ha passat d’una base de dades de 800 preguntes a 15.500, amb la idea d’evitar que els alumnes s’aprenguin les respostes de memòria. La nova part pràctica consisteix en la introducció de deu minuts de conducció autònoma, sense indicacions de l’examinador, i de quinze minuts de conducció guiada. A més, l’examinador pot demanar a l’alumne que faci algunes comprovacions mecàniques, com revisar el nivell de l’oli o la pressió dels pneumàtics. Si l’alumne suspèn, l’examinador ha d’explicar-li els errors, cosa que abans no se solia fer.
Al gener també va entrar en vigor el carnet de conduir únic per a tota la Unió Europea, amb l’objectiu d’agrupar els criteris d’expedició i evitar-ne falsificacions. Aquest nou carnet europeu no invalida els actuals, que seran substituïts progressivament, i tampoc no canvia el sistema de carnet per punts. Precisament, al començament del juliol, en el setè aniversari del carnet per punts, la Direcció General de Trànsit (DGT) va fer públic que tres de cada quatre conductors de l’Estat espanyol (gairebé 20 milions de persones) tenien encara tots els punts del carnet, mentre que 161.517 conductors, el 0,6% del cens, havien perdut el permís per acumulació d’infraccions i 80.000 més tan sols disposaven de tres punts.
A la primera setmana d’octubre, el consell de ministres va remetre al Congrés el projecte de modificació de la Llei de trànsit i seguretat viària, que entrarà en vigor cap al març del 2014. Entre els canvis que es proposen hi ha duplicar les sancions per circular sota els efectes de les drogues (de 500 € a 1.000 €). També hi ha la possibilitat d’incrementar el límit de velocitat a 130 km/h en certs trams d’autopistes i autovies, i a reduir la velocitat màxima en carreteres convencionals.
Accidentalitat i noves infraestructures
Durant els vuit primers mesos del 2013, a les carreteres catalanes hi va haver 100 víctimes mortals, 43 menys que en el mateix període de l’any anterior. La temporada d’estiu (del 21 de juny al 31 d’agost) es va tancar amb 35 morts, la millor xifra d’ençà que el Servei Català de Trànsit va començar a fer aquests registres.
El 2012, 196 persones van perdre la vida a les carreteres catalanes en un total de 168 accidents de trànsit, el 4,39% menys de morts que el 2011. De tota manera, els ferits greus van augmentar el 21,12% i es va passar de 852 persones a 1.032. En tot el 2012, els accidents amb víctimes (morts, ferits greus i ferits lleus) van augmentar el 4,95% respecte el 2011. Les vies interurbanes C-55, C-25 i N-II van concentrar el 20% del total de les víctimes. El 42,4% dels conductors morts a la carretera havien consumit substàncies estupefaents, segons les dades de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. A l’Estat espanyol, el 2012, la reducció de la mortalitat va ser d’un 12%, amb un total de 1.304 morts les vint-i-quatre hores següents a l’accident. El 77% d’aquestes morts es van produir en carreteres convencionals i el 23%, en autovies i autopistes.
Just al començament d’any va entrar en servei el desdoblament de l’Eix Transversal (C-25). L’autovia disposa ara d’un mínim de dos carrils per sentit, amb trams de tres carrils per sentit a les zones de més volum de trànsit, com al pas per Manresa o a la intersecció amb la C-17. En total, es van desdoblar 143 km i es van construir 2 km nous. El desdoblament de l’Eix Transversal, que va tenir un pressupost de 733,8 milions d’euros, es va executar mitjançant una concessió pública a Cedinsa, que també gestionarà i farà el manteniment de la infraestructura fins l’any 2040. La Generalitat de Catalunya retornarà aquestes inversions a la concessionària pel mètode del peatge a l’ombra, que suposarà uns 70 milions d’euros anuals de mitjana, que es calcula segons el nombre de vehicles que fan servir la infraestructura.
Al gener també van començar les obres de millora de la C-55 a Manresa i a Castellbell i el Vilar (Bages), dos dels punts negres de la via, amb la redistribució de carrils, la millora d’incorporacions i sortides a la carretera i el reforç de la separació dels sentits de la circulació. Tot i això, la plataforma No + morts a la C-55 i la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa consideren que aquestes mesures no són suficients per a solucionar l’alta sinistralitat d’aquesta carretera, on han perdut la vida 79 persones els últims deu anys.
Finalment, des de mitjan abril, els vehicles de gran tonatge no poden circular més per la N-II entre Maçanet de la Selva i la Jonquera (82 km), i s’han de desviar per l’AP-7, on tenen una bonificació d’entre el 25% i el 50% del cost del peatge.
Transport ferroviari
La inauguració del TAV Barcelona-Girona-Figueres es va fer al principi d’any; i la connexió directa amb França no es va produir fins al final de desembre
© Palacio de la Moncloa
Tot just començar l’any es va posar en servei la nova línia de tren d’alta velocitat (TAV) del trajecte Barcelona-Girona-Figueres. Inicialment, es van establir nou trens diaris per sentit que enllacen la Ciutat Comtal amb la capital gironina en 37 minuts i amb Figueres en 53 minuts. Cada dia, vuit trens comuniquen Figueres amb Madrid, i dos enllacen els serveis TAV amb París a l’estació de Figueres-Vilafant; a més, vuit trens Avant comuniquen les quatre capitals catalanes. El preu dels bitllets senzills entre Barcelona i Girona és a partir de 15,70 € i el de Barcelona a Figueres a partir de 20,20 €, però hi ha abonaments amb descompte.
En l’acte solemne d’inauguració, en què hi van participar altes autoritats de l’Estat espanyol, el president Artur Mas va afirmar que l’arribada de l’alta velocitat a Girona i Figueres "és un acte de justícia per a Catalunya, no pas un privilegi" i va reclamar al Govern espanyol que impulsés el corredor mediterrani, el gran tema pendent de les infraestructures ferroviàries a Catalunya. L’alta velocitat va arribar a Girona amb més de vint anys de retard i encara amb molta feina a fer, ja que queden pendents de construir l’aparcament d’un miler de places i una estació d’autobusos, a més del soterrament de la via convencional i la demolició del viaducte ferroviari que travessa la ciutat.
Durant la primera setmana de funcionament d’aquesta nova línia, RENFE va vendre 17.636 bitllets. Més del 80% dels bitllets venuts van ser de la categoria Avant, entre Figueres, Girona i Barcelona, dels quals un 62% va correspondre al trajecte Girona-Barcelona, amb 8.844 usuaris. L’enllaç entre Figueres i Barcelona va sumar 4.797 viatgers, i entre les estacions de Girona i Figueres-Vilafant es van vendre 662 bitllets. Durant el primer mes, la nova línia TAV va transportar diàriament uns 3.000 passatgers, i el trajecte més habitual va ser entre Girona i Barcelona, que el van utilitzar 41.900 viatgers, i 13.780 passatgers van fer el trajecte des de les estacions gironines fins a Madrid.
Pel que fa a la connexió internacional directa entre Catalunya (i l’Estat espanyol) i França, el mateix dia de la inauguració oficial de Girona es va dir que es completaria a l’abril, un cop els combois espanyols estiguessin homologats per circular per vies franceses. Finalment, la inauguració es va celebrar al final del mes de desembre. Els TAV entre Barcelona i París fan el trajecte en 6 h i 15 min i paren a Girona, Figueres, Perpinyà, Narbona, Montpeller, Nimes i Valença. També a final d’abril es va anunciar que es posarien en marxa dos TAV diaris més, d’anada i tornada, entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc.
El dia 20 de febrer va fer cinc anys de la unió de Barcelona amb Madrid amb l’alta velocitat. Del 36% de la quota de mercat inicial es va passar al 46% el mateix any 2009, que el 2012 es va situar en el 51,2% amb 2,6 milions de passatgers, i va superar per primera vegada el pont aeri.
Nou contracte de Rodalies
La Generalitat va firmar un acord amb el Govern espanyol que preveu actuacions per valor de 165 milions a RENFE Rodalies i Regionals
© Generalitat de Catalunya
A mitjan juny, el conseller de Territori, Santi Vila, i la ministra de Foment, Ana Pastor, van signar el nou contracte de gestió de Rodalies i Regionals 2013-15, que preveu actuacions per valor de 165 milions, que inclouen la creació del servei de Rodalies a Girona, Tarragona i Lleida, a més d’altres pactes, com un sistema de penalitzacions i incentius a RENFE en funció dels objectius que assoleixi la companyia operadora. A més, es va acordar que el Ministeri d’Hisenda assumís el dèficit d’explotació de RENFE (la part del servei que no queda coberta pels bitllets), que ascendeix gairebé a 120 milions d’euros. Aquest contracte garanteix l’estabilitat del servei de Rodalies de Catalunya com a mínim fins l’any 2015; a partir de llavors, la Generalitat podrà adjudicar el servei a un altre operador.
Al final d’octubre, la Generalitat va reclamar al Ministeri de Foment les inversions necessàries per a evitar l’estrès a Rodalies de Barcelona, que els últims dos anys han patit quatre accidents als túnels, dos al Clot, un a Sants i un a Sant Andreu Arenal aquest 27 d’octubre. Segons les dades, aquests túnels suporten un estrès de trens excessiu (1.000 trens diaris). I, precisament, a mitjan novembre, en una nova reunió entre la ministra de Foment i el conseller de Territori es va acordar la inversió de 306 milions d’euros en dos anys en una trentena d’actuacions urgents al servei de Rodalies.
Tragèdia ferroviària a Galícia
El dimecres 24 de juliol, cap a dos quarts de nou del vespre, un tren Alvia de llarga distància que feia la ruta Madrid-Ferrol va descarrilar uns 3 km abans d’arribar a l’estació de Santiago de Compostel·la. L’accident va causar 79 morts i 130 ferits, 35 dels quals es troben en estat crític. En el comboi, hi viatjaven 240 persones. Era el primer gran accident en un tren d’alta velocitat de la xarxa de RENFE.
En el moment del descarrilament el tren circulava a 190 km/h, en una zona on la velocitat màxima permesa era de 80 km/h, un excés que va ser confirmat per la caixa negra i que el maquinista va admetre. L’accident va passar en un revolt pronunciat, i van bolcar els tretze vagons del comboi.
A començament d’agost, els presidents de RENFE i ADIF van comparèixer al Congrés dels Diputats per informar de les possibles causes del descarrilament. Un mes després el jutge va imputar tres presidents i alts càrrecs d’ADIF com a "potencials autors de delicte imprudent amb resultat mortal"; però, al començament de novembre, l’Audiència de la Corunya va deixar sense efecte aquestes imputacions, ja que no hi va veure "cap incompliment de la normativa sobre la senyalització de les vies", per la qual cosa tota la presumpta responsabilitat va recaure només en el maquinista.
Transport marítim
Al començament de setembre, finalment, es va firmar un protocol de col·laboració per a impulsar la construcció dels accessos ferroviaris per a mercaderies al port de Barcelona. Les sis entitats implicades en la construcció d’aquesta infraestructura (Generalitat de Catalunya, Ministeri de Foment, Port de Barcelona, Ports de l’Estat, Ferrocarrils de la Generalitat i ADIF) es van comprometre a tirar endavant aquesta millora en un termini de temps el més curt possible, que tindrà un cost de 100 milions d’euros, finançats a parts iguals pel Ministeri de Foment a través d’ADIF i Port de Barcelona.
El port de Barcelona va incrementar gairebé un 6% la descàrrega de contenidors d’importació
© Port de Barcelona
Entre els mesos de juny i setembre, el port de Barcelona va incrementar gairebé un 6% la descàrrega de contenidors d’importació, una dada molt rellevant perquè va frenar el descens acumulat de la càrrega contenitzada d’importació registrada els últims anys. Així, durant els nou primers mesos del 2013, el volum de contenidors d’importació acumulat es va incrementar en gairebé mig punt percentual (0,4%) i va arribar als 297.719 TEU (un TEU equival a un contenidor de vint peus). Per mercats, la Xina va ser el principal país d’origen, encara que es va notar un renovat dinamisme procedent de Turquia, Rússia, Xile, Portugal, el Vietnam, l’Índia i l’Aràbia Saudita. A més, fins al mes de setembre, el port de Barcelona va gestionar 437.186 TEU d’exportació, un 7% més respecte al mateix període de l’any anterior, amb una gran diversificació dels països receptors de les exportacions catalanes, encara que van sobresortir Algèria, Rússia, el Sud-est asiàtic, l’Amèrica Central i del Sud, amb Mèxic, Colòmbia i el Brasil com a principals destinacions.
Durant els nou primers mesos de l’any, el port de Barcelona va traginar 8,3 milions de tones de líquids, el 7% més respecte a l’any anterior, i les terminals portuàries van gestionar 522.954 vehicles, un 6% més que l’any anterior. Cal destacar l’increment d’un 32% registrat en els automòbils de transbordament, un fet que confirma la capital catalana com a distribuïdora de diverses empreses automobilístiques. També els serveis de transport marítim de curta distància, amb una freqüència mínima de tres sortides setmanals, van transportar de gener a setembre 2,4 milions de tones, el 4% més que l’any anterior, equivalents a 74.000 UTI (una UTI és una unitat de transport intermodal, com ara camions, plataformes, remolcs, etc.). Aquestes anomenades autopistes del mar enllacen amb diverses destinacions d’Itàlia i del nord d’Àfrica.
Tarragona i els ports de la Generalitat
El port de Tarragona va obtenir el 2012 un resultat net d’11,9 milions d’euros, el 3,13% menys que l’any anterior, tot i que va experimentar un creixement del tràfic del 4,2%. El resultat d’explotació es va situar en 12,1 milions d’euros, el 2,88% menys a causa de les bonificacions als operadors i els increments de les amortitzacions. Els ingressos d’explotació van ser de 55,4 milions, el 0,43% menys. Per al 2013, es va preveure de mantenir els resultats de tràfic (amb la consolidació dels 33 milions de tones anuals). Ara el port de Tarragona té cinc línies estratègiques traçades: el creixement (amb l’ampliació del moll de la Química), la diversificació de tràfics, la millora de les infraestructures (amb l’ample de via internacional i la prolongació de l’A-27), el medi ambient i l’arribada de creuers. També es considera fonamental vetllar per la terminal de contenidors i la construcció d’una zona d’activitats logístiques d’unes 100 ha.
Els ports comercials de Vilanova i la Geltrú, Palamós i Sant Carles de la Ràpita, gestionats per l’empresa pública Ports de la Generalitat, van assolir durant el primer trimestre del 2013 un total de 197.758 tones de mercaderies, el 51% més respecte al mateix període de l’any anterior. El port de Vilanova va ser el més actiu, amb un volum de 127.285 tones de mercaderies en tres mesos, de les quals el 92% van ser exportacions a la Unió Europea i a països del nord d’Àfrica. El port de Palamós va gestionar 67.752 tones de mercaderies, el 56% de les quals corresponien a importacions de països europeus, sud-americans i el Canadà. I el port de Sant Carles de la Ràpita va moure durant el primer trimestre de l’any 2.271 tones de mercaderies, de les quals si fa no fa la meitat van ser subministraments per a les plataformes petrolieres ubicades a la zona.
Una mar de creuers
Els ports de la Costa Brava de Palamós i Roses van augmentar el nombre d’escales de creuers
© Generalitat de Catalunya
Més d’un milió de creueristes, concretament 1.040.823 persones, van passar pel port de Barcelona durant el primer semestre de l’any, un 15% més respecte al mateix període del 2012. Del total de creueristes que van visitar Barcelona, el 56% eren de turnaround, és a dir, que iniciaven o acabaven el seu itinerari al port català. Aquest tipus de viatger és el que contribueix més a l’economia local, ja que el creuerista passa més temps a terra abans o després d’embarcar-se. Barcelona és el port líder de creuers d’Europa i de la Mediterrània i el quart port base del món. La previsió anual per al 2013 es va situar en els 2,6 milions de creueristes, per igualar així la xifra rècord del 2011. Durant el primer semestre del 2013 també van passar pel port català 398.323 viatgers de ferri, xifra que eleva el total de passatgers del recinte portuari a 1,4 milions, un 9% més que l’any anterior. A més a més, les navilieres Grimaldi i Carnival van anunciar inversions de 20 milions d’euros cadascuna per a la construcció de noves terminals al port barceloní.
Els ports de creuers de la Costa Brava de Palamós i Roses van cloure la temporada creuerística amb 43 escales i 31.000 passatgers (38 escales i 30.000 viatgers a Palamós), un 39% més en el nombre d’escales, però un 11% menys de passatgers respecte a l’any anterior (el 40% van ser creuers de luxe amb menys passatge, però d’un poder adquisitiu més alt). Aquesta activitat va suposar un impacte econòmic de 2,1 milions d’euros en el territori. Per al 2014 es van anunciar 63 escales de creuers i 46.000 passatgers als ports de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita.
Un any després del naufragi, el 13 de gener de 2012, el Costa Concordia continuava embarrancat davant l’illa de Giglio, a la Toscana, on va naufragar en xocar contra un banc de sorra. En la tragèdia, hi van morir 32 persones. Al setembre es va aconseguir redreçar la nau en una operació d’enginyeria sense precedents, i està previst que a la primavera del 2014 la nau faci el seu últim viatge fins al port de Piombino, on serà desballestada.