Aviació
Línies aèries
Els darrers anys, l’èxit del model de baix cost, la crisi econòmica i la competència del tren a Europa han obligat les grans companyies d’aviació comercials a crear filials de baix cost amb aparells i pilots de la companyia mare, però sense mantenir-ne les condicions laborals ni les dels salaris. Aquests fets van provocar que al llarg de l’any es produïssin diverses vagues de pilots, com la d’Air France al setembre, de vuit dies de durada, o les dels pilots de Lufthansa i les seves filials, que entre l’abril i l’octubre van obligar a cancel·lar 3.800 vols.
Aquest any, també hi va haver moviments entre companyies, i a l’agost el 49% d’Alitalia va ser adquirit per l’aerolínia Etihad Airways d’Abu Dhabi.
Ryanair va començar a vendre billets a través d’agències de viatges i a oferir avantatges exclusius a executius
© Ryanair
La companyia irlandesa Ryanair, que al març del 2014 va tancar l’exercici fiscal amb uns beneficis de 522,8 milions d’euros –un 8% menys respecte a l’any anterior–, el 2014 va posar a la venda bitllets a través d’agències de viatges, i alhora va llançar el seu programa Business, amb avantatges específics per a executius. A l’octubre, va presentar una oferta per comprar Cyprus Airways, que el Govern xipriota posà a la venda.
L’International Airlines Grup –format per British Airways, Iberia i Vueling– va transportar en conjunt més de 43,3 milions de passatgers durant el primer semestre de l’any, és a dir, el 19,1% més que el mateix període de l’any anterior, gràcies sobretot al creixement de Vueling, tant pel que fa a la demanda de vols (26,9% més), noves destinacions –que sumen en total més de 350 rutes–, noves bases –a Itàlia i a Bèlgica– com per l’augment (24,9% més) de la capacitat de transport –amb la incorporació a la seva flota de les aeronaus A-321, amb 40 places més per avió–. Per la seva banda, Iberia, malgrat l’increment de l’oferta amb noves rutes i freqüències amb l’Amèrica del Sud i ciutats europees –a través d’acords de codis compartits amb la companyia mexicana Interjet, que connecta les vuitanta destinacions a Espanya, Europa, Àfrica i l’Orient Mitjà amb vint-i-quatre destinacions a Mèxic–,no va aconseguir augmentar la demanda en més del 3,6% els primers sis mesos de l’any.
Finalment, al setembre, el judici a Spanair –companyia que va deixar d’operar per sorpresa al gener del 2012– pel retard en la convocatòria del concurs de creditors va condemnar deu dels consellers, entre els quals hi ha Ferran Soriano, a pagar solidàriament 10,8 milions d’euros i a dos anys d’inhabilitació com a administradors d’empreses, sentència que va ser recorreguda pels condemnats.
Aeroports
El 15 de juliol de 2014 va entrar en vigor el canvi de nom d’AENA, entitat pública empresarial (EPE), encarregada de la navegació aèria (controladors i torres) i gestió general, pel d’Enaire SA, que també dirigirà la privatització parcial de l’empresa AENA Aeropuertos (a partir d’ara, AENA SA). Dins del procés previst a l’octubre, el Ministeri de Foment va atorgar a la Corporación Financiera Alba –de la família March– i a Ferrovial un 8% de les accions a cadascun, i al fons The Children’s Investment (TCI), amb seu a Londres, el 6%. El 28% restant fins al 49% va ser per a la venda en una oferta pública de venda (OPV) a borsa, inicialment prevista per al novembre i que finalment es va ajornar. Tot i aquesta privatització, el 51% restant del capital va continuar essent de titularitat estatal.
Durant els primers nou mesos del 2014 per la xarxa d’aeroports d’AENA (sota la gestió de l’empresa AENA Aeropuertos, a partir del juliol AENA SA), hi van transitar uns 153 milions de passatgers, un 4% més que durant el mateix període de l’any anterior. A l’Estat espanyol, els aeroports amb més nombre de passatgers, a part dels de Madrid (31,5 milions) i Barcelona, van ser el de Palma (19,5 milions), Màlaga (11 milions), Alacant (8 milions), Gran Canària (7,5 milions), Tenerife Sud (6,7 milions) i Eivissa (5,5 milions),on operen companyies de baix cost, bàsicament Ryanair i Air Berlin.
L’aeroport de Barcelona-el Prat també va augmentar el nombre de passatgers, i durant els primers vuit mesos del 2014 va rebre més de 25,5 milions de passatgers, el 6,4% més respecte a l’any anterior. Aquest creixement es va produir, entre altres motius, gràcies a les operacions de Vueling i altres companyies de baix cost, sobretot per les connexions amb la UE i pel creixement del nombre de passatgers d’Emirates Airline –un Airbus A380 fa el trajecte Dubai-Barcelona–, i l’inici dels vols d’Air China –Pequín-Viena-Barcelona– i la sud-coreana Asiana –línia Seül-Barcelona durant els mesos de maig i juny–, que van suposar un augment de quasi un 9% respecte a l’any anterior. Igualment, van ser significatius per al creixement de l’aeroport els vols de Turkish Airlines i Singapore Airlines, que connecten diverses ciutats de l’Àsia i l’Àfrica amb la Ciutat Comtal, i l’establiment de la nova seu a l’Estat espanyol de Norwegian International Airlines a Barcelona, a l’abril, amb uns 150 treballadors entre personal d’oficina, pilots i auxiliars de vol. Per contra, el trànsit de passatgers nacionals va caure el 0,6%, en part per la crisi econòmica, però també per la nova política de RENFE, que va permetre que el tren superés l’avió en els desplaçaments entre comunitats autònomes.
L’Airports Council International (ACI) va declarar l’aeroport del Prat el millor d’Europa en la categoria de més de 25 milions de passatgers
© AENA
Al juny, l’Airports Council International (ACI) va declarar l’aeroport del Prat el millor d’Europa en la categoria de més de 25 milions de passatgers. Aquest reconeixement va ser tant per les operacions de la T1, que fa un lustre que està en funcionament i per on han passat 111.020.189 passatgers, hi ha hagut 1.296.905 moviments d’aeronaus i s’han gestionat 70 milions de maletes, com també per les més de 50 aerolínies de baix cost que treballen a la T2, les quals han revifat aquesta terminal i han fet que se’n dupliqués la superfície comercial.
A l’aeroport de Reus, de maig a octubre, la companyia Royal Flight va cobrir un vol directe Reus-Moscou, que va transportar en total 325.000 passatgers. Per la seva banda, l’aeroport d’Alguaire va rebre 20 vols, deu en cada sentit, de Tel-Aviv-Alguaire, operats per la companyia Arkia.
La concentració de les operacions de Ryanair a l’aeroport del Prat va significar la reducció de cinc línies a l’aeroport de Girona, entre les quals hi ha els vols a París i Londres. Aquest aeroport va perdre el 21,7 % de passatgers des del gener respecte el 2013.
Indústria aeronàutica
Airbus, la principal filial i imatge de marca del grup aeronàutic EADS, va cedir el seu propi nom a la seva casa matriu, que es troba en un procés de transformació i integració profund. En aquesta línia, Airbus Group i la multinacional francesa Safran van crear una empresa per construir la nova família de llançadors espacials Ariane. Al 62è Saló de Farnbourgh, celebrat al juliol, Airbus va anunciar comandes i compromisos per a 496 avions, que suposen un negoci de 54.000 milions d’euros, mentre que Boeing en va anunciar per a 201 aparells, que suposen un negoci de 29.000 milions d’euros. Per la seva banda, Bombardier va obtenir 74 comandes i compromisos de turbohèlixs i reactors per un total de 3.100 milions d’euros, ATR per 100 aparells i Embraer 200 comandes.
Efemèrides, festivals i alguns accidents
L’1 d’agost de 2014 es van celebrar els cent anys de l’inici de la Primera Guerra Mundial, conflicte que va significar el gran salt tècnic de l’aviació, i que va permetre l’inici del transport aeronàutic.
El 2014, la Festa del Cel, que se celebrava a Barcelona per les festes de la Mercè, va tenir lloc a Mataró, perquè no se’n va autoritzar l’emplaçament habitual.
L’any va estar ple d’accidents aeronàutics de gran ressò mediàtic. El 8 de març, un Boeing 777-200, del vol Malaysia Airlines MH370, amb destinació Pequín, va desaparèixer amb 239 passatgers a bord a l’oceà Índic després de fer un gir de 180° al nord de l’illa de Sumatra, fora de la ruta prevista. Malgrat l’àmplia i costosa operació de recerca de les restes de l’avió que van impulsar diversos països (entre els quals cal esmentar els Estats Units, el Japó, la Xina i Austràlia), al llarg dels mesos següents els escassos indicis de l’aparell accidentat eren com a mínim dubtosos. El 17 de juliol, un Boeing 77, que feia el vol comercial entre Amsterdam i Kuala Lumpur MH 17, també de Malaysia Airlines, va ser abatut al cel per un míssil quan sobrevolava la província de Donetsk (Ucraïna), en guerra entre prorussos i l’Estat ucraïnès, incident que va empitjorar el ja enrarit clima polític internacional sorgit arran d’aquest conflicte. Aquests dos greus accidents van deixar molt afeblida la línia aèria, que es va veure forçada a prendre mesures per a recuperar la seva quota de mercat.
També va tenir molt impacte l’accident del 24 de juliol del vol d’Air Algerie, entre Ouagadougou (Burkina Faso) i Alger, d’un MD-83 de la companyia espanyola Swiftair, quan es va estavellar entre Gossi i Gao (Mali) i no hi va sobreviure cap de les 118 persones de bord.
Altres accidents van ser el de TransAsia Airways entre Taiwan i Kaohsiung, on van morir 47 dels 58 ocupants (23 de juliol), i el que va tenir lloc a prop de Mehrabad (Iran) el 10 d’agost, poc després de l’envol, en què van morir 37 ocupants dels 40 que hi havia. A Catalunya, el 12 de gener es va recuperar del fons del mar un ultralleuger desaparegut el 22 de desembre davant del cap de Norfeu, al cap de Creus (Alt Empordà).
L’any va acabar amb la desaparició, el dia 28 de desembre, d’un Airbus A320-200 d’AirAsia amb 162 persones a bord, en el trajecte entre la ciutat indonèsia de Surabaya i la capital de Malàisia, Singapur, quan sobrevolava el mar de Java.
La mort de 48 persones els darrers vint-i-un mesos practicant el wingsuit –modalitat de paracaigudisme en la qual s’utilitza un vestit amb ales amb el propòsit de planar abans d’obrir el paracaigudes i aterrar– va obrir un debat en el sector sobre la seguretat d’aquestes pràctiques aèries esportives.
Automòbil i circulació
Entre el gener i l’agost del 2014, les matriculacions de turismes a Catalunya van augmentar el 15,88% respecte al mateix període de l’any anterior, segons un informe publicat al setembre per les patronals de fabricants (ANFAC), concessionaris (FACONAUTO) i venedors (Ganvam) d’automòbils. Durant els primers vuit mesos de l’any es van vendre a Catalunya un total de 86.958 cotxes, 11.915 més que un any abans. I tot i que l’agost acostuma a ser el mes amb menys volum de vendes de l’any, el mercat català de l’automòbil va vendre el 6,06% més que a l’agot del 2013, i va acumular un any consecutiu de creixement.
Les vendes d’automòbils a Catalunya van augmentar respecte a l’any passat
© Fototeca2 / Uschi Hering / Fotolia.com
Las dades generals de l’Estat espanyol van continuar la mateixa tendència, i, entre el gener i l’agost del 2014, les vendes van enregistrar un increment del 16,4%, amb 583.663 vehicles venuts, la xifra més alta des del 2010 i la millor dels principals mercats europeus. A l’agost, el mercat espanyol va sumar el 13,7% de creixement interanual i un volum de vendes mensual de 45.355 unitats.
Les vendes a particulars van ser les que van animar més el sector. Fins a l’agost, 306.187 turismes dels 583.663 venuts van ser adquirits per particulars, el 20,2% més respecte el 2013. Les empreses, en el mateix període, van adquirir 137.349 unitats, el 10,9% més que l’any anterior, mentre que les empreses de lloguer van tenir el 14,2% de creixement acumulat, amb l’adquisició de 140.127 vehicles.
Aquestes bones dades poden ser ben bé el reflex dels ajuts del Govern central a la indústria espanyola de l’automòbil. A la meitat del mes juny, el consell de ministres va aprovar el Pla PIVE 6 i el va dotar amb 175 milions d’euros, que havien de permetre l’adquisició de 175.000 vehicles nous més eficients. Es va estimar que aquella nova edició del pla tindria un efecte dinamitzador sobre l’economia espanyola i la recaptació fiscal de gairebé 2.000 milions d’euros, a més de contribuir a la recuperació del mercat de l’automòbil, que va tancar l’any amb un volum global de matriculacions d’unes 850.000 unitats.
L’any 2013 es van vendre a Catalunya 114.492 turismes, el 7,8% més que el 2012. A tot l’Estat, el mercat de turismes va ser de 722.703 vehicles venuts, el 3,3% més que l’any anterior, en què el mercat va assolir un mínim històric amb menys de 700.000 unitats venudes. El 2013 les matriculacions de turismes particulars van augmentar un 18%, però la venda de vehicles a les empreses va disminuir més d’un 15% a causa de les dificultats de finançament. El rànquing de marques el van encapçalar Volkswagen, Seat i Peugeot, mentre que els models amb més demanda van ser el Citroën C4, el Renault Mégane i el Seat Ibiza.
Sinistralitat continguda
El Govern català va aprovar a la meitat del gener el Pla Estratègic de Seguretat Viària (PESV) per al període 2014-2020, l’objectiu principal del qual és la reducció a la meitat del nombre de morts en accidents de trànsit, segons les directrius marcades per la Unió Europea. L’any 2010, 246 persones van morir a les carreteres catalanes, l’any 2013 les víctimes van ser 168, i s’estima que puguin ser poc més d’un centenar el 2020.
Per aconseguir aquesta fita, cal treballar en l’educació, la formació i la conscienciació dels conductors, apostar per la innovació i la tecnologia al servei de la mobilitat, reforçar la col·laboració interdepartamental i la responsabilitat dels agents públics i privats, millorar la seguretat viària dels usuaris més vulnerables, i controlar les principals conductes de risc.
La mortalitat a les carreteres catalanes del 2000 al 2010, en què també s’havia fixat una reducció a la meitat de la sinistralitat a la xarxa viària, es va saldar amb una davallada del 57,2% (morts durant els trenta dies després de l’accident). Amb tot, cal assenyalar que, si bé les morts van disminuir cada any, el nombre de ferits i de ferits greus no va disminuir al mateix ritme.
El 2013 hi va haver 157 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya i 168 persones hi van perdre la vida. Tot i això, les víctimes mortals van ser el 13,4% menys respecte del 2012, que n’hi va haver 246 en 212 accidents mortals. Pel que fa al conjunt de morts i ferits greus, es va enregistrar una reducció del 8,75% respecte de l’any anterior (1.074 morts i ferits el 2013 per 1.177 el 2012). Si es comparen les dades del 2013 amb les del 2010, la reducció és del 15,96%. Pel que fa a la reducció del nombre de morts a les carreteres, Catalunya se situa en la mitjana europea i és al mateix nivell que els països que són referents en seguretat viària com Finlàndia, Alemanya, els Països Baixos o Suècia. Quant al nombre de morts per milió d’habitants, Catalunya té un indicador de 51 morts i ocupa el vuitè lloc; la mitjana europea és de 62.
A l’Estat espanyol, el 2013, el nombre de víctimes mortals de trànsit va ser de 1.128 persones, un 13% menys de morts, és a dir, 173 víctimes mortals menys que l’any anterior. Es van enregistrar 994 accidents mortals, que signifiquen una reducció d’un 16% respecte als 1.177 del 2012. A més, en el cas dels ferits greus, la disminució percentual va ser similar, ja que van passar de 6.178 el 2012 a 5.206 l’any 2013. Un 80% de les morts van ser en carreteres convencionals (898 morts), un 16% en autovies (178) i la resta en autopistes (52).
De fet, les dades del 2013 marquen la sinistralitat viària més baixa d’ençà del 1960, any que es van començar a comptabilitzar els accidents. Aquell any el nombre de morts viàries va ser de 1.300 amb un parc automobilístic d’un milió de vehicles i dos milions de conductors, mentre que el 2013 el parc era de 31 milions de vehicles i els conductors sumaven 26 milions de persones.
Noves lleis i més trànsit
La reforma de la Llei de trànsit i seguretat viària va fer obligatori l’ús del casc per ciutat en els ciclistes menors de 16 anys
© Fototeca2 / Garban / Fotolia.com
A mitjan març, el Congrés dels Diputats va aprovar la reforma de la Llei de trànsit i seguretat viària, amb el vots de la majoria absoluta del PP, però sense acontentar l’oposició. Entre les noves mesures recollides per la llei destaquen l’increment del límit de velocitat de 120 km/h a 130 km/h en trams d’autopista i autovia, l’enduriment de les sancions per conduir sota els efectes de drogues o alcohol (amb sancions de fins a 1.000 euros si la taxa duplica el límit permès o si el conductor reincideix en un mateix any), l’ús obligatori del casc per ciutat en els ciclistes menors de 16 anys (abans el casc només era obligatori per als ciclistes de qualsevol edat que circulaven per carretera) i la prohibició dels detectors de radars (a més dels inhibidors, que ja estaven prohibits abans), entre d’altres.
A mitjan setembre, el Govern català va aprovar el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric. L’objectiu principal d’aquest pla és la reducció de les emissions d’òxids de nitrogen i de partícules en suspensió amb la finalitat de restablir la qualitat de l’aire i respectar els valors límits que determina la legislació europea. El pla estableix 166 actuacions que duran a terme la Generalitat de Catalunya, l’Estat i els ens locals, en una àrea de quaranta municipis del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. En total, afecta 4,3 milions d’habitants i una superfície territorial de 725 km2. Una de les principals novetats del pla és l’aplicació de bonificacions en les tarifes del transport públic (per mitjà de la T-Mobilitat amb bitllets a meitat de preu a la zona integrada de l’ATM de Barcelona) en cas d’episodis de contaminació. En contrapartida, s’aplicarà un increment del 25% de les tarifes dels peatges i aparcaments municipals, amb l’excepció, en tots els casos, dels vehicles i flotes menys contaminants. Aquestes mesures s’aplicaran de manera progressiva els anys 2015 i 2016.
El segon diumenge de setembre, el carril bus-VAO de l’autopista C-58 es va obrir de manera permanent en tots dos sentits i cada dia de l’any amb la finalitat d’augmentar l’ús de la via. Un mes després, la circulació de vehicles s’havia duplicat, i d’una mitjana diària de 3.600 cotxes i 208 autocars es va passar a 6.500 i 430, respectivament. El carril bus-VAO és un viaducte de 6,8 km entre Ripollet i l’avinguda Meridiana de Barcelona, que va entrar en funcionament a l’octubre del 2012 i que va costar 81 milions d’euros. L’ús està restringit a autobusos, autocars, turismes amb dos o més ocupants, vehicles ecològics, automòbils per a persones de mobilitat reduïda i motocicletes.
Segons dades del Servei Català de Trànsit, a partir del juliol del 2013, la circulació va augmentar a totes les vies de l’àrea metropolitana de Barcelona, i es va tancar l’any amb un increment d’un 3%, d’acord amb les dades detectades pels quaranta sistemes de control que hi ha instal·lats. També el 2013, després d’entrar en servei el desdoblament de l’Eix Transversal (C-25), el trànsit va augmentar un 27%, i es va passar dels 8.669 vehicles diaris de mitjana al desembre del 2012 als 11.025 al novembre del 2013.
Transport ferroviari
Al mes de març, Tarragona i Girona van estrenar nous serveis de rodalies. La primera fase de les noves rodalies del Camp de Tarragona enllaça Tarragona i Reus (línia RT1) amb cinquanta-cinc freqüències al dia i deu noves expedicions per sentit entre les dues ciutats (de les quals dos nous serveis per sentit arriben també fins a Barcelona). A més, les noves rodalies territorials tarragonines es completen amb un nou eix de comunicació directa entre l’Arboç i Cambrils (línia RT2), que estalvia el transbordament a Sant Vicenç de Calders, amb deu circulacions (cinc per sentit) els dies feiners. Es crea així un nou eix de comunicació entre el Baix Penedès, Tarragona i la Costa Daurada, fins ara inexistent, i es millora la connexió de rodalies de Tarragona amb les de Barcelona. Dos mesos més tard, aquests serveis ferroviaris van formar part del sistema tarifari integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) del Camp de Tarragona, amb la novetat d’una targeta de transport amb tecnologia sense contacte, que descompta el viatge de manera automàtica en apropar-la al lector de la validadora.
A Girona, la nova línia RG1 (entre Maçanet-Massanes i Figueres) es perllonga amb alguns combois de la línia R1 (entre Molins de Rei i Maçanet-Massanes per Mataró), que fins llavors acabaven a Maçanet de la Selva. D’aquesta manera, amb setze trens (vuit per sentit) de dilluns a divendres, s’estableix una comunicació directa entre Figueres, Girona, Blanes i Mataró i la resta d’estacions intermèdies, sense haver de fer transbordaments. Els nous trens, sumats als ja existents, ofereixen una freqüència de pas d’entre trenta minuts i una hora, segons l’estació i la franja horària. A més, la connexió directa de Mataró i Blanes amb Girona i Figueres s’efectua amb un tren cada dues hores. Aquests nous serveis ferroviaris es van complementar amb la incorporació progressiva al sistema tarifari integrat de l’ATM de Girona durant el segon semestre de 2014.
A mitjan juny, aquestes noves línies de rodalies de Girona i del Camp de Tarragona es van reforçar amb la prolongació de vuit serveis de la línia RG1 i amb sis de l’RT2. La xarxa també va millorar, al gener, amb sis trens semidirectes que uneixen Manresa amb Barcelona en menys d’una hora, i al març, amb quatre nous trens semidirectes entre Tortosa i Barcelona. No obstant tot això, al començament d’agost, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va considerar que el servei de Rodalies (en especial a Barcelona) no podia continuar "atès tan precàriament", i es va saber que la Conselleria havia obert un expedient informatiu a RENFE per les contínues incidències registrades. A més, a mitjan octubre es va anunciar que l’acord que la ministra de Foment, Ana Pastor, i el conseller Vila havien firmat l’11 de novembre de 2013 d’invertir 306 milions abans del 2016 per obres urgents a Rodalies no estava inclòs en els pressupostos estatals del 2015, en què només hi ha prevista una partida de 30 milions (tot i que n’havien pactat 152) i la resta es reparteixen en quatre anys, i no en dos, fins el 2018.
El TAV de París fa tard
La puntualitat mitjana del TAV Barcelona-París va ser del 80%, molt lluny de la d’altres serveis
© SNCF
El 15 de juny, mig any després de la posada en servei del tren d’alta velocitat (TAV) Barcelona-París, no es va fer un balanç del tot satisfactori de la línia. D’una banda, la puntualitat mitjana va ser del 80%, molt lluny de la d’altres serveis, com el Barcelona-Madrid, que se situa en el 98%. De l’altra, hi ha un tram que concentra la major part de problemes, el de Perpinyà i Montpeller, perquè l’han de compartir els trens de mercaderies i els d’alta velocitat, cosa que fa molt complicat el trànsit d’aquests trens en prop de 180 km. La solució per a aquest tram, a més, no sembla fàcil, perquè França no té intenció de convertir aquest tram a l’alta velocitat.
El TAV Barcelona-Madrid va consolidar la seva hegemonia sobre l’avió amb una quota superior al 61%. Al primer semestre, van fer aquest trajecte 1,7 milions de persones, el 9,3% més que el 2013. RENFE atribueix aquest èxit al bon servei, la nova política comercial (amb més descomptes i un programa de punts) i la introducció de noves fórmules comercials, entre les quals va destacar, a partir del juliol, la d’un cotxe silenciós, on no poden viatjar menors de catorze anys, està prohibit parlar pel mòbil o amb un to alt de veu, no hi ha megafonia i la llum és més tènue; l’objectiu és satisfer la demanda dels viatgers que volen descansar o treballar sense distraccions durant el trajecte.
El dissabte 4 d’octubre, a la tarda, es va restablir amb totes les garanties de seguretat, segons el secretari d’estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, el servei del TAV Girona-Figueres, que estava interromput des del dilluns 29 de setembre, perquè un aiguat va inundar 1 km de via del túnel a prop de l’estació de Girona. El ple de l’Ajuntament gironí va mostrar "indignació i preocupació" per la gestió d’Adif i va demanar que acabés amb urgència les obres pendents i en garantís la seguretat. De nou, arran dels aiguats de finals de novembre, l’estació gironina va quedar inundada i el servei del TAV Girona-Figueres es va interrompre durant 24 hores aproximadament.
El 2013, a tot l’Estat, el TAV va registrar un augment de passatgers del 24%, fins a prop de 15 milions, i va augmentar un 7% els ingressos, fins als 784 milions d’euros.
El Tram i les ampliacions de L9 i L8
El 3 d’abril de 2004 la xarxa de transport públic metropolità de Barcelona es va ampliar amb la reintroducció del tramvia. Deu anys després, amb una extensió total de 29,2 km, distribuïts en sis línies amb 56 parades, aquest mitjà de transport ha prestat servei a 200 milions de viatgers. No obstant això, les perspectives d’expansió del servei estan limitades per la falta d’un projecte concret d’interconnexió de les dues xarxes existents (Trambaix i Trambesòs).
Les obres a la L9 del metro van continuar, i es preveu que arribin a l’aeroport el primer semestre del 2016
© Generalitat de Catalunya
A començament de juny, el Govern català va anunciar que la línea del metro L9 arribarà a l’aeroport del Prat al primer semestre del 2016. Serà un tram de 20 km i quinze estacions, des de Zona Universitària fins a la T-1 de l’aeroport. S’estima que donarà servei a 23 milions de viatgers a l’any i tindrà un cost total de 2.985 milions, dels quals 2.800 ja s’han invertit. Fins a aquell moment, ja s’havien executat els trams de túnels i viaducte, la zona dels tallers i el gruix de les estacions.
A mitjan octubre, es va presentar l’estudi informatiu del perllongament de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, entre la plaça d’Espanya i Gràcia, a Barcelona. La proposta consisteix en la construcció de 4 km nous de línia i tres noves estacions i la remodelació de l’estació de la plaça d’Espanya, amb una inversió estimada de 321 milions d’euros. Aquesta prolongació beneficiaria 19 milions de viatgers anuals.
Transport marítim
El 2013 el port de Barcelona va tenir un tràfic total de 42,4 milions de tones, 1,7 milions de contenidors, 705.374 vehicles nous i 3,6 milions de passatgers, dels quals 2,6 milions eren creueristes. Durant el 2013, va encaminar prop de 973.000 TEU (un TEU equival a un contenidor de 20 peus) d’importació i d’exportació, un volum que iguala el rècord de comerç exterior assolit el 2007, quan va començar la crisi econòmica. El 2013, les exportacions van sumar un total de 581.377 TEU, un 4,5% més respecte el 2012, i van representar el 60% del comerç exterior. Entre els destinataris de les exportacions van destacar els Emirats Àrabs Units, la Xina, Algèria, Turquia, el Brasil, el Marroc, l’Aràbia Saudita i Mèxic. Els contenidors d’importació van sumar un volum total de 391.156 TEU, un 2% més que un any abans, fet que indica una esperançadora reactivació del consum intern. Els serveis marítims de curta distància es van incrementar en un 10%, gràcies sobretot a la recuperació del tràfic amb Itàlia. Entre el gener i el juliol del 2014, el tràfic de contenidors al port de Barcelona va augmentar un 7% i es va situar en 886.040 TEU. Durant el primer semestre de l’any, les importacions es van incrementar un 11% (214.110 TEU) i les exportacions van millorar un 1% (279.477 TEU). La Xina va continuar essent el primer mercat amb gairebé la meitat del volum d’intercanvi i el 21% dels contenidors destinats al comerç exterior. El port de Barcelona va anunciar que tancava el conjunt anual d’exportacions i importacions amb un creixement del 6% i amb una previsió de beneficis d’uns 40 milions d’euros.
El 2014, a començament de juny, es va inaugurar la segona fase d’ampliació de la terminal de mercaderies BEST (Barcelona South Terminal) de la companyia xinesa Hutchison Port Holdings (HPH), al moll Prat, considerada la terminal semiautomatitzada més avançada d’Europa. Va tenir una inversió de 150 milions d’euros i s’enllestirà al primer trimestre del 2015.
El port de Tarragona va inaugurar el moll de la Química, que el situa com la plataforma petroquímica més important al sud d’Europa
© Port de Tarragona
Per la seva banda, el port de Tarragona, al primer semestre del 2014, va traginar 14,3 milions de tones, el 4,1% més respecte al mateix període del 2013. El creixement total dels grans tràfics, com són els líquids a doll, els sòlids a lloure i la càrrega general, va sumar un increment del 5%. També al primer semestre, la càrrega general en contenidor va registrar un creixement del 6,2%, les exportacions de mercaderies en contenidor, el 24,1%, i les importacions, el 56,5%. El port de Tarragona va exportar mercaderia en contenidor del seu rerepaís a més de 75 països, i les destinacions principals van ser Israel, Nigèria, Ghana i Guinea Equatorial. Fins al juny, les terminals portuàries van manipular 10 milions de tones de productes energètics, el 5,2% més que l’any anterior, dels quals van destacar la benzina (+66,1%), el carbó (+52,5%) i els biocombustibles (+20,8%). L’augment també va ser significatiu en productes siderometal·lúrgics (+8,9%), materials de construcció (+25,6%) i adobs (+36,8%). El port de Tarragona és el primer port estatal pel que fa al tràfic de productes agroalimentaris. Durant el primer semestre de l’any va manipular 1,8 milions de tones d’agroalimentari, el 5,9% més respecte el 2013. Les importacions es van incrementar un 5,8% i les exportacions van augmentar un 0,5%. Els principals països receptors de mercaderies carregades van ser Rússia, Algèria, Líbia i Ucraïna.
Al final de juliol, es va inaugurar el moll de la Química, que situa Tarragona com la plataforma petroquímica més important al sud d’Europa. L’ampliació del moll, que va tenir una inversió de més de 70 milions d’euros, ha permès posar a la disposició dels operadors 1.200 metres de nova línia de moll, distribuïda en tres alineacions d’atracament, amb calats màxims de 16,5 metres, i 18 hectàrees de superfície total.
Creueristes a milers
L’Oasis of the Seas, el creuer més gran del món amb capacitat per a 8.460 persones, va atracar al port de Barcelona
© Royal Caribbean International
Al segon cap de setmana de setembre, el més atrafegat de l’any, van arribar al port de Barcelona catorze creuers, que transportaven un total de 58.000 passatgers. El dissabte hi va atracar el creuer més gran del món, l’Oasis of the Seas, de 361 m d’eslora i una capacitat per a 8.460 persones, una autèntica ciutat flotant de la naviliera Royal Caribbean, que ha pensat fer de Barcelona la seva base principal a la Mediterrània. Uns quants mesos abans, al tercer cap de setmana de maig, onze grans creuers van amarrar al port de Barcelona, dels quals van desembarcar 47.000 persones. Segons les estimacions de Turisme de Barcelona, cada passatger de creuer en turnaround (que comença o acaba un creuer a la ciutat) fa una despesa mitjana de 114 euros diaris, 61 euros si és un passatger en trànsit i 30 euros si forma part de la tripulació del vaixell. L’alta afluència de visitants té una gran repercusió econòmica, i els comerços locals, tot i ser diumenge, van obrir les portes amb una previsió d’ingressos de 3,5 milions d’euros en cadascun d’aquests dos caps de setmana extraordinaris.
Els ports de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita van iniciar al maig la temporada de creuers amb la previsió de rebre 53 escales, un 23% més que l’any 2013, i uns 41.000 passatgers, un 32% més que l’any anterior. L’impacte econòmic de l’activitat creuerística a la Costa Brava i les Terres de l’Ebre es va estimar en 3 milions d’euros.
El despropòsit d’un fons
El primer consell de ministres de juny va aprovar una mesura polèmica (pendent, però, de la confirmació pel corresponent decret llei). El Ministeri de Foment va proposar de crear el Fons d’Accessibilitat Terrestre Portuària, que s’hauria de nodrir amb les aportacions de la meitat dels beneficis dels ports estatals amb comptes positius. Els diners del fons s’utilitzarien per promoure infraestructures en instal·lacions portuàries sense recursos. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i tota la comunitat portuària catalana s’hi van mostrar en contra. Un mes després, es va aconseguir neutralitzar la iniciativa, amb la qual cosa els ports catalans mantenen la seva autonomia financera.
A l’octubre, organitzacions ecologistes i veïnals de Barcelona van criticar la gran contaminació atmosfèrica que ocasionen els creuers al port de la ciutat i els barris propers. L’altíssima concentració de partícules en suspensió i gasos contaminants detectats es deu al combustible (fuel pesant amb un elevant contingut de sofre) que fan servir els creuers. Des de fa temps s’estudien dues alternatives possibles: la connexió dels navilis a la xarxa elèctrica o el canvi a gas com a combustible menys contaminant.
A mitjan setembre, el Govern català va aprovar la memòria prèvia de l’avantprojecte de la Llei de ports i de transport marítim i fluvial, que té com a objectiu adequar la llei actual, vigent des del 1998, a la realitat i fer front als canvis registrats en el tràfic portuari amb millores energètiques i ambientals i en la qualitat de les infraestructures.
Sinistralitat
Al llarg de l’any es van produir diversos accidents marítims, entre els quals van destacar l’enfonsament al mes d’agost d’un creuer amb 25 turistes al mar de Flores, en el qual van desaparèixer dos passatgers espanyols, i l’incendi del transbordador italià Norman Atlantic, el 28 de desembre, que transportava 478 persones. L’incident de la nau, que cobria el trajecte entre Patras (Grècia) i Ancona (Itàlia), va costar la vida a més de deu passatgers i va haver-hi diversos desapareguts.
Enguany, el vaixell Costa Concordia, que va encallar al gener del 2012 i va provocar la mort de 32 persones davant de les costes d’Itàlia, va ser remolcat fins al port de Gènova, on serà desballestat.