Acords de la cimera de París
El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon (esquerra), amb Laurent Fabius, president de la COP 21 (centre), i François Hollande (dreta), president de França, a la conferència sobre l’acord signat a París pel canvi climàtic
© UN Photo / Mark Garten
El 12 de desembre de 2015 passarà a la història com la data d'aprovació del que pot ser considerat el primer acord global de lluita contra el canvi climàtic (entenent que el Protocol de Kyoto només comprometia els països més industrialitzats). Després de 13 dies de negociacions, els representants dels 195 països participants en la Conferència de l'ONU sobre el Clima (COP 21), celebrada a París, van aprovar per consens un document que marca com a objectiu principal mantenir l'augment de la temperatura mitjana del planeta per sota dels 2 °C (en relació amb la temperatura de l'era preindustrial) i fer esforços perquè aquest increment no superi els 1,5 °C.
L'acord de París va ser considerat un gran èxit diplomàtic i un important avenç en la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, tot i que un reduït nombre de científics i grups ecologistes van criticar el fet que el document no fos prou ambiciós i no inclogués més obligacions legals per als països contaminants.
El document aprovat a París marca les accions globals i els compromisos de cada estat per tal de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle a un ritme suficientment ràpid per a no superar els 2 °C, que els científics han marcat com a límit per a evitar greus danys ambientals i humans.
Els responsables de la Convenció de l'ONU sobre el Clima consideren que la redacció d'aquest acord garanteix un sistema de transparència i de balanç global sobre les accions que cada país adoptarà per a reduir les emissions. Així, els països hauran de presentar els seus plans de reducció de les emissions (o contribucions determinades a escala nacional) i actualitzar-ne els objectius cada cinc anys.
En l'apartat econòmic, l'ONU va destacar que l'acord de París reforça la cooperació internacional i dóna resposta a les necessitats de suport dels països en desenvolupament. Tot i que encara hi ha detalls per concretar, l'acord marca un full de ruta per a anar augmentant el fons d'ajudes en la lluita contra el canvi climàtic –destinat als països més pobres–, que haurà d'arribar l'any 2020 als 100.000 milions de dòlars anuals, amb l'objectiu de revisar a l'alça aquesta xifra abans del 2025.
L'acord preveu que l'any 2023 s'haurà de fer un balanç del progrés col·lectiu aconseguit amb les mesures adoptades i revisar aquests resultats també cada cinc anys. El document inclou un mecanisme de seguiment dels resultats, supervisat per un comitè d'experts, però no es preveuen sancions econòmiques o jurídiques en cas que algun país no aconsegueixi els objectius. L'absència d'obligacions jurídiques i sancions és precisament una de les febleses de l'acord de París.
Després de la seva aprovació, el document serà dipositat a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, on podrà ser ratificat pels respectius països en el període d'un any a partir del 22 d'abril de 2016, Dia Internacional de la Terra.
L'acord entrarà en vigor tan aviat com hagi estat ratificat per 55 països o més, sempre que representin com a mínim el 55% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle.
Cecil, la mort d'un lleó emblemàtic
Cecil era un dels lleons més coneguts del Parc Nacional de Hwange, la reserva animal més gran de Zimbàbue. La seva mort, fora dels límits del parc on havia estat atret per un esquer preparat, el va convertir en tot un símbol per a les persones i les entitats que defensen els animals salvatges i el medi natural.
El "cas Cecil" va fer la volta al món i va provocar reaccions de protesta de gran abast. Durant setmanes, els governs de Zimbàbue i dels Estats Units van investigar l'incident i, a més, es van suspendre temporalment els permisos de caça de lleons en aquest país africà i es van deixar sense efecte les autoritzacions d'importació de trofeus de caça als Estats Units.
Al cap de tres mesos de la mort de l'animal, el Govern de Zimbàbue va anunciar que renunciava a demanar l'extradició de Walter J. Palmer perquè no havia pogut trobar cap irregularitat administrativa en la seva cacera.
Un estudi publicat el 26 d'octubre en la revista PNAS per investigadors de la Universitat d'Oxford (Regne Unit) indica que les poblacions de lleons s'estan reduint ràpidament a l'Àfrica, tret de les zones del sud del continent on s'apliquen mesures estrictes de protecció. La població de lleons al continent africà és, en l'actualitat, d'uns 32.000 exemplars i es calcula que pot quedar reduïda a la meitat en només dues dècades. Aquestes xifres contrasten amb les dades històriques, que indiquen que a mitjan segle XX hi vivien en llibertat uns 500.000 lleons. Les causes principals del declivi de les poblacions d'aquesta espècie són la pèrdua dels hàbitats i de les fonts naturals d'alimentació, i també la caça.
Catalunya prohibeix els animals salvatges al circ
El Govern del PP va aprovar l’anomenat impost al Sol, que regula l’autoconsum d’electricitat i mostra l’escàs compromís amb les energies renovables
© Fototeca.cat / Bob Burch / Corel
Cinc anys després de l'aprovació de la modificació de la Llei de protecció dels animals (28 de juliol de 2010) per la qual es prohibien les curses de braus a Catalunya, el ple del Parlament va aprovar-ne el 22 de juliol de 2015 una nova modificació que prohibeix l'ús d'animals salvatges en els espectacles de circ a tot Catalunya. El text de la nova modificació legal va ser aprovat amb els vots a favor de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA, l'abstenció de Ciutadans i el vot en contra dels diputats del PPC. Aquesta prohibició entrarà plenament en vigor a Catalunya el 2017 per tal de facilitar l'adaptació dels espectacles de circ.
A banda de prohibir de manera genè-rica l'ús d'animals de fauna salvatge (lleons, tigres, elefants i similars), la modificació legal també preveu la creació d'un observatori que s'encarregarà d'avaluar les condicions en què s'utilitzen en els espectacles de circ altres tipus d'animals (per exemple, cavalls o gossos) per comprovar-ne el benestar, d'acord amb la legislació actual.
La prohibició que apareguin animals salvatges en circs ja s'aplica a països europeus com Àustria, Bèlgica, Suècia, An-glaterra i Dinamarca. Una normativa similar va ser aprovada a Mèxic al desembre del 2014 i va entrar en vigor al juliol del 2015.
Shell renuncia a extreure petroli a Alaska
La companyia Shell va comunicar oficialment el 28 de setembre la seva decisió de suspendre indefinidament les activitats de recerca d'hidrocarburs (petroli i gas) a la costa d'Alaska. La decisió va ser adoptada en comprovar que les prospeccions al pou Burger J, a uns 240 km de la costa de Barrow, al mar dels Txuktxis, Alaska, havien trobat indicis de gas i petroli, encara que no suficients per a garantir la viabilitat de l'explotació comercial. Shell va renunciar d'aquesta manera al permís definitiu de perforació en aquesta zona que havia estat concedit pel Govern dels Estats Units el 17 d'agost de 2015.
La filial de la petroliera als Estats Units va afirmar que Shell cessarà l'exploració a la costa d'Alaska durant un període indeterminat, no tan sols pels resultats del pou Burger J, sinó també pels alts costos associats amb el projecte i pel desafiant i impredictible entorn regulador federal que afecta els treballs a les costes d'Alaska.
Arran de la renúncia de l'empresa petroliera, l'Administració nord-americana va decretar la suspensió dels permisos de prospecció i explotació d'hidrocarburs als mars dels Txuktxis i Beaufort durant dos anys. De fet, les prospeccions d'hidrocarburs a la costa d'Alaska han provocat durant els últims anys diverses protestes de sectors ambientalistes i una forta controvèrsia política als Estats Units.
El Govern del PP imposa l'anomenat impost al Sol
Catalunya va prohibir els animals salvatges als circs i avaluarà les condicions en què s’utilitzen altres tipus d’animals (per exemple, cavalls o gossos) per comprovar si són “respectuoses amb el seu benestar”
© Fototeca.cat / Varius / Dreamstime.com
Després d'una llarga i polèmica tramitació, el Consell de Ministres va aprovar el 9 d'octubre el reial decret que regula la generació distribuïda i l'autoconsum d'electricitat amb tecnologies renovables. El nou text legal estableix per primera vegada que els consumidors que facin autoconsum abonaran els peatges d'accés a les xarxes de transport i distribució com a contribució a la cobertura dels costos d'aquestes xarxes i seran abonats per l'ús real que se'n faci, és a dir, per la potència contractada i l'energia mesurada. Els sectors socials crítics amb aquest "peatge d'accés" han fet popular per a aquest concepte la denominació d'impost al Sol.
A l'estiu del 2015, un centenar d'entitats, empreses, sindicats i institucions van firmar a Catalunya el Manifest pel dret al sol recordant que l'autoproducció i l'ús directe de l'energia és un "dret cívic i un instrument clau a l'hora de fer via en el camí de la transició energètica cap a un sistema energètic basat en el 100% d'energia renovable, que permeti fer front a la realitat del canvi climàtic". La Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) va criticar el reial decret afirmant que no farà res més que "entorpir el desenvolupament de l'autoconsum i l'ús de les energies renovables", mentre que el seu president, Jorge Barredo, afirmava que és com si establissin un impost al ventall i el Govern obligués a pagar als usuaris dels ventalls els mateixos impostos que paguen els usuaris de sistemes elèctrics d'aire condicionat.
La polèmica de l'impost al Sol va ser un dels molts episodis en què el Govern espanyol deixava en evidència el seu escàs compromís amb les energies renovables. La suspensió de les primes a la producció d'electricitat amb aerogeneradors, plaques solars i altres tecnologies renovables han provocat durant els últims anys greus perjudicis econòmics a les persones i les empreses que havien apostat per aquestes fonts renovables. A més, l'Estat espanyol i, també, Cata-lunya han perdut posicions en l'aprofitament d'aquests recursos.
Com a exemple d'aquesta situació, l'informe Global Market Outlook for Solar Power 2015 recordava que Alemanya té instal·lades centrals i panells d'energia solar fotovoltaica que poden donar electricitat a 5,1 milions de persones (38,6 GW), mentre que a Espanya aquest tipus de tecnologia renovable només té 5 GW ins-al·lats (1,4 milions de persones).
Jane Goodall, Premi Internacional Catalunya
La primatòloga britànica Jane Goodall va rebre, el 27 de juliol, el XXVII Premi Internacional Catalunya en reconeixement a la seva "transcendental contribució científica en la millor comprensió de la naturalesa" i a "la promoció de la solidaritat dels éssers vius, la sostenibilitat de l'entorn i la pau". Jane Goodall va néixer a Londres el 1934 i, tot i no tenir estudis universitaris, va aconseguir que el prestigiós antropòleg Louis Leakey li encarregués l'estudi de diverses poblacions de ximpanzés a Gombe, Tanzània, on va arribar al juliol del 1960 –quan només tenia 26 anys–. Després d'uns primers anys en què es va limitar a observar el comportament d'aquest simis, Goodall va ampliar el seu camp d'acció denunciant a escala internacional les greus amenaces que afecten aquesta espècie i defensant una vida digna per a les poblacions humanes de la zona. El 1977 va crear l'Institut Jane Goodall, centrat en la recerca científica, l'educació i la conservació de les espècies i el medi ambient.
Quants arbres hi ha al món? I a Catalunya?
Un estudi calcula que a la Terra hi ha actualment uns tres bilions d’arbres, una xifra que equival a 422 arbres per persona
© Fototeca.cat / Piotr Skubisz - Fotolia.com
Un estudi publicat el 2 de setembre en la revista científica Nature va indicar que a la Terra hi ha actualment uns tres bilions d'arbres, una xifra que equival a 422 arbres per persona (molt per sobre del que s'havia estimat fins ara). Tanmateix, els experts calculen que el nombre total d'arbres del planeta s'ha reduït el 46% des del començament de la civilització humana. La taxa de pèrdua forestal –que diferencia entre els arbres que neixen i els que són talats o destruïts cada any per causes diverses– és de 15.000 milions d'arbres cada any.
D'altra banda, les dades oficials del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i del Tercer Inventari Forestal –en què ha participat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)– indiquen que Catalunya té un total de 1.035.407.888 arbres i se situa com a segon territori més arbrat de l'Estat, només superat pels 1.210.642.112 arbres de Castella i Lleó. En total, l'Estat espanyol té 6.971.283.041 arbres, entre els quals l'espècie predominant és l'alzina (19,12% dels arbres totals). A Catalunya, les alzines representen el 24,4% del total d'arbres.
Un balanç difós al mes d'octubre per l'Ajuntament de Barcelona indica que a la capital catalana hi ha exactament 236.888 arbres plantats als carrers.