L’Acord de París sobre el canvi climàtic entra en vigor
El tractat internacional contra el canvi climàtic pactat a la COP21, la conferència de les Nacions Unides, celebrada a la capital francesa al desembre del 2015, conegut com l’Acord de París, va entrar en vigor definitivament el 4 de novembre de 2016. El document oficial d’aquest tractat va ser firmat per 175 països en un acte celebrat el 22 d’abril, Dia Mundial de la Terra, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, i ratificat de manera progressiva pels governs respectius fins a superar la xifra necessària per a la seva entrada en vigor.
Els objectius principals d’aquest acord són aturar l’augment de la temperatura al conjunt del planeta i posar en pràctica mecanismes de col·laboració internacional per a reduir els efectes del canvi climàtic. En concret, l’Acord de París marca l’objectiu que no s’arribi als 2 °C d’increment de la temperatura –en relació amb els nivells preindustrials– i, al mateix temps, demana esforços perquè aquest augment de la temperatura quedi fins i tot per sota dels 1,5 °C.
El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va destacar que la rapidesa amb què ha entrat en vigor aquest acord –pel que fa al temps que han necessitat altres documents internacionals similars– mostra la urgència d’un problema d’abast tan global i profund com el canvi climàtic. Tot i això, la ratificació de l’Acord de París no amaga que aquest document inclogui molt pocs compromisos concrets dels estats firmants, i exclou tota mena de sancions o accions coercitives per als governs que no adoptin les mesures per a fer front al canvi climàtic.
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic celebrada al novembre, a Marràqueix, el Marroc, va servir per a reiterar els compromisos adoptats un any abans a París i avançar en els mecanismes d’informació i finançament de les mesures per a fer front a l’escalfament global.
Paral·lelament, les dades sobre temperatures i concentracions de gasos d’efecte hivernacle no van deixar gaire marge per a l’optimisme. L’Organització Meteorològica Mundial, en aquest sentit, va confirmar que el 2015 va ser el primer any des de l’inici de l’era industrial que el diòxid de carboni a l’atmosfera va superar la barrera de les 400 parts per milió (ppm), i el 2016 es va situar al voltant de les 403 ppm. El 2016 va ser també l’any més càlid dels darrers 135 anys (és a dir, des que es van començar a registrar aquest tipus de dades).
La qualitat de l’aire no millora
El 92% de la població mundial viu en llocs on els nivells de contaminació de l’aire excedeixen els límits fixats per l’OMS (en la imatge, Xangai)
© G. Moorenator
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va presentar el 26 de setembre el nou model de càlcul de la qualitat de l’aire, un document que confirma que el 92% de la població mundial viu en llocs on els nivells de qualitat de l’aire excedeixen els límits fixats per aquest organisme de les Nacions Unides.
Cada any es produeixen al món aproximadament 6,5 milions de morts relacionades amb l’exposició a la contaminació de l’aire, una xifra que es manté pràcticament estable des de fa una dècada. El 94% d’aquestes morts es deuen a malalties no transmissibles, sobretot a trastorns cardiovasculars, accidents cerebrovasculars, pneumopatia obstructiva crònica i càncer de pulmó. L’OMS destaca que entre les principals fonts de contaminació de l’aire figuren els transports, la crema de combustible a les llars i la crema de deixalles, les centrals elèctriques de carbó i fuel i les activitats industrials.
Catalunya tampoc registra millores significatives pel que fa al control de la contaminació. En l’informe que el Departament de Territori i Sostenibilitat va presentar al mes d’abril es va destacar que "la situació general és que es compleixen la majoria d’objectius de qualitat de l’aire de la normativa vigent", però una anàlisi detallada de les dades va indicar que en els dos últims anys (2015 i 2016) no s’havia aconseguit cap millora. Així, el 2015 no es van complir els objectius de qualitat en 5 dels 15 contaminants avaluats: diòxid de nitrogen (NO2), ozó troposfèric (O3), sulfur d’hidrogen (H2S), partícules en suspensió més grans de 10 micres (PM10) i el benzopirè (C20H12).
El contaminant que va presentar un nombre d’incompliments més elevat de la normativa va ser el diòxid de nitrogen (NO2), a causa, principalment, de les emissions del transport terrestre que utilitza combustibles fòssils (vehicles de dièsel i, en menor mesura, benzina).
La mitjana global de NO2 estimada a tot Catalunya el 2015 va ser de 25 µg/m3, lleugerament per sobre dels 24 µg/m3 dels dos anys anteriors.
El límit anual per a aquest contaminant (40 µg/m3) va ser superat en 12 estacions de mesurament d’un total de 30 estacions en què es mesura la mitjana anual d’aquest contaminant: Barcelona (Eixample, 56 µg/m3), Barcelona (Gràcia – Sant Gervasi, 54 µg/m3), Terrassa (rambleta del Pare Alegre, 47 µg/ m3), Mollet del Vallès (pista d’atletisme, 46 µg/m3), Barcelona (el Poblenou, 45 µg/m3), Sant Andreu de la Barca (CEIP Josep Pla, 43 µg/m3), Sabadell (Gran Via, 42 µg/m3), Sant Adrià de Besòs (carrer Olímpic, 42 µg/m3), Barcelona (Ciutadella, 42 µg/m3), Badalona (av. del Marquès de Mont-roig – carrer d’Ausiàs March, 41 µg/m3), Barberà del Vallès (pg. del Dr. Moragas – av. de la Verge de Montserrat, 41 µg/m3) i Martorell (av. Fèlix Duran i Canyameres – av. de Sant Antoni Maria Claret, 41 µg/m3).
Consolidació de la població d’óssos als Pirineus
L’ós bru Goiat va ser alliberat enguany a Bonabé (Pallars Sobirà), dins el programa PirosLife de consolidació d’aquesta espècie als Pirineus
© Generalitat de Catalunya / PirosLife
Goiat, mot que en la variant pallaresa del català significa ‘noi jove’ o ‘fadrí’, és el nom triat per a l’ós bru alliberat el 6 de juny de 2016 a Bonabé (Pallars Sobirà), dins el projecte PirosLife, de consolidació d’aquesta espècie als Pirineus. Aquesta iniciativa, liderada per la Generalitat, pretén en concret incorporar un mascle adult –en aquest cas, en Goiat– a la població pirinenca d’óssos per a reduir els problemes de consanguinitat provocats pel fet que durant les dues últimes dècades tots els cadells nascuts als Pirineus són fills o néts del mascle conegut com Piros. Tant en Goiat com en Piros (alliberat als Pirineus el 1997) són nascuts a Eslovènia.
El programa PirosLife té un pressupost de 2,4 milions d’euros i va ser aprovat el 2014 per la Unió Europea, que aporta el 75% del seu cost total. A banda d’incorporar l’exemplar Goiat, el projecte PirosLife vol aconseguir que l’ós bru visqui als Pirineus en un marc de diàleg i col·laboració amb les persones, entitats i institucions que fan possible el desenvolupament d’aquest territori de muntanya. Les accions previstes en el projecte PirosLife, en aquest sentit, pretenen millorar l’estat de conservació d’una espècie emblemàtica i generar, alhora, un clima de coneixement, participació i coexistència.
Tret de queixes puntuals d’alguns grups de ramaders, la incorporació d’en Goiat al grup d’aproximadament 30 óssos que conviuen als Pirineus es va viure amb normalitat. Un equip específic de tècnics i guardes s’encarreguen de seguir els moviments d’en Goiat per tal de supervisar la seva adaptació al medi. Paral·lelament, el 2016 es van reforçar les accions per a millorar la protecció dels ramats, dels ruscos i de les propietats privades que poden estar exposats a les activitats dels óssos. La Generalitat va posar en pràctica també mesures per a accelerar el pagament d’indemnitzacions als ramaders i apicultors afectats per atacs d’óssos.
Espècies en perill d’extinció: l’elefant africà com a exemple
La Llista vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) inclou dades sobre 82.954 espècies d’animals i plantes, 23.928 de les quals es troben en les categories d’espècies amenaçades d’extinció, segons l’actualització d’aquest catàleg que es va presentar el 4 de setembre en el Congrés Mundial de la Natura celebrat a Honolulu, els EUA.
En aquesta mateixa trobada anual de la UICN es van presentar les dades del cens més exhaustiu portat a terme fins ara sobre l’elefant africà de sabana (Loxodonta africana), l’animal terrestre més gran que habita el planeta actualment.
Les dades d’aquest cens són un clar exemple de la preocupant situació en què es troben milers d’exemplars d’aquesta espècie a causa de fenòmens d’abast global com la caça furtiva, la pèrdua dels hàbitats naturals, la desforestació o el comerç il·legal.
El nombre d’elefants africans de sabana, en concret, va disminuir en un 30% entre els anys 2007 i 2014, i va deixar la seva població en 352.271 exemplars, segons un estudi del projecte Great Elephant Census, una iniciativa científica internacional coordinada per l’organització Elephants Without Borders (EWB), en què es van invertir 6,5 milions d’euros. Els autors van reconèixer que tot i els esforços internacionals i la col·laboració d’alguns dels països afectats, la població d’aquesta espècie emblemàtica es redueix a un ritme del 8% anual, principalment com a conseqüència dels caçadors furtius i el comerç il·legal de marfil.
El fenomen d’El Niño i l’escalfament global malmeten el corall
El pitjor episodi de blanqueig del corall va afectar la Gran Barrera de Corall a causa del fort impacte del fenomen d’El Niño, que provoca un augment de la temperatura de l'aigua
© NOAA
La Gran Barrera de Corall –el conjunt d’esculls coral·lins més gran del món– està afectada pel pitjor episodi de blanqueig de la seva història, segons la valoració que va publicar el Grup de Treball sobre Blanqueig de Coralls d’Austràlia, al mes de març, després d’un programa de vigilància aèria en el qual s’havien recollit dades de 500 zones d’esculls de corall al llarg de 4.000 km de costa. Els esculls estudiats a la costa de Queensland, Austràlia, van presentar alts nivells de blanqueig gairebé sense excepció.
El blanqueig es produeix quan, per factors ambientals, com l’augment de la temperatura de l’aigua, el corall es veu sotmès a una situació d’estrès, cosa que en provoca la pèrdua de color perquè expulsa o mor el seu protozou simbiont, denominat zooxantel·la. Els episodis de blanqueig més importants registrats fins ara a Austràlia es van produir els anys 1998 i 2002.
El 2016, la principal causa directa que va provocar el blanqueig és l’augment de la temperatura de l’aigua del mar a causa del fenomen d’El Niño, un procés cíclic natural que se suma als efectes del canvi climàtic.
Al juny, altres dades científiques presentades van indicar que també en altres zones del mar del Corall, a l’oest de l’oceà Pacífic, s’havia produït un fenomen greu de blanqueig del corall. L’equip liderat per Hugo Harrison, Australian Research Council, va estudiar 21 localitzacions de set esculls i va concloure que entre el 10% i el 35% de la zona central del mar del Corall presentava danys molt greus. A Holmes Reef, l’escull situat més al nord de la zona estudiada, gairebé el 80% de coralls mostraven signes de blanqueig i el 25% es consideraven morts.
El mateix mes de juny, les dades difoses per l’Australian Institute of Marine Science i l’Australian Research Council van indicar que el 22% del corall de la Gran Barrera havia mort durant aquest episodi de blanqueig. La xifra és certament preocupant, però relativament inferior a les apuntades en estudis preliminars, que indicaven que podrien morir entre el 35% i el 50% dels coralls de la Gran Barrera.
El cinquè informe del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC), publicat l’any 2014, ja va anunciar que els episodis de blanqueig de corall al llarg dels darrers 20 anys "havien estat associats a diverses causes, incloent-hi les temperatures més altes dels oceans". L’IPCC va avisar com a altament probable que, en l’actual procés de canvi climàtic, "l’escalfament de la superfície marina augmentarà l’esgotament dels esculls de corall i donarà lloc que pugi la freqüència de malalties marines".
El planeta perd els espais més salvatges
L’Amazònia és un dels espais naturals que més s’ha humanitzat; de fet, l’Amèrica del Sud té ara un 30% menys d’espais naturals intactes que al principi de la dècada de 1990
© NASA / MODIS
Activitats humanes com la urbanització, la desforestació o la construcció d’infraestructures estan reduint ràpidament la superfície terrestre que es pot considerar salvatge. Segons un estudi publicat al mes d’agost per científics de la Universitat de Queensland, els últims 25 anys un 10% de les selves i boscos de la Terra han perdut la condició original de naturalesa salvatge per passar a estar afectades per l’acció de l’home. Com a balanç global d’aquest procés, entre el 1990 i el 2015 el planeta va perdre 3,3 milions de km2 d’espais naturals verges (una superfície equivalent a 100 vegades l’extensió de Catalunya).
Les regions en què s’ha humanitzat més natura en aquest darrer quart de segle són l’Amazònia i l’Àfrica central. L’Amèrica del Sud té ara un 30% menys d’espais naturals intactes que al principi de la dècada de 1990, mentre que l’Àfrica ha perdut en el mateix període el 14% dels seus espais salvatges, segons les dades d’aquest estudi publicat en la revista Current Biology.
A Europa, el continent més colonitzat pels humans, el projecte Rewilding Europe treballa des del 2011 amb l’objectiu de recuperar l’estat natural d’un milió d’hectàrees en l’horitzó del 2020. Aquesta iniciativa, liderada inicialment per les organitzacions WWF Netherlands, ARK Nature, Wild Wonders i Europe and Conservation Capital, pretén aconseguir la protecció integral d’una desena d’espais naturals europeus, així com la reintroducció d’espècies com el cavall salvatge –amb especial atenció a la subespècie de Przewalski (Equus ferus przewalskii)– i el bisó europeu (Bison bonasus), el mamífer més gran d’Europa.