Les Falles de València van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i, per celebrar-ho, la Junta Central Fallera va aixecar un monument faller a la manera antiga
© Armando Romero / Junta Central Fallera
L’any 2016 va començar amb el bon regust de la declaració, a les acaballes del 2015, de les festes del foc als Pirineus, les Falles dels Pirineus, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i es va cloure amb la inclusió de les Falles de València en aquest prestigiós registre de la UNESCO, durant la reunió del seu comitè intergovernamental celebrada el 30 de novembre a Addis Abeba (Etiòpia). Aquest reconeixement mundial, que va arribar després de gairebé sis anys d’intensa dedicació, va ser atorgat a una candidatura que incloïa totes les poblacions del País Valencià que planten monuments fallers. Cal tenir present que les falles de Sant Josep són originàries de la ciutat de València i que hi ha documentació que ja les esmenta al segle XVIII, per bé que es van estendre a molts municipis valencians i alacantins al llarg dels segles XIX i XX. La UNESCO va valorar la continuïtat d’oficis tradicionals lligats a la festa, com la dels artistes fallers o el treball de la indumentària tradicional amb la seda, la pirotècnia, la música popular, la literatura fallera, la sàtira i el teixit associatiu, que assegura la transmissió intergeneracional. Una vegada sabuda la decisió, la Junta Central Fallera, encarregada d’organitzar la festa, va convocar una plantà al tomb a la Porta dels Serrans de la ciutat de València, on es va aixecar com es feia antigament un monument faller dissenyat per Juanjo García i que va cremar el capvespre del 4 de desembre. Aquell diumenge es va viure una diada festiva que va incloure una Crida a la Humanitat, música, audiovisuals i pirotècnia, amb la participació entusiasta de tot el col·lectiu faller. El nucli central d’aquesta festa valenciana és el miler de monuments o escultures, denominades falles, que cada any es planten als carrers i places de la ciutat uns dies abans de Sant Josep. Els monuments, elaborats o encarregats pels casals fallers, es feien tradicionalment de fusta i cartró, un material que s’ha susbtituït pel poliestirè. S’atorguen premis a les millors falles, i també se’n fan d’infantils per a garantir la pervivència d’una festa que acaben d’arrodonir milers de falleres amb vestit regional, l’espectacle de llum, les mascletades, el llançament de focs artificials i la cremà de totes les falles la mitjanit del dia de Sant Josep. La distinció va arribar, curiosament, el mateix any que la cultura fallera va arribar a la Universitat de València amb uns estudis de postgrau.
Pel que fa a les festes del foc dels Pirineus, cal assenyalar que els 62 municipis implicats van notar l’augment de l’interès popular que va suposar el reconeixement de la UNESCO i que es va traduir amb problemes logístics a causa de la gran afluència de visitants. Això es va fer evident sobretot pels volts de Sant Joan, l’època en la qual es concentren bona part de les baixades de falles des de les muntanyes fins a les places dels pobles. Per a garantir la seguretat, es va optar, en la majoria de casos, per no augmentar el nombre de falles, un fet que també ajuda a preservar l’esperit de la festa i evitar el risc de morir d’èxit.
Un altre esdeveniment important del 2016 va ser la cloenda de l’Any Amades, celebrat amb motiu del 125è aniversari del naixement del folklorista Joan Amades, i que va culminar el 23 de juliol al Museu de les Cultures del Món, després de més d’un any d’activitats. Anteriorment, s’havien organitzat exposicions itinerants i s’havia editat el llibre El petit Joan Amades, amb il·lustracions de Pilarín Bayés. La revista Tornaveu va dedicar-hi un número monogràfic, i es van editar discos de contes i cançons. Per Sant Jordi, es va fer una lectura oberta de l’obra de Joan Amades en diferents indrets, mentre que La Casa dels Entremesos va acollir el cicle Com es va escriure, a càrrec dels autors que han analitzat la tasca ingent feta per Amades amb el seu Costumari català.
Berga va viure una Patum extraordinària el 3 de setembre amb motiu del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt
© Ajuntament de Berga
També va ser rellevant la Patum extraordinària que va viure la ciutat del Berga el 3 de setembre amb motiu del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. A més de la Patum completa, s’hi va fer la Patum infantil i els salts de la Patum. Aquesta edició excepcional, fora de les dates habituals de Corpus, ja s’havia fet cent anys enrere, quan es va coronar la Mare de Déu de Queralt, i s’ha repetit cada vint-i-cinc anys. Les festes van començar el 27 d’agost amb la baixada de la Mare de Déu, des del santuari fins a Berga, i es van allargar fins el 8 de setembre, amb la visita inclosa a diferents poblacions de la comarca. La devoció a la Mare de Déu de Queralt es remunta al segle XIV.
L’any dels castells de deu
Les tres colles capdavanteres del món casteller –Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa– van descarregar el tres i el quatre de deu, dos autèntics gegants que van ser domats repetidament per aquestes tres colles. Pel que fa als vallencs i els vilafranquins, van tenir el mèrit afegit d’assolir el quatre de deu per primer any. També la Jove de Tarragona va descarregar el tres de deu amb folre i manilles per primera vegada, mentre que la colla Joves de Valls el va intentar sense èxit. La temporada va culminar amb una lluita aferrissada per acabar l’any com a millor colla castellera. La Vella de Valls va aconseguir, la diada de Santa Úrsula, un pom de castells que superava lleugerament el llistó fixat pels Castellers de Vilafranca unes quantes setmanes abans, quan van guanyar per vuitena vegada consecutiva el Concurs de Tarragona. Si els vilafranquins havien estat capaços de completar el tres i el quatre de deu amb folre i manilles, i també havien carregat dues torres de vuit sense folre, els vallencs, a la seva plaça, van firmar la millor actuació de tres castells de la història. Els de la camisa rosada van descarregar el tres i el quatre de deu, i van arrodonir l’actuació amb el quatre de nou sense folre. El pols encara va continuar quan, per Tots Sants, els Castellers de Vilafranca van intentar igualar els vallencs i afegir-hi el pilar de vuit amb folre i manilles, però aquell dia van fracassar amb el quatre de deu, i el van haver de suplir pel tres de nou amb folre i agulla. La tercera colla en discòrdia, els Minyons de Terrassa, que van tornar a renunciar al Concurs de Tarragona, van aconseguir decantar la balança a favor seu en la darrera actuació de la temporada. A la seva diada, els terrassencs van completar el tres i el quatre de deu, el tres de nou amb folre i agulla, i també el pilar de vuit, en la millor actuació de quatre castells mai vista. Els Minyons encara ho haurien pogut superar si no els hagués caigut la torre de vuit sense folre, que es va desfer quan l’enxaneta estava a punt de coronar.
Aquesta pugna per a liderar el panorama casteller va tenir un primer assalt el mes d’agost a Vilafranca, a la mítica diada de Festa Major. Allà, per primera vegada, totes les construccions que van fer les quatre colles participants van ser de gamma extra. Això va convertir la diada no solament en el millor Sant Fèlix de la història, sinó també en la millor jornada castellera de tots els temps. Es va imposar la Vella dels Xiquets de Valls completant el tres de deu, el quatre de nou sense folre i el quatre de nou amb folre i agulla, a més de carregar el pilar de vuit, uns registres amb els quals va superar la colla amfitriona, els Castellers de Vilafranca, que van descarregar el tres de deu, el tres de nou amb folre i agulla i també el pilar de vuit, a més de carregar el seu primer quatre de deu. Per la seva banda, tant la colla Minyons de Terrassa com la Joves de Valls van descarregar el cinc de nou amb folre i la torre de nou amb folre i manilles, però mentre els terrassencs van carregar el tres de deu, els vallencs van coronar el quatre de nou sense folre.
Pel que fa al Concurs de Tarragona, a banda del magnífic duel ple d’estratègies entre Castellers de Vilafranca i Vella de Valls, cal destacar els canvis en el format del certamen per a agilitar la diada, com ara la inclusió de rondes conjuntes en castells inferiors al quatre de nou amb folre. També es va confirmar que el Concurs és el millor aparador del fenomen dels castells arreu del món, com ho prova la presència de televisions nord-americanes o la inclusió dels Xiquets de Hangzhou, una colla xinesa apadrinada per la Vella de Valls, que va plantar un tres de nou amb folre. La presència dels xinesos va anar envoltada de controvèrsia perquè els seus castellers són treballadors d’una colònia tèxtil i fan castells com una activitat de l’empresa.
Polèmiques a banda, el 2016 també van sobresortir els Castellers de Sants, que van completar el cinc de nou amb folre en el seu primer intent i van descarregar per primera vegada el pilar de vuit; els Capgrossos de Mataró, que van carregar els seus primers cinc de nou amb folre i nou de vuit; els Nens del Vendrell, que van descarregar el seu primer quatre de nou amb folre, i els Xicots de Vilafranca, que es van estrenar a l’hora de completar el tres de nou amb folre i carregar el quatre de nou folrat. Un total de quinze colles van fer castells de nou pisos, una xifra inèdita que corrobora que s’està vivint una autèntica edat d’or.
Vint-i-cinc edicions del Dansàneu i altres fets rellevants
Amb una salut envejable, el Dansàneu, també conegut com a Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu, va celebrar el mes de juliol que fa un quart de segle que ofereix una escola d’estiu de dansa. A més de facilitar-ne l’aprenentatge als membres d’esbarts i altres grups de ball, el Dansàneu va incloure en aquesta edició del 2016 xerrades, exposicions i espectacles de dansa, teatre i música popular a càrrec de formacions d’Euskadi, Occitània, Aragó i Catalunya. També va ser rellevant la implicació del territori de tota la vall d’Àneu, que ha permès revitalitzar danses que s’havien perdut. Per commemorar l’efemèride, es va crear el ball Dansàneu.
Per la seva banda, Manresa va acollir la 19a edició de la Fira Mediterrània, amb un destacat protagonisme del joc com a element de participació i socialització de la cultura. També va ser rellevant que la imatge de la Fira es convertís en una catifa floral i la presència de la cucanya horitzontal més antiga de Catalunya. A Mediterrània es van concedir dos premis, el Delfí Colomé, que va guanyar Egurra, per una incursió del ball de bastons a la txalaparta basca, i el Teresa Rebull, que va recaure en Carles Belda i Sanjosex per Càntut, el millor projecte musical en cultura popular.
Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres van commemorar el centenari de la seva primera representació
© Fototeca.cat
Un altre esdeveniment del 2016 va ser el retorn del Ball d’Espases a Cervera, després de desaparèixer durant tres-cents anys arran del decret de Nova Planta. El ball d’espases, que s’havia ballat del 1411 al 1724, té semblances amb el ball de bastons. La seva recuperació és fruit d’un treball etnològic rigorós que va fer a la ciutat l’associació que ha liderat el projecte i que es va estrenar el 18 de setembre. Cal no oblidar tampoc la commemoració del centenari de la primera representació d’Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres, que va incloure el congrés internacional El Nadal en escena, celebrat pel novembre a Tarragona i Barcelona.
D’altra banda, a l’octubre es va fer a Palafrugell el Simposi Càstor Pérez, amb el títol Havaneres: contexts sonors, gènere i exportació. La iniciativa d’aquesta jornada científica s’ha d’emmarcar dins la celebració dels cinquanta anys de la primera cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. També es va celebrar un altre simposi, el de Focs a la Mediterrània, que va tenir lloc a Vic, i que en aquest cas estava relacionat amb els cinquanta anys de l’encesa de la Flama del Canigó al Principat.
Mentrestant, Som Cultura Popular, primera mostra de patrimoni immaterial a Barcelona, va reunir més de 130 associacions i 300 activitats a Fabra i Coats, i el Congrés Nacional de Gegants iniciat el 2014 va seguir oferint fruits, com la jornada sobre les cases de festa a Granollers, la de ball de gegants a Badalona i la de patrimoni a Barcelona. L’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics va acollir-lo Perpinyà, la Trobada de Bandes de Música es va fer a Deltebre, la Fira del Món Geganter va ser a Llinars del Vallès, la capital de la sardana va recaure a Mollerussa, la Trobada de Bastoners va tenir com a seu Castelldefels i la Trobada dels Tres Tombs es va celebrar a Castellbisbal. El premi Joan Amades del 2015, lliurat el 2016, va ser per a Nemesi Solà, a qui es va reconèixer la seva lluita en temps difícils i, en concret, el fet de ser l’ànima de la portada de la Flama del Canigó, mentre que el Premi Nacional de Cultura Popular va ser per a la Carrutxa de Reus.
Entre les Creus de Sant Jordi del 2016, cal destacar les atorgades a Josep Bastons, compositor i intèrpret d’havaneres, a l’Associació de Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, al Consell Cultural de les Valls d’Àneu, als Lluïsos d’Horta i a la Secció Teatral del Centre Catòlic de Mataró.
De les defuncions rellevants, cal esmentar la de Jordi Joan Alsina, impulsor de la cultura popular a Barcelona, i Sete Udina, president de l’Agrupació del Bestiari Festiu. Dos dels llibres significatius editats el 2016 van ser Les caramelles de Súria, de Núria Balaguer, amb una investigació prèvia molt rellevant sobre aquesta festa, i La dansa a l’escola: el mestratge de Joan Serra, escrit per Joan Figueras. Pel que fa a la formació, es van oferir dues noves càtedres universitàries, una a Lleida sobre el patrimoni immaterial dels Pirineus, i l’altra a Tarragona sobre recerca històrica del fet casteller, sense oblidar el primer màster en cobla ofert per l’ESMUC. Al País Valencià va tenir lloc el Congrés Internacional "La dansa dels altres". Alteritat i joc en la festa popular: moros, cristians i altres figures del "diferent" en el teatre, la música i la dansa de la tradició.