La Casa Terrades, popularment coneguda com Casa de les Punxes, va obrir les portes després de més d’un segle tancada al públic
© Casa de les Punxes
L’any 2016 no va ser gaire prolífic en l’obertura de nous equipaments o remodelacions de museus i espais patrimonials. Hi va haver poques novetats destacades en el camp de la museografia. En el cas de Barcelona, cal destacar dues intervencions. D’una banda, la posada en marxa de la Casa Terrades, popularment coneguda com Casa de les Punxes, després de més d’un segle tancada al públic, que va obrir amb una proposta d’oci cultural centrada en tres relats: la presentació del mateix edifici; la figura del seu arquitecte, Josep Puig i Cadafalch, i la llegenda de sant Jordi. El terrat, amb les característiques punxes d’inspiració medieval, és l’indret destinat a explicar l’obra de l’arquitecte Puig i Cadafalch, en el context del Modernisme català, i la història de la Casa Terrades, mentre que a la planta noble s’ofereix una experiència audiovisual per a donar a conèixer la llegenda de sant Jordi, un dels temes més presents en la iconografia del Modernisme a Catalunya.
D’altra banda, el Museu Marítim de Barcelona va inaugurar un nou accés d’entrada a la seva seu –l’històric recinte de les Drassanes Reials–, orientat a la façana litoral. La nova entrada per la plaça del Portal de la Pau inclou un gran espai d’acollida i atenció al visitant, que millora sensiblement els serveis de taquilles, informació, guarda-roba i botiga, i permet disposar d’una nova sala d’exposicions oberta al públic.
Com a nota negativa, cal esmentar que va tancar les seves portes el Museu del Mamut de Barcelona.
Fora de la ciutat comtal destaca la inauguració del nou Museu del Turisme Calella – Costa de Barcelona (MUTUR), que ocupa el soterrani de la Fàbrica Llobet-Guri de Calella (Maresme). Mitjançant diversos recursos audiovisuals i expositius es mostra la història del turisme i els seus efectes. Es convida el visitant a fer la volta al món, descobrint la història dels primers viatgers i exploradors fins a l’actualitat més recent del sector, amb una mirada especial a l’evolució del turisme a Calella.
A Vilanova i la Geltrú (Garraf), es va obrir l’Espai Far, a les instal·lacions del far de Sant Cristòfol, que es destina a centre d’informació i acollida de visitants i a la difusió de la cultura i el patrimoni mariner local. Es mostra al públic una selecció de les dues col·leccions marítimes vilanovines: la del Museu del Mar, amb el bot de salvament Víctor Rojas com a insígnia, i la del Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués. La part dedicada al Museu del Mar se situa a l’antiga casa del faroner i ofereix un recorregut per la Vilanova de Baix a Mar, que s’estructura en set àmbits: la platja, el comerç i els indians, la pesca i l’Any dels Negats, el port, la vida cultural, el far i la memòria oral. D’altra banda, en el cas de la col·lecció Roig Toqués, s’intenta reproduir l’ambient i la presentació dels objectes vinculats al mar que va reunir el col·leccionista al llarg de la seva vida, i és present en el record la carpa Juanita, el peix que bevia amb porró.
Al jaciment d’Empúries (Alt Empordà) es va estrenar un nou audiovisual de benvinguda, que, com a pròleg a la visita, es projecta en cinc idiomes a la sala multimèdia del centre de recepció de visitants. D’altra banda, es va incorporar a la visita del conjunt monumental la museïtzació de l’àgora i l’estoa (galeria porticada utilitzada per al comerç i com a punt de trobada ciutadana) després de restaurar-les, la qual cosa ha permès recuperar i interpretar dos dels espais centrals de la part antiga del jaciment (la Neàpolis d’Empúries), que daten del segle II aC i que formen part de l’única ciutat d’època grega que es conserva a la península Ibèrica. També es va dur a terme la primera fase de rehabilitació del criptopòrtic i el peristil de la Casa dels Mosaics, que es corresponen a l’època tardana, on s’ha incorporat una experiència audiovisual teatralitzada.
L’exposició “Màquines d’escriure” va ser la primera del nou espai expositiu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya “Tresors mNACTEC”, que mostrarà periòdicament els objectes del fons del museu
© Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya va presentar a la seu de Terrassa (Vallès Occidental) "Tresors mNACTEC", un nou espai expositiu estable que anirà mostrant periòdicament els objectes de les diverses col·leccions del seu fons patrimonial amb un discurs museogràfic innovador, basat en la tecnologia i les emocions. Es va inaugurar amb l’exposició "Màquines d’escriure", un relat conceptual i visual sobre l’escriptura mecànica, que posa l’accent en l’evolució tecnològica de les màquines d’escriure.
El Departament de Cultura de la Generalitat va posar en funcionament a Cervera (Segarra) l’àrea de reserva de patrimoni cultural més important de Catalunya, amb uns 10.000 m2 de superfície d’emmagatzematge i 2.000 m2 més destinats a laboratoris, espais d’investigació i oficines. Aplega dipòsits de material arqueològic i paleontològic d’arreu del país, i, també, objectes tecnològics com ara màquines de vapor, maquinària tèxtil, d’arts gràfiques, de generació hidroelèctrica, etc., la majoria de les quals són peces de grans dimensions i tonatge. Els dipòsits són gestionats pels respectius museus nacionals d’Arqueologia i de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
A Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) es va obrir el nou espai museístic del Molí dels Frares, un antic molí fariner d’origen medieval que va funcionar fins al segle XIX. Mitjançant suports expositius, maquetes i projeccions audiovisuals es dóna a conèixer l’estructura i el funcionament del molí, el sistema d’aprofitament hidràulic i la tasca quotidiana de l’ofici del moliner.
El Museu de l’Oli de Catalunya, situat a la cooperativa de Sant Antoni Abat de la Granadella (Garrigues), va entrar en funcionament
© Museu de l'Oli de Catalunya
El Museu de l’Oli de Catalunya, situat a la cooperativa de Sant Antoni Abat de la Granadella (Garrigues), va entrar en funcionament. L’equipament disposa d’un dels antics molins d’oli més ben conservats de Catalunya, construït l’any 1920, d’estil noucentista. Ofereix una visita interactiva personalitzada, en què el públic pot triar personatges per a descobrir la producció i la cultura de l’oli. També es proposen tot un seguit de propostes participatives mitjançant desafiaments, preguntes i concursos. El fil conductor del museu ressegueix des de la recol·lecció de les olives, el premsat, la decantació, el filtratge de l’oli d’oliva, l’emmagatzematge, l’envasat fins a la venda al detall de l’oli, comparant com es feia antigament i com es fa en l’actualitat.
Al terme d’Oristà es van inaugurar les obres de museïtzació del jaciment arqueològic de Puig Ciutat, que té una cronologia des del bronze final fins a l’època romana tardorepublicana
© Equip de Puig Ciutat
Al terme d’Oristà (Osona) es van inaugurar les obres de museïtzació del jaciment arqueològic de Puig Ciutat, que va des de l’edat del bronze final fins a l’època romana tardorepublicana. S’hi interpreten els vestigis corresponents a la darrera fase del jaciment, quan l’assentament va ser violentament destruït, molt probablement en el marc de la segona guerra civil romana entre les tropes de Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC).
Al municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) es va inaugurar el Museu del Batre en el nucli de les Gunyoles i, d’altra banda, en el marc de la reforma del Local d’Esquerres d’Avinyó Nou, es va obrir al públic la primera fase de l’espai denominat DO Vinífera, que compleix la funció de centre d’interpretació del jaciment ibèric de la Font de la Canya.
El Museu – Centre d’Interpretació de la Vall de Lord, a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), va inaugurar l’ampliació de les instal·lacions amb una nova sala dedicada a la pedra, un element característic de la zona, que complementa el discurs expositiu del museu amb els espais propis dedicats a la fusta, el guix i el tèxtil. En el nou àmbit inaugurat es poden observar des de fòssils localitzats al territori fins a restes arquitectòniques. La nova sala està situada a la primera planta de la casa prioral de l’antic monestir de Sant Llorenç de Morunys, que va ser rehabilitada.
També al Solsonès, es va inaugurar un espai interpretatiu dedicat a l’art i el patrimoni del Barroc a la primera planta de la Casa Gran del Miracle, a Riner. L’Espai Barroc es troba situat a la zona on hi havia les habitacions més nobles, on s’allotjaven els pelegrins que passaven pel santuari. El nou equipament pretén divulgar l’estil barroc en general i la riquesa de les manifestacions artístiques barroques que es conserven a la comarca.
L’antic sequer de pinyes de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), que servia per a garantir les llavors de les espècies autòctones de pins –negre i roig–, que després es replantaven als boscos del país, es va recuperar com a espai museïtzat, amb la denominació El Sequer. Museu del Bosc. Es va recuperar, així, un indret singular, únic per les seves característiques a tot l’Estat, que va ser projectat i construït l’any 1953 i que va tenir continuïtat fins el 1992.
A la Vall d’en Bas (Garrotxa) es va obrir el centre de cultura i natura de Can Trona, dedicat a la difusió patrimonial i turística del territori. El nou equipament conté un espai expositiu, l’oficina de turisme i un auditori per a seminaris i congressos.
En el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) es va estrenar el Centre de Visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer, com a espai per a donar a conèixer l’hospital medieval fortificat fundat per l’infant Pere d’Aragó i d’Anjou el 1344, que va ser l’origen del poble de l’Hospitalet de l’Infant. Disposa de dues plantes: la primera està dedicada a explicar el territori, condicionat per l’orografia del coll de Balaguer i, alhora, funciona com a espai polivalent per a exposicions i actes diversos; la segona planta té una mostra estable sobre la història de l’hospital.
A la ciutat d’Eivissa, l’Associació Cristòfor Colom va obrir al públic una casa museu en què es defensa l’origen pitiús del navegant. Es tracta de l’antic habitatge del llinatge dels Colom a Dalt Vila, que conserva en el seu interior una part de l’antiga muralla medieval. D’altra banda, el Consell Insular d’Eivissa va completar finalment la dotació de material del Centre d’Interpretació del Parc Natural de ses Salines.
A València es va recuperar el Col·legi de l’Art Major de la Seda, un casalot del segle XV on el 1492 es va establir el gremi de seders, i que va ser reformat als segles XVI i xVII en estil barroc
© Museo de la Seda de Valencia
Un destacat projecte de recuperació patrimonial culminat a la ciutat de València va ser la recuperació del Col·legi de l’Art Major de la Seda, un casalot del segle XV on es va establir el 1492 el gremi de seders, i que va ser reformat als segles XVI i XVII, en estil barroc. En el marc de la designació de València com a ciutat de la seda 2016, i gràcies a l’aportació de la Fundació Hortensia Herrero, es va poder acabar la rehabilitació i museïtzació del monument, per a reivindicar la tradició sedera de la ciutat amb una exposició que presenta de manera didàctica la història i l’art de la seda i en què el visitant pot gaudir d’excel·lents peces artesanes, així com d’un dels arxius gremials més antics i complerts d’Europa.
A València també es va inaugurar el nou Museu Catedralici Diocesà, en què es mostren, entre altres obres d’art sacre, les imatges gòtiques originals de la porta dels Apòstols, la gran custòdia monumental de la processó del Corpus Christi i obra pictòrica dels segles XV al XVIII, entre les quals destaquen els primitius valencians, les obres de Joan de Joanes (s. XVI) i de Goya (s. XVIII). D’altra banda, es va obrir la primera fase de la remodelació del Museu Faller de València. La intervenció es va centrar en la reforma de la il·luminació, la pintura i el grafisme expositiu, i algunes variacions en la distribució de la col·lecció de ninots indultats, i s’emmarca en un projecte més ampli en què s’està treballant i que pretén aconseguir un bon museu integral de les falles.
El nou Museu d’Orpesa va obrir les portes amb un muntatge expositiu centrat fonamentalment en les fortificacions i defenses de la població d’època medieval i moderna, i en els atacs de la pirateria a la zona litoral de la Plana Alta. I a la Plana Baixa, a Ribes-albes, es va reobrir el Museu de la Baronia després de la remodelació de les seves col·leccions. Està situat a la casa senyorial on va habitar en el seu moment el baró de Ribesalbes i presenta una col·lecció local en què destaquen fonamentalment els fons de ceràmica i de paleontologia.
A Sant Vicent del Raspeig es va inaugurar el Museu del Ferrocarril, situat en dues plantes de l’antic edifici consistorial, després que la falta d’acord amb ADIF impedís la seva continuïtat a l’antiga estació ferroviària. L’Ajuntament va arribar a un acord amb la Fundació Creatia, impulsors del projecte, i amb un fons d’uns 200 objectes s’explica l’activitat ferroviària al municipi i la importància que va tenir l’estació en l’activitat econòmica i social local.
A la Franja, el Museu de Vall-de-roures va incorporar un nou diorama i una nova sala dedicada a la indumentària tradicional del Matarranya i del Baix Aragó en general.
El premi EMYA 2016 que concedeix l’European Museum Forum va ser per al POLIN, Museu d’Història dels Jueus Polonesos
© W. Kryõski / POLIN
En l’àmbit internacional, el premi EMYA 2016, que concedeix l’European Museum Forum, va ser per al POLIN, el Museu d’Història dels Jueus Polonesos, emplaçat a l’antic gueto de Varsòvia, destruït pels nazis l’any 1943. El museu Micropia d’Amsterdam va ser guardonat amb el premi Kenneth Hudson, mentre que el Museu de la Ciutat de Vukovar, Croàcia, va rebre el premi Silletto per la implicació de la comunitat local. El Centre de Solidaritat Europea de Gdan´sk, Polònia, va rebre el premi que atorga el Consell d’Europa.
El Museu Nacional d’Història i Cultura Afroamericana, que va obrir les portes al National Mall de Washington, fa un recorregut per 600 anys d’història dels afroamericans
© Douglas Remley / Smithsonian Institution / National Museum of African American History & Culture
El Museu Nacional d’Història i Cultura Afroamericana va obrir les portes al National Mall de Washington. La seva inauguració suposa una gran fita per a la comunitat afroamericana, que ha hagut de lluitar per poder superar l’esclavitud, la segregació i la limitació dels seus drets civils, però que ha de seguir lluitant encara contra la marginació i el racisme. En un edifici inspirat en l’art africà, el museu fa un recorregut per 600 anys d’història dels afroamericans al continent americà i explica els horrors del passat i la lluita per la defensa dels drets civils, destacant les figures clau de la lluita contra el racisme.
Paral·lelament, a Nova York, després del trasllat del Whitney al sud de Manhattan, la seva anterior seu es va reconvertir en una nova delegació del Metropolitan Museum of Art (MET), situada a molt poca distància, però amb nom propi: el Met Breuer, en memòria de Marcel Breuer, l’arquitecte que va dissenyar l’edifici original del Museu Whitney. Es tracta d’una secció dedicada a l’art modern i contemporani i a les exposicions temporals. A la costa oest, el Museu d’Art Modern de San Francisco (SFMOMA) va reobrir les portes després de la seva remodelació i ampliació fins a assolir els 22.000 m2, que el converteix en el museu d’art modern i contemporani més gran dels Estats Units i un dels més grans del món.
A la Xina es va inaugurar un complex museístic dedicat monogràficament al cultiu i la cultura de l’arròs, a la vora del riu Liu-yang, a Hunan. Està format per sis edificis en forma de grans d’arròs. Alhora, a Xangai es va reobrir el Museu d’Art Liu Haisu, després de tres anys de treballs d’ampliació i remodelació. Liu Haisu va ser un dels artistes i mestres d’art modernitzadors de l’art xinès al segle XX. El museu està dedicat a ell i als artistes contemporanis xinesos.
Al sultanat d’Oman, a Masqat, es va inaugurar el Museu Nacional d’Oman, que aplega el patrimoni artístic i cultural del país, i n’explica la tradició marinera i la importància comercial que ha tingut al llarg de la història.
El Museu Nacional de Beirut, Líban, va inaugurar la planta del subsòl, dedicada a l’art funerari, en què es pot gaudir, entre d’altres, de la tomba de Tir i d’una de les col·leccions més importants del món de sarcòfags antropomorfs. Alhora, a Cisjordània, en un turó de Birzeit, prop de Ramal·la, es va inaugurar l’edifici, buit encara de contingut, del Museu Palestí.
A Berlín es va obrir al públic el nou Museu del Mur, d’iniciativa privada, que explica la vida quotidiana a les dues parts de la franja de la mort entre la construcció del mur l’any 1961 i la seva caiguda el 1989.
El Museu Ikea va ser inaugurat per la popular cadena comercial de mobiliari a la població d’Älmhult, Suècia, a l’indret on es va aixecar la primera botiga del grup l’any 1958. S’hi apleguen tots els mobles i productes creats per l’empresa en tres àmbits temàtics: el primer dedicat a les arrels de l’empresa; el segon, a la història d’Ikea, i el tercer, a les vivències dels clients. Un cas similar es pot trobar a Suïssa, ja que l’empresa Nestlé va inaugurar a Vevey, a la primera fàbrica on van començar a desenvolupar els seus productes, un espai museístic anomenat Nest (‘niu’), que correspon a les primeres lletres de la marca. En més de 6.500 m2 ofereix al visitant un recorregut per la història i els productes de l’empresa alimentària.
Lisboa disposa d’un nou Museu d’Art, Arquitectura i Tecnologia (MAAT) amb un enfocament polifacètic, com a espai de debat, recerca i exposicions al voltant de l’art, l’arquitectura i la tecnologia
© AL_A / Huyton + Crow / MAAT
Lisboa disposa d’un nou Museu d’Art, Arquitectura i Tecnologia (MAAT) en un atractiu edifici a la vora del Tejo, per iniciativa d’una fundació privada vinculada a la companyia energètica portuguesa EDP. El nou museu integra i relaciona aquesta espectacular construcció de nova planta amb la veïna central elèctrica del Tejo, que va funcionar durant la primera meitat del segle XX i que des del 1990 acull el Museu de l’Electricitat. El museu té un enfocament polifacètic, com a espai de debat, recerca i exposicions al voltant de l’art, l’arquitectura i la tecnologia.
A Londres es va posar en marxa l’ampliació de la Tate Modern, obra d’Herzog i De Meuron, que ja van fer la remodelació de l’antiga central elèctrica de Bankside, amb una piràmide helicoïdal de deu plantes. Amb l’ampliació, la Tate Modern s’obre a l’avantguarda radical i amplia el seu ventall d’exposicions, adreçades a públic d’arreu del món.
El Museu del Louvre, d’altra banda, va estrenar a París un nou itinerari, que comença i acaba al pavelló de l’Horloge, per a explicar els seus 800 anys d’història, l’evolució de la seva arquitectura i de les seves col·leccions.