Catalunya va viure un any excepcional i la gent de la cultura popular va tornar a ser a primera línia a l’hora de respondre amb fermesa als fets que es van anar succeint. Cal destacar que el conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, un home procedent de l’àmbit de la cultura popular, després de tres mesos a la conselleria, es va exiliar a Bèlgica, juntament amb el president Carles Puigdemont i altres consellers, per evitar la presó i fer saber a Europa i al món que a Catalunya hi havia una situació de pèrdua de llibertats. Davant la crisi de la relació amb l’Estat espanyol, inclosa la violència de l’1 d’octubre i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, el món de la cultura popular no va dubtar a participar en moltes de les reivindicacions que es van organitzar arreu del país entre els mesos de setembre i desembre. Un bon exemple van ser les trenta-dues federacions de cultura popular catalana, que representen més de 500.000 associats, i que van firmar manifestos a favor de l’autogovern, del dret a decidir i del referèndum d’independència, i en contra de la repressió de l’Estat i de la detenció de membres del Govern. En aquest marc, també s’hi va incloure el concert solidari "Folk per la llibertat", amb un cartell de luxe, que va tenir lloc el 24 de novembre al Centre Artesà Tradicionàrius, amb l’objectiu de recaptar fons per a la caixa de solidaritat. També cal assenyalar que, per accedir al càrrec de conseller de Cultura, en substitució de Santi Vila, Lluís Puig va haver de cloure una etapa de sis anys al capdavant de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, on el va substituir Àngels Blasco. Arran de la violència viscuda l’1 d’octubre, diada del referèndum per a la independència, la Generalitat va fer una crida a conservar materials gràfics i poder documentar els fets que s’hi van viure.
Normalitat per respondre a l’excepcionalitat
En la nova edició del Festivitas Bestiarum es va reclamar el reconeixement del 24 de novembre com a Dia Europeu del Bestiari Festiu
© Estudi Cordegat / J. M. Blanes
En aquest context general complex, la cultura popular va seguir demostrant la seva enorme vitalitat. Això es va visualitzar d’una manera especial a Reus. Allà, amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana, va tenir lloc el primer Congrés i Trobada Internacional de Gegants i Imatgeria Festiva "Món Gegant", que va incloure una exposició en què es va mostrar el gran ventall de pràctiques geganteres presents arreu del planeta. Reus també va acollir el segon simposi Focs Festius a la Mediterrània i l’exposició "La festa sota el foc", a més de les Jornades d’Estudi sobre Associacionisme i Cultura Popular. L’any va culminar, a la capital del Baix Camp, amb una nova edició del Festivitas Bestiarum, durant la qual es va reclamar el reconeixement del 24 de novembre com a Dia Europeu del Bestiari Festiu.
Una de les activitats que va generar un interès creixent va ser la tècnica de la pedra seca i altres mètodes constructius tradicionals, amb múltiples jornades arreu del país i l’aspiració a ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Cal destacar que l’obra del folklorista Joan Amades va donar peu a la primera marató de refranys, una viquimarató que va permetre classificar i difondre a través de la Viquipèdia 400 frases fetes i dites populars en una sola jornada. El 2017 va ser un any important per a la memòria de Joan Tomàs, un músic vinculat a Amades de qui es va celebrar el centenari del naixement, amb un concert homenatge a La Taverna del CAT. Cal recordar que, en aquest emblemàtic local de Gràcia, també s’hi va celebrar la 30a edició del Tradicionàrius, que es va allargar sis mesos, el doble del que és habitual, i hi va cantar Maria del Mar Bonet, que va celebrar 50 anys de carrera musical. Pel que fa al premi Joan Amades 2016, lliurat el 2017, es va atorgar al Museu Etnològic de Barcelona com a reconeixement als seus 75 anys d’existència.
Entre les novetats de l’any, hi va haver el lliurament de la primera edició dels premis Antoni Carné, promoguts per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català per homenatjar el seu president fundador, que van recaure en la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec; el programa de ràdio Fes ta Festa, conduït per Jesús Ventura i Amadeu Carbó, i en la figura d’Antònia Serra Soler, Mussola, defensora del cant pagès mallorquí. Perpinyà va ser la seu de la Diada d’Adifolk (DAP), un nou projecte de difusió del folklore del país amb vocació de continuïtat, a més d’esdevenir la primera ciutat gitanera de la Catalunya del Nord. D’altra banda, la rumba va entrar al Liceu amb el Petitet, fill d’un mític palmero d’en Peret, i la seva Orquestra Simfònica de Rumba del Raval, a la qual es va afegir l’Orquestra Simfònica del Liceu. La 30a edició de l’Aplec Internacional d’Adifolk es va celebrar a Ostrava (Txèquia), un esdeveniment que, per primera vegada, va estar vinculat a un festival internacional. Altres novetats van ser l’organització, a Granollers, del primer Simposi d’Etnomusicologia Memorial Josep Crivillé, mentre que Palamós va acollir el primer Festival amb So de Cobla. En l’àmbit musical, també es va tornar a celebrar, després d’una primera edició amb molt èxit, el Festival Càntut, una iniciativa de les terres gironines per potenciar les cançons de tradició oral. Amb més tradició, el Festival de Música en Terres de Cruïlla va arribar a la cinquena edició. El Festival de Cantonigròs, una altra de les cites obligades, va complir 35 anys, un menys que la Trobada de Bandes, que va tenir lloc a Amposta coincidint amb el centenari de la Unió Filharmònica d’Amposta, una entitat que va editar el conte 100 anys fent Fila. Allà, també s’hi va presentar el llibre Jotes i cançons de les Terres de l’Ebre. I Barcelona va acollir l’onzè Simposi Mundial de Cant Coral, que va incloure un concert a la Sagrada Família.
Gràcia, 200 anys de festa major
Una de les festes majors més tradicionals del país, la del barri de Gràcia de Barcelona, va celebrar el seu bicentenari
© festamajordegracia.cat / Teresa Grau Ros
Una de les festes majors més tradicionals del país, la del barri de Gràcia de Barcelona, va arribar al seu bicentenari amb molta empenta. El guarniment de carrers, un dels trets que més la identifiquen, gaudeix de molt bona salut, i els veïns cada any s’esforcen a engalanar amb enginy el seu carrer. Com a novetats, cal assenyalar que als Jardinets de Salvador Espriu s’hi va instal·lar la reproducció d’un envelat tradicional, que va acollir exposicions, conferències i altres actes durant l’estiu. El llibre L’etern efímer va ser una altra manera de commemorar aquests 200 anys de festa, que va quedar sacsejada per l’atemptat de la Rambla, perpetrat en plena festa major. S’hi va respondre amb un solidari gest de dol cap a les víctimes i la suspensió d’alguns actes.
En l’apartat de dansa, la població garrotxina de les Preses va organitzar el 35è Festival Ésdansa, un esdeveniment de caràcter internacional, on es va fer palès l’esforç dels esbarts i les companyies que treballen les danses d’arrel per modernitzar-ne les coreografies i, alhora, respectar la tradició. En aquesta línia, l’Esbart Ciutat Comtal, de Sants, va crear una nova dansa sobre Santa Eulàlia, amb la qual va trencar les estructures a vegades massa rígides de la dansa tradicional. En aquest context, va destacar també l’Espai Dansat!, ubicat al Mercat de les Flors de Barcelona. La sardana va tenir com a capital la ciutat de Figueres i a Barcelona es va obrir la Casa de la Sardana, alhora que es va anunciar la voluntat d’esdevenir Patrimoni Immaterial de la Humanitat, una aspiració que també van mostrar els catifaires catalans.
El que ja és un fet és que les Festes de Sant Roc, de Barcelona, amb 428 anys d’antiguitat, van ser declarades per la Generalitat Festa Patrimonial d’Interès Nacional, una catalogació reservada per a les festes centenàries o d’origen més remot. Aquesta mateixa distinció la va rebre la Festa dels Reis d’Igualada, que data del 1899. Per la seva part, la Festa de la Fil·loxera, de Sant Sadurní d’Anoia, va ser reconeguda com a Festa Popular d’Interès Cultural, superats ja de llarg els 25 anys d’existència. També es van declarar les coeteres del delta de l’Ebre com a Zona d’Interès Etnològic, una bona manera de donar valor a aquestes singulars construccions on es guardaven els petards quan hi havia tempestes. Un altre esdeveniment significatiu del 2017 va ser la 20a edició de Fira Mediterrània, que va obrir amb Saba!, una reivindicació dels joves músics d’arrel, i que va tornar a convertir Manresa en un aparador de la creació inspirada en la cultura tradicional. Allà, la cantant de Manacor Joana Gomila, hi va presentar un projecte musical sobre el cant de la Sibil·la, i EgurRa, un homenatge als balls tradicionals centrat en el ball de bastons i la txalaparta.
La cultura popular va ser molt reconeguda en les Creus de Sant Jordi 2017, i van rebre el guardó els Amics de la Cultura de Sant Martí de Llémena, el Centre Cultural El Social de Terrassa, les Caramelles de Tous, el Centre Sant Pere Apòstol de Barcelona, l’Elenc Artístic Arbocenc i els sitgetans Casino Prado Suburense i Societat Recreativa El Retiro. Es va donar continuïtat a la celebració del centenari dels Pastorets de Folch i Torres iniciat el 2016, i el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, amb 50 anys d’activitat i 120 corals repartides pel territori, va rebre el Premi Nacional de cultura popular. La Fira del Món Geganter va tenir lloc a Vacarisses, la Ciutat Gegantera va ser Sant Climent de Llobregat, la Trobada Nacional de Bastoners va fer-se a Sant Cugat del Vallès i la Trobada Anual de Pessebristes va acollir-la Rubí.
Els castells, emblema de país
Els Capgrossos de Mataró van fer la millor actuació i la millor temporada de la seva història gràcies a descarregar per primer cop el cinc de nou amb folre
© Capgrossos de Mataró / Xavier Castellví
Una altra excel·lent temporada castellera es va cloure el 7 de desembre a Brussel·les quan 500 castellers, de 54 colles diferents, van participar en una manifestació, al costat de milers de catalans, per demanar la implicació europea en el conflicte de Catalunya amb l’Estat espanyol. Hi van aixecar pilars i, finalment, no van poder enlairar un quatre de set de germanor per uns canvis de darrera hora en el recorregut de la concentració. Aquest castell, però, sí que es va poder completar en el concert dels refugiats que va tenir lloc el mes de febrer al Palau Sant Jordi, en una actuació conjunta de les quatre colles de deu. Totes dues actuacions van posar de manifest que el món casteller s’ha convertit en un emblema dels catalans a l’hora de reivindicar i de ser solidaris. A banda d’aquestes diades especials, la temporada va ser un pols entre les dues millors colles del moment: els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Mentre els vilafranquins van ser els que més castells de gamma extra van coronar, 37 en comptes dels 25 dels seus màxims rivals, els vallencs es van permetre el luxe de ser els únics que van completar el quatre de nou sense folre i el quatre de deu amb folre i manilles. Els Castellers de Vilafranca, però, van replicar descarregant el tres de deu, fita que cap altra colla va assolir, alhora que van demostrar un domini extraordinari del castell total: la torre de vuit sense folre, que van completar tres vegades. Només la Colla Joves Xiquets de Valls, que es va estrenar descarregant-la dues vegades, se’ls va poder apropar. La colla vilafranquina va revalidar la que fins aleshores era la millor actuació de la seva història, i ho va fer en dues ocasions, per les diades de Sant Fèlix i Tots Sants, on va acompanyar la torre de vuit i el tres de deu amb el tres de nou amb folre i agulla, i encara hi va afegir el pilar de vuit, tot descarregat. La Vella, en canvi, va firmar la seva millor diada per Santa Úrsula, on va sumar al quatre de nou net i al quatre de deu, aquest segon només carregat, la torre de vuit carregada i el pilar de vuit. De les altres colles d’alt nivell, en va destacar la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que va ser la millor amb el pilar de vuit, i que va carregar el seu primer quatre de nou sense folre, a més de carregar també el tres de deu. Per Santa Tecla va fer la seva millor actuació de l’any amb quatre construccions de gamma extra. Els Minyons de Terrassa, en canvi, no van tenir un bon any i van recular tant en nombre com en repertori de castells de gamma extra. La Joves Xiquets de Valls, a més de l’èxit amb la torre de vuit, també va debutar a l’hora de descarregar el pilar de vuit. Els Capgrossos de Mataró van fer la millor actuació i la millor temporada de la seva història gràcies a descarregar per primer cop el cinc de nou amb folre. L’altra colla de gamma extra va seguir sent la dels Castellers de Sants. De la resta, en van sobresortir els Marrecs de Salt i els Castellers de Sant Cugat, amb els seus primers castells de nou, els Castellers de Sabadell, que van completar la seva millor temporada, i els Sagals d’Osona i els Moixiganguers d’Igualada, que es van estrenar amb el cinc de vuit. També es va constatar el creixement del món muixeranguer valencià, amb una relació cada vegada més intensa amb la família castellera, que va anunciar la creació d’una federació amb les onze colles existents, i que ja va posar en marxa una colla a la Casa València de Barcelona.