En anteriors anuaris es van referenciar l’anàlisi de dades de l’onada d’enquestes sociolingüístiques de 2013-15 a Catalunya, el País Valencià, Andorra i la Catalunya del Nord. En aquesta línia, l’any 2017 es van publicar noves dades demolingüístiques i anàlisis més aprofundides a les Illes Balears, la Franja i l’Alguer.
A les Illes Balears, l’estudi a fons de les dades de l’últim treball del 2014 van apuntar que, com ocorre a Catalunya, els grups sociolingüístics més rellevants són aquells en els quals coincideix l’ús lingüístic amb el seu origen lingüístic familiar: catalanoparlants familiars que usen de manera predominant el català, i castellanoparlants familiars que usen de manera predominant el castellà. Però, a diferència de Catalunya, no s’hi va observar un volum important de parlants familiars d’altres llengües que facin un ús predominant del català. De fet, es va detectar que a Palma, Eivissa i Formentera s’havia generalitzat l’ús del castellà, fins i tot en alguns sectors de catalanoparlants joves. Aquest procés podria ser reforçat tant per dinàmiques internes dels catalanoparlants com per la manca d’integració dels nouvinguts.
A la Franja, el gros de la població va declarar saber parlar català, però tenia mancances molt importants en la competència escrita (37,1%)
© Teresa Cañas
En el cas de la Franja també es va publicar l’anàlisi aprofundida de l’enquesta del 2014. En un territori envellit, com bona part de la resta de territoris, i masculinitzat, sobretot entre la població en edat productiva, els resultats preliminars van apuntar la importància de l’increment de la població al·lòctona en 17,6 punts percentuals durant l’última dècada, la qual cosa havia afectat la composició demolingüística de la població. Aquest fet ha provocat que els catalanoparlants inicials hagin deixat de ser el grup hegemònic i que la Franja hagi perdut la posició de territori amb major competència oral del català. Les anàlisis aprofundides van destacar que, si bé bona part de la població de la Franja declarava un bon nivell en la llengua en totes les competències (29,3%), el gros de la població declarava saber-lo parlar, però tenia mancances molt importants en l’expressió escrita (37,1%), i bona part de la resta de la població tenia dificultats fins i tot en l’expressió oral. De fet, entre la població jove es polaritzava aquesta situació: la major part o bé era competent en totes les habilitats, o bé tenia dificultats fins i tot en l’oral. En tot cas, entre els joves retrocedia el volum d’aquells qui només tenien bona competència oral. A més, tal com ja detectaven altres estudis, els que usaven el català de manera habitual eren ja minoritaris entre la població més jove: el 32,3% dels joves usaven habitualment el català, i el 55,4% el castellà. A més, tot i que les anàlisis preliminars apuntaven que la transmissió familiar del català es mantenia estable en termes generals, l’anàlisi a fons va mostrar que aquesta tendència s’estava debilitant, mentre que es reforçava la transmissió del castellà. Les dinàmiques a la Franja van mostrar contrastos territorials: mentre a la zona nord i central de la Franja les dinàmiques anaven en el sentit descrit, i fins i tot el castellà havia penetrat com a llengua d’interrelació entre catalanoparlants i bilingües familiars, al sud destacava que, aparentment, aquest procés desfavorable a la llengua encara no s’havia desenvolupat.
A l’Alguer, l’enquesta del 2015 va apuntar que al voltant d’un terç de la població, que sumava unes 12.000 persones majors d’edat, sabia parlar català tot i que fins el 72,1% de la població l’entenia, el podien llegir el 26,1% i un residual 3% declaraven saber-lo escriure. La competència en català estava fortament lligada amb l’aprenentatge de la llengua en l’àmbit familiar, mentre que l’ús habitual de la llengua ja només el declarava el 18,5% de la població. En relació amb la interrupció de la transmissió intergeneracional de l’alguerès, les dades van indicar que era l’idioma de comunicació prevalent amb progenitors i avis en un 20% dels casos, però que la transmissió als fills baixava al 8%. L’ús de la llengua era més rellevant entre els amics (19,1%), a la llar actual (13,4%) o amb els companys de feina i clients (al voltant del 13%), però la utilització disminuïa en comerços (6,1%), en l’Administració pública local (3,1%) o en els grans establiments comercials (1,4%). Tot i les dades, les actituds de la població algueresa cap al català van ser positives: una majoria encara més important era favorable a la introducció de l’alguerès en el sistema educatiu (92,3%) i fins el 77,2% de la població afirmava voler-lo conèixer i utilitzar-lo en el futur.
En el camp de la recerca general, va sortir a la llum el número 27 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, amb un monogràfic sobre la transmissió lingüística intergeneracional, amb estudis fets a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord i la Franja, i també els números 66 i 67 de la revista Llengua i Dret, amb un monogràfic sobre l’oficialitat i l’estatus de les llengües, i un ampli ventall d’articles miscel·lanis.
El Govern valencià va iniciar l’emissió en proves d’À Punt FM, l’emissora pública en valencià que substituïa el tancament de RTVV
© Generalitat Valenciana
En termes sociopolítics de cooperació, els governs català, valencià i balear van signar conjuntament la Declaració de Palma, que recull el compromís de col·laborar en matèria de llengua i cultura, de consolidar l’Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior i d’impulsar les polítiques lingüístiques i la unificació de les acreditacions i certificats de català. El Govern de les Illes Balears es va incorporar estatutàriament de nou a l’Institut Ramon Llull, per a la promoció internacional del català, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Institut Ramon Llull van ampliar la seva col·laboració mitjançant l’organització d’un curs conjunt. En relació amb els mitjans de comunicació, el Govern valencià va iniciar l’emissió en proves d’À Punt FM, l’emissora pública en valencià que substituïa el tancament de RTVV. Per la seva banda, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va proposar a IB3 i la futura televisió valenciana la creació d’un canal conjunt.
A Catalunya, en el context del referèndum sobre la independència, el model lingüístic del sistema educatiu va rebre pressions, entremesclades amb acusacions de partits polítics i del Govern del PP, sobre presumptes delictes per "adoctrinament ideològic". La posterior destitució i intervenció directa a la Generalitat des del Govern espanyol, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, va comportar alguns canvis en el funcionament lingüístic intern de l’Administració, que va fer que el castellà es convertís en la llengua d’informes escrits interns per poder ser supervisats des dels ministeris.
Al País Valencià, el Consell va encetar el nou curs amb un decret llei per a salvar la suspensió cautelar del conegut com a decret de plurilingüisme. S’intentava així assegurar l’aprenentatge del valencià, el castellà i l’anglès mitjançant diferents nivells de plurilingüisme, per tal d’erradicar el sistema de línies lingüístiques que fins al moment havia caracteritzat el sistema valencià. El Govern també va anunciar la futura aprovació d’un decret que garantís l’atenció de l’Administració en valencià i fer-lo llengua preferent, com també la creació d’una oficina de garanties lingüístiques. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va renovar Ramon Ferrer com a president, i va continuar l’aproximació institucional a l’IEC. Amb tot, el síndic de Greuges, José Cholbi, va traslladar una queixa d’un particular, i va suggerir a la Conselleria de Cultura i a l’Ajuntament de València que subvencioni els llibrets de falles malgrat que no segueixin la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
A les Illes Balears, el Govern va aprovar el requisit del català per a ocupar llocs en l’Administració pública i un decret per a regular el coneixement del català del personal sanitari, amb una certa oposició dels treballadors, a pesar que només s’hi regulaven les places fixes.
En el cas de la Franja, una vegada recuperada la denominació legal per al català i l’aragonès, es van desenvolupar els currículums educatius de tot el tram educatiu obligatori i el batxillerat, amb l’intent de garantir la presència curricular, però optativa, de la llengua en el sistema educatiu, i també la possibilitat que els centres hi desenvolupessin projectes bilingües per a incorporar la docència d’altres matèries en aquestes llengües. A més, la Direcció General de Política Lingüística va desenvolupar diferents línies de subvenció, es va recuperar el format tradicional dels premis literaris en català i aragonès del Govern d’Aragó, es van mantenir els premis de reconeixement a personalitats per la seva defensa de les llengües i accions per a la promoció de les llengües en la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió.
Pel que fa a la Catalunya del Nord, la Bressola va arribar, per primer cop, als 1.000 alumnes, i va obrir una nova escola a Pesillà. No obstant això, en el sistema públic es van perdre hores d’aprenentatge de català en alguns centres educatius. En l’àmbit francès, el partit socialista va fer una proposició de llei a l’Assemblea Nacional en favor de la promoció de les llengües regionals de França, per tal de portar a terme la senyalització bilingüe en els serveis públics i l’aprenentatge de les llengües a l’escola i en els mitjans públics de comunicació. Amb tot, el Govern del mateix partit s’hi va oposar i en la nova legislatura, amb el triomf de Macron, la proposta va quedar aturada. En l’àmbit local, l’antiga Radio Catalogne Nord, fundada a Perpinyà el 1982, va ser adquirida pel grup 100% i va passar a dir-se 100% Catalogne i a emetre bàsicament en francès.
A l’Alguer, una campanya impulsada per la Regió Autònoma de Sardenya hi va promoure l’etiquetatge en català en mercats i supermercats.
Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT (2017)
acord restauratiu m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Acord a què arriben la víctima d’una acció penal, l’infractor i, si escau, altres membres de la comunitat afectats pel fet delictiu després de participar en un procés restauratiu.
adhesiu m INTERNET Imatge que s’utilitza en les plataformes de missatgeria per internet i en les xarxes socials amb diverses funcions, especialment per a decorar una fotografia o il·lustrar un missatge
adjudicació f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Procediment de resolució alternativa de conflictes, pactat sovint com a solució prèvia a un arbitratge, en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia, després d’examinar i analitzar els fets, estableix les responsabilitats de cadascuna de les parts i les conseqüències que han d’assumir, les quals són de compliment obligatori en l’àmbit contractual
aflorament m | flor f INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA Alteració física de la xocolata consistent en l’aparició d’una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o la humitat.
aflorament de greix m | flor de greixf INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA Aflorament produït per una recristal·lització de la mantega de cacau, després que s’hagi fos i desplaçat des de l’interior a la superfície com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o d’un temps d’emmagatzematge massa llarg, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte suau.
aflorament de sucre m | flor de sucre f INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA Aflorament produït per una recristal·lització del sucre, després que s’hagi dissolt i desplaçat des de l’interior a la superfície com a conseqüència d’un excés d’humitat, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte sec i rugós.
agroremediació f GESTIÓ AMBIENTAL Tècnica de bioremediació consistent a excavar el sòl contaminat, dipositar-lo sobre una superfície i estimular-hi l’activitat microbiana mitjançant la llaurada periòdica i l’addició de nutrients
aproximació judicial f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un jutge jubilat designat per les parts emet un dictamen sobre el cas objecte de controvèrsia, després d’examinar els fets i analitzar els arguments de cadascuna, amb la finalitat de donar a conèixer la sentència més probable si la qüestió arribés als tribunals
arbitratge mediació m | arb-med m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a un arbitratge i després a una mediació, de manera que el resultat de l’arbitratge només es dona a conèixer i adquireix validesa si no s’arriba a un acord a través de la mediació.
atenció 7×24 f CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Atenció social o sanitària que s’ofereix durant les 24 hores del dia cada dia de la setmana, la qual permet garantir la resposta d’atenció en qualsevol moment
atenció centrada en la persona f | ACP f CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Model d’atenció integrada en què la persona atesa és part activa de la planificació, el desenvolupament i l’avaluació del procés d’atenció, amb l’objectiu que aconsegueixi els màxims nivells possibles de salut, qualitat de vida i benestar, i se li respectin la dignitat, els drets, les necessitats i les preferències
atenció continuada f CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Atenció social o sanitària que garanteix el seguiment de la persona atesa d’acord amb un pla d’atenció compartit
atenció de llarga durada f CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Atenció social o sanitària que es presta de manera prolongada en el temps a persones amb dependència
atenció domiciliària f CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Atenció social o sanitària que es presta a una persona en el lloc on viu, amb l’objectiu de mantenir-la en el seu entorn habitual i aconseguir així el seu màxim nivell de salut, qualitat de vida, benestar i autonomia
atenció emocional pediàtrica f CIÈNCIES DE LA SALUT; PSICOLOGIA Programa d’atenció destinat a infants i adolescents malalts, generalment hospitalitzats, consistent a proporcionar-los informació, adaptada a la seva edat, sobre les intervencions i les teràpies a què s’han de sotmetre i sobre les repercussions que poden tenir en la seva vida quotidiana, sovint per mitjà del joc simbòlic i el foment de l’autoexpressió, amb l’objectiu de reduir-los l’estrès i l’angoixa
atenció en les transicions f CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Atenció social o sanitària que garanteix la congruència i l’adequació de la resposta d’atenció durant les transicions assistencials
atenció especialitzada f CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Atenció social o sanitària que es presta a persones amb necessitats complexes en serveis especialitzats en aquest tipus d’atenció
atenció personalitzada f CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Atenció que respon a una valoració integral de la persona i s’adapta a les seves necessitats i preferències, d’acord amb els plantejaments de l’atenció centrada en la persona
autoctònim m TAXONOMIA Mot d’un nom científic procedent del nom amb què es designa en llengua vernacla l’entitat a què es refereix el nom científic o una entitat relacionada
avaluació experta preliminar f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia emet una valoració no vinculant del cas, després d’analitzar els fets, les proves i la legislació, amb suggeriments per a resoldre’l i amb una anticipació de la sentència més probable si la qüestió arribés als tribunals
bicicleta de càrrega f TRANSPORTS Bicicleta de xassís reforçat, de vegades amb un motor elèctric auxiliar, que porta una plataforma o una caixa fixades sobre una secció allargada del xassís, utilitzada per al transport de paquets poc voluminosos
bicicleta de pedaleig assistit f TRANSPORTS Bicicleta elèctrica en què el motor té només la funció auxiliar d’augmentar la força del pedaleig, sovint segons una relació que pot regular el mateix ciclista, i deixa de funcionar quan no es pedaleja
bicicleta elèctrica f TRANSPORTS Bicicleta proveïda d’un motor elèctric que, segons les especificacions de cada vehicle, pot funcionar com a font d’energia només auxiliar per al desplaçament o bé també com a font d’energia única, a fi de disminuir o suplir l’esforç del ciclista
bicitaxi m TRANSPORTS Vehicle lleuger de transport de passatgers de tres o quatre rodes, amb una o dues rodes maniobrables davant i una o dues rodes motrius darrere accionades per un sistema de pedals, sovint amb l’ajuda d’un motor elèctric auxiliar, que té un seient per al conductor i dos o tres per als passatgers
bioestimulació f GESTIÓ AMBIENTAL Tècnica de bioremediació consistent a afegir nutrients i oxigen al medi contaminat per afavorir-ne les condicions de vida i fer augmentar la població de microorganismes autòctons que degraden els contaminants
bioreforç m GESTIÓ AMBIENTAL Tècnica de bioremediació consistent a afegir al medi contaminat microorganismes al·lòctons que degradin els contaminants
bioventilació f GESTIÓ AMBIENTAL Tècnica de bioremediació consistent a induir corrents d’aire o d’oxigen a l’interior de la part no saturada del sòl contaminat mitjançant sistemes d’injecció o d’extracció, a fi d’afavorir l’activitat degradadora dels microorganismes
cafè conversa m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Metodologia de treball col·laboratiu consistent a reunir en un espai acollidor persones expertes o interessades en un tema determinat perquè dialoguin de manera distesa en petits grups, a partir de preguntes prèviament formulades pels organitzadors i en diferents rondes en què els participants van canviant de grup, amb l’objectiu de fomentar el diàleg, crear nous enfocaments sobre la matèria i, en general, compartir coneixement i promoure la innovació
cercle restauratiu m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Pràctica restaurativa que dona veu a tots els membres de la comunitat que ho desitgen per trobar acords davant d’un problema, amb l’objectiu de construir relacions de confiança que reforcin el grup a llarg termini
ciberllenguatge m INFORMÀTICA; LINGÜÍSTICA Modalitat lingüística utilitzada en la comunicació escrita del ciberespai que es caracteritza principalment per la creativitat, l’expressivitat, l’ús flexible de les regles i la incorporació de textismes i d’elements semiòtics poc convencionals
comissió de conflictes f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Grup de persones alienes a un projecte, però amb coneixements en la matèria, que les parts que hi intervenen nomenen abans d’iniciar-lo amb l’objectiu que, des de la independència i la neutralitat, puguin plantejar solucions en cas de conflicte
comitè d’experts m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Procediment de resolució alternativa de conflictes en l’àmbit empresarial en què un comitè de treballadors experimentats de cadascuna de les parts, aliens al conflicte, intenta que s’arribi a un acord en un temps determinat, al final del qual, si l’acord no es produeix, el conflicte es dirimeix per un altre procediment, sovint l’arbitratge
conducció eficient f | conducció ecològica f MEDI AMBIENT; TRANSPORTS Conjunt de tècniques utilitzades en la conducció automobilística per a aconseguir reduir el consum d’energia i el desgast del vehicle sense reduir-ne les prestacions.
confiabilitat f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Qualitat d’un mediador en qui es pot confiar o que inspira confiança
contaminació odorífera| contaminació olfactiva f MEDI AMBIENT Contaminació produïda per la concentració en el medi de substàncies d’olor molesta o perjudicial.
continuïtat assistencial f | contínuum assistencial m CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Manteniment de l’atenció prestada a una persona, que es basa en la coordinació entre els diferents serveis socials i sanitaris i en la coherència de les seves actuacions al llarg del temps.
contraban d’éssers humans m | contraban de persones m SOCIOLOGIA Acció de facilitar l’entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el transport, a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure’n un benefici econòmic.
cribratge d’alt contingut m CIÈNCIES DE LA SALUT Cribratge automatitzat que permet obtenir informació rellevant sobre la reacció provocada per la interacció de determinades substàncies seleccionades amb les cèl·lules, especialment informació sobre les alteracions en el fenotip
de guanyar-guanyar adj RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Dit d’una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades
de guanyar-perdre adj RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Dit d’una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades
de perdre-guanyar adj RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Dit d’una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades
de perdre-perdre adj RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Dit d’una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a totes les parts implicades
decisió compartida f CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Decisió presa de manera consensuada entre els professionals i la persona atesa o, si escau, el seu entorn
deixalles marines f pl GESTIÓ AMBIENTAL Conjunt de residus sòlids d’origen no natural que han estat abandonats o deposats en ambients marins o costaners
digestat m GESTIÓ AMBIENTAL Material no gasós resultant de la digestió anaeròbia
diplomàcia multivia f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Model teòric de negociació i mediació per a processos de pau i de regularització de conflictes que preveu la intervenció activa en el procés de representants de les diferents institucions i comunitats que hi poden estar implicades, a més dels negociadors oficials o governamentals, prenent com a base la idea que les relacions es conformen per mitjà d’una xarxa complexa de persones, institucions i comunitats diferents
disposició del rebuig f GESTIÓ AMBIENTAL Operació de tractament final, sovint la incineració o la deposició, a què se sotmet el rebuig
emoticona gràfica f | emoji m INFORMÀTICA Emoticona en format d’imatge.
emoticona textual f INFORMÀTICA Emoticona constituïda per una successió breu de caràcters
entrampament m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Situació en què es troba la part d’un conflicte que es manté ferma en la tria del mitjà escollit inicialment per a resoldre’l, malgrat la percepció que no li permetrà posar-hi fi, fonamentalment per a justificar els recursos econòmics i d’altra mena que hi ha invertit
epítet específic m | nom específic m TAXONOMIA Segon component del nom científic d’una espècie o d’un tàxon de categoria inferior, que distingeix l’espècie de la resta d’espècies del mateix gènere.
epítet subespecífic m | nom subespecífic m TAXONOMIA Tercer component del nom científic d’una subespècie o d’un tàxon de categoria inferior, que distingeix la subespècie de la resta de subespècies de la mateixa espècie.
estratègia suscitadora f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Estratègia d’intervenció basada en preguntes suscitadores que té per objectiu transformar la manera d’abordar un conflicte
extracció de vapors del sòl f GESTIÓ AMBIENTAL Tècnica de remediació consistent a aplicar el buit a la part no saturada del sòl contaminat a fi d’extreure’n els vapors que han estat en contacte amb contaminants
falcat -ada adj ORNITOLOGIA Dit d’un ocell que té una part del cos, generalment la cua, en forma de falca
falçat -ada adj ORNITOLOGIA Dit d’un ocell que té una part del cos, generalment les plomes o el bec, en forma de falç
fracció de residus f GESTIÓ AMBIENTAL Cadascuna de les categories en què es classifiquen els residus, generalment els residus municipals, segons la seva similitud o la gestió que se’n fa
fracció resta f | resta f GESTIÓ AMBIENTAL Fracció de residus de gestió municipal corresponent als residus que queden un cop feta la recollida selectiva de la resta de fraccions, que pot contenir materials valoritzables.
fragilitat f CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Estat de vulnerabilitat d’una persona que comporta un risc elevat de presentar situacions de salut adverses
gestió de cas f CIÈNCIES DE LA SALUT Procés de gestió assistencial d’una persona amb necessitats complexes que garanteix l’acompliment de les actuacions previstes en el pla d’atenció compartit
giró ros m | giró blanc m | giró sard m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a les Illes Balears, de brotada mitjana. 2. Raïm blanc produït pel cep giró ros, mitjà, allargat i amb els grans mitjans, troncoovoides i de color vermell grisós. 3. Vi elaborat amb raïm giró ros, poc àcid, aromàtic i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a fer vins varietals joves o d’envelliment.
graèllsia f ENTOMOLOGIA Insecte lepidòpter de la família dels satúrnids de 90 a 100 mm d’obertura alar i ales d’un verd groguenc, amb nervis bruns i un ocel envoltat de negre a cada ala, endèmic de la península Ibèrica i d’algunes zones de França i amb les fulles de pinassa i de pi roig com a aliment en fase d’eruga, que vola durant la primavera
GRIT[graduated reciprocation in tension reduction / gradual reduction in tension] m/f | reducció recíproca i gradual de la tensió f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Mètode de negociació consistent a fer, una de les parts, una concessió unilateral que l’altra no espera en un moment en què les posicions estan estancades, amb l’objectiu de reduir la tensió i aconseguir que l’altra part faci també, posteriorment, una concessió, i així successivament fins a arribar a un acord.
gula f | surimi d’angula m GASTRONOMIA Succedani de peix elaborat a base de surimi que imita la forma, la textura i el gust de l’angula.
habitant equivalent m | HE m GESTIÓ AMBIENTAL Unitat de població equivalent que correspon a la càrrega contaminant mitjana de les aigües residuals, establerta en 60 g de matèria orgànica per habitant i dia
isodora f GESTIÓ AMBIENTAL Isolínia que uneix sobre un mapa els punts que tenen una mateixa concentració d’unitats d’olor
justícia restaurativa f | justícia reparadora f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses.
kaomoji m INFORMÀTICA Emoticona textual d’origen japonès constituïda per una breu successió de caràcters Unicode, que es llegeix segons una orientació vertical
líquid de fase no aquosa m | NAPL m MEDI AMBIENT Líquid contaminant immiscible amb l’aigua, present a les aigües superficials, a les aigües subterrànies o al sòl
líquid dens de fase no aquosa m | DNAPL m MEDI AMBIENT Líquid de fase no aquosa amb una densitat superior a la de l’aigua
líquid lleuger de fase no aquosa m | LNAPL m MEDI AMBIENT Líquid de fase no aquosa amb una densitat inferior a la de l’aigua
llar de criança f SOCIOLOGIA Espai degudament condicionat on una mare de dia acull els infants de qui té cura, sovint el domicili propi
mare de dia f SOCIOLOGIA Persona que ofereix, habitualment en el domicili propi, un servei professional i personalitzat d’atenció i cura a infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys, en grups molt reduïts i en un ambient familiar
marselan m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de França, resultat de l’encreuament de cabernet sauvignon i garnatxa negra, resistent a la secada. 2. Raïm negre produït pel cep marselan, amb els grans mitjans, allargats i de color negre violaci. 3. Vi elaborat amb raïm marselan, amb cos, de color fosc i tons porpra, ric en tanins, perfumat i amb una aroma afruitada, d’espècies i de cacau
mediació arbitratge f | med-arb m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a una mediació i després a un arbitratge si no arriben a un acord a través de la mediació.
mediació en projectes f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Intervenció mediadora de caràcter preventiu aplicada a la gestió d’un projecte, en què un mediador acompanya l’equip responsable, especialment en la fase de presa de decisions, i l’ajuda a gestionar les relacions entre els membres de l’equip i a identificar possibles conflictes, amb l’objectiu d’evitar un encariment de costos econòmics i de temps
mentoria de conflictes f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Mètode preventiu de gestió de conflictes dins l’àmbit de les organitzacions consistent a ensenyar a capitalitzar el conflicte, en comptes d’evitar-lo, amagar-lo o eliminar-lo
minijudici m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un òrgan constituït per alts directius de cadascuna de les parts en conflicte, habitualment reforçat amb un mediador o un expert neutral, negocia una solució fonamentada després d’examinar els fets i d’escoltar representants de cada part
missatge de text m TELECOMUNICACIONS Missatge escrit de poca llargada enviat i rebut a través d’un dispositiu mòbil
missatge en primera persona m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Missatge que expressa els sentiments, les emocions i els desitjos de qui l’emet, sense valorar el que són, el que fan o el que diuen els altres, que sol esdevenir una eina per a promoure l’empatia de l’altra part i evitar l’escalada del conflicte
moscovi m [Mc] QUÍMICA INORGÀNICA Element del grup 15, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 115 i massa atòmica 289.
nihoni m [Nh] QUÍMICA INORGÀNICA Element del grup 13, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 113 i massa atòmica 284.
nom científic m TAXONOMIA Denominació d’un tàxon establerta segons les normes internacionals de la nomenclatura biològica, constituïda per un o diversos mots llatins o llatinitzats
nom comú m | nom vernacle m | nom vulgar m TAXONOMIA Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon.
nom genèric m | nom de gènere m TAXONOMIA Component d’un nom científic que fa referència a la categoria de gènere.
oganessó m [Og]QUÍMICA INORGÀNICA Element del grup 18, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 118 i massa atòmica 294.
oxodegradable adj GESTIÓ AMBIENTAL Dit del producte, generalment de plàstic, al qual s’incorporen additius que el degraden en qualsevol ambient on hi hagi oxigen, independentment de la presència d’aigua
parament m | parament de trampes m MEDI AMBIENT;FITOPATOLOGIA Tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l’objectiu de mantenir-les sota control.
parament fotogràfic m | fotoparament m ECOLOGIA Tècnica emprada en l’estudi de la fauna consistent a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d’espècies i fer-ne el seguiment.
parany cromàtic m MEDI AMBIENT; FITOPATOLOGIA Parany recobert de pintura fluorescent que atreu els insectes i altres animals sensibles al color de la pintura i els captura mitjançant un mètode físic, generalment una substància adhesiva o un líquid tòxic
parany fotogràfic m ECOLOGIA Dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d’alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d’il·luminació i un atraient, que s’utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana
pare de dia m SOCIOLOGIA Home que fa de mare de dia
patinet elèctric m TRANSPORTS Patinet, habitualment sense seient, proveït d’un motor d’energia elèctrica, el qual li permet funcionar sense propulsió externa
peritatge extrajudicial m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia emet un informe amb valoracions i conclusions sobre el cas després d’examinar els fets i escoltar les parts
peritatge extrajudicial conjunt m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Peritatge extrajudicial en què intervenen diversos experts aportats per les parts, els quals emeten un informe conjunt
pla d’atenció compartit m CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Projecte ordenat d’atenció social o sanitària d’una persona que recull els objectius, les activitats, les tasques, els recursos, les prestacions, les responsabilitats, la temporització i els mecanismes de seguiment acordats entre la persona atesa i el seu entorn o els professionals que l’atenen amb la finalitat de respondre de forma proactiva a les necessitats identificades de forma prioritària
plataforma de manillar f TRANSPORTS Vehicle elèctric autoequilibrat proveït de manillar i de dues rodes de grans dimensions, una a cada extrem d’una plataforma transversal, que es fa avançar, retrocedir o girar desplaçant el pes del cos sobre la plataforma o amb relació al manillar, on sol haver-hi indicadors de control
plataforma elèctrica f TRANSPORTS Vehicle elèctric autoequilibrat sense manillar i amb dues rodes de petites dimensions, una a cada extrem d’una plataforma transversal, que es fa avançar, retrocedir o girar desplaçant el pes del cos sense moure els peus de lloc
població equivalent f | PE f MEDI AMBIENT Magnitud de la càrrega contaminant de les aigües residuals d’un indret durant un període concret
portafolis m | dossier m ENSENYAMENT Recull documental que mostra els coneixements, les habilitats o l’experiència educativa o professional d’una persona.
portafolis d’aprenentatge m | dossier d’aprenentatge m ENSENYAMENT Portafolis elaborat per un estudiant amb l’objectiu de fer palesa la feina que ha realitzat durant un període determinat i demostrar el seu progrés d’aprenentatge i el seu rendiment acadèmic, que serveix, alhora, com a eina per a l’autoavaluació.
portafolis de docència m | dossier de docència m ENSENYAMENT Portafolis elaborat per un professor amb l’objectiu de fer palesos l’abast i la qualitat de la seva activitat docent, que serveix, alhora, com a eina d’avaluació per al professor i per a la institució per a la qual treballa.
portafolis digital m | dossier digital m ENSENYAMENT Portafolis constituït per documents que tenen un format digital.
posar-se en la pell de l’altre v intr pron RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Imaginar-se, una de les parts, que es troba en la situació de l’altra, amb l’objectiu de sortir de la pròpia percepció i entendre els sentiments, els pensaments i la percepció de l’altre, i, en general, de potenciar l’empatia
pràctica restaurativa f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Pràctica pròpia de la justícia restaurativa que s’aplica en la prevenció, la detecció, la gestió o la resolució de situacions de conflicte o de problemes d’àmbit i tipologia diversos
pregunta suscitadora f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Pregunta oberta que permet expressar lliurement pensaments i opinions i, alhora, convida a reflexionar sobre elements importants relacionats amb el conflicte
preservació de la imatge f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Protecció que fa un mediador de l’estima, la imatge pública, el reconeixement social, la reputació i l’autoestima de les parts en conflicte evitant les situacions incòmodes o compromeses
procés restauratiu m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Procés propi de la justícia restaurativa en què la víctima, l’infractor i, si escau, altres membres de la comunitat afectats per un delicte participen conjuntament i d’una manera activa, amb l’ajuda d’un facilitador, en la resolució de les qüestions derivades del fet delictiu
pujar al terrat v intr RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Distanciar-se del conflicte per a avaluar-lo amb més tranquil·litat i objectivitat, a fi d’obtenir una nova perspectiva que ajudi a resoldre’l d’una manera constructiva i satisfactòria per a totes les parts implicades
resolució alternativa de conflictes f | ADR f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Resolució de conflictes sense intervenció judicial
resolució de conflictes en línia f | ODR f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Resolució alternativa de conflictes que es duu a terme mitjançant l’ús d’internet i de les tecnologies de la informació i la comunicació
restauratiu -iva adj | reparador -a adj RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Dit de l’actuació o la solució jurídica que té com a objectiu millorar la relació entre les parts en conflicte reforçant-ne els vincles afectius, compensant el dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, restituint les relacions personals malmeses.
reunió restaurativa f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Pràctica restaurativa utilitzada en l’àmbit penal consistent a reunir, a més de l’infractor i la víctima del delicte, altres persones del seu entorn proper, que els fan de xarxa de suport, o altres membres de la comunitat, a fi que tots els implicats puguin participar en el procés de presa de decisió sobre la millor manera de respondre al fet delictiu
roda elèctrica f TRANSPORTS Vehicle elèctric autoequilibrat sense manillar i amb una sola roda de grans dimensions situada entremig de dos pedals transversals, que es fa avançar, retrocedir o girar desplaçant el pes del cos sense moure els peus dels pedals
sessió individual f | caucus m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Sessió que el mediador manté amb cadascuna de les parts per separat dins un procés de mediació, ja sigui perquè ho considera convenient o perquè ho demana una de les parts.
sintonia f RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES Interacció social que es produeix entre dues o més persones quan senten que entre elles hi ha una bona entesa psicològica i emocional, construïda a partir de la confiança, la comoditat i la comprensió
surimi m INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA Producte alimentari de textura gelatinosa elaborat amb una pasta procedent de peix de carn blanca i de vegades aviram a la qual s’afegeixen additius i condiments, que s’utilitza per a fer succedanis de peix o marisc i, en general, per a elaborar menjar processat
tennessi m [Ts] QUÍMICA INORGÀNICA Element del grup 17, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 117 i massa atòmica 294.
textisme m INFORMÀTICA; LINGÜÍSTICA 1. Alteració de l’ortografia convencional de mots o sintagmes consistent a reduir-los al màxim, especialment mitjançant l’abreviació, la contracció, l’elisió o l’ús dels nombres i les lletres amb valor fonètic, que se sol aplicar a la missatgeria per internet per motius d’economia i velocitat de redacció. 2. Forma lingüística resultant del textisme
tràfic d’éssers humans m | tràfic de persones m SOCIOLOGIA Acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d’una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l’amenaça, l’engany, l’ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d’explotar-les.
transició assistencial f CIÈNCIES DE LA SALUT; SOCIOLOGIA Procés de transferència d’una persona atesa entre ubicacions, serveis, nivells d’atenció o àmbits assistencials diferents
tricicle de càrrega m TRANSPORTS Tricicle de pedals, de vegades amb un motor elèctric auxiliar, que porta una caixa fixada sobre l’eix de dues rodes, utilitzat per al transport de paquets de poc volum
tripatinet m TRANSPORTS Patinet de dues plataformes separades per darrere i unides per l’extrem del manillar, proveïdes cadascuna d’una roda pròpia en l’extrem lliure, que es fa avançar en ziga-zaga pel balanceig alternatiu del cos sobre les plataformes i el manillar sense necessitat de posar el peu a terra, també impulsat de vegades amb l’ajuda d’un motor auxiliar
trobat blanc m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de la comarca aragonesa del Somontano, conreat especialment a l’Alguer, de brotada tardana. 2. Raïm blanc produït pel cep trobat blanc, de maduració tardana, mitjà, cònic i amb els grans mitjans, esfèrics i de color verd groguenc. 3. Vi elaborat amb raïm trobat blanc, amb cos, poc àcid, de color groc palla pàl·lid amb tons verds i amb un grau alcohòlic alt
trol m INFORMÀTICA 1. Persona que busca generar polèmica a internet mitjançant la publicació deliberada de continguts provocatius o controvertits, sovint en forma de missatges a les xarxes socials. 2. Contingut deliberadament provocatiu o controvertit que un trol publica a internet, sovint en forma de missatges a les xarxes socials
trolejar v tr INFORMÀTICA Atacar una persona, un organisme o un determinat contingut en línia mitjançant la publicació a internet de continguts deliberadament provocatius o controvertits, sovint en forma de missatges a les xarxes socials
vehicle de mobilitat personal m | VMP m TRANSPORTS Vehicle de petites dimensions d’una sola plaça mogut per un motor elèctric o per tracció humana, que està pensat per a cobrir trajectes de distància curta o mitjana
vehicle elèctric autoequilibrat m TRANSPORTS Vehicle de mobilitat personal mogut per energia elèctrica que consisteix en una base plana disposada transversalment respecte al sentit de la marxa i proveïda d’una roda central o bé dues d’extremes, amb manillar o sense, que se sol conduir dret
vermentino m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari d’Itàlia, conreat tradicionalment a la Ligúria i a Sardenya, sensible al vent i resistent a la secada. 2. Raïm blanc produït pel cep vermentino, de maduració tardana, mitjà o gros i amb els grans grossos, el·líptics i de color verd groguenc. 3. Vi elaborat amb raïm vermentino, fresc, poc àcid, de color pàl·lid i amb una aroma característica de poma i altres fruites, que se sol utilitzar per a fer vins blancs secs i rosats
vidadillo m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a Aragó, sobretot a la regió de Carinyena, resistent a la secada. 2. Raïm negre produït pel cep vidadillo, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans o grossos i ovoides. 3. Vi elaborat amb raïm vidadillo, àcid, ric en tanins i de color intens
xarel·lo vermell m | cartoixà marí m | pansa rosada f VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d’una mutació genètica del xarel·lo. 2. Raïm negre produït pel cep xarel·lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda. 3. Vi elaborat amb raïm xarel·lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos.
xoilifat m ESPORTS Modalitat de kungfu caracteritzada per la preeminència de la força interior i la relaxació per sobre de la força física i per una gran diversitat de moviments i mètodes d’entrenament, que combina les tècniques de peus pròpies del nord de la Xina amb les tècniques de mans del sud