La Casa Vicens, oberta al públic el 2017, completa la llista dels edificis visitables d’Antoni Gaudí declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO
© Casa Vicens / Pol Viladoms
El 2017, a la ciutat de Barcelona es va obrir al públic la Casa Vicens, situada al carrer de les Carolines (Gràcia). Era l’únic dels edificis d’Antoni Gaudí que va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO que encara no es podia visitar. Es tracta d’una de les primeres obres de l’arquitecte i es va construir entre el 1883 i el 1885. Després de més de 120 anys com a residència privada, la mansió va ser adquirida el 2014 per la banca andorrana MoraBanc i transformada en un monument museïtzat. Es poden visitar les dependències de la casa, despullades de mobiliari, atès que no es té constància de l’original, i a la segona planta hi ha una exposició estable que contextualitza l’edifici i n’explica la història.
L’antiga caserna de bombers del barri del Poble-sec, que va deixar de funcionar l’any 2000, es va obrir al públic convertida en un espai museístic per a donar a conèixer el patrimoni i la història del Cos de Bombers de Barcelona i funciona, alhora, com a centre de formació i de divulgació dedicat a la prevenció i la seguretat. L’Espai Bombers – Parc de la Prevenció recupera l’únic parc històric conservat actualment a Barcelona, el més antic de la Península, que fou construït el 1929 en el context de l’Exposició Universal. En prop de 1.500 m2 d’exposició, s’hi presenta la història dels Bombers de Barcelona i una extensa col·lecció d’un miler de béns patrimonials (vehicles, extintors, mànegues, escales, eines manuals, etc.), tot amb el suport de sistemes audiovisuals i interactius, que transmeten al visitant les sensacions de la lluita contra el foc.
Al Poblenou, s’hi va inaugurar l’Espai Subirachs, un centre expositiu estable impulsat a iniciativa dels hereus de Josep M. Subirachs. Es troba al carrer de Batista, a pocs metres de la seva casa natal, en l’entorn de la seva infància. En prop de 300 m2, s’hi mostren un centenar d’obres, fonamentalment escultures, però també pintures i dibuixos de les diferents èpoques de l’autor, a banda de documentació diversa del seu arxiu personal, que tenen per objectiu donar a conèixer la seva important i diversa producció artística.
El Recinte Modernista de Sant Pau va inaugurar un nou espai expositiu. Al pavelló de Sant Salvador, hi ha una mostra que repassa la història de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb el suport de fons de l’arxiu històric de la fundació i amb recursos audiovisuals i interactius. La planta superior del pavelló fa un reconeixement especial a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner amb una recreació contemporània d’una figura de drac que s’utilitza com a suport expositiu. Amb aquests, ja en són nou de dotze els pavellons centrals modernistes que s’han recuperat per a nous usos culturals i institucionals.
El Conjunt Monumental d’Empúries proposa un nou projecte de museïtzació de la Casa dels Mosaics amb projeccions de personatges per a recrear la vida diària a la domus
© Generalitat de Catalunya / MAC-Empúries
El Conjunt Monumental d’Empúries va inaugurar el projecte d’adequació i museïtzació del criptopòrtic i del peristil de la Casa dels Mosaics. Els treballs van consistir en la rehabilitació i la restauració de les estructures, per tal de garantir-ne la conservació i afegir a aquest espai una experiència audiovisual en forma d’itinerari seqüenciat, que aprofita la paret del criptopòrtic com a superfície de projecció i combina l’aparició de personatges amb restitucions en 3D de les diferents estances de la casa. L’objectiu és recrear, per mitjà de diverses persones que haurien viscut a la domus, com eren aquestes construccions, per tal que el visitant pugui descobrir amb detall un dels immobles més importants de la ciutat romana d’Empúries i conèixer quines activitats s’hi desenvolupaven.
Acte d’inauguració del Museu del Clima i la Ciència a Lleida, on es poden veure alguns representants polítics, com l’alcalde Àngel Ros, en primera línia dels assistents
© Ajuntament de Lleida / Hermínia Sirvent
A Lleida, després d’uns quants anys de retard, es va obrir finalment el nou Museu del Clima i la Ciència, situat entre el parc científic de Gardeny i la Mariola. Iniciat el 2010, està concebut com un parc museu de 5 ha, on es poden descobrir diferents ambients amb l’objectiu d’explicar i experimentar el clima i els diversos fenòmens científics que s’hi relacionen. Hi ha també la Sala Oró, dedicada a presentar una mostra del llegat del científic i doctor Joan Oró, que amb un sistema domòtic d’intel·ligència artificial respon oralment preguntes sobre la vida de l’eminent investigador lleidatà. A la part central de l’àrea exterior, una malla fina de 4 m d’alçària cobreix una gran superfície de 900 m2 que, en el futur, estarà coberta de plantes enfiladisses que conformaran una gran pèrgola enjardinada. També disposa d’un recinte enxarxat destinat a fer volar drons recreatius. En aquesta nova infraestructura, s’hi desenvolupen tallers i activitats diverses de dinamització científica.
El centre d’interpretació Dinosaures de Fumanya, a Fígols (Berguedà), es va obrir al públic per contextualitzar el jaciment paleontològic amb milers de petjades de dinosaures del final del Cretaci (fa 65 milions d’anys), que va deixar al descobert l’explotació minera de Fumanya entre els anys 1975 i 1986. Malgrat que a la primavera del 2016 hi va haver un despreniment en aquest jaciment, es continuen visualitzant més de 3.000 empremtes. L’exposició del nou centre relaciona la geologia, la mineria del carbó i la paleontologia.
A l’Escala (Alt Empordà), es va inaugurar l’Alfolí de la Sal, que recupera un edifici històric destinat a l’emmagatzematge de la sal i exposa l’evolució històrica del municipi, des de l’arribada dels grecs i els romans a Empúries fins a l’actualitat, incidint de manera especial en la importància de les activitats vinculades a la indústria de la pesca i els salaons.
A Folgueroles (Osona), la Casa Museu Verdaguer va celebrar els cinquanta anys amb la remodelació d’una part de l’exposició, amb el foment de l’accessibilitat (amb nous continguts per a persones amb deficiències visuals i auditives) i amb la creació d’un nou espai lector anomenat La Butaca de Llegir.
A Palafrugell (Baix Empordà) es va obrir al públic l’Espai Sant Sebastià, un centre de descoberta del patrimoni i del paisatge del conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda, a la muntanya de Llafranc. El nou espai incorpora un punt de recepció i d’acollida de visitants a l’exterior del perímetre del far, mentre que l’àrea expositiva ocupa l’antic garatge i el dipòsit d’aigua. Una de les antigues cases dels faroners s’ha destinat a espai polivalent d’activitats i s’hi projecta un audiovisual dedicat a la història del far de Sant Sebastià, que entrà en funcionament l’any 1857.
A Torrelavit (Alt Penedès), el nou Centre d’Interpretació de l’Aigua explica com el riu i l’aigua han servit per a vertebrar el territori
© Centre d'Interpretació de l'Aigua de Torrelavit
A Torrelavit (Alt Penedès) es va fer la inauguració oficial del Centre d’Interpretació de l’Aigua, que explica com el riu i l’aigua, en general, han servit per a vertebrar el territori. S’hi mostra el lligam que hi ha entre el riu Riudebitlles i els seus afluents amb la història i l’evolució del paisatge del municipi, i alhora es posa de manifest el paper destacat que va tenir la indústria paperera en aquesta vall.
En l’antic Camp d’Aviació de la Sénia (Montsià) es va inaugurar el Centre d’Aviació Històrica, una nau de 1.000 m2 que permet conèixer com eren alguns dels avions que van combatre durant la Guerra Civil. Està concebut, alhora, com a espai expositiu i com a taller de reparació i de reconstrucció d’aeronaus històriques.
A Besalú (Garrotxa) es va estrenar l’Espai Besalú, un petit centre expositiu que mostra una síntesi del llegat històric i patrimonial de la vila, en unes dependències de poc més de 100 m2 dins l’immoble de l’antiga Cúria Reial. S’hi exposen materials arqueològics i objectes i documents històrics en set vitrines distribuïdes en dues sales.
Al poble de Berén (les valls d’Aguilar, Alt Urgell) es va inaugurar un petit museu d’objectes antics típics de les cases de pagès i d’eines vinculades a les feines del camp.
Al País Valencià, a Sueca (Ribera Baixa), s’hi va inaugurar el Museu Joan Fuster, un quart de segle després de la mort del pensador i escriptor. Està integrat dins de l’Espai Joan Fuster, que també té el Centre de Documentació i l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània. La zona expositiva del Museu ocupa la planta baixa de la Casa Joan Fuster, la llar on l’escriptor va transcórrer la major part de la vida, des dels 8 anys fins a la mort. Al primer pis hi ha sales de treball i recerca, a més d’un ampli magatzem on està dipositat tot el llegat de l’escriptor; i, al segon, una sala de reunions i una de conferències. El Museu mostra una selecció del seu patrimoni escrit i documental: documents personals de Joan Fuster –manuscrits, llibres, cartes, fotografies, originals de la seva obra, etc.–, que permeten fer un recorregut pel seu pensament i per la seva trajectòria personal i cívica. També ofereix una selecció del fons artístic que havia aplegat l’escriptor.
A la ciutat de València, el Museu del Corpus – Casa de les Roques va dur a terme uns treballs de rehabilitació i de millores en el disseny gràfic, en la instal·lació d’interactius i va fer altres actuacions per a millorar la comunicació dels continguts. La Casa de les Roques és l’edifici on es guarden les roques (els carros triomfals o entremesos) i altres elements relacionats amb la celebració i processó del Corpus Christi de València. Té el seu origen al principi del segle XV, tot i que ha patit moltes reformes.
El Museu Ferrocarril de Torrent (Horta Oest) va obrir les portes al públic després dels treballs de rehabilitació duts a terme en els antics tallers ferroviaris dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). Es tracta d’una primera fase d’actuació, centrada sobretot en la rehabilitació exterior de l’edifici i en la platja de vies, que permet mostrar una bona part de la col·lecció de trens i tramvies històrics de l’empresa pública valenciana.
A Requena (Plana d’Utiel) es va obrir la Cova Museu de l’empresa vitivinícola Bodegas Murviedro, per acostar la cultura del vi als visitants i explicar la història de la vinya i el vi a la comarca.
Al municipi de Vallibona (Ports), coincidint amb la primera edició de la festa del Carbó, s’hi va inaugurar, als baixos de l’antiga presó del poble, el Museu de la Carbonera, amb l’objectiu de difondre l’antic ofici dels carboners.
El Museu Etnogràfic d’Eivissa va reobrir renovat amb tres noves exposicions monogràfiques
© Fundació Illes Balears / Vicent Marí
Pel que fa a les Illes Balears, el Museu Etnogràfic d’Eivissa, situat a l’edifici de Can Ros, al puig de Missa de Santa Eulària, va reobrir les portes renovat, amb tres noves exposicions monogràfiques de caràcter temporal de llarga durada: "Construcció naval. L’ofici de mestre d’aixa i calafat", "La dona al món rural pitiús vista per Chico Prats" i "Cultura i religiositat popular a l’àmbit rural pitiús". Aquestes tres noves propostes temàtiques presenten de manera didàctica una part de les reserves del museu.
El Museu Carmen Thyssen Andorra va obrir les portes, a la planta baixa de l’antic Hostal Valira, a les Escaldes i Engordany
© Museu Carmen Thyssen Andorra
També va obrir les portes el Museu Carmen Thyssen Andorra, a la planta baixa de l’antic Hostal Valira, a les Escaldes i Engor-dany, que acollirà exposicions temporals de llarga durada. Inicia el seu recorregut amb una mostra anomenada "Escenaris", que aplega 26 quadres que permeten transmetre una visió dels diversos moviments pictòrics dels darrers segles. Es preveu que tingui una durada d’onze mesos.
A Perpinyà es va reobrir el Museu d’Art Jacint Rigau (Hyacinthe Rigaud, en francès), que porta el nom del gran retratista reial de la cort francesa després de tres anys de tancament per treballs de rehabilitació, els quals han permès ampliar-lo amb la connexió dels palauets de Mailly i de Lazerme, on fins ara hi havia el museu. De fet, s’ha dut a terme una profunda remodelació a tots nivells: arquitectura, instal·lacions, continguts i museografia. La primera planta es destina a una exposició permanent i la segona, a exposicions temporals. La presentació de les col·leccions, que conté algunes de les obres mestres de Jacint Rigau, fa un recorregut artístic des del segle XIV fins al present, distribuït en quatre àmbits: Perpinyà gòtic, Perpinyà barroc, Perpinyà modern i Perpinyà en l’actualitat. Els textos es mostren en francès i català. El museu es va inaugurar amb una gran exposició temporal sobre Picasso, sota el títol "Picasso-Perpinyà. El cercle íntim, 1953-1955", que va aplegar més d’un centenar d’obres i altres documents diversos que testimonien la influència que van tenir les estades de l’artista a la ciutat en la seva obra.
En l’àmbit internacional, el 2017 es va reobrir el Museu d’Art Islàmic del Caire, després de l’atemptat terrorista del 2014, que va afectar 179 obres i va obligar que es tanqués el museu. Hi ha 10 objectes de la col·lecció, però, que no han pogut ser recuperats. Amb la nova obertura s’ha aprofitat per ampliar la superfície expositiva, de manera que ara es mostren als visitants noves sales destinades a monedes, armes i manuscrits, gràcies a les quals es poden contemplar més de 4.400 objectes distribuïts en 25 galeries.
El Museu del Louvre va inaugurar una nova seu a Abú Dabí, projectada per l’arquitecte Jean Nouvel
© Louvre Abu Dhabi / Mohamed Somji
El Louvre d’Abú Dabí (Emirats Àrabs) es va inaugurar en un espectacular edifici dissenyat per l’arquitecte francès Jean Nouvel. Disposa de 23 galeries expositives i custodia una col·lecció de 600 obres d’art pròpies i 300 més que han estat cedides en préstec per 13 grans museus francesos.
En el Museum Park de Miami (EUA), s’hi va inaugurar un gran complex museístic de ciència, natura i tecnologia, el Phillip and Patricia Frost Museum of Science, un dels museus més innovadors del món, conformat per un planetari, un aquari i un gran recinte expositiu que conté sis grans exposicions temàtiques dedicades a aspectes diversos de la ciència, la biodiversitat i la tecnologia, tot plegat en un espai de més de 76.000 m2 distribuïts en quatre edificis: l’Aquari, el Planetari Frost i les Ales Nord i Oest.
El Parlament Europeu va promoure l’obertura de la Casa de la Història Europea, a Brussel·les, amb l’objectiu de divulgar la història del continent i del procés d’integració europea
© European Union
A Brussel·les es va obrir al públic la Casa de la Història Europea, una institució museística i cultural promoguda pel Parlament Europeu, situada a l’edifici Eastman. El seu objectiu es divulgar la història del continent i, en particular, del procés d’integració europea. Disposa d’uns 4.000 m2 dels quals uns 3.000 es destinen a exposició permanent, uns 600 a exposicions temporals i la resta a diversos serveis públics i espais interns.
A Gdańsk, Polònia, es va inaugurar el Museu de la Segona Guerra Mundial, que mostra la tràgica experiència del conflicte bèl·lic, les seves causes i les seves conseqüències en una gran exposició de 5.000 m2 a 14 m sota terra. Els responsables del projecte museístic van haver de fer front a les fortes pressions del Govern conservador del partit Llei i Justícia, que desitjaven una lectura més patriòtica del discurs expositiu, enfront d’un plantejament en el qual es presenta l’experiència polonesa contextualitzada en un marc europeu i internacional. El recorregut expositiu s’estructura en quatre àmbits: el camí cap a la guerra, el terror de la guerra, la llarga ombra de la guerra i el viatge en el temps.
Yves Saint Laurent va tenir un protagonisme especial en l’àmbit museístic, ja que es van obrir al públic dos museus dedicats al famós dissenyador de moda. A París, el museu ocupa l’històric edifici d’estil Napoleó III, on l’any 1974 Yves Saint Laurent va instal·lar la seva casa d’alta costura i hi va romandre fins que es va retirar l’any 2002. Des de llavors, l’edifici acollia la seu de la Fundació que el modista compartia amb Pierre Bergé. El museu presenta un itinerari retrospectiu per les seves creacions i exposicions temporals temàtiques. També és similar el plantejament del Museu Yves Saint-Laurent Marrakech.
A Londres es va inaugurar l’ampliació del Victoria & Albert Museum, que incorpora una nova entrada, un gran pati cobert de peces de porcellana, una cafeteria i una galeria subterrània de 18 m de profunditat.
El premi EMYA 2017 al museu europeu de l’any va correspondre al Museu Etnogràfic de Ginebra (MEG), a Suïssa, per l’excepcional qualitat de la seva oferta cultural i per la seva influència destacada en l’àmbit museístic nacionalment i internacionalment. Es tracta del segon museu més important de Suïssa, que va ser totalment remodelat i traslladat a una nova seu. Disposa d’un destacat fons patrimonial originari dels cinc continents. La seva exposició de referència, titulada "Els arxius de la diversitat humana", mostra una selecció d’un miler d’objectes, escollits d’entre els més de 80.000 que conformen les col·leccions del MEG.
El premi al Museu del Consell d’Europa va ser per al Memorial ACTe (Centre Caribéen d’Expressions et de Mémoire de la Traite et de l’Esclavage) un projecte que ha suposat la creació d’un gran lloc de memòria dedicat a l’esclavitud i al comerç d’esclaus, edificat en l’indret on hi havia hagut un antic ingeni sucrer, al port de Pointe-à-Pitre, a l’illa de Guadalupe.
El premi Silletto, que reconeix el vincle dels museus amb les comunitats locals i la promoció del voluntariat, va ser per al Museu de Leiria (Portugal). Finalment, el premi Kenneth Hudson, que es dona en reconeixement de les iniciatives més agosarades i inusuals a l’hora d’aprofundir en el vincle entre museus i societat, va ser per al Centre Presidencial Borís Ieltsin, a Iekaterinburg (Rússia).