Des de l’antiguitat, i sobretot a partir de la impremta, el llibre ha estat l’instrument bàsic per a la transmissió de la informació, dels coneixements, del pensament i de la creació. El llibre ha estat peça cabdal per al foment i la difusió de la cultura i símbol per als seus posseïdors de refinament i de benestar social i econòmic.
No és gens estrany, doncs, que l’índex de lectura de la població hagi estat tradicionalment un dels factors utilitzats per a mesurar el nivell cultural d’un país. Probablement, però, al segle XXI perdrà part de la seva importància. Ja en el transcurs del segle XX, l’aparició del cinema i de la ràdio i, a partir de la segona meitat del segle, la irrupció massiva de la televisió i més tard d’Internet modifiquen substancialment el paper que el llibre havia tingut al llarg dels segles anteriors.
El mapa mostra la correlació entre les principals llengües parlades al món i la producció editorial mundial. La producció en algunes llengües, com ara l’anglès i el castellà, cobreix un àmbit territorial molt més ampli que el del seu propi territori d’origen, i encara més si es té en compte que en el mapa no es recullen aspectes quantitativament importants, com és l’ús del castellà als EUA o de l’anglès a l’Índia.
D’altra banda, les bases estadístiques són insuficients i poc homogènies per a extreure’n conclusions més matisades. Es podria avançar una mica més si, juntament amb el nombre de llibres publicats, es pogués conèixer també el nombre de novetats i de reedicions, les matèries de què tracten, els tiratges que se’n fan, el nombre de llibres originals del país i el que correspon a traduccions, etc.
En el nivell més baix de producció, amb una producció editorial inferior als 300 llibres l’any, hi ha, malauradament, al voltant de 150 estats. El segon nivell, format per estats que editen entre 300 i 3.000 llibres l’any, correspon a estats amb indústries editorials que ofereixen un notable ventall de títols a la població, però que alhora són tributàries de les edicions en una altra llengua per a cobrir les necessitats dels seus ciutadans. Finalment, el tercer nivell és format per estats en els quals la producció editorial es pot considerar completa o gairebé completa, és a dir, aquells en què el ciutadà pot trobar en la seva llengua la producció intel·lectual més rellevant que es produeix al món, situació que convencionalment s’estableix a partir de la xifra d’edició de 10.000 llibres l’any. Aquest nivell s’ha representat en aquest quadre per mitjà de tres llibres apilats, i permet observar que són els països europeus i les llengües més parlades al món, excepte el bengalí i l’àrab, els que concentren aquest volum d’edició.
L’edició a Espanya
Espanya és un dels principals països productors de llibres gràcies a l’extensió de l’ús de la llengua castellana a l’Amèrica Llatina, que ha permès la creació d’una indústria editorial molt més important que la que hauria necessitat el mercat interior. Quantitativament el castellà, malgrat que és usat per un nombre de persones gairebé igual que l’anglès, es troba molt lluny encara del seu volum d’edició i del seu grau de penetració social.
Amb tot, actualment el mercat exterior de llibres, sense comptar els encàrrecs d’impremta, representa una proporció molt significativa del total de l’edició espanyola, de prop del 15% i un volum aproximat de 360 milions d’euros anuals, xifres més significatives encara si es té en compte que no hi figuren els llibres editats als respectius països estrangers per les empreses filials de les editorials espanyoles.
A Espanya, l’any 2002 s’hi van publicar 62.337 títols. Dels llibres publicats en castellà, un terç es van editar a Catalunya i gairebé els altres dos terços a Madrid. El pes de la indústria editorial fora d’aquests dos centres és molt limitat. En el quadre que s’acompanya aquí es recullen les principals dades de què es disposa. Sempre, però, sense comptar la xifra dels llibres publicats en català a Catalunya, aclaridora per a entendre l’estructura i la composició de l’edició en castellà, però irrellevant per a entendre la importància del llibre espanyol en la indústria editorial mundial.
L’edició en català
L’any 2002 es van publicar 9.446 títols en català, 8.183 dels quals van ser editats per empreses de Catalunya, 675 per editorials del País Valencià, 584 per editorials de Madrid i 4 per editorials del País Basc. Per bé que no és fàcil determinar el volum d’edició que es correspon amb una edició de llibres culturalment normalitzada, s’acostuma a situar al voltant dels 13.000 títols per any.
El nombre d’editorials que a Catalunya concentren la publicació d’aquests 8.183 llibres en català és de 155, xifra que representa el 62,5% de les que hi són agremiades. Actualment, malgrat els esforços fets per les administracions públiques i les editorials, l’edició en català continua essent desequilibrada i insuficient. El segment temàtic que agrupa el 38,62% dels títols publicats, el 50,8% dels exemplars fabricats i el 42,94% de la facturació total correspon al llibre de text no universitari. L’ensenyament obligatori en català va forçar l’aparició d’una demanda que no es correspon amb la de la resta de matèries.
La mitjana dels tiratges de l’edició de llibres en català se situa al voltant dels 2.960 exemplars per títol, mentre que en els llibres en castellà és de 4.642 exemplars. Això vol dir, per tant, que l’edició en català té uns tiratges que són, de mitjana, el 36% inferiors als dels llibres en castellà. Atès que el tiratge és un factor determinant en la fixació del preu de venda de cada llibre, se’n desprèn que comparativament els llibres en català no poden tenir el mateix preu de venda al públic que els publicats en castellà.
L’edició en català feta a Catalunya representa el 15,5% del total de títols publicats a Espanya, però només el 8,7% dels exemplars fabricats i el 8,5% del volum total de la facturació del mercat interior del llibre.