Situació
Vista del sector meridional d’aquesta església, un exemple característic de petita parròquia rural.
ECSA - E. Pablo
L’església parroquial de Sant Romà és situada a tramuntana de la caseria de Perles, envoltada del cementiri, i des d’ella es domina el camí de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG675711.
Sant Romà de Perles és situada al quilòmetre 7 de la carretera que va de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, per Alinyà. (MLlC-JAA)
Història
La parròquia de Perlas apareix esmentada en l’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell; a banda d’aquest esment, les exigües dades documentals que s’han localitzat on es fa referència a l’església de Sant Romà de Perles se situen cronològicament a la segona meitat del segle XI. Un dels primers documents coneguts data del 1051, pel qual se sap que els esposos Iquelm i Ramon feren donació a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica, per a remei de l’ànima de Gerberga, difunta, d’una vinya situada en el terme de Sancto Romano in Perulas. Quatre anys després, el 1055, es consigna la notícia d’una nova donació a la catedral de la Seu i a la canònica urgellenca de diversos alous situats prop del temple de Sant Romà, pel matrimoni format per Ramon i Quinberga; aquests, segons l’escriptura, li atorguen els sobredits alous amb la condició de tenir-los mentre visquin ells i llurs fills i entretant es comprometen a donar cada any a Santa Maria de la Seu dues lliures de cera i a no escollir cap altre senyor sinó el bisbe i els canonges.
Més tard, un document datat el 1075 informa que els esposos Mir i Ponça vengueren a Ermemir i a la seva muller Adale una peça de terra al terme parroquial de Sancti Romaní pel preu d’un sou. Una última referència que correspon també a una venda efectuada entre particulars, l’any 1096, notifica que Ramon Bonus i la seva dona Ermessén van vendre als esposos Berenguer Guillem i Adalez tres peces de terra amb vinya plantada situades vora l’església de Sancti Romaní…situs in villa Perles.
El lloc de Perles pertanyia al segle XV a la jurisdicció senyorial dels ducs de Cardona, sota la qual consta que es mantenia encara al segle XVII, dins la batllia de Solsona. (MLIR)
Església
L’edifici era originàriament d’una nau, coberta amb volta de canó peraltada, capçada a llevant per un absis semicircular que s’obria directament a la nau. La seva estructura ha estat profundament modificada per l’afegitó de capelles en els murs laterals, i la construcció de cossos adossats a tots dos costats de la nau que desfiguren tota la seva façana de llevant.
A la façana de migjorn s’obre, prop de l’absis, una finestra de doble esqueixada. Una altra finestra, aquesta d’una sola esqueixada, s’obre a l’absis. A la façana de ponent hi ha la porta, amb arc rebaixat, sobre la qual s’obre un ull de bou, centrat, i una petita finestra decentrada vers migjorn. Aquesta finestra correspon a l’estructura original, mentre que la porta i l’ull de bou semblen respondre a una modificació posterior.
El campanar és una espadanya de dos ulls, oberta en la perllongació del mur de ponent.
L’aparell és de pedres sense treballar, embegudes en morter de calç; tan sols a les cantonades hi ha carreus més treballats. És difícil, atesa la senzillesa i les modificacions del temple, establir un marc cronològic fiable, però sembla raonable considerar una filiació dins les formes rurals del segle XII. (MLIC-JAA)
Bibliografia
- Miret i Sans, 1915–16, pàgs. 526 i 543; Pujol, 1917, pàg. 24; Vidal-Vilaseca, 1977, pàg. 102; Els castells catalans, 1979, vol. VI(I), pàg. 102; Baraut, 1983, vol. VI, doc. 638, pàg. 22.