Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcel·lació de les illes resultants a base de solars i traçat viari. Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho. Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són de l’any 1131. En aquest temps Pere Fabre, Bernat Urdiva i Ponç de Mercadal eren habitants de la vila de Ripoll, entre molts altres. Aquesta vila tenia un antic mercat que hom diu tradicionalment que fou concedit per l’abat Oliba, bé que el seu origen és molt més antic, perquè els abats tenien la recepció d’un terç dels drets del mercat des d’abans del 970. L’abat i habitants de Ripoll pledejaren i s’oposaren al mercat que el rei Jaume I havia concedit l’any 1270 a la vila de Sant Joan de les Abadesses el dimecres, perquè feia competència al de la vila de Ripoll. Després de fortes discussions i plets que s’estengueren, sobretot, entre els anys 1260 i 1271, en aquesta darrera data el rei Jaume concedí que el mercat de Sant Joan fos celebrat el dissabte per tal de no destorbar el de Ripoll. Són famoses les discussions originades des del voltant de l’any 1290 a la vila de Ripoll per tal d’aturar un règim de cònsols o organització municipal que els alliberés de la immediata dependència dels abats i cambrers del monestir. Sobretot el 26 de desembre de 1296 es produí la revolta anomenada del “Gall de Santa Caterina”, recordat amb una simbòlica festa d’apallissar un gall, emblema del monestir, com a protesta constant dels vilatans contra el règim dels abats. Les discussions entre la vila i el monestir, en concret amb l’ofici de la Cambreria, que tenia adjudicades les rendes de la vila, foren constants i tingueren uns moments d’una gran violència com és ara l’any 1353, que s’hagueren d’exiliar de la vila una vintena de caps de casa i l’abat féu confiscar els seus béns. Aquestes discussions es repetiren els segles XVI i XVII i fins el 1 755 els ripollesos no reeixiren a tenir un consell propi. Aquest s’instal·là a la Casa de la Vila, situada al Mercadal, on hi havia també, des del final del segle XIV, la Casa del Rei, o lloc on actuaven els representants del veguer de Ripoll i el Ripollès. La vila de Ripoll, en una època de crisi com el 1370, tenia 256 focs o famílies, de les quals unes 170 es dedicaven a la feina de teixir la llana, el lli i el cànem. Els draps ripollesos assoliren fama per llur qualitat. També hi havia molins drapers, fariners i alguna farga, però la indústria ripollesa del ferro (armes i claus) no assolí fama fins mitjan segle XVI. La vila de Ripoll se servia per al seu culte de l’església parroquial de Sant Pere, situada fora el clos tancat de la vila. A l’interior hi havia l’església de Sant Eudald, existent des del final de l’època medieval, la qual fou arrasada l’any 1936. La vila era emmurallada. Ho devia ésser des del segle XIII o abans, bé que manquen notícies concretes. L’any 1383 fou refet i reforçat el recinte murat per ordre del rei Pere III. Aquestes muralles i torres, de les quals avui no resten gairebé vestigis, foren reforçades pels francesos abans de l’any 1652, i el 1659 pel tractat dels Pirineus la vila fou retornada al rei d’Espanya. Ocupada novament pels francesos l’any 1690, aquests volaren torres i muralles perquè no se’n poguessin servir els espanyols. Això i diverses vicissituds sofertes per la vila, sobretot l’incendi i destrucció del final de la Primera Guerra Carlina (1839) ordenat pel funest comte d’Espanya, són la causa que avui gairebé hom no pugui veure elements gaire antics a la vila de Ripoll, la qual, amb tot, conserva un traçat de carrerons d’origen netament medieval.