Situació
Interior de l’església amb la capçalera.
E. Pablo
L’església parroquial de Ventolà es troba al nucli de l’agregat de cases que constitueixen el petit poble, el qual és situat a la solana del puig d’Estremera i de la serra del Far, a una altitud de 1 385 m.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG291857. Hom hi pot accedir des de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà; al punt quilomètric 124, més amunt de Ribes de Freser, surt el trencant que amb 5 km hi arriba. (MAB-JVV)
Història
Les primeres notícies relatives a l’església de Sant Cristòfol de Ventolà són del segle XIII (1279-1280).
Amb tot, devia existir de molt temps abans, puix que la vila o lloc de Ventolà surt esmentat des de l’any 982, quan el rei Lotari en confirmà per un precepte a l’abat Sunifred de Ripoll les seves possessions, entre les quals “in valle Petrariensi”, “in Ventolano, casas et terras, vineas”. Aquest esment torna a ésser confirmat l’any 1011 a la butlla del papa Sergi IV al monestir de Ripoll.
Les notícies directes sobre l’església són ja constants des de les visites arxiepiscopals dels anys 1312 al 1325, conservades a l’Arxiu Diocesà de Vic. (APF)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau molt llarga, capçada a llevant per un absis semicircular.
J.A. Adell
Es tracta d’una senzilla església, avui molt restaurada, d’una nau, molt llarga, coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual s’obre a la nau per un simple plec que fa la gradació d’amplades.
La porta s’obre al cantó de migjorn, i al fons de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada; a la façana de ponent hi ha un òcul, de construcció posterior.
Sobre les façanes de ponent i de migjorn, de forma excèntrica, hi ha situat, damunt la volta, un petit campanar de torre de planta quadrada, de coberta piramidal, amb un sol nivell de finestres, en arc apuntat, molt esveltes, obertes en cadascuna de les quatre façanes.
L’aparell ha estat fet amb lloses allargassades, irregulars, simplement escairades, disposades en filades irregulars, però que conserven la horitzontalitat. Al campanar, les cantonades i les obertures han estat realitzades amb carreus de pedra tosca. La volta ha estat feta amb lloses disposades a plec de llibre, embegudes en argamassa.
Amb tot, l’església de Ventolà és un senzill exemple d’una arquitectura rural, la qual en la seva tecnologia fa pensar en els models propis del segle XI, els quals perduraren en aquest tipus d’arquitectures fins ben entrat el segle següent, en edificis com aquest, resolts amb una extraordinària simplicitat conceptual.
Al llarg de la seva història l’església ha sofert diverses modificacions, de les quals l’exemple més important és el campanar, datable, potser, pels arcs, en l’època baix-medieval. Entre aquestes modificacions cal esmentar també la construcció d’una capella, coberta amb volta, afegida a la façana de migjorn, juntament amb altres dependències.
Modernament, entre els anys 1975 i 1984, ha estat restaurada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Girona, sota la direcció de l’arquitecte Joan M. de Ribot; a part el seu agençament interior i reparació, han estat suprimides les estructures afegides al costat de migjorn, entre elles la capella ja esmentada i una finestra absidal, posterior a l’obra. A aquesta façana hi ha estat afegit un porxo, de tradició neomedieval, entre altres addicions, com el sobreaixecament del mur tester del cantó de llevant de la nau. (JAA)